(sobre ‘Tempo’ de Toni Mira)<\/p>\n\n\n\n
\n\u00abA l\u2019origine \u00e9tait la Danse, et la Danse \u00e9tait dans le Rythme et le Rythme \u00e9tait Danse.Au commencement \u00e9tait le Rythme, tout s\u2019est fait en lui, sans lui rien ne s\u2019est fait\u00bb.<\/em><\/p>\n Serge Lifar<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Tempo<\/em> \u00e9s una pe\u00e7a que sorgeix del vigor del ritme. Toni Mira ha fet del ritme l\u2019espai geneal\u00f2gic d\u2019aquesta coreografia: el seu primer (ark\u00e9<\/em>) constructe (tecton<\/em>), la seva \u2018arquitectura\u2019, en el sentit etimol\u00f2gic d\u2019aquesta paraula. M\u00e9s que equilibri o simetria, el ritme \u00e9s un fluir relacional: una repetici\u00f3 peri\u00f2dica, un marc o mesura m\u00e8trica, i un canvi, un accent, un retard o una acceleraci\u00f3, \u00e9s a dir, una difer\u00e8ncia que \u00e9s dins de la identitat de la pr\u00f2pia repetici\u00f3, i que \u00e9s portada i reprodu\u00efda fins al grau de ser per si mateixa alhora negada i confirmada. I aix\u00f2\u00a0 passa amb l\u2019estructura variable de Tempo<\/em>.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s curi\u00f3s que si es pregunta a un grup de persones qu\u00e8 \u00e9s el que perceben en un fenomen considerat r\u00edtmic, segurament les respostes estaran relacionades amb la repetici\u00f3 i amb la seva regularitat. Per\u00f2 \u00e9s la uniformitat aproximada -i no la uniformitat exacta- la que defineix all\u00f2 r\u00edtmic; i precisament en el seu car\u00e0cter variable i aproximatiu, en la difer\u00e8ncia temporal que cont\u00e9 dins seu, \u00e9s on resideix el gran potencial organitzatiu dels ritmes. Aix\u00f2 es pot veure en la manera com en processos amb diferents accions o moviments, cadascun amb el seu propi ritme, acaben influint-se entre si. Les improvisacions a la dansa o a les formes m\u00e9s lliures de jazz s\u00f3n potser els exemples m\u00e9s v\u00edvids d\u2019aquestes determinacions m\u00fatues de durada i de proporcions de temps, de freq\u00fc\u00e8ncies de repetici\u00f3, de velocitats, d\u2019arcs i de patrons r\u00edtmics.<\/p>\n\n\n\n
Mira enfronta aquest complex din\u00e0mic com a punt de partida, i previ a qualsevol tema. Considera que el temps, el ritme i la dansa s\u00f3n forces que no necessiten una tem\u00e0tica. I tot i ser capa\u00e7 d\u2019assumir qualsevol assumpte, la dansa, per si mateixa, sembla ser -per a Mira- un exercici d\u2019infinites variacions sobre cap tema. Per\u00f2 com que sap que ella \u00e9s indiscernible al ritme, mai no discuteix la independ\u00e8ncia de la dansa respecte a la m\u00fasica, ni discuteix el descentrament de l\u2019escenari, com tampoc no es desapega del que hi passa. Al contrari. El seu treball \u00e9s absolutament tribut\u00e0ri d’all\u00f2 relacional. I \u2018relaci\u00f3\u2019 \u00e9s el terme que potser millor permet entendre la seva po\u00e8tica compositiva. Etimol\u00f2gicament relacionar<\/em> no \u00e9s diferent de relatar<\/em> ni de relativitzar<\/em>. I, conscientment o no, aquesta triada (relat, relaci\u00f3 i relativitat) ha deixat la seva empremta al llarg de la seva obra. De vegades de manera clarament apod\u00edctica i fins i tot paradigm\u00e0tica, com a Momentari<\/em> o a En attendant l\u2019inattendu<\/em>, creada al costat de Claire Ducreux, una pe\u00e7a que, en tornar-se sobre si mateixa, s\u2019(auto)relata en present indicatiu, alhora que relaciona dos mons (un m\u00e9s \u2018po\u00e8tic\u2019, i un altre m\u00e9s \u2018obt\u00fas\u2019,\u00a0 segons els qualifica Mira a la pr\u00f2pia obra), dos mons que basculen les seves difer\u00e8ncies relativitzant-se, per\u00f2 aconseguint trobar i condensar una tensi\u00f3 intersticial, per acabar desplegant-se en una estratificaci\u00f3 de temps que multiplica l\u2019espai, i en una polaritzaci\u00f3 d\u2019espais que redobla i intensifica la temporalitat.<\/p>\n\n\n\n
