{"id":190027,"date":"2024-02-23T14:07:03","date_gmt":"2024-02-23T14:07:03","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=190027"},"modified":"2024-03-06T11:50:08","modified_gmt":"2024-03-06T11:50:08","slug":"sol-i-de-dol-el-dol-joios-de-joaquin-collado-a-hacia-un-sol-negro-per-oriol-lopez","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/sol-i-de-dol-el-dol-joios-de-joaquin-collado-a-hacia-un-sol-negro-per-oriol-lopez\/","title":{"rendered":"‘\u00abSol, i de dol\u00bb? El dol joi\u00f3s de Joaqu\u00edn Collado a Hacia un sol negro’, per Oriol L\u00f3pez"},"content":{"rendered":"\n

\u00abuna pedra de m\u00f3n, en la llunyania dels sols, \/ brunzeix\u00bb<\/em>
(Compulsi\u00f3 de llum)<\/em>

\u00abdos sols hi ha, em sents \/ dos \/ no un\u00bb<\/em><\/em>
(<\/em>\u00abCanvi de lloc en les subst\u00e0ncies\u2026\u00bb, Poesia p\u00f2stuma)<\/em><\/em>
PAUL CELAN<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dos anys i escaig, el core\u00f2graf i ballar\u00ed Joaqu\u00edn Collado torna a la Sala Pina Bausch on, en el marc del Festival Grec 2021, ja va estrenar la seva darrera pe\u00e7a, Zoo! <\/em>En aquesta ocasi\u00f3, Collado torna com a artista resident del Mercat de les Flors i ens proposa Hacia un sol negro<\/em>, una pe\u00e7a que pren com a punt de partida l\u2019experi\u00e8ncia del core\u00f2graf en el m\u00f3n dels balls de sal\u00f3 competitiu \u2014experi\u00e8ncia que el core\u00f2graf porta m\u00e9s enll\u00e0, en una reflexi\u00f3 sobre els avatars i la ficci\u00f3 de la figura del ballar\u00ed, aix\u00ed com la possibilitat d\u2019aquest de renegociar i trencar amb el seu passat.<\/p>\n\n\n\n

En el c\u00e8lebre assaig de Heinrich von Kleist, \u00abSobre el teatre de marionetes\u00bb, l\u2019escriptor alemany reflexiona sobre la figura del ballar\u00ed i els seus l\u00edmits, que voregen amb l\u2019animal i amb la marioneta. Seguint potser l\u2019estela de Kleist, des de les seves primeres peces i fins a Zoo!, <\/em>Collado ha reflexionat i ha interrogat corporalment, com ning\u00fa altre, els mateixos l\u00edmits borrosos. Aix\u00ed, a les seves darreres peces, el ballar\u00ed ubica la dansa en una frontera de somnis, metamorfosis i di\u00e0leg entre la humanitat que balla i l\u2019animalitat que \u00abbatega en l\u2019interior de qualsevol \u00e9sser hum\u00e0\u00bb, com escrivia recentment Marta Segarra a Humanimales <\/em>(2022).<\/p>\n\n\n\n

Amb Zoo!<\/em>, Collado teixia un espai d\u2019ensomni i de clarobscurs, on l\u2019humanimal desplegava tota la riquesa on\u00edrica i figural de les teles, els telons, el feltre i els vels. A trav\u00e9s del joc amb el teixit, Collado escenificava la pot\u00e8ncia que St\u00e9phane Mallarm\u00e9 adscrivia a la ballarina, a saber, que era \u00abhumanitat a mitges, apta per a confondre\u2019s amb la flotaci\u00f3 de l\u2019ensomni\u00bb. Col\u00b7locant-se en la l\u00ednia geneol\u00f2gica de Lo\u00efe Fuller, Collado ens oferia veritable zoografia esmunyedissa on la figura humana del ballar\u00ed es confonia amb una mir\u00edada de figures animals, on espai i cos, fons i figura s\u2019indistingien fins a rubricar aquell c\u00e8lebre dictum<\/em> d\u2019Her\u00e0clit: \u00abla naturalesa es complau d\u2019amagar-se\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

