{"id":184683,"date":"2023-09-11T09:40:42","date_gmt":"2023-09-11T09:40:42","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=184683"},"modified":"2023-10-09T08:15:30","modified_gmt":"2023-10-09T08:15:30","slug":"fil-rouge-entrevista-amb-aina-alegre-per-laura-alcala-freudenthal","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/fil-rouge-entrevista-amb-aina-alegre-per-laura-alcala-freudenthal\/","title":{"rendered":"‘Fil Rouge’ (entrevista amb Aina Alegre), per Laura Alcal\u00e0 Freudenthal"},"content":{"rendered":"\n

\u201cDe fet, jo escric la dansa des de l\u2019orella, escoltant molt.(\u2026)
Tinc una manera molt musical d\u2019escriure la dansa\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Extracte de l’entrevista<\/p>\n\n\n\n

A finals de 2021 vaig trobar-me amb l\u2019Aina Alegre en repetides ocasions per a entrevistar-la i generar aix\u00ed el text \u2018La incontin\u00e8ncia del gest\u2019, un que recorre l’odissea del personatge que \u00e9s l\u2019Aina a trav\u00e9s de la seva carrera. Ara, dos anys m\u00e9s tard, em torno a trobar amb ella per entrevistar-la sobre \u2018This is not (an act of love an resistance)\u2019, una pe\u00e7a que t\u2019entra per tots els sentits. Si RAUXA ja generava una sensaci\u00f3 d\u2019immersi\u00f3 total amb una sola int\u00e8rpret en escena \u2013l\u2019Aina, que \u00e9s una b\u00e8stia\u2013, \u2018This is not\u2026\u2019 t\u2019indueix directament.<\/p>\n\n\n\n

\u2018This is not (an act of love and resistance)\u2019 \u00e9s protagonitzada per nou int\u00e8rprets \u2013cinc ballarines, tres trombonistes i una tuba\u2013 que juntes invoquen diferents imaginaris i converteixen en moviment i so la relaci\u00f3 que tenen amb aquest element invisible, per\u00f2 essencial, que \u00e9s l\u2019aire.<\/p>\n\n\n\n

Laura Alcala: Abans d\u2019endinsar-nos en \u2018This is not\u2026\u2019, felicitats pel nomenament de codirectora al Centre Chor\u00e9graphique National de Grenoble<\/em>. Qu\u00e8 representa per a tu ser codirectora d\u2019un Centre Coreogr\u00e0fic Nacional franc\u00e8s (CCN)?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aina Alegre: Hi ha dues raons per les quals portar la direcci\u00f3 d\u2019un CCN pot ser interessant. D\u2019una banda, pots tenir una mirada m\u00e9s \u00e0mplia del que \u00e9s el sector (que quan est\u00e0s en companyia). Inclou tamb\u00e9 la mirada de com desenvolupes el treball ancorat a un territori, perqu\u00e8 aquest CCN est\u00e0 ancorat a un territori, no \u00e9s una companyia independent sin\u00f3 que hi ha un equip permanent, hi ha un espai i hi ha una her\u00e8ncia. Mai comences de zero, sempre est\u00e0s negociant entre el projecte d\u2019abans i el que vols portar tu a terme. Per a mi, que fins ara nom\u00e9s he sigut core\u00f2grafa i ballarina, \u00e9s tot un aprenentatge de com pots treballar el camp de la coreografia i de la creaci\u00f3 des d\u2019un lloc de territori, de relaci\u00f3 amb altres centres de dansa, de compatir un espai de treball amb altres artistes, fer-ne la curadoria\u2026 Formes part d\u2019una constel\u00b7laci\u00f3 en la qual aquesta noci\u00f3 de maison<\/em> \u00e9s m\u00e9s forta que la noci\u00f3 de companyia. D\u2019altra banda, estic intentant entendre com art\u00edsticament el meu treball pot estar afectat per aquest fet. M\u00e9s mitjans (econ\u00f2mics) no n\u2019hi ha, per\u00f2 de cop i volta si que tinc m\u00e9s espai per poder fer m\u00e9s recerca. Tens una altra relaci\u00f3 amb la quotidianitat, un espai de treball, un estudi \u2013evidentment compartit amb altres artistes residents\u2013 que est\u00e0 all\u00e0 i est\u00e0 obert perqu\u00e8 tu hi vagis i hi facis recerca (quan tens el temps… [l’Aina somriu]).<\/p>\n\n\n\n

