{"id":176943,"date":"2023-01-23T14:42:13","date_gmt":"2023-01-23T14:42:13","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/musicalitat-i-rigor-en-la-bellesa-per-quim-noguero\/"},"modified":"2023-01-23T14:42:13","modified_gmt":"2023-01-23T14:42:13","slug":"musicalitat-i-rigor-en-la-bellesa-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/musicalitat-i-rigor-en-la-bellesa-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘Musicalitat i rigor en la bellesa’, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u00abSi mires a una ballarina en silenci, el seu cos \u00e9s la<\/em>
\nm\u00fasica. Si hi afegeixes m\u00fasica, el seu cos \u00e9s
\n<\/em>l\u2019extensi\u00f3 del que escoltes\u00bb
\n<\/em><\/p>\n

Judit Jamison
\nDirectora art\u00edstica em\u00e8rita
\nde l\u2019Alvin Ailey American Dance Theater<\/p>\n

La m\u00fasica corre per dins aquests cossos que juga a posar en moviment la valenciana Asun Noales. A les seves peces, l\u2019espai esc\u00e8nic no \u00e9s mat\u00e8ria morta, materials quiets, sin\u00f3 una membrana t\u00e0ctil que vibra al ritme dels int\u00e8rprets, acoblats a la m\u00fasica que els fila. Entesa aix\u00ed, quan una creaci\u00f3 tenyeix d\u2019un mateix to, org\u00e0nic i coherent tots els seus components, la coreografia \u00e9s trama, un teixit artes\u00e0, l\u2019ordit que ho lliga tot, partitura de passos, de cossos, de pl\u00e0stica, de sons. En Noales, doncs, el so \u00e9s molt m\u00e9s que partitura de notes. \u00c9s \u00e0nima i esquelet dramat\u00fargic, exerceix de fil d\u2019Ariadna en el laberint esc\u00e8nic, amb la core\u00f2grafa adoptant els int\u00e8rprets com a Teseus seus. No \u00e9s estrany que el seu treball adopti aquest registre a prop\u00f2sit d\u2019un rom\u00e0ntic com Franz Schubert, en el quartet de corda n\u00fam. 14 en re menor, La mort i la donzella<\/em>, aqu\u00ed revisat contempor\u00e0niament per Telemann Rec, per\u00f2 el comentari val per a tota la traject\u00f2ria de la core\u00f2grafa valenciana. Ella tamb\u00e9 podria dir \u2013com el poeta Charles Baudelaire\u2013 que \u00abla musique souvent me prend comme une mer\u00bb. Molt sovint, de fet. Sempre que balla i que coreografia i que crea i que sent.<\/p>\n

\u00c9s bell el m\u00f3n d\u2019Asun Noales, \u00e9s bell de tan vell de sempre. No merament ornamental, aix\u00f2 no, sin\u00f3 bell d\u2019una bellesa viva i antiga, arrelada, gens est\u00e0tica, no aturada en cap c\u00e0non, flexible a les necessitats del significat i a les atmosferes que fa per crear. Noales \u00e9s cl\u00e0ssica en el sentit m\u00e9s equilibrat i formalment apol\u00b7lini del terme. La m\u00fasica que d\u00e8iem, per exemple, no la sent f\u00f2ssilment antiga. La sent d\u2019ara perqu\u00e8 \u00e9s de sempre, adaptada a formes i moments, atmosf\u00e8rica, eterna. \u00c9s una extensi\u00f3 de l\u2019aire, en ones com anelles que adjunten int\u00e8rprets i espectadors. Les seves peces ballen, certament dancen molt\u00edssim, s\u2019omplen de moviment de cap a peus (de cap i de peus), per com sonen i perqu\u00e8 sonen. Aix\u00ed se senten. A l\u2019o\u00efda, per descomptat. Per\u00f2, abans i tot, al pit. Ella la primera, entusiasta de mena, juvenil encara, si \u00e9s jove estimar el que ens envolta. I qui diu estimar, diu espantar-se, diu admirar, diu sorprendre\u2019s, diu habitar amb passos l\u2019espai per no estalviar-nos-en ni la vida ni la mort, aquest corrent magn\u00e8tic que carrega fondament de sentit La mort i la donzella<\/em>.<\/p>\n