A Hacia un sol negro<\/em>, el core\u00f2graf insisteix en un dels elements recurrents de la seva obra: la desconstrucci\u00f3<\/em> de la forma sol\u00edstica. Aix\u00ed, per b\u00e9 que la fitxa art\u00edstica suggereixi que la pe\u00e7a \u00e9s sostinguda solament per un ballar\u00ed, la realitat \u00e9s que Collado no balla mai sol. Com\u00a0 Israel Galv\u00e1n segons Georges Didi-Huberman, el solista d\u2019Hacia un sol negro<\/em> no balla sol, sin\u00f3 que ho fa \u00abamb les seves solituds\u00bb, amb una solitud \u00abcomplexa, poblada d\u2019imatges, somnis, fantasmes, mem\u00f2ria\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta ocasi\u00f3, Collado sacseja l\u2019imaginari que envolta la figura del ballar\u00ed, tot un espectre d\u2019avatars esperonadors i potents, per\u00f2 tamb\u00e9 de retrats monstruosos i empresonadors. Hacia un sol negro <\/em>posa en marxa un cos travessat per aquests fantasmes de la dansa, de totes les danses que han format el seu cos de ballar\u00ed (des de la dansa esportiva fins a la contempor\u00e0nia); un cos travessat tamb\u00e9 per tot all\u00f2 que aquests avatars comporten: els afectes, les relacions, les mirades, l\u2019entrenament, la pres\u00e8ncia, l\u2019estar\u2026<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 el ballar\u00ed no pot comen\u00e7ar a ballar m\u00e9s que en un espai que ja \u00e9s ple de traces \u2014d\u2019altres danses, d\u2019altres ballarins, d\u2019altres mirades. Pres (cospr\u00e8s?) per aquestes traces i fantasmes, podem entendre que el core\u00f2graf parli del cos que mobilitza la pe\u00e7a com un \u00abcos de nit solar\u00bb: un cos sostingut per una for\u00e7a solar, per\u00f2 tamb\u00e9 per la passi\u00f3 fosca del dol. Aix\u00ed, si G\u00e9rard de Nerval cantava c\u00e8lebrement \u00abel meu lla\u00fct constel\u00b7lat porta el sol negre de la melancolia\u00bb, la proposta de Collado mobilitza en carns pr\u00f2pies el cos constel\u00b7lat<\/em> del ballar\u00ed i el dol per la seva pr\u00f2pia figura.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, si hi ha dol a Hacia un sol negro<\/em>, no \u00e9s un dol taciturn i tossut \u2014l\u2019enyoran\u00e7a d\u2019un passat o l\u2019estancament\u2014 sin\u00f3 un dol joi\u00f3s i resplendent. Aquest dol joi\u00f3s \u00e9s el que el fil\u00f2sof Jacques Derrida associa a l\u2019obra d\u2019art en general, a l\u2019obra que \u00abdesperta el nostre desig en dir precisament \u00abno em consumir\u00e0s\u00bb\u00bb: el foc inextingible, el sol negre que anima la dansa de Joaqu\u00edn Collado no podria subscriure aquest manament (o m\u00e9s aviat aquesta advert\u00e8ncia): no em consumir\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

