Les t\u00e8cniques culturals omnipresents de copiar, citar o reproduir, inesborrables del nostre dia a dia, tamb\u00e9 q\u00fcestionen l\u2019autoria i l\u2019originalitat. A tot estirar des de l\u2019avantguarda, m\u00e8todes com el collage, el sampleig, la citaci\u00f3 o l\u2019apropiacionisme es troben a tots els g\u00e8neres art\u00edstics, aix\u00ed com en \u00e0mbits dels estudis culturals com els estudis de g\u00e8nere, les est\u00e8tiques d\u2019all\u00f2 performatiu i fins i tot en la psicologia de l\u2019aprenentatge i del comportament (aprendre a imitar com a base de l\u2019aprenentatge infantil per adoptar o modificar conductes), aix\u00ed com tamb\u00e9, \u00e9s clar, en la biologia, on el clonatge i el mostreig gen\u00e8tic han esdevingut procediments est\u00e0ndard. Copiar ha esdevingut polifac\u00e8tic, per\u00f2 al mateix temps \u00e9s com m\u00e9s va m\u00e9s invisibilitzat sobretot de la m\u00e0 de les tecnologies digitals.<\/p>\n\n\n\n
La Companyia Animal Religion, que des del 2012 treballa i investiga des d\u2019un enfocament interdisciplinari en formats ben diversos dins el circ, disposa d\u2019un llenguatge de formes polifac\u00e8tic que indaga i explora una vegada i altra el circ tot fent incursions a la performance, la dansa, la m\u00fasica, la instal\u00b7laci\u00f3 i la situaci\u00f3 social del teatre.<\/p>\n\n\n\n
A la seva producci\u00f3 recent Copiar<\/em>, planteja el tema d\u2019imitaci\u00f3 i c\u00f2pia d\u2019una manera expl\u00edcita. En una combinaci\u00f3 apassionant de coreografia, m\u00fasica i elements instal\u00b7latius d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 amb pedagogia i participaci\u00f3, explora i q\u00fcestiona esc\u00e8nicament qu\u00e8 \u00e9s una c\u00f2pia i com genera col\u00b7lectivament noves experi\u00e8ncies i formes mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 i la imitaci\u00f3. \u201cCopiar obre noves possibilitats\u201d, diu una veu en off a l\u2019inici, quan l\u2019escenari encara es troba buit. La veu remet al rerefons dramat\u00fargic de la realitzaci\u00f3 esc\u00e8nica i al fet que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un animal social, per destacar el potencial creatiu de la imitaci\u00f3 en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge infantil. En un proc\u00e9s dial\u00f2gic, la realitzaci\u00f3 practica la possibilitat de generar experi\u00e8ncies i actuacions pr\u00f2pies a trav\u00e9s de la c\u00f2pia. En definitiva, la producci\u00f3 s\u2019adre\u00e7a a un p\u00fablic familiar, sobretot a infants de 6 a 9 anys, que amb la seva espontane\u00eftat i capacitat d\u2019improvisaci\u00f3 directes enriqueixen la realitzaci\u00f3 esc\u00e8nica, tot encarnant exemplarment el car\u00e0cter d\u2019esdeveniment i l\u2019estatus intermedi de la realitzaci\u00f3 <\/em>en l\u2019espai intermedi entre l\u2019escenari i el p\u00fablic. La performance \u00e9s desenvolupada col\u00b7lectivament amb els infants i vuit d\u2019ells en escena, que improvisen dins el marc fixat per un seguit de passos coreogr\u00e0fics prefigurats, tot arribant a unes formes d\u2019expressi\u00f3 pr\u00f2pies davant els ulls dels espectadors. Aquesta exploraci\u00f3 del l\u00edmit entre l\u2019art performatiu i la pedagogia sembla tornar obsoleta l\u2019oposici\u00f3 entre autonomia i imitaci\u00f3 (patrons prefigurats), perqu\u00e8 els infants participants s\u00f3n