L.A.: Quina idea hi ha al darrere d\u2019aquesta direcci\u00f3 compartida amb el ballar\u00ed Yannick Hugron?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: Si\u2026 aquest format \u00e9s nou. No havia passat mai a Fran\u00e7a. Quan vaig proposar a en Yannick de venir a codirigir aquest centre amb mi, l\u2019objectiu era fer que aquests CCN tornin a ser cases per tots els oficis que treballen en l\u2019art coreogr\u00e0fic. Fins ara eren dirigits per core\u00f2grafs o per col\u00b7lectius de core\u00f2grafs, i ara el que \u00e9s interessant \u00e9s que en Yannick \u00e9s ballar\u00ed: la idea \u00e9s veure com un ballar\u00ed i una core\u00f2grafa poden reflexionar des de molts punts de vista. I tamb\u00e9 com podem mutualitzar coneixements i repartir-nos totes les tasques a fer aqu\u00ed al CCN: pedagogia, mediaci\u00f3, creaci\u00f3\u2026 I, sobretot, donar visibilitat a tots aquests oficis al voltant del fet coreogr\u00e0fic com s\u00f3n el treball de so, el treball de llums o la dramat\u00fargia de la dansa, que sovint en tenen menys de visibilitat. Tot aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 aquests CCN s\u00f3n antics, no han evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la realitat del sector. Abans hi havia un core\u00f2graf\/a que tenia uns ballarins permanents. Avui en dia hi ha molt pocs centres coreogr\u00e0fics que funcionin aix\u00ed. Per tant, aquesta nova manera de governar planteja canvis estructurals.<\/p>\n\n\n\n

L.A.: Sento que aquest posicionament pol\u00edtic alhora de decidir co-dirigir el CCN t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb els punts de partida de \u2018This is not\u2026\u2019. \u00c9s \u2018This is not (an act of love and resistance)\u2019 precisament un act of love and resistance? Parla\u2019m del t\u00edtol, per favor.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: El t\u00edtol \u00e9s complex. S’ent\u00e9n de dues maneres. Que cre\u00ef misteri i ambig\u00fcitat sempre m’ha agradat. Per\u00f2 la meva primera intenci\u00f3 era fer una pe\u00e7a que fos un acte d’amor i de resist\u00e8ncia: que vol dir \u2013per mi i des d’un lloc molt \u00edntim\u2013 aprendre a dir no.<\/p>\n\n\n\n

L.A.: T\u00e9 algun vincle amb la professi\u00f3? Jo hi llegeixo ironia, com si volgu\u00e9ssiu dir \u201cei, que aix\u00f2 (de treballar en la dansa) no hauria de ser un acte d\u2019amor i resist\u00e8ncia\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A:A.: Mai havia fet el pont. Per\u00f2 si que \u00e9s veritat que la construcci\u00f3 de l\u2019equip que vaig fer, incloent-hi m\u00fasiques i ballarines, era tamb\u00e9 un gest d\u2019amor i de resist\u00e8ncia, evidentment. Parla d\u2019una cosa molt simple, de trombonistes i de tubes no n\u2019hi ha gaires, i per a mi era superimportant donar aquest espai i aquest amor a dones d\u2019aquests oficis. Perqu\u00e8 no hi hem sigut gaire, fins ara. I com m\u00e9s visibilitat es dona, m\u00e9s ganes es generen d\u2019entrar en aquests oficis. I despr\u00e9s: si jo ara vull treballar amb un grup de dones, i la pregunta \u00e9s \u201ci per qu\u00e8? Doncs la resposta \u00e9s \u201cI, per qu\u00e8 no? Sense justificacions.<\/p>\n\n\n\n

\u2018This is not (an act of love and resistance)\u2019 t\u00e9 algo intimista, melanc\u00f2lic, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un statement<\/em>. I el t\u00edtol t\u00e9 l\u2019statement<\/em> tamb\u00e9. T\u00e9 a veure amb la manera com estan a l\u2019escenari, veure-les a elles, repetint, tornant en un cicle, moviments que s\u2019insisteixen, una melodia que torna. Una l\u00ednia en la qual elles avancen, a on a vegades agafen un cos com\u00fa, a vegades cossos singulars, traject\u00f2ries individuals, hi ha moments de for\u00e7a col\u00b7lectiva, per\u00f2 mai se n\u2019abusa.<\/p>\n\n\n\n

