{"id":176962,"date":"2023-05-16T17:08:45","date_gmt":"2023-05-16T17:08:45","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/pere-gay-faura-requiem-nocturn-per-barbara-raubert-versio-revisada-2023\/"},"modified":"2023-05-16T17:08:45","modified_gmt":"2023-05-16T17:08:45","slug":"pere-gay-faura-requiem-nocturn-per-barbara-raubert-versio-revisada-2023","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/pere-gay-faura-requiem-nocturn-per-barbara-raubert-versio-revisada-2023\/","title":{"rendered":"‘Pere Gay Faura, R\u00e8quiem Nocturn’, per B\u00e0rbara Raubert (versi\u00f3 revisada, 2023)"},"content":{"rendered":"

…
\nStart by admitting from cradle to tomb
\nIt isn’t that long a stay
\nLife is a cabaret, old chum
\nIt’s only a cabaret, old chum
\nAnd I love a cabaret!<\/em><\/p>\n

Life Is a Cabaret, 1972<\/em><\/p>\n

\u00abLa vida \u00e9s un cabaret\u00bb, cantava Liza Minnelli en la pel\u00b7l\u00edcula amb la que va guanyar l’Oscar a la millor actriu. En aquella can\u00e7\u00f3 \u2013la seva cara emmarcada per la foscor mentre els focus s\u2019encenien, un a un, fins a dibuixar la volta de l’escenari amb tots els colors de l’arc de sant Mart\u00ed\u2013, ella continuava dient que, del bressol a la tomba, nom\u00e9s hi ha un instant i que m\u00e9s val passar-lo rient. Com si es tract\u00e9s del manament d’una estranya religi\u00f3 (sense d\u00e9us per\u00f2 amb molts \u00e0ngels caiguts) Pere Gay Faura s’ha passat la vida visitant, imaginant i creant tot tipus de cabarets mentre reia, i reia molt.<\/p>\n

En riure \u00e9s l’\u00fanic moment que mostrem una part de la que ser\u00e0 la nostra calavera: les dents. A R\u00e8quiem nocturn,<\/em> la darrera obra de Gay Faura, <\/em>la calavera certament est\u00e0 present perqu\u00e8 ens fa riure, encara que un r\u00e8quiem sigui una missa de morts i que el Pere hagi dit que amb aquesta obra plegaria dels escenaris. Per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 ja en fa un parell d\u2019anys, i en els darrers tres mesos ha actuat en vuit ciutats de Catalunya… Tampoc no \u00e9s el primer cop que ens parla de la mort; ho va fer a Los t\u00edtulos nunca mueren<\/em> al costat d’I\u00f1aki \u00c1lvarez ja l’any 2010, o quan va convertir els ballarins en zombis a Incurables, <\/em>el 2018. Tamb\u00e9 al llibre Discozombi<\/em> (publicat l\u2019any 2020 per l\u2019editorial Comanegra, l\u2019Institut de Teatre i el Mercat de les Flors) es mortificava amb un colof\u00f3 on hi deia: \u00abEspavila\u2019t, Pere, que la mort et va al darrere\u00bb, una llegenda que entronca directament amb la tradici\u00f3 escatol\u00f2gica t\u00edpicament catalana, de la qual ell n\u2019\u00e9s un clar representant. No cal patir, per\u00f2: en les cartes del tarot, que aquest core\u00f2graf coneix prou b\u00e9, la carta de la mort no vol dir fi, sin\u00f3 canvi. I aquesta no ser\u00e0 la seva \u00faltima transformaci\u00f3, d\u2019aix\u00f2 en podeu estar segurs.<\/p>\n

