{"id":188927,"date":"2024-01-28T19:27:24","date_gmt":"2024-01-28T19:27:24","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=188927"},"modified":"2024-01-29T09:51:18","modified_gmt":"2024-01-29T09:51:18","slug":"anelles-baules-notes-cossos-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/anelles-baules-notes-cossos-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u00abAnelles, baules, notes, cossos\u00bb, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u00abLa dansa revela el misteri de la m\u00fasica\u00bb<\/p>\nCharles Baudelaire<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

Els cossos es connecten en l\u2019espai. Un tercet \u00e9s una projecci\u00f3 que assenyala la infinitud que glateix m\u00e9s enll\u00e0 de la simplicitat del dos i del simple u. Un duet es tanca en cercle en ell mateix. Els tercets s\u00f3n complicats per com s\u2019obren a la complexitat real del m\u00f3n, imperfectes i de deb\u00f2. La dita diu que tres s\u00f3n multitud, per\u00f2 Walt Whitman ja va avisar que contenim multituds. Tres s\u00f3n una projecci\u00f3 meton\u00edmica de tots. Es balla en tercets per apuntar m\u00e9s enll\u00e0. Per esdevenir anelles en les frases del moviment, baules de la sintaxi coreogr\u00e0fica, notes de cossos multiplicats per l\u2019espai. Thomas Noone escriu el moviment amb bona cal\u00b7ligrafia. El concep senzill i clar, directe i efectiu, i aix\u00ed el crea lliure perqu\u00e8 creixi en l\u2019espai. Per com el lliga. Per com les constriccions formals hi exerceixen pressi\u00f3 i li donen velocitat de sortida. Aix\u00ed fa que esclati en mil direccions. Sempre des de la m\u00e9s absoluta humilitat. Sempre des d\u2019una honestedat humana i creativa radicals. Sempre des de la petita fam\u00edlia muntada al SAT, on no han parat de fer coses des que la Thomas Noone Dance s\u2019hi va instal\u00b7lar en resid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg d\u2019una traject\u00f2ria de m\u00e9s de vint anys al nostre pa\u00eds, el core\u00f2graf s\u2019ha preguntat sovint per les regles. Treballa amb elles. Sap que no hi ha llibertat possible sense sotmetre-s\u2019hi, acceptar-les i jugar-hi. En la creaci\u00f3, les limitacions de partida no s\u00f3n cap punt i final, sin\u00f3 una l\u00ednia de sortida, una forma d\u2019acotar (limitar) les possibilitats i engegar creativament el joc a partir seu. No hi ha art sense. Als llimbs no hi ha vida. Ni material ni intel\u00b7lectual. Aix\u00ed que preguntar-se per la plantilla que ens regula \u00e9s un exercici intel\u00b7ligent, que comen\u00e7a en escena, per\u00f2 que val per a qualsevol \u00e0mbit. La vida social i la personal. Noone ho posa tot en dubte, q\u00fcestiona regles i materials, els dessacralitza. No \u00e9s mala manera de prendre\u2019s la dansa en di\u00e0leg amb la m\u00fasica (com Baudelaire, ell tamb\u00e9 podria dir all\u00f2 de \u00abLa musique souvent me prend comme une mer\u00bb), per\u00f2 per transformar-la en moviment i aquest, en revelaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima, \u00e9s a dir, d\u2019all\u00f2 que ens anima. Del que som.<\/p>\n\n\n\n

Explora l\u2019espai, Noone. El core\u00f2graf balla amb els objectes, expandeix els cossos. El cos, de fet. Fins i tot literalment al seu recent solo d\u2019autoficci\u00f3 After the Party<\/em>. Ell, en di\u00e0leg amb la seva marioneta. En aquesta pe\u00e7a, literalment. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed sempre? El core\u00f2graf balla en di\u00e0leg amb els seus int\u00e8rprets. Els int\u00e8rprets ballen en di\u00e0leg amb el seu propi jo passat, present i futur. En di\u00e0leg, els uns amb els altres. En di\u00e0leg amb l\u2019espai. En di\u00e0leg amb el temps. I di\u00e0leg vol dir confrontaci\u00f3 creativa, el batec positiu i constant d\u2019un pols tens. Perqu\u00e8 un \u00e9s dins del que re\u00efx a ensenyar a fora. Per aix\u00f2 la fisicalitat de Noone \u00e9s tan aut\u00e8ntica, interior i transcendent. Un joc a tot i res, gr\u00e0cies a la veritat del cos en escena. En aquesta ocasi\u00f3, de tres en tres: baules de cadena, anelles de frases, sostinguts els cossos dels int\u00e8rprets i les seves intencions per la xarxa de tot el que els sost\u00e9 a sota. Vet aqu\u00ed la gram\u00e0tica generativa de Beneath<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Vau estrenar <\/em>Beneath fa un any?