\u201c1. El coneixement del moviment \u00e9s un tipus de coneixement cultural.2.El coneixement del moviment \u00e9s conceptual i emocional i tamb\u00e9 cinest\u00e8sic. 3. El coneixement del moviment s’entrella\u00e7a amb altres tipus de coneixement cultural. 4. Cal mirar m\u00e9s enll\u00e0 del moviment o gest en el seu significat. 5. El moviment sempre \u00e9s una experi\u00e8ncia corporal immediata.\u00bb
\n(Deidre Sklar)<\/p>\n
Si hi ha un pa\u00eds on la dansa \u00e9s i ha estat q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estat, \u00e9s Fran\u00e7a. El mateix Llu\u00eds XIV protagonitzant Apol\u00b7lo<\/em> en el Ballet Royale de la Nuit (1653)<\/em> va entronar-se com el rei\u00a0 \u201cSol\u201d tot performant de manera metaf\u00f2rica el seu poder absolut erigint-se el centre al voltant del qual giraven els planetes i dem\u00e9s cossos del sistema (pol\u00edtic). Durant el seu regnat es va crear l\u2019Acad\u00e9mie Royale de Danse (1661), estructura dedicada a l\u2019estudi, ensenyan\u00e7a, transmissi\u00f3 i preservaci\u00f3 de l\u2019art de la dansa. Anys m\u00e9s tard es cre\u00e0 l\u2019Acad\u00e9mie Royale de Musique (1669) com Acad\u00e9mie d’Op\u00e9ra, una companyia d\u2019\u00d2pera i Ballet estretament relacionades. Liquidada la monarquia perdur\u00e0 la dansa, i l\u2019estructura es va adaptar a la societat burgesa del segle XIX, d\u2019on esclataria el romanticisme coreogr\u00e0fic franc\u00e8s transferit arreu d\u2019Europa i la R\u00fassia tsarista. Par\u00eds continu\u00e0 sent capital cultural \u2013d\u2019entre guerres- durant la primera meitat del segle XX, esdevenint epicentre de les avantguardes coreogr\u00e0fiques malgrat que els i les seves protagonistes fossin dones americanes, ballarins i core\u00f2grafs euroasi\u00e0tics, nord europeus o vinguts de les col\u00f2nies d\u2019ultramar. L\u2019\u00d2pera National de Par\u00eds va sobreviure a transformacions pol\u00edtico socials diverses.<\/p>\n La social democr\u00e0cia de l\u2019Estat Naci\u00f3 franc\u00e8s despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial va comportar com a triomf cultural el desenvolupament de les pol\u00edtiques p\u00fabliques per la es arts enteses com a suport a la creaci\u00f3 i la cultura com a eina de creixement i cohesi\u00f3 social. El centralisme coreogr\u00e0fic del Ballet i de l\u2019\u00d2pera de Par\u00eds va deixar de tenir l\u2019exclusiva despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 del maig del 68, i el ballar\u00ed i core\u00f2graf\u00a0 Roland Petit \u2013ex-director de dues companyies privades (Les Ballets des Champs \u00c9lys\u00e9es, 1945-47, i Les Ballets de Par\u00eds, 1948-56) va rebre l\u2019oferta de l\u2019alcalde de Marsella d\u2019instal\u00b7lar-hi una companyia de dansa.