La infidelitat \u00e9s un dels arguments de Cris Blanco, en el sentit de llen\u00e7ar-se de cap, enamorad\u00edssima, a les aventures sempre noves que engega, per\u00f2 evitant que cap model de relaci\u00f3 la constrenyi i mantenint l’amor dels seus incondicionals: l’escena despullada, la m\u00fasica a cor qu\u00e8 vols i l’humor ben vestit.<\/p>\n
Emocionalment, les obres d’aquesta artista madrilenya, ara a Barcelona, s\u00f3n molt potents perqu\u00e8 no s’amaga darrera personatges afectats, el seu transitar va per espais de realitat absoluta. Aix\u00f2 s\u00ed, amb la possibilitat de la ficci\u00f3 i de l’error sempre guaitant des de la cantonada. Un error que entra en escena i la condueix amb ritme sincopat, tartamut fins i tot, establint una forma particular\u00edssima de relacionar-se amb el m\u00f3n ple de sense-sentits on, de la fragilitat, en treu la for\u00e7a. Per altra banda, tamb\u00e9 actua i \u00e9s una actriu meravellosa (la veiem en les pel\u00b7l\u00edcules de Roser Aguilar i d’Ic\u00edar Bolla\u00edn) i es mou amb el distanciament d’una estrella de Hollywood fora de pla. Com quan Katherine Hepburn feia mitja entre el rodatge d’una escena i una altra.<\/p>\n
Potser \u00e9s perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha molt de manual en la seva creaci\u00f3, hi ha molt d’aquesta tend\u00e8ncia postmoderna del DIY (Do it Yourself<\/em>) que omple p\u00e0gines de revistes i blogs cools<\/em>. Cris Blanco \u00e9s molt cool <\/em>i s’ho fa tot ella, perqu\u00e8 \u00e9s una autodidacta i una manetes des-acomplexada que tan aviat es munta un paisatge infinit enrotllat a un pal d’escombra, com escriu can\u00e7ons en directe a robots lunars. La imaginaci\u00f3 brilla al seu voltant com la pols d’un estel fuga\u00e7, per\u00f2 ella va tranquil\u00b7la.<\/p>\n De l’actuaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica, Cris Blanco ha passat a la creaci\u00f3 teatral perqu\u00e8 l’interessava entendre els mecanismes de producci\u00f3; de la Ciencia ficci\u00f3n<\/em> (2010) informada i musical, al thriller xalat d’El agitador v\u00f3rtex<\/em> (2014); de les imatges amb lectura equ\u00edvoca a cUADRADO_fLECHA_pERSONA qUE cORRE<\/em> (2004) a la narrativa cantada amb el grup The Elements i a les variacions sobre un mateix text a Bad translation<\/em> (2016), l’obra m\u00e9s nova. En resum: del no saber exactament qu\u00e8, a l’intentar-ho tot i compartir la meravella de la revelaci\u00f3 amb el p\u00fablic.<\/p>\n Alguns ho anomenaran intrusisme professional i no \u00e9s veritat: ella mai no s’apropia de res que no sigui ja seu, sempre \u00e9s des del desig propi que mou l’escena. Ella \u00e9s la lectora creativa que Borges reclamava, la traductora que suma i no resta. De fet, hi ha molta generositat en el seu plantejament creatiu i en la manera com en cada espectacle obre les portes a mons que semblaven llunyans i de dif\u00edcil