Tempo<\/em> \u00e9s interpretada per set joves ballarins. La pe\u00e7a vessa llum i vitalitat. Les perspectives \u00e0mplies de l\u2019escena i els horitzons una mica elevats a causa del ras de les taules, confereixen al dibuix coreogr\u00e0fic un cert aire puberal. \u00c9s una obra din\u00e0mica, directa i fresca. Per\u00f2 en tractar tamb\u00e9 sobre la pr\u00f2pia dansa, \u00e9s igualment reflexiva, vespertina, tardorenca, amb talant de maduresa. Des dels seus inicis, Mira ha constru\u00eft danses a partir de les relacions entre individus, explorant les vicissituds de les relacions amb finalitats dram\u00e0tiques. La seva versi\u00f3 de teatre estableix la relacionalitat com a esp\u00e8cie de \u2018medi\u2019, per utilitzar el concepte que Giorgio Agamben desenvolupa a les seves \u2018Notes sobre el gest\u2019, on assenyala que el mitj\u00e0 propi de la condici\u00f3 humana \u00e9s la comunicabilitat, i que la seva ess\u00e8ncia comunicativa es basa en estar junts. Un \u00e9sser hum\u00e0 es caracteritza per una susceptibilitat<\/em> en estar en relaci\u00f3 o en connexi\u00f3 amb altres. I com que l\u2019escenari \u00e9s un espai emmarcat on les persones es relacionen, Mira ho aprofita per convertir-lo en un entorn on els cossos experimenten l\u2019acte d\u2019aquesta susceptibilitat<\/em>, \u2018susceptibilitat\u2019 en el sentit original del terme: qualitat de rebre una modificaci\u00f3. Les modalitats coreogr\u00e0fiques de Mira s\u00f3n pot\u00e8ncies de susceptibilitat. Cada pe\u00e7a descobreix noves configuracions, noves relacions, nous magmes afectius, noves predisposicions de variabilitat.<\/p>\n\n\n\n
A les seves composicions, Toni Mira sol treballar mitjan\u00e7ant continu\u00eftats d\u2019enlla\u00e7os; amb vincles i seq\u00fc\u00e8ncies concatenades. El seu proc\u00e9s compositiu \u00e9s primordialment meton\u00edmic. I encara que no oblida el que \u00e9s metaf\u00f2ric, en atendre tamb\u00e9 les abs\u00e8ncies, les correspond\u00e8ncies i les semblances, la veritat \u00e9s que la seq\u00fc\u00e8ncia de continu\u00eftat \u00e9s la manera d\u2019investir tots els aspectes de l\u2019escena amb una c\u00e0rrega directament afectiva. I aix\u00f2 \u00e9s el que es troba accentuat a Tempo<\/em>. On sembla que el m\u00f3n \u00edntegrament \u00e9s ple de m\u00faltiples versions d\u2019afectes i d\u2019efectes, de figures que ofereixen la possibilitat d\u2019establir un enlla\u00e7, desentranyar una hist\u00f2ria, un nexe, ballar un duet o compondre una obra compacta i absolutament ecoica. Amb el seu material, Mira no busca proposadament desenvolupar els g\u00e8rmens naixents d\u2019una hist\u00f2ria, per\u00f2 tampoc no intenta eludir-los, ni menys encara eliminar-los. Acull m\u00e9s aviat de bon grat aquests contactes, aquests indicis d\u2019un complot, encara que sigui raps\u00f2dicament i com per sinest\u00e8sies de contacte.<\/p>\n\n\n\n
De tota manera, Mira es guarda un secret. Un secret que potser tampoc no \u00e9s capa\u00e7 de desentranyar. Per\u00f2, per sort, i per m\u00e9s paradoxal que sigui, les seves obres es revelen precisament a trav\u00e9s d\u2019aquella cosa que elles semblen amagar.<\/p>\n\n\n\n
V\u00edctor Molina<\/strong><\/p>\n\n\n\n