Hi ha noms que s\u00f3n simptom\u00e0tics. El de Patas Arriba, adoptat per a la seva primera companyia al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (2001-2006, codirigida amb Arantxa Sagardoy), sembla tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions, un atracament a dansa armada. Ho era, en el sentit d\u2019agafar per sorpresa el context valenci\u00e0 en qu\u00e8 aterraven, i de cridar que ja pod\u00edem comen\u00e7ar a preparar-nos per al que arribava. Dones guerreres, eren. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia un to ir\u00f2nic, una manera de definir la dansa aliena al fet de si s\u2019aixecava m\u00e9s o menys la cama. Aix\u00ed li pertocava, \u00e9s clar, a la mirada contempor\u00e0nia amb qu\u00e8 assumien la totalitat dels seus bagatges t\u00e8cnics anteriors: all\u00e0 hi havia potencial f\u00edsic, per\u00f2 no hi havia sacralitzaci\u00f3 de cap c\u00e0non; la t\u00e8cnica era sols un mitj\u00e0, una ben prove\u00efda caixa d\u2019eines (la cl\u00e0ssica, la de ball espanyol, les diverses t\u00e8cniques modernes i postmodernes), i ja est\u00e0. El fi era un altre: abordar a fons, amb for\u00e7a i bellesa, la vida de la comunitat, la de les dones, la de la cultura amb qu\u00e8 havien crescut i en qu\u00e8 treballaven. T\u00edtols d\u2019aleshores com Tinajas<\/em> (2002) o Sacra<\/em> (2004) s\u00f3n prou reveladors, sobretot quan per a OtraDanza, la companyia que va crear sola el 2007, Noales ha coreografiat peces titulades de forma similar, fidel al mateix impuls que l\u2019havia mogut de cor anteriorment: Tierra<\/em> (2008), Rito<\/em> (2016) o l\u2019enc\u00e0rrec recent d\u2019una versi\u00f3 de La consagraci\u00f3 de la primavera<\/em> (2019). \u00c9s la mateixa l\u00ednia, suma d\u2019arrels, ritual, m\u00f3n femen\u00ed, comunitat\u2026 I s\u00f3n caracter\u00edstiques seves tamb\u00e9 la sensualitat i la plasticitat, a m\u00e9s de la frescor amb qu\u00e8 ho salpebra tot de forma desimbolta, jove, atrevida, tituli l\u2019obra Eureka<\/em> (2014, la primera que va adre\u00e7ar al p\u00fablic infantil) o Melon & Watermelon<\/em> (2018, una col\u00b7laboraci\u00f3 amb la core\u00f2grafa israeliana Ravid Abarbanel).<\/p>\n

El treball amb les arrels \u2013la cerca del m\u00e9s primigeni i essencial de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, que viu i creix en comunitat (es menja a taula, s\u2019avan\u00e7a en grup)\u2013 pot tenir a veure amb els seus or\u00edgens, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el mestratge als anys noranta de gent de Barcelona com \u00c0ngels Margarit de Mudances o Maria Mu\u00f1oz i Pep Ramis de Mal Pelo. Entre 1994 i 1999, Noales passa per companyies catalanes com la d\u2019\u00c0ngels Margarit, la de Pepe Hevia, la de Roberto G. Alonso, la de l\u2019Avelina Arg\u00fcelles o el Ballet Contemporani de Barcelona d\u2019Am\u00e8lia Boluda. Val la pena destacar sobretot el temps inici\u00e0tic passat el 1999 a la companyia de Vicente S\u00e1ez, core\u00f2graf m\u00e9s gran, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019Elx, com ella, per a qui l\u2019aleshores jove int\u00e8rpret balla peces com F\u00e9nix<\/em> i Eva Millenium<\/em>. La seva formaci\u00f3 \u00e9s molt ecl\u00e8ctica. Ha tingut mestres com Guillermina Coll a l\u2019Institut del Teatre, cabdal a l\u2019hora d\u2019ajudar-la a assimilar la t\u00e8cnica cl\u00e0ssica d\u2019una manera molt m\u00e9s org\u00e0nica, amb imatges mentals que permeten sentir de deb\u00f2 el que fas, i no simplement executar-ho. El 1998 va aprendre molt tamb\u00e9 de Jochen Ulrich a la companyia alemanya Tanz Forum K\u00f6ln. I ha aprofitat b\u00e9 el pas per mestres ocasionals com Mikhail Baryshnikov, Cesc Gelabert o M\u00f3nica Valenciano, creadors amb qui el primer que s\u2019apr\u00e8n \u00e9s a ser un mateix des del m\u00e0xim d\u2019informaci\u00f3 ben assimilada dels altres.<\/p>\n