El Pere domina la m\u00e0gia negra que nom\u00e9s coneixen els que viuen de la dansa. Entre d\u2019altres bruixeries, sap baixar la bola de discoteca fins a l’escenari teatral (ho vam veure per primer cop a Discopolis, <\/em>el 2007) i encara m\u00e9s avall, fins a la taula de pitonissa en la que es converteix en cada demostraci\u00f3 de coreom\u00e0ncia, una pr\u00e0ctica inventada per ell mateix en la que llegeix el tarot a trav\u00e9s de la dansa. Dins dels seus encanteris, tamb\u00e9 hi consta haver coreografiat per a la televisi\u00f3 (va dirigir amb Goroka el programa del Canal 33 Ballar,<\/em> la temporada \u00a02017-2018), per a teatre musical (El<\/em> M\u00e0gic d’Oz<\/em> i T\u2019estimo si he begut <\/em>de David Selvas en s\u00f3n nom\u00e9s dos exemples), i per a projectes pedag\u00f2gics (Balla’m un llibre<\/em>, que va crear el 2018 i continua fent-ne versions). Tamb\u00e9 se\u2019l coneix per ser un gran mestre de cerim\u00f2nies, com a la Nit de Santa Ll\u00facia d’\u00d2mnium Cultural el 2013 o a la presentaci\u00f3 de la revista Quaderns d’arquitectura <\/em>el 2017. Altres cerim\u00f2nies se les inventa, com les presentacions del projecte G.R.U.A. que va engegar amb Anna Rubirola i Claudia Solwat per donar espai i veu als creadors. Aix\u00ed doncs, el canvi de camisa no \u00e9s nom\u00e9s el t\u00edtol de l’obra del 2015 on homenatjava un dels seus referents, l\u2019artista amb qui va aprendre a analitzar el mitj\u00e0 esc\u00e8nic i adaptar-lo a tot tipus de situacions (J\u00e9r\u00f4me Bel, mis camisetas y yo<\/em>).<\/p>\n

El director de la famosa pel\u00b7l\u00edcula que esment\u00e0vem a l\u2019inici era Bob Fosse, qui tamb\u00e9 va firmar All That Jazz<\/em> (1979),<\/em> una mena d\u2019autobiogr\u00e0fica on la mort era escenificada en un cabaret. La mort i el cabaret, altre cop. Fosse, que va saber espr\u00e9mer la vida fins a l\u2019\u00faltima gota, ficar-la dins un got i beure-se-la de Sant Hilari, \u00e9s un referent per a Gay Faura, qui sent una forta admiraci\u00f3 i una curiosa afinitat per la seva vida i per la dansa i les imatges que va crear, i al R\u00e8quiem nocturn<\/em> hi ha uns quants v\u00eddeos que l\u2019evoquen. Aquesta obra tamb\u00e9 t\u00e9 molt de cabaret, est\u00e0 plena de lluentons, plomes blanques i purpurina rosa, amb m\u00fasica en directe de Pere Jou i\u00a0Aurora Bauz\u00e0<\/strong>, entre melodies i misses, di\u00e0legs i mon\u00f2legs dels nou int\u00e8rprets que ballen dansa contempor\u00e0nia, jazz i claqu\u00e9, i que tenen entre vint-i-pocs a seixanta-i-unsquants. La Montse Colom\u00e9 \u00e9s la m\u00e9s veterana i la millor ballarina de claqu\u00e9, i es jubila amb aquesta obra; un altre tipus de transformaci\u00f3.<\/p>\n

El cabaret \u00e9s la forma esc\u00e8nica m\u00e9s nocturna de totes, la m\u00e9s marginal i tamb\u00e9 la m\u00e9s lliure, i per aix\u00f2 ha estat el refugi de p\u00e0ries i incorformistes, transvestits i gent fora de qualsevol norma, perqu\u00e8 al cabaret tot s’hi val, el contacte, el menjar i la ingesta d’alcohol estan permeses i estimulen un acostament sensual i carregat d\u2019humor entre espectadors i artistes. Per\u00f2 el Pere, de petit feia cara de bon nen, estudiava flauta travessera i era part d’un agrupament escolta. Nom\u00e9s quan els seus pares sortien, es tancava a l’habitaci\u00f3 per mirar i remirar la pel\u00b7l\u00edcula Grease<\/em> que havia gravat amb el VHS, com explica a Sweet Tyranny,<\/em> l’obra del 2017 on fa una caricatura de les relacions de poder dins la professi\u00f3 de la dansa, i mostra com el v\u00eddeo dom\u00e8stic, als 80 i 90, es va convertir en el mestre de tota una generaci\u00f3. Amb els botons de REWING, PAUSE, PLAY, STOP, FORWARD…\u00a0 s’encapsula i es domestica el temps, i la mirada pot orientar-se al futur des del passat, amb passos que v\u00e9nen d’un temps pret\u00e8rit i apareixen al seu futur, s’hi barregen i s’actualitzen en cada PLAY. Una coreografia del temps a l’abast de cinc botons que el Pere ha fet seus des de les seves primeres creacions; encara com a estudiant a la SNDO d’Amsterdam, Panoramas<\/em> (2004) va ser la seva primera pe\u00e7a i ja hi utilitza el v\u00eddeo en escena. Des d\u2019aleshores, el seu cam\u00ed en el camp de la coreografia ha mostrat poc inter\u00e8s per crear un llenguatge de moviments propi, i ha preferit fer ballar els arcans del temps, recrear-se a trav\u00e9s de la citaci\u00f3 coreogr\u00e0fica i composar obres d’un present vibrant, parpellejant i estrobosc\u00f2pic.<\/p>\n