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, per\u00f2 la pe\u00e7a ha crescut mentrestant. A m\u00e9s, alguns int\u00e8rprets han canviat, s\u00f3n uns altres. El moviment en si mateix no canvia, per\u00f2 el mateix es rep diferent. Canvia la textura, el to, la manera com ho percep l\u2019espectador. Aquesta \u00e9s la m\u00e0gia del present i la realitat de l\u2019escena. Que tot passa aqu\u00ed i ara. Entre gent concreta. De mi a tu en directe. Tothom es mou diferent. I al final, cadasc\u00fa \u00e9s cadasc\u00fa, per molt que diguem el mateix. Col\u00b7lectivament depenem de les capacitats i dels interessos individuals.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La reflexi\u00f3 sobre les limitacions que imposa l\u2019espai t\u00e9 el confinament com a punt de partida? O \u00e9s sols formal?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 No neix del confinament com a idea, per\u00f2 s\u00ed per contraposici\u00f3: durant el confinament, a la companyia vam treballar tota una s\u00e8rie de duets. La limitaci\u00f3 del tercet a Beneath<\/em> sorgeix com a contrapunt: voler fer una cosa diferent, imposar una altra canalitzaci\u00f3 com a punt de partida de la creaci\u00f3 coreogr\u00e0fica. Sempre l\u2019entenc aix\u00ed: partir d\u2019un repte, plantejat com a investigaci\u00f3. En aquest cas tamb\u00e9 em motivava el fet de trobar els tercets especialment complicats. M\u00e9s que un duet o un solo, que s\u00f3n formes de dansa molt establertes i treballades, i m\u00e9s que el grup. Els tercets funcionen diferent, i era interessant crear la dramat\u00fargia a partir d\u2019aquest repte i buscar canviar-los de registre i textura al llarg de la pe\u00e7a. Tamb\u00e9 en di\u00e0leg amb la m\u00fasica, i no sols amb els companys.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Com planteges aquests canvis?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Amb el recurs que faig servir sempre. Posant-hi regles. S\u00f3n sis tercets i cadascun t\u00e9 imposicions pr\u00f2pies. A vegades s\u00f3n regles f\u00edsiques, sobre com han d\u2019interactuar els int\u00e8rprets. D\u2019altres, m\u00e9s abstractes, sugger\u00e8ncies que cada ballar\u00ed ent\u00e9n a la seva manera, de forma personal. \u00c9s interessant veure on van a parar. S\u00f3n simples formes de provocaci\u00f3 del moviment. Est\u00edmuls per avan\u00e7ar sobre vies concretes. A la vida real no \u00e9s gaire diferent: sovint la gent necessita la seguretat de saber qu\u00e8 ha de fer o com s\u2019ha de comportar: hi ha coses que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil no haver de triar, o que es puguin triar tranquil\u00b7lament gr\u00e0cies a tenir-ho tot controlat. La dansa \u2014la creaci\u00f3 en general\u2014 \u00e9s com la vida. Jugar amb les regles. Imposar-ne, per\u00f2 tamb\u00e9 trencar-les.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 L\u2019abstracci\u00f3 neix de senyals i codis molt particulars. Quines regles vas marcar?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Molt b\u00e0siques. Per exemple, en el primer dels tercets no hi ha contacte entre els tres int\u00e8rprets, no es poden tocar. En el segon, s\u2019hi introdueix el contacte, per\u00f2 gestual, sense pes. En el tercer, hi entren el contacte i el pes, per\u00f2 un pes actiu, mentre que en el cinqu\u00e8 hi ha pes mort. I aix\u00ed successivament, fins que al final multipliquem les combinacions i ho fem esclatar tot. En un moment donat, fins i tot trenquem la regla del tres. Al sis\u00e8 trio, hi ha sis int\u00e8rprets en escena, malgrat que juguem amb el fet que s\u00f3n dos grups de tres, per\u00f2 simultanis.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Qu\u00e8 condiciona la idea del trio?