L.A. I tamb\u00e9 hi ha la idea d\u2019aire com a element pol\u00edtic, oi? Durant la pand\u00e8mia per\u00f2 tamb\u00e9 sempre. Est\u00e0 literalment en i entre nosaltres i l\u2019estem mantenint.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: V\u00e0ries coses alimenten el projecte. Les primeres intencions eren ben b\u00e9 a l\u2019\u00faltima \u00e8poca del confinament. Des del moment en qu\u00e8 vaig parir RAUXA ja se\u2019m va activar el desig de \u2018This is not\u2019\u2026<\/p>\n\n\n\n

L.A.: \u00c9s que s\u00f3n germanes, eh?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: S\u00ed, s\u00ed, jo funciono molt aix\u00ed. Acabo un espectacle i ja estic veient l\u2019altra. D\u2019una banda, me\u2019n vaig a l\u2019oposat \u2013per exemple d\u2019un solo a una pe\u00e7a de grup\u2013 i, d\u2019altra banda, tiro d\u2019all\u00f2 que m\u2019hagu\u00e9s agradat continuar assaborint. I \u00e9s veritat que RAUXA es va tornar algo molt c\u00f2smic, en el sentit que hi havia una relaci\u00f3 molt forta entre el cos i l\u2019aire, per\u00f2 l\u2019aire en el sentit d\u2019un espai a on circula la llum, circula el so\u2026 I a m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s clar, el final de la pand\u00e8mia i amb unes crisis de claustrof\u00f2bia que tinc jo de cavall. Era aix\u00f2 d’\u201cens falta l\u2019aire\u201d. Per\u00f2 no \u00e9s algo nom\u00e9s de la pand\u00e8mia, \u00e9s de quan alg\u00fa no et deixa fer el que has de fer, quan no tens espai per protestar\u2026 et falta l\u2019aire. Una sensaci\u00f3 d\u2019estar ofegades, de vegades. Llavors em va venir la necessitat d\u2019explorar al voltant de l\u2019aire, per\u00f2 no des d\u2019un lloc nom\u00e9s pr\u00e0ctic o f\u00edsic, \u00e9s a dir, no \u00e9s una pe\u00e7a que parla nom\u00e9s de la respiraci\u00f3. S\u00ed que hi ha un treball de respiraci\u00f3, per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 un treball de ficci\u00f3, d\u2019imaginari. Per mi tenia molt de sentit justament posar en relaci\u00f3 aquests imaginaris al voltant de l\u2019aire amb aquests instruments que s\u00f3n extensions met\u00e0l\u00b7liques del cos. Perqu\u00e8 s\u00f3n boques, s\u00f3n canals d\u2019aire, a on es produeix so per\u00f2 des de la pressi\u00f3 de l\u2019aire. Ens interessava usar aquests instruments des d\u2019un lloc sonor, des d\u2019un lloc de pres\u00e8ncia i tamb\u00e9 pl\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