Per a aquesta proposta el core\u00f2graf tamb\u00e9 continua la investigaci\u00f3 iniciada a la seva darrera pe\u00e7a sobre els poders i la pot\u00e8ncia dels teixits en escena. Aix\u00ed com els vels constitu\u00efen una manera de suportar i d\u2019invocar aparicions a Lo\u00efe Fuller (i tamb\u00e9 a Zoo!<\/em>), el solista d\u2019Hacia un sol negro <\/em>explota els vels i teixits endolats de la figura del ballar\u00ed. La pe\u00e7a, per tant, sembla respondre a la seva manera a una pregunta que es feia Volmir Cordeiro al seu llibre Ex-corpo<\/em>: \u00ab\u00bfNo comen\u00e7a un solo precisament per una forma de fantasmeig [hantise<\/em>] de la seva pr\u00f2pia figura, per la recerca dels mitjans per a desfer-se\u2019n i provocar altres formes d\u2019aparici\u00f3 de si?\u00bb. El dol \u2013joi\u00f3s, d\u00e8iem\u2014 d\u2019Hacia un sol negro<\/em> \u00e9s el dol del ballar\u00ed que es troba en aquest espai encantat, ple de traces posse\u00efdes; el dol travessat pel fantasmeig, en la possessi\u00f3 i la despossessi\u00f3 de la seva pr\u00f2pia figura, que, a mesura que se\u2019n desf\u00e0, en fa emergir tot d\u2019altres sobre la seva carn constel\u00b7lada. Carn vora\u00e7 que, davant de la figura solar del ballar\u00ed, com el poeta Celan, diu \u00abdos sols hi ha \u2026 \/ dos \/ no un\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s d\u2019aquest joc de possessi\u00f3 i despossessi\u00f3, de reapropiaci\u00f3 i fugida de l\u2019imaginari del ballar\u00ed -aquest gaudi endolat \u00e9s potser m\u00e9s un joc que un dol?-, Hacia un sol negro<\/em> ens convida a imaginar i col\u00b7loca l\u2019espectador en el lloc de qui somia amb la pe\u00e7a. Com els animals fugissers de Zoo!<\/em>, la figures que emergeixen d\u2019Hacia un sol negro<\/em> no es deixen capturar f\u00e0cilment, ens sedueixen i s\u2019escapen (d\u2019aix\u00f2 un dia Lacan en va dir \u00abdansitat\u00bb), precisament per permetre\u2019ns el goig, com a espectadors, de somiar i imaginar altres cossos, altres ballarins, altres danses.<\/p>\n\n\n\n

Oriol L\u00f3pez Esteve<\/strong><\/p>\n\n\n\n

JOAQU\u00cdN COLLADO estrena ‘Hacia un sol negro’, de l’1 al 3 de mar\u00e7 de 2024, al Mercat de les Flors dins del festival Dansa Metropolitana<\/strong><\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

BIBLIOGRAFIA<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Bachelard, Gaston. La po\u00e9tica de la enso\u00f1aci\u00f3n<\/em>. Ciutat de M\u00e8xic.: Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, 2013.<\/p>\n\n\n\n

Celan, Paul. Obras Completas<\/em>. Madrid: Trotta, 2013.<\/p>\n\n\n\n

Cixous, H\u00e9l\u00e8ne, i Jacques Derrida. Velos<\/em>. M\u00e9xico: Siglo Veintiuno Editores, 2001.<\/p>\n\n\n\n

Cordeiro, Volmir. Ex-Corpo<\/em>. Pantin: Centre National de la Danse, 2019.<\/p>\n\n\n\n

Derrida, Jacques. Artes de lo visible (1979-2004)<\/em>. Pontevedra: Ellago Ediciones, 2013.<\/p>\n\n\n\n

\u2014\u2014\u2014. Seminario La bestia y el soberano<\/em>. Buenos Aires: Manantial, 2010.<\/p>\n\n\n\n

Didi-Huberman, Georges. El Bailaor de Soledades<\/em>. Valencia: Pre-Textos, 2008.<\/p>\n\n\n\n

Fisher, Mark. Los fantasmas de mi vida<\/em>. Buenos Aires: Caja Negra, 2018.<\/p>\n\n\n\n

Kristeva, Julia. Sol negro: depresi\u00f3n y melancol\u00eda<\/em>. Terrades: Wunderkammer, 2017.<\/p>\n\n\n\n

Mallarm\u00e9, St\u00e9phane. Divagaciones<\/em>\u202f; Seguido de Prosa Diversa<\/em>\u202f; Correspondencia<\/em>. Lima: Pontificia Universidad Cat\u00f3lica del Per\u00fa, 1998.<\/p>\n\n\n\n

Ranci\u00e8re, Jacques. Aisthesis: Escenas del r\u00e9gimen est\u00e9tico del arte<\/em>. Buenos Aires: Ediciones Manantial, 2013.<\/p>\n\n\n\n

Segarra, Marta. Humanimales: Abrir <\/em>l<\/em>as Fronteras de <\/em>lo h<\/em>umano<\/em>. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2022.<\/em><\/p>\n\n\n\n

ENLLA\u00c7OS I V\u00cdDEOS:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n