{"id":184829,"date":"2023-09-11T10:18:45","date_gmt":"2023-09-11T10:18:45","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=184829"},"modified":"2023-10-09T10:11:13","modified_gmt":"2023-10-09T10:11:13","slug":"entrevista-a-constanza-brncic-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/entrevista-a-constanza-brncic-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘Entrevista a Constanza Brn\u010di\u0107’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"\n

\u201c\u00c9s in\u00fatil discutir que la filosofia coixeja\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Maurice Merleau-Ponty, Elogi de la filosofia<\/em>. Editorial Laia 2006<\/p>\n\n\n\n

Les rialles de Constanza Brn\u010di\u0107 s\u00f3n molt particulars i sonores, i esclaten cada dues o tres frases que diu. Amb la mateixa facilitat i segons del que es parli, les ll\u00e0grimes li cristal\u00b7litzen els ulls. Tamb\u00e9 sap escoltar el silenci, jugar amb els sorolls i al\u00e7ar la veu amb gravetat quan ha de defensar en all\u00f2 que creu. En part, li ve de fam\u00edlia: el seu pare \u00e9s el compositor de m\u00fasica electroac\u00fastica<\/strong> Gabriel Brn\u010di\u0107 i, la seva mare, la core\u00f2grafa Teresa Monsegur. Es va formar a Barcelona i Nova York, i despr\u00e9s de ballar amb Raravis, la companyia d\u2019Andr\u00e9s Corchero i Rosa Mu\u00f1oz, del 1996 al 2009, i altres artistes, el 2001 va crear el seu propi projecte creatiu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El va anomenar La Sospechosa, potser perqu\u00e8 sabia que en alguns llocs li seria dif\u00edcil passar<\/strong> desapercebuda: una resid\u00e8ncia art\u00edstica a l\u2019hospital de Bellvitge els anys 2006 i 2007 va ser l\u2019inici d\u2019una mirada de la dansa des del context social que va continuar en altres projectes, com Cris\u00e0lide In C3<\/em> el 2015, <\/em>on posava a ballarun grup d\u2019uns vuitanta adolescents d\u2019Hospitalet de Llobregat, o el projecte PI(E)CE amb el dramaturg Albert Tola, que s\u2019ha desenvolupat durant deu anys al Teatre Tantarantana amb persones del Raval i Poble Sec d\u2019entre 14 i 85 anys, el darrer cop la temporada passada. Mentrestant, ha treballat a bastament el format solo, per\u00f2 sempre molt ben acompanyada. A Pe\u00e7a sense mi <\/em>t\u00e9 al seu costat Beatriz Gonz\u00e1lez Magad\u00e1n, a m\u00e9s de Carolina Campos, Trist\u00e1n P\u00e9rez-Mart\u00edn i Alfredo Costa Monteiro i, malgrat el t\u00edtol, la veritat \u00e9s que la veiem tota l\u2019estona i en tota la seva profunditat interpretativa i de pensament.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En una entrevista a la r\u00e0dio, fa uns anys, li van demanar de portar un objecte que s\u2019estim\u00e9s. I ella va dur una pedra.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Era un c\u00f2dol d\u2019un lloc de Menorca al costat del mar on totes les pedres, de les m\u00e9s petites a unes de m\u00e9s de dos metres, tenien un cercle buit al centre o al costat, un cercle perfecte. M\u2019hi vaig quedar moltes hores mirant a veure si n\u2019hi havia cap que no tingu\u00e9s el foradet, i totes el tenien! Sempre m’han agradat les pedres, el seu pes, la seva manera d\u2019estar… em flipa la seva solidesa i que es deixin modular per la intemp\u00e8rie, pel vent, pel mar… aquesta relaci\u00f3 amb el temps en una escala temporal tan diferent a la nostra. I, quan estic molt estressada, penso que voldria ser una pedra.<\/p>\n\n\n\n

Els teus pares van haver d\u2019emigrar de Buenos Aires i venir a Barcelona quan tu a penes tenies quinze dies. A Pe\u00e7a sense mi<\/em> parles de gent que ha d’abandonar casa seva i que no pot endur-se res, t\u00e9 a veure amb la hist\u00f2ria de la teva fam\u00edlia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, evidentment, hi ha una part que \u00e9s biogr\u00e0fica, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot entendre d’una manera m\u00e9s \u00e0mplia perqu\u00e8 tothom ha de canviar de lloc en algun moment, ni que sigui a nivell simb\u00f2lic. Les persones que pensen que no canvien mai, tenen un problema seri\u00f3s perqu\u00e8 realment \u00e9s part de la condici\u00f3 humana el fet d’estar tota l’estona en transformaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els meus pares es van haver d’exiliar, \u00e9s veritat, per\u00f2 abans d\u2019ells, els seus avis venien de Cro\u00e0cia per part de pare, i d\u2019Espanya i de Fran\u00e7a per part de mare. Ning\u00fa no t\u00e9 una hist\u00f2ria neta de viol\u00e8ncia. Potser t’ha tocat a tu patir la viol\u00e8ncia per\u00f2 en un altre moment va ser alg\u00fa dels teus avantpassats qui va exercir-la sobre altres persones. Aquesta \u00e9s una reflexi\u00f3 important per a mi, sempre, per\u00f2 m\u00e9s ara, quan veus la gent aturada a les fronteres, el retorn del feixisme, la xenof\u00f2bia…<\/p>\n\n\n\n