Aquesta obra tamb\u00e9 \u00e9s fruit d\u2019una mort silenciosa que ens va immobilitzar durant mesos. R\u00e8quiem nocturn<\/em> va ser creada i assajada en temps de pand\u00e8mia, i els ballarins van estar a\u00efllats (o podr\u00edem dir que volunt\u00e0riament atrinxerats, dormint, menjant, assajant i sense poder sortir ni rebre visites) al Mercat de les Flors durant les darreres setmanes de creaci\u00f3 abans de l’estrena al festival Grec 2020, quan els teatres es mantenien oberts a dures penes, amb un aforament redu\u00eft que els deixava mig buits, mig morts. En aquells moments, la dansa, aquest cos que apareix i desapareix en cada pas, era el fantasma que es resistia a marxar. Ara ens torna a convocar per celebrar la vida i, aix\u00f2, nom\u00e9s es pot fer mirant de cara a la mort.<\/p>\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n

Pere Faura presenta ‘R\u00e8quiem nocturn’ al Mercat de les Flors del 25 al 27 de maig de 2023<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Web de l’artista<\/strong><\/p>\n

www.perefaura.com<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Raubert, B (ed.) (2020): Pere (Gay) Faura.<\/em> Discozombi. <\/em>Edtorial Comanegra, Mercat de les Flors i Institut del Teatre. Col. Paragrafies, Barcelona.<\/p>\n

Gerald Siegmund (2017): J\u00e9r\u00f4me Bel. Dance, Theatre, and the Subject<\/em>. Palgrave Macmillan. Col. New World Choreographies, Londres.<\/p>\n

Isabel de Naver\u00e1n Urrutia, Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez Mart\u00ednez: Cuerpo y cinematograf\u00eda<\/em><\/p>\n

Cairon: revista de ciencias de la danza, N\u00ba 11, 2008 (Cuerpo y Cinematograf\u00eda \/ Body and Cinematography), p. 7-14.\u00a0<\/em><\/p>\n

Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez Mart\u00ednez (2002): Cuerpo e imagen en la creaci\u00f3n esc\u00e9nica contempor\u00e1nea. <\/em>Dins d’Anales de la literatura espa\u00f1ola contempor\u00e1nea, <\/em>Vol. 27, N\u00ba 1, 2002 (Teatro y cine: la b\u00fasqueda de nuevos lenguajes expresivos), p. 137-158. Madrid.<\/p>\n

https:\/\/www.google.com\/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiYqZrg1rTuAhXRuHEKHZG5CI8QFjACegQIAhAC&url=https%3A%2F%2Fanticorpos.files.wordpress.com%2F2012%2F09%2Fcuerpo_e_imagen_en_la_creaci_n.pdf&usg=AOvVaw0QQKdQ3mUjVp9TGTBRpSpf<\/em><\/p>\n

Harold B. Segel (1987): Turn-of-the-century Cabaret<\/em>: Paris, Barcelona, Berlin, Munich, Vienna, Cracow, Moscow, St. Petersburg, Zurich. <\/em>Columbia University Press, Nova York.<\/p>\n

 <\/p>\n

V\u00eddeos<\/strong><\/p>\n

J\u00e9r\u00f4me Bel – entrevista – The show must go on (2001)<\/p>\n