cada vegada m\u00e9s aut\u00f2noms a mesura que avan\u00e7a la realitzaci\u00f3 esc\u00e8nica. L\u2019exemple i la c\u00f2pia, la instrucci\u00f3 i la imitaci\u00f3 es fonen per esdevenir un di\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n Quim Gir\u00f3n, membre fundador i acr\u00f2bata de la companyia, actua com a iniciador, moderador i acompanyant dels infants participants. La seva pres\u00e8ncia \u00e0gil a l\u2019escenari \u00e9s determinant, per\u00f2 al mateix temps transmet mod\u00e8stia i empatia, fixant-se sempre en els infants, de manera que varia les relacions conegudes de trobades entre nens i adults. Els seus moviments s\u00f3n precisos i semblen seguir un ritme interior que estructura dramat\u00fargicament tota la realitzaci\u00f3 esc\u00e8nica: amb un llenguatge molt corporal i visual de gestos, seq\u00fc\u00e8ncies de moviments, sons i paraules f\u00e0cils d\u2019imitar, activa els vuit infants de l\u2019escenari, que seguidament segueixen l\u00ednies amb compte i amb claredat o descriuen amplis moviments circulars amb tot el cos i cauen dins ells mateixos, o b\u00e9 surten de si mateixos per fondre\u2019s r\u00e0pidament en una comunitat que perdura al llarg de tota la realitzaci\u00f3, tot involucrant-hi els espectadors presents. Els recursos performatius \u2013cos, espai i temps\u2013 adquireixen d\u2019aquesta manera un valor propi que fa sup\u00e8rflues les autoafirmacions individuals. Gir\u00f3n evita tota actitud alli\u00e7onadora, tot alterant les relacions conegudes en la trobada entre menors i adults. D\u2019aquesta manera, permet que els infants desenvolupin un ritme i formes d\u2019expressi\u00f3 pr\u00f2pies, i a trav\u00e9s d\u2019ells tamb\u00e9 entre els espectadors, tot convertint la seq\u00fc\u00e8ncia temporal i jer\u00e0rquica, que com a tal seria necess\u00e0ria per una c\u00f2pia, en una nova experi\u00e8ncia unit\u00e0ria. No es tracta de comprendre i de presentar un producte esc\u00e8nic acabat, sin\u00f3 de viure un proc\u00e9s de formaci\u00f3, \u00e9s a dir, de presentar performativament una realitat social comuna.<\/p>\n\n\n\n Tant l\u2019acompanyament musical com l\u2019escenografia estan guiats pels principis de composici\u00f3 art\u00edstica del minimalisme: l\u2019escenografia es compon de cubs negres marcats amb franges de llum als costats, que podrien fer refer\u00e8ncia a l\u2019artista lum\u00ednic James Turrell. Els dos elements performatius adquireixen un valor propi i s\u00f3n ara contrastats, ara suportats per la coreografia. Juntament amb els moviments d\u2019en Gir\u00f3n, semblen remetre a un context m\u00e9s ampli, a una comuni\u00f3, a una experi\u00e8ncia de la connexi\u00f3 amb un jo col\u00b7lectiu, que per naturalesa pressuposa un alt nivell d\u2019obertura envers la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n A trav\u00e9s de l\u2019estructura dramat\u00fargica del concepte art\u00edstic, les configuracions coreogr\u00e0fiques del moviment dels infants aparentment senzilles desenvolupen una mena de magnetisme esf\u00e8ric amb la il\u00b7luminaci\u00f3 i la m\u00fasica suggestives. Quan entren plegats en una nova experi\u00e8ncia com a comunitat dalt l\u2019escenari juntament amb Gir\u00f3n, recorda l\u2019aprenentatge dial\u00f2gic i l\u2019autodeterminaci\u00f3 provocada dins la pedagogia dels oprimits de Paulo Freire. Gir\u00f3n guia, per\u00f2 a vegades