L.A.: Ja ve de R-A-U-X-A aquesta capacitat per crear espais que t\u2019incloguin com a p\u00fablic, a on llums, so i moviment dialoguen constantment en l\u2019escriptura. Ara, a ‘This is not\u2026’ hi ha un treball, a m\u00e9s, de molts cossos en escena i que venen de llenguatges diferents. Em pots parlar del proc\u00e9s i les decisions de direcci\u00f3 per a aconseguir aquest encadellat de pres\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: Quan somiava en \u2018This is not\u2026\u2019 em venia la imatge de treballar des de la idea de dirigir com qui escriu una orquestra simf\u00f2nica \u2013semblar\u00e0 pretensi\u00f3s, per\u00f2 no va per aqu\u00ed\u2013, en el sentit que has d\u2019escriure a partir de diferents qualitats d\u2019instruments, fer-los cohabitar i al final hi ha una harmonia de tots aquests instruments. Hi havia el desig de trobar una forma d\u2019autonomia de l\u2019escriptura: per exemple no treballem amb l\u2019un\u00edson, per\u00f2 s\u00ed molt amb la idea de correspond\u00e8ncia; de veure com podem compondre un viatge que \u00e9s el de totes elles, el de la llum i el del so, per\u00f2 dins d\u2019aquest viatge com\u00fa hi ha una partitura per cada element i per cada cos. Hi ha aquesta correspond\u00e8ncia que trobo que \u00e9s molt bonica, no?, com a les partitures musicals on fent correspondre dues notes crees un acord o un so espec\u00edfic, un volum. Una mica el mateix, el viatge \u00e9s com\u00fa i hi ha una certa coher\u00e8ncia, per exemple, en la manera com hem constru\u00eft la llum, que no ve nom\u00e9s a il\u00b7luminar els cossos sin\u00f3 que ens explica algo de la pe\u00e7a. El mateix amb el so, a on hi ha molta feina de composici\u00f3: d\u2019una banda, ten\u00edem \u201cBetter Future blues\u201d que \u00e9s un tema que mon pare \u2013 Enric Alegre\u2013 va escriure fa uns anys. Amb aquest tema vaig comen\u00e7ar a treballar amb elles \u2013les m\u00fasiques\u2013 des de la improvisaci\u00f3 per justament descompondre’l i tornar-lo a compondre. Aix\u00f2 seria la part ac\u00fastica. Despr\u00e9s, tota la part del Josep Tutusaus que fa tot l\u2019ambient electro, ell tamb\u00e9 ha treballat a partir de diferents ambients, per\u00f2 tamb\u00e9 les ha gravat a elles per poder triturar el so. Finalment, hi ha el treball que la Vanessa Court fa, que \u00e9s el disseny d\u2019espai amb el so. De fet, jo escric la dansa des de l\u2019orella, escoltant. Per exemple, un cop comencem a fer passis, faig l\u2019exercici de no mirar imatges i veure com el ritme, a nivell sonor de la pe\u00e7a, s\u2019aguanta. Igual que la m\u00fasica del moviment, el ritme del moviment\u2026 tinc una manera molt musical d\u2019escriure la dansa. I aquesta pe\u00e7a \u00e9s potser la m\u00e9s complexa \u2013en aquest sentit\u2013 que he fet. Per aix\u00f2 necessitava estar dirigint des de fora… [l’Aina somriu]<\/p>\n\n\n\n

L.A.: I en temes pr\u00e0ctics: juntes, separades, calendari\u2026?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: Des del principi es va treballar sempre juntes per trobar-se com a grup, com a cossos. Cossos que, a m\u00e9s, tenen pr\u00e0ctiques molt diferents. Va ser molt interessant, una de les parts m\u00e9s maques del proc\u00e9s. Els h\u00e0bits que tenen les unes i les altres s\u00f3n molt diferents, la manera d\u2019entrar en un estudi, la manera de posar-se a performar<\/em>. Moure\u2019s des del tocar o moure’s des de la dansa, \u00e9s molt diferent. Tota la primera fase de la producci\u00f3 les m\u00fasiques tocaven molt poc l\u2019instrument i van estar embevent-se de les pr\u00e0ctiques f\u00edsiques. Hi havia aquesta idea d\u2019entrar en uns cosmos i no separar mons. Llavors, a la \u00faltima part de la creaci\u00f3, un cop ja vam comen\u00e7ar l\u2019escriptura de cada una, vam comen\u00e7ar a treballar m\u00e9s separades per poder dibuixar millor el recorregut de cadascuna.<\/p>\n\n\n\n

El projecte dins el cap, la idea ut\u00f2pica neix el 2017, a on vaig trobar el t\u00edtol, per\u00f2 aix\u00f2 es queda en un calaix del teu cervell. Com ara, vull fer una \u00f2pera\u2026 per\u00f2 aix\u00f2 es queda all\u00e0, i ve m\u00e9s tard. La setmana despr\u00e9s d\u2019estrenar RAUXA -al novembre de 2020- all\u00e0 vaig comen\u00e7ar a escriure-la, a concebre-la. Per\u00f2 el proc\u00e9s amb elles ha sigut molt condensat: vam fer uns tallers amb elles al gener de 2022, a l\u2019abril una resid\u00e8ncia per provar coses mes t\u00e8cniques i despr\u00e9s tot es va concentrarentre maig i desembre de 2022 que es va estrenar.<\/p>\n\n\n\n