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Ja posats, tot. Tamb\u00e9 l\u2019escenografia l\u2019hem concebuda aix\u00ed, amb un triangle de llum a dalt de tot. I per poc que ho sembli gr\u00e0cies als arranjaments, fins i tot la m\u00fasica sorgeix tota de tres notes.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Significa res aquesta tria? Veig el teu treball com a abstracte, per\u00f2 l\u2019emotivitat que hi poses sovint propicia lectures figuratives.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Les restriccions formals i les regles de qu\u00e8 t\u2019he parlat no tenen cap inter\u00e8s per al p\u00fablic. No s\u00f3n cap objectiu en si mateix i no s\u2019hi ha de parar cap atenci\u00f3. S\u00f3n una eina per posar-se a treballar. Passa que, un cop pren cos en els ballarins, s\u2019hi acaben veient m\u00e9s coses. Som humans, amb interaccions i interessos humans, amb totes les fragilitats i absurditats que portem damunt. Per molt que nom\u00e9s pretenguis posar formes en moviment, un cop ballen cossos, la gent sempre hi veur\u00e0 persones, hi trobar\u00e0 mirades i gestos, li semblar\u00e0 entendre-hi intencions i ho carregar\u00e0 tot de sentit. Aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia. No es controla mai, aix\u00f2. Ho aporta la mirada de l\u2019espectador.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Que hi veu hist\u00f2ries?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Nom\u00e9s la proximitat dels cossos ja genera hist\u00f2ries. Hi ha c\u00e0rrega emocional tan sols en aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Compteu passos per contar hist\u00f2ries?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Alg\u00fa mira i hi veu el que ja du dins. Projectem.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La dansa \u00e9s una pantalla de cine?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Com al cine, la llum hi t\u00e9 molta import\u00e0ncia a l\u2019hora de generar c\u00e0rrega emocional. Cada dia m\u2019interessa m\u00e9s reduir l\u2019escenografia al m\u00e0xim, ser molt sobris, i jugar amb la llum com a generadora d\u2019emocions i de sentit. Com la m\u00fasica.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Thomas Noone Dance sempre ha estat una companyia amb molt de moviment de qualitat. Els int\u00e8rprets hi ballen molt. T\u2019importa aix\u00f2 de la mateixa manera que abans, que quan vau comen\u00e7ar?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014 No m\u2019ha interessat mai el virtuosisme buit. M\u2019agraden els matisos, que el moviment tingui un efecte i aconsegueixi ressons emocionals, per\u00f2 no moure\u2019ns perqu\u00e8 s\u00ed. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental. Potser de jove tenia com a int\u00e8rpret una fisicitat m\u00e9s extrema, per\u00f2 sempre he preferit la subtilesa, m\u2019agrada una certa fragilitat i tot… Els matisos, les gradacions. Si hagu\u00e9s de definir l\u2019efecte que busco diria que \u00e9s una certa visualitat o plasticitat po\u00e8tica, una mirada po\u00e8tica. L\u2019edat hi pot ajudar, a sentir-ho aix\u00ed, per\u00f2 ni de jove m\u2019havia agradat mai el virtuosisme obvi, l\u2019espectacularitat buida. Busco una certa puresa o contenci\u00f3. Sobrietat. Depurar el gest. Estilitzar-lo al m\u00e0xim. I tot plegat sense deixar de moure\u2019ns molt, \u00e9s veritat, per\u00f2 sempre atents a la humanitat que ha de contenir cada moviment. Parlem amb el cos. M\u2019interessa el gest revelador.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

THOMAS NOONE presenta ‘Beneath’ al Mercat de les Flors del 2 al 4 de febrer de 2024<\/a> (dijous 1 de febrer, funci\u00f3 matinal-relaxada)<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

LINKS<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Web de Thomas Noone Dance<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Sobre Thomas Dance<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrevista a Thoma Noone antes del Festival GESTO<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n