tamb\u00e9 sembla ser guiat i inspirat pels infants: el moviment original i la c\u00f2pia semblen fecundar-se m\u00fatuament fins a l\u2019infinit, tot desenvolupant-se l\u2019un amb l\u2019altra. Els conceptes dicot\u00f2mics com original i c\u00f2pia arriben als seus l\u00edmits. S\u2019experimenten opcions d\u2019experi\u00e8ncia est\u00e8tica, personal i social, que originen obertures. La realitzaci\u00f3 assoleix una bella imatge d\u2019aquestes obertures a l\u2019escena en qu\u00e8 els nens estan drets davant un cub negre gran del qual llueixen molts colors. Hi estan plantats reverentment al davant, fins que es rendeixen a la seva atracci\u00f3 i desapareixen dins el cub, tal com Al\u00edcia al Pa\u00eds de les Meravelles desapareix pel forat dels conills. Un efecte semblant es produeix a l\u2019\u00fanica escena en qu\u00e8 t\u00e9 lloc un di\u00e0leg verbal. Mentre els vuit infants estan arrenglerats de costat, cadascun sostenint davant seu un cub negre petit emmarcat per franges lluminoses, Gir\u00f3n demana a una nena que canvi\u00ef de costat, li cobreix amb compte tot el cap amb un cub negre petit i li fa preguntes, que la nena, ara sense cara, respon amablement, mentre l\u2019adult executa moviments acrob\u00e0tics de dansa. Amb aquesta escena autoreflexiva, la realitzaci\u00f3 esc\u00e8nica sembla mirar-se a si mateixa i preguntar pel seu propi dispositiu est\u00e8tic. D\u2019aquesta manera, se susciten preguntes: els nens s\u00f3n aqu\u00ed instrumentalitzats, desindividualitzats? O, a l\u2019inrev\u00e9s, tenen l\u2019ocasi\u00f3 de tenir veu pr\u00f2pia?<\/p>\n\n\n\n Potser haur\u00edem de fer molt m\u00e9s i molt m\u00e9s sovint confian\u00e7a als nostres nens, que \u2013i aix\u00f2 ho podem constatar sorpresos en moments com aquest\u2013 s\u00f3n ben capa\u00e7os de dissenyar el seu propi futur.<\/p>\n\n\n\n Christina Schmutz<\/strong><\/p>\n\n\n\n ANIMAL RELIGION presenta ‘Copiar’ al Mercat de les Flors el 9 i 10 de mar\u00e7 de 2024<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n Algunes refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Walter Benjamin, La obra de arte en la \u00e9poca de su reproductibilidad t\u00e9cnica<\/em>, Buenos Aires 1989.<\/p>\n\n\n\n Lewis Carroll, Alicia en el pa\u00eds de las maravillas<\/em>, Barcelona 2017.<\/p>\n\n\n\n Walter Benjamin, La obra de arte en la \u00e9poca de su reproductibilidad t\u00e9cnica<\/em>, Buenos Aires 1989.<\/p>\n\n\n\n Lewis Carroll, Alicia en el pa\u00eds de las maravillas<\/em>, Barcelona 2017.<\/p>\n\n\n\n Erika Fischer-Lichte, \u00c9stetico de lo performativo, 2011 Madrid.<\/p>\n\n\n\n Paulo Freire, Pedagogia del oprimido<\/em>, Madrid 1975.<\/p>\n\n\n\n Hans-Thies Lehmann, \u201cGet down and party together.\u201d En: Heimspiel 2011. Dokumentation, Berl\u00edn Kulturstiftung des Bundes 2012, pp. 27-34.<\/p>\n\n\n\n Alan Slater, \u201cImitation in Infancy\u201d, en: Alan Slater and Paul Quinn (eds.), Developmental Psychology. Revisiting the Classic Studies<\/em>, London 2012.<\/p>\n\n\n\n James Turrell, A Life in Light<\/em>, Paris 2007.<\/p>\n\n\n\n Referents art\u00edstics\/esc\u00e8nics:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Phillip Quesne: https:\/\/vivariumstudio.fr<\/mark><\/a><\/p>\n\n\n\n Compagnie 111: https:\/\/www.cie111.com\/en\/<\/mark><\/a><\/p>\n\n\n\n Johann Le Guillerm: https:\/\/johannleguillerm.com\/en\/<\/mark><\/a><\/p>\n\n\n\n