<\/p>\n El Pink Floyd Ballet (1972) -el ballet-concert amb la banda de rock underground brit\u00e0nic del mateix nom- va trencar la llan\u00e7a cap una proposta postmoderna i emancipadora acollint la cultura popular, renovant la tradici\u00f3 i oferint un projecte estrat\u00e8gic per a la ciutat. El 1981 la companyia esdevenia el Ballet National de Marseille en una forta aposta de descentralitzaci\u00f3 cultural. En 1984 es transformava en un dels 21 centres coreogr\u00e0fics nacionals i el 1991, sota el mandat del Ministre de Cultura Jack Lang, s\u2019ampliava la missi\u00f3 d\u2019aquestes estructures a la creaci\u00f3, difusi\u00f3, sensibilitzaci\u00f3 i formaci\u00f3 art\u00edstica. D\u2019aquesta manera, des de 1992 conviuen juntament el Ballet National de Marseille i l\u2019Escola Nacional Superior de Dansa, inaugurant un edifici amb excel\u00b7lents infraestructures per assolir la missi\u00f3 encomanada. Des de llavors han liderat el projecte l\u2019ex-ballarina de l\u2019\u00d2pera de Par\u00eds Marie-Claude Pietragalla (1998 -2004), l\u2019ex-director de Charleroi Danses Fr\u00e9d\u00e9ric Flamand (2004-2014) i el t\u00e0ndem Emio Greco i Pieter Scholten (2015-2018).<\/p>\n Els temps canvien i les necessitats institucionals tamb\u00e9 i sovint el nom no fa la cosa. En el context de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i cultural, de la transdisciplinarietat i transculturalitat, de la reivindicaci\u00f3 dels drets de les minories culturals, religioses, sexuals i de g\u00e8nere, la dansa hi juga un paper essencial, ja que els cossos mostren les relacions que entre ells s\u2019hi estableixen encarnant reivindicacions, desitjos, idees i coneixement.<\/p>\n La traject\u00f2ria del col\u00b7lectiu interdisciplinari (La)Horde (2013) -guanyadors del concurs a la direcci\u00f3 del Ballet el 2019- format per Marine Brutti, Jonathan Debrouwer i Arthur Harel, destaca per posar l\u2019accent en democratitzar l\u2019art contemporani i modernitzar-ne els seus codis, eliminant barreres normatives, tot establint ponts entre disciplines art\u00edstiques com l\u2019audiovisual, la fotografia i la performance, explorant el poder dels cossos i la seva representaci\u00f3 en la nostra societat. Al col\u00b7lectiu sempre li ha interessat el vessant antropol\u00f2gic i cultural del moviment, aix\u00ed que ha fet indagaci\u00f3 en contextos socials, danses urbanes, folk, raves o projectes nascuts a Internet, com ara el Jumpstyle<\/em>. El focus del treball s\u2019orienta a mostrar la pluralitat de cossos i hist\u00f2ries en formes alternatives de dansa, per tal de contribuir a alliberar cossos i p\u00fablics d\u2019est\u00e0ndards socials i culturals.<\/p>\n El programa que ara ofereixen posa al centre all\u00f2 que sovint est\u00e0 als marges, en latituds distants o gestat a la perif\u00e8ria de la instituci\u00f3 i del pensament dominant. En aquest sentit cal destacar Mood, <\/em>una extravertida creaci\u00f3 en la qual s\u2019encarnen les emocions, viv\u00e8ncies, est\u00e8tiques i transgressions procedents dels balls\/batalles\/concursos de les comunitats trans, gai i queer afro i llatines originades entre els 60s i 80s i amb gran ress\u00f2 al Nova York dels 80s. Aquests espais s\u00f3n tamb\u00e9 la \u201ccasa\u201d d\u2019acollida de les persones rebutjades per q\u00fcestions de g\u00e8nere, sexe o ra\u00e7a. Lasseindra Ninja destaca per ser una de les pioneres del Voguing<\/em> a Fran\u00e7a.