L.A.: Estic obsessionada amb el punt vermell, per mi, un dels elements principals de l\u2019espectacle. El punt vermell va apareixent i prenent formes diferents. Jo ho relaciono amb el primer txakra, el vermell, amb la canalitzaci\u00f3 de l\u2019energia cap a all\u00f2 psicoterrenal<\/em>, amb l\u2019arrelament i connexi\u00f3 amb la terra. Va per aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El que s\u00ed que dius a la darrera entrevista que et fa el Mercat de les Flors com a artista resident \u00e9s: \u00ab‘This is not\u2026\u2019 treballa des d\u2019un espai que va cap amunt, aeri, i jo tinc la necessitat \u2013que \u00e9s algo molt \u00edntim\u2013 de tornar sempre cap a terra, \u00e9s a dir, de treballar aquesta idea d\u2019arrels a\u00e8ries, arrels que baixen cap avall, no?, de no desconnectar aquests dos llocs\u00bb.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: El punt vermell\u2026 s\u00f3n moltes coses. Ens fa fer preguntes, posa en relaci\u00f3 imaginaris. Per mi activa molts aspectes que poden portar-nos un altre cop a dins la pe\u00e7a. El punt vermell es mou molt, t\u00e9 molta vibraci\u00f3: pot ser una pulsaci\u00f3, pot ser un batec, pot ser una posta de sol, un m\u00e9s enll\u00e0\u2026 \u00c9s el fil rouge<\/em> que li\u2019n diem en franc\u00e8s, el fil conductor, el que travessa tota la pe\u00e7a. Parla tamb\u00e9 de cicle, perqu\u00e8 t\u00e9 molt de ritme, est\u00e0 molt composat el moviment d\u2019aquest punt vermell. Despr\u00e9s tamb\u00e9 com es descomposa o com es multiplica. Al principi, principi, principi\u2026 va venir d\u2019una discussi\u00f3 amb en Jan Fedinger, que venia de la reflexi\u00f3 \u2013que hi ha tamb\u00e9 a RAUXA\u2013 de com les ficcions ens porten a pensar el futur. Quins son aquests mons pl\u00e0stics quan pensem en un futur. I l\u2019aire en aquest sentit t\u00e9 algo molt interessant, i, com deies, l\u2019aire \u00e9s molt pol\u00edtic, \u00e9s invisible per\u00f2 ja ens est\u00e0 donant la qualitat del futur. L\u2019aire ens anuncia quins s\u00f3n els riscs que podem tenir al futur. No vull parlar de distopia, perqu\u00e8 mai hem treballat sobre aquesta noci\u00f3, per\u00f2 si que hem parlat de paisatges futur\u00edstics. Treballant amb imatges que venen m\u00e9s de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3. Aquest vermell a vegades \u00e9s amena\u00e7ador i d\u2019altres \u00e9s regenerador.<\/p>\n\n\n\n

L.A.: I apareixen els textos, quasi com si fossin una imatge.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A.A.: Hi havia la necessitat de constel\u00b7lar juntes aquests futurs, de parlar d\u2019aquests paisatges \u2013 que s\u00f3n invisibles, per\u00f2 de descriure\u2019ls\u2013. De convocar. De fer actes m\u00e0gics a partir de la paraula m\u00e0ntrica, repetitiva, r\u00edtmica\u2026 Hi ha una part en qu\u00e8 descriuen paisatges invisibles, sensacions que venen d\u2019aquests mons invisibles. Descriuen un m\u00f3n a on \u201cthe air is black and silver\u201d, tamb\u00e9 on s\u00f3n unes pulmonautes<\/em>, un grup de dones treballadores de l\u2019aire, o de la capacitat respirat\u00f2ria. I parlen d\u2019aquesta idea de tenir pulmons en la pell, arrels a\u00e8ries, imaginar les capacitats del cos des d\u2019un cos futur\u00edstic, en el sentit que es prepara per respirar d\u2019una altra manera.<\/p>\n\n\n\n

Laura Alcal\u00e0 Freudenthal<\/strong><\/p>\n\n\n\n

AINA ALEGRE presenta ‘This is not… (an act of love and resistance)’ al Mercat de les Flors el 5 i 7 d’octubre de 2023<\/mark><\/a><\/p>\n\n\n\n

V\u00cdDEOS<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

\n