En les coreografies d’Asun Noales hi ha sensualitat, musicalitat, emoci\u00f3 i textura cinematogr\u00e0fica, d\u2019ambici\u00f3 tan atmosf\u00e8rica com narrativa. I el moviment \u00e9s incessant, din\u00e0mic, concebut des de la naturalitat, sense cap exhibicionisme, potser com li agradava del pas de joveneta per la companyia d\u2019\u00c0ngels Margarit. Tot plegat fet molt seu, m\u00e9s suau, carregat d\u2019aquella mediterrane\u00eftat que el p\u00fablic celebra als escenaris. Ella sempre ha dit que li agrada la bellesa. I aix\u00f2 ho connecta tot. La plasticitat \u00e9s clau. Si pel fet de n\u00e9ixer com a int\u00e8rpret, a les coreografies va comen\u00e7ar sent primer \u2013i sobretot\u2013 filadora de passos, a cada nova pe\u00e7a seva ha esdevingut m\u00e9s i m\u00e9s directora art\u00edstica de tots els components de l\u2019obra. Poeta \u00e9s qui pensa amb imatges. I no fa altra cosa la dansa de Asun Noales. Crear imatges amb significat, que es mouen amb sentit, i configuren poderoses i r\u00edtmiques i suggerents i harm\u00f2niques atmosferes pl\u00e0stiques i musicals. La m\u00fasica es veu i \u00e9s veu, en mans d\u2019Asun Noales. La veiem als cossos feta cos, i impregna tota l\u2019escena.<\/p>\n

La mort i la donzella<\/em>, l\u2019obra madura d\u2019ara amb l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura, du al cl\u00edmax el fet sempre. Funciona l\u2019espai sonor, creat sobre el quartet de corda original de Schubert, amb els ressons afegits que hi posa avui en dia el so d\u2019una respiraci\u00f3. En temps postpand\u00e8mics com els nostres, inquieta i ho omple de sentit. Parla de mort i, alhora, perqu\u00e8 alg\u00fa respira, parla de vida i de la lluita per continuar endavant fins a l\u2019\u00faltim al\u00e8. Funciona la qualitat de gat donada a la mort, com aquell gat negre de Poe. Funciona el mur, com de cementiri o caverna prehist\u00f2rica, refer\u00e8ncia tot\u00e8mica a la mem\u00f2ria que compartim. I tot plegat s\u2019omple de vitalitat i de bellesa.<\/p>\n

Diguem-ho ben clar amb el t\u00edtol d\u2019una altra obra seva del 2020: La mort i la donzella<\/em> \u00e9s una obra plena de Vigor mortis<\/em>. Hi ha molt de rigor en la dansa i la concepci\u00f3 esc\u00e8nica d\u2019Asun Noales, per\u00f2 no el de la mort.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

INSTITUT VALENCI\u00c0 DE CULTURA – ASUN NOALES presenta al Mercat de les Flors \u2018La mort i la donzella\u2019, del 27 al 29 de gener de 2023<\/a>\u00a0<\/strong><\/p>\n

Enlla\u00e7os<\/strong>:<\/p>\n