<\/p>\n Dels marges de l\u2019atur i la viol\u00e8ncia de la denigrada ciutat de Belfast arriba la vigorosa creaci\u00f3 Lazarus, <\/em>de la jove irlandesa Oona Doherty. <\/em>Un crit d\u2019alerta de l\u2019home blanc de classe treballadora, assimilable al hoolingan d\u2019Enter Achilles<\/em> de Lloyd Newson. Transferint el significatiu llenguatge del premiat \u201csolo\u201d a pe\u00e7a coral per divuit ballarins, Lazarus<\/em> ens apel\u00b7la de forma reivindicativa i sensible, donant veu als exclosos tamb\u00e9 de la cultura en les ciutats industrials empobrides.<\/p>\n Ellipsis, <\/em>de la portuguesa multidisciplinar T\u00e2nia Carvalho, destil\u00b7la barroquisme, ritme i color i es mant\u00e9 en el llenguatge corporal m\u00e9s estilitzat.<\/p>\n Per\u00f2 si una pe\u00e7a aguanta el pes del temps i s\u2019imposa per la seva saviesa destil\u00b7lant ofici \u00e9s la reposici\u00f3 de Tempo Vicino<\/em>, de Lucinda Childs (2009). L\u2019escena es transforma en un esclat de vida, dinamisme i subtilesa per la majestuositat compositiva, el domini de la din\u00e0mica espaial i les textures minimalistes dels moviments pertinentment seleccionats. Una \u201cjoia\u201d a imatge i semblan\u00e7a del cl\u00e0ssic Balanchine que justifica l\u2019exist\u00e8ncia de les institucions amb la missi\u00f3 de salvaguardar el patrimoni de la dansa: un coneixement cultural, emocional, conceptual i encarnat .<\/p>\n Ester Vendrell i Sales <\/strong><\/p>\n (LA) HORDE – BALLET NATIONAL DE MARSEILLE presenta ‘Childs | Carvalho | Lasseindra | Doherty’ al Mercat de les Flors del 24 al 26 de mar\u00e7 de 2023<\/span><\/a><\/p>\n Vilar, Jean. El Teatre, servei p\u00fablic.<\/em> Traducci\u00f3 i pr\u00f2leg de Joan Casas. Institut del Teatre.1997.<\/p>\n Regnault, Chantal. Voguing and the House Ballroom Scene of New York 1989-92<\/em>. Soul Jazz Records. 2011.<\/p>\n Rondeau, Corinne . Lucinda Childs<\/em>. Temps\/Danse, \u00c9ditions du CND, 2013.<\/p>\n Andr\u00e9e Grau et Georgiana Wierre-Gore (dir.) Anthropologie de la danse. Gen\u00e8se et construction d’une discipline.<\/em>CND, 2021.<\/p>\n <\/p>\n Links <\/strong><\/p>\n http:\/\/www.collectiflahorde.com\/<\/a><\/p>\n https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=RZ4Tl5mW2bk<\/a> (Ghost, del col.lectiu La Horde)<\/p>\n https:\/\/www.instagram.com\/jonathan.debrouwer\/?hl=es<\/a> (Jonathan Debrouwer, col.lectiu. Lahorde)<\/p>\n https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yPjk-wJjEXU<\/a> (Jumpstyle)<\/p>\n https:\/\/www.numeridanse.tv\/en\/dance-videotheque\/room-view<\/a> Room with a view (Col.lectiu Lahorde)<\/p>\n https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=KIxzjx4i3Sg<\/a> (Pink Floyd Ballet, 1972).<\/p>\n https:\/\/www.oonadohertyweb.com\/<\/a> (Web de O.Doherty)<\/p>\n https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=q1QAVr0Y7i4<\/strong><\/a> ( Cleopatra Ball, Lasseindra i Nikki Mizrahi<\/p>\n https:\/\/www.oonadohertyweb.com\/hope-hunt<\/a>\u00a0 (Oona Doherty ,Hope Hunt Film).<\/p>\n https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=d9o_3p59iIg<\/a>\u00a0 (Childs\/Carvalho\/Laaseindra\/Doherty..Full program)<\/p>\n https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=2xrwoYSNFbg<\/a> Documental, 1990, Par\u00eds is Burning<\/em>.( Reinas \u2013El arte Drag Queen.<\/p>\n
\nRefer\u00e8ncies<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n