La pe\u00e7a tamb\u00e9 t\u00e9 una part de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 que recorda a \u00darsula K. Le Guin, amb una barreja de por i surrealisme molt especial. En un moment, parles de ballarines que tremolen, qu\u00e8 fa tremolar una ballarina?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El p\u00e0nic esc\u00e8nic, el p\u00e0nic a la mirada de l’altre, l’exposici\u00f3. Tamb\u00e9 anar al l\u00edmit amb el cos, trencar- se. Encara que hi ha moltes tend\u00e8ncies de dansa que treballen des de la cura, l’art sempre estira els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 possible, perqu\u00e8 si no, no es pot transformar.<\/p>\n\n\n\n

A la pe\u00e7a hi ha una cr\u00edtica impl\u00edcita al m\u00f3n de la dansa, a la tirania sobre com ha de ser el cos que est\u00e0 en escena, i tamb\u00e9 hi ha la imatge del teatre que s’ensorra. Just l\u2019altre dia, durant l\u2019assaig, est\u00e0vem en l\u2019escena de les ballarines que tremolen i, de cop, va sonar l\u2019alarma d’emerg\u00e8ncia, aquella prova que van fer en tots els m\u00f2bils i que ens va recordar que s\u00ed, que tot es pot ensorrar de cop! Tu est\u00e0s all\u00e0, portant el cos al l\u00edmit, i el teatre pot ensorrar-se, pot venir una pand\u00e8mia… i el que fins aquell moment era tan important, com fer el teu espectacle, deixa de ser-ho. Al meu pare li van posar un av\u00eds de bomba al teatre, a Buenos Aires, abans que marx\u00e9ssim.<\/p>\n\n\n\n

Sembla que tu no tinguis por de res, portes tota la vida a l\u2019escenari, donant classes, creant imparablement i, per si fos poc, acabes de presentar el teu doctorat en filosofia a partir del pensament de Maurice Merleau-Ponty.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Totes les coses que he fet s’alimenten les unes a les altres. La tesi tamb\u00e9 est\u00e0 a la pe\u00e7a, encara que a la tesi no hi ha la pe\u00e7a. A la tesi plantejo que una relaci\u00f3 \u00e9s un esdeveniment, que no \u00e9s fix. I que all\u00f2 altre, la difer\u00e8ncia, apareix en el punt de relaci\u00f3, que \u00e9s un esdeveniment. Aix\u00f2 mateix est\u00e0 moltes de les ontologies de la f\u00edsica actual, i tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant en relaci\u00f3 a l’expressi\u00f3, que no va des d’una interioritat cap a un exterior, sin\u00f3 que s\u2019esdev\u00e9 en aquest punt de trobada i de relaci\u00f3 que pot ser m\u00faltiple i \u00e9s molt fr\u00e0gil. L’expressi\u00f3 no \u00e9s quelcom que es faci sin\u00f3 quelcom que apareix. Aquesta \u00e9s la meva lectura de la filosofia de Merleau-Ponty. I d\u2019aqu\u00ed ve Pe\u00e7a sense mi<\/em>, que \u00e9s \u2018sense mi\u2019 en el sentit que no hi ha una interioritat i una exterioritat sin\u00f3 que hi ha una relaci\u00f3, tot \u00e9s extern i s\u2019esdev\u00e9 en la relaci\u00f3, com un punt exterior i que \u00e9s imminent, no hi ha transcend\u00e8ncia. Tot aix\u00f2 sembla molt abstracte i \u00e9s dif\u00edcil de parlar- ne, per\u00f2 despr\u00e9s la pe\u00e7a aterra en coses molt concretes i molt quotidianes que ajuden a entendre-ho des de la materialitat, des del quotidi\u00e0, des de l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Ets professora de composici\u00f3 i d\u2019improvisaci\u00f3 a l\u2019Institut del Teatre. Serien les dues cares de la mateixa moneda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem dir que la composici\u00f3 queda escrita \u2212no necess\u00e0riament amb llapis i paper\u2212, mentre que la improvisaci\u00f3 \u00e9s una escriptura en el moment. Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que, en improvisar, composes i generes una lectura d\u2019all\u00f2 que escrius en el temps i l’espai; de la mateixa manera que, quan composes cal una actitud d’escolta, recerca i percepci\u00f3, com la que requereix una improvisaci\u00f3. El que passa \u00e9s que la improvisaci\u00f3 t\u00e9 un component de vertigen perqu\u00e8 destil\u00b7la s\u00faper r\u00e0pid, que la composici\u00f3 no t\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 en els darrers temps he volgut treballar la composici\u00f3 i la seva escriptura, i no m\u2019ha sorgit en forma de partitura num\u00e8rica ni formal, sin\u00f3 una mena de prosa liter\u00e0ria, com de diari personal. M\u2019interessa explorar la relaci\u00f3 d’aquesta escriptura amb el moviment, en les dues direccions.<\/p>\n\n\n\n

