<\/p>\n
El m\u00f3n de fusions de Marco da Silva Ferreira a Carca\u00e7a, <\/em>la seva nova dansa<\/p>\n Les danses tradicionals portugueses i el footwork<\/em> (o moviment de cames i peus), tenen alguna cosa en com\u00fa? S\u00ed, el core\u00f2graf i ballar\u00ed Marco da Silva Ferreira i la seva nova creaci\u00f3 coral, Carca\u00e7a<\/em>, una pe\u00e7a per a deu performers<\/em>, amb m\u00fasica en directe de Jo\u00e3o Pais Filipe i Lu\u00eds Pestana, que s\u2019estrena aquesta setmana a Porto i ja ha fet una extensa gira per Portugal i l\u2019estranger.<\/p>\n Marco recorre al l\u00e8xic coreogr\u00e0fic d\u2019aquests dos mons per explorar les possibilitats del moviment i desafiar un pensament cr\u00edtic sobre la manera com el passat es relaciona amb el present i sobre com la identitat i el concepte de comunitat <\/em>sovint s\u00f3n construccions artificials instrumentalitzades per la pol\u00edtica. T\u00e9 una llarga experi\u00e8ncia en danses urbanes i dansa contempor\u00e0nia i des de les seves primeres creacions ha indagat en aquestes fusions d\u2019estils, temps i or\u00edgens geogr\u00e0fics. A Hu(r)mano<\/em> (2013) ja hi trob\u00e0vem aquest pensament articulat pel cos sobre les danses socials que van sorgir en el passat, el context en qu\u00e8 s\u2019expressen i les formes que poden adoptar avui dia. A la creaci\u00f3 de Corpos de Baile<\/em>, que va fer el 2020 per a la Companhia Nacional de Bailado, va experimentar amb les potencialitats discursives d\u2019una dansa centrada en les variacions del moviment de cames i peus \u2014a la dansa cl\u00e0ssica tenen un significat i a les danses urbanes, un altre\u2014 mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de diversos estils de footwork<\/em>. Ara, combina els g\u00e8neres a trav\u00e9s de les danses folkl\u00f2riques, el q\u00fcestionament sobre els seus or\u00edgens i la seva actualitzaci\u00f3 contempor\u00e0nia. En el cos de Marco, tot es conjuga d\u2019una manera org\u00e0nica i natural. Segons explica el core\u00f2graf i ballar\u00ed, la combinaci\u00f3 de danses de carrer afroamericanes, de breakdance, house dance <\/em>i tecno va donar com a resultat \u00abun footwork <\/em>d\u2019acci\u00f3, uns jocs de cames molt verticals, molt r\u00e0pids, amb molts de salts\u00bb. Hi va trobar resson\u00e0ncies d\u2019aix\u00f2 mateix en el folklore, en les danses en cercle, tamb\u00e9 presents en el breakdance (per exemple, en les sessions de cypher<\/em> \u2014improvisaci\u00f3\u2014 en qu\u00e8 els b-boys \u2014<\/em>ballarins de break\u2014<\/em> i les b-girls<\/em> \u2014ballarines de break\u2014<\/em> ballen al centre mentre els altres els miren), i es va adonar que \u00abels passos es fan de la mateixa manera, si b\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies en la postura del tronc o dels bra\u00e7os\u00bb. Tanmateix, si els veiem ballar sense m\u00fasica, en silenci, \u00abobservem uns cossos que salten i uns moviments de cames que s\u00f3n molt semblants\u00bb, explica Marco.<\/p>\n Un cop esbossats la imatge de la tipologia de moviments i el vocabulari coreogr\u00e0fic de Carca\u00e7a<\/em>, \u00e9s important abordar alguns dels conceptes que q\u00fcestiona: \u00abPrimer vaig voler comprendre la relaci\u00f3 amb les danses antigues socials, que es ballaven, tamb\u00e9 en cercle, en reunions i celebracions comunit\u00e0ries. Despr\u00e9s va sorgir l\u2019inter\u00e8s per la construcci\u00f3 d\u2019una identitat col\u00b7lectiva, sovint lligada a una contracultura o subcultura\u00bb. Un inter\u00e8s generat per les seves circumst\u00e0ncies singulars, en qu\u00e8, com a \u00abhereu de la cultura europea i del folklore portugu\u00e8s, estava interessat a viure altres danses; danses sorgides d\u2019altres cultures i, moltes vegades, de grups minoritaris\u00bb. A la coreografia, hi ha un moment en qu\u00e8 s\u2019alcen els bra\u00e7os, fet que remet a imatges de la dansa folkl\u00f2rica portuguesa. La figura del ballar\u00ed movent-se d\u2019aquesta manera t\u00e9 una for\u00e7a ic\u00f2nica que no es pot dissociar d\u2019un passat recent. Marco va pensar en la possibilitat que aquesta imatge express\u00e9s uns cossos que, obligats a adoptar la forma que se\u2019ls imposava, s\u2019havien rendit. Carca\u00e7a<\/em> tamb\u00e9 significa aix\u00f2: \u00abUna forma, una arquitectura del cos que est\u00e0 morta, per\u00f2 de la qual continua emanant energia\u00bb. Marco parla de l\u2019emerg\u00e8ncia de l\u2019extrema dreta i dels murs i fronteres que cal enderrocar. La pe\u00e7a est\u00e0 constru\u00efda a partir d\u2019un contrapunt entre l\u2019eix vertical i l\u2019horitzontal. El core\u00f2graf considera que el cos ajagut es pot interpretar com que est\u00e0 mort, i el cos vertical com que est\u00e0 viu. \u00abVaig sentir la imperiosa necessitat de pensar que el passat est\u00e0 ajagut i el present, dret\u00bb, aclareix. Tota la pe\u00e7a \u00e9s un q\u00fcestionament \u2014amb moments de tensi\u00f3 i de pensament cr\u00edtic\u2014 de com es crea una comunitat i, tamb\u00e9, de com la identitat pot ser una ficci\u00f3 imposada per un Estat, com ara l\u2019Estat Nou en el cas de Portugal, en qu\u00e8 \u00aben un moment determinat, un govern paternalista, autoritari, totalitari dicta quins codis ens representen, quins s\u00edmbols ens diuen \u201cnosaltres som aix\u00f2\u201d i \u201caix\u00f2 \u00e9s el que ens identifica\u201d\u00bb. L\u2019experi\u00e8ncia que transmet Carca\u00e7a<\/em> \u00e9s diferent, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia de la generaci\u00f3 de Marco: \u00abTinc acc\u00e9s a cossos contemporanis, que s\u00f3n de molts llocs diferents i que q\u00fcestionen el que Portugal diu amb relaci\u00f3 al pa\u00eds i sobre all\u00f2 que \u00e9s o que va ser\u00bb. Tot aix\u00f2 forma part del significat que aquella dansa, aparentment abstracta, inscrita en aquell terra\/escenari, va construint mentre desafia el pensament: \u00abNo podem oblidar que hi ha un flux hum\u00e0 que agafa i duu la informaci\u00f3 i que tamb\u00e9 construeix la identitat col\u00b7lectiva de qu\u00e8 vol dir ser portugu\u00e8s i europeu. La fusi\u00f3 a qu\u00e8 aquests cossos estan sotmesos serveix tamb\u00e9 per provocar aquesta confrontaci\u00f3 amb l\u2019intent de cristal\u00b7litzar una forma externa i associal d\u2019una suposada identitat col\u00b7lectiva\u00bb.<\/p>\n