M\u2019has fet pensar en una pe\u00e7a de fa uns anys, En un paper en blanc<\/em>, que vas fer quan estaves embarassada i et mostraves tota nua, amb papers i escrits, per\u00f2 aqu\u00ed la nuesa ve des d\u2019un lloc ben diferent, oi?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

He treballat amb molts textos de les meves escriptores preferides, com \u00c1gota Krist\u00f3f, Ursula K. Le Guin, Alejandra Pizarnik, tamb\u00e9 l’Agn\u00e8s Varda i la Susan Sontag, alguns d\u2019ells encara hi s\u00f3n, altres han anat caient. I hi havia un \u00e0udio de l\u2019\u00c0gota Krist\u00f3f que em sobrepassava. Parlava del seu exili des d’Hongria, travessant els Pirineus amb el seu beb\u00e8 i en un assaig, no s\u00e9 per qu\u00e8, mentre el sentia vaig tenir l\u2019impuls de treure\u2019m tota la roba, no podia suportar-la, tampoc no trobava la posici\u00f3… i va quedar aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

La m\u00fasica d\u2019Igor Stravinsky t\u2019acompanya des de fa temps, oi?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, Stravinsky \u00e9s meravell\u00f3s, i tamb\u00e9 \u00e9s una icona de la m\u00fasica per a dansa, per aix\u00f2 funciona com una cita. L’Ocell de foc<\/em> \u00e9s una m\u00fasica que he sentit tant! Li agradava molt a la meva mare i jo aquests darrers anys m\u2019hi he obsessionat, no podia parar d\u2019escoltar-la. L’Alfredo Costa-Monteiro n\u2019ha fet una versi\u00f3 a partir de les meves parts preferides que \u00e9s una m\u00fasica nova. Per altra banda, podem pensar que l’ocell de foc s\u2019incendia igual que els ballarins, que en cada funci\u00f3 s\u2019incendien, i despr\u00e9s… moren. Ha, ha, ha.<\/p>\n\n\n\n

A Pe\u00e7a sense mi<\/em> parles de termodin\u00e0mica i de cossos que s’escalfen.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una idea que extrec d\u2019un llibre de difusi\u00f3 cient\u00edfica de Carlo Rovelli que tracta sobre el temps i on explica com l’experi\u00e8ncia de la temporalitat t\u00e9 a veure amb l\u2019escalfor. En realitat, els f\u00edsics diuen que no existeix el temps, que l\u2019\u00fanic que marca la nostra experi\u00e8ncia \u00e9s el moviment el qual, per fricci\u00f3, genera calor i \u00e9s aix\u00ed com tenim una experi\u00e8ncia de canvi. Aqu\u00ed faig una analogia molt simple amb la dansa perqu\u00e8, clar, els ballarins ens movem i sentim calor. Per\u00f2 l’escalfor tamb\u00e9 ve de la companyia, d’abra\u00e7ar… Jo relaciono l\u2019escalfor amb all\u00f2 hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Constanza Brn\u010di\u0107<\/strong> presenta una ‘Pe\u00e7a sense mi’ del 13 al 15 d’octubre de 2023 al Mercat de les Flors<\/a><\/p>\n\n\n\n

Web de la companyia:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

constanzabrncic.net<\/a><\/mark><\/p>\n\n\n\n

Lectures:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Carlo Rovelli (2018). El orden del tiempo<\/em>. Anagrama. Colecci\u00f3n Argumentos. Barcelona<\/p>\n\n\n\n

\u00c1gota Krist\u00f3f (2015). La analfabeta. Relato autobiogr\u00e1fico.<\/em> Alfa Decay. Barcelona<\/p>\n\n\n\n

\u00darsula K. Le guin (2021). Los despose\u00eddos.<\/em> Editorial Minotauro. Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Alejandra Pizarnik (2017). En esta noche, en este mundo. <\/em>Literatura Random House. Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Agn\u00e8s Varda (1994). Varda par Agn\u00e8s. <\/em>\u00c9ditions des Cahiers du Cin\u00e9ma, Paris.<\/p>\n\n\n\n

Susan Sontag (2008).  El amante del volc\u00e1n. <\/em>Random House Mondadori, Madrid..<\/em><\/p>\n\n\n\n

Maurice Merleau-Ponty (1970) Elogio de la filosofia.<\/em> El lenguaje indirecto y las voces del silencio<\/em>. Ediciones Nueva Visi\u00f3n, Buenos Aires.<\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeos:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mur Murs<\/em>, d\u2019Agn\u00e8s Varda (1981)<\/a><\/mark><\/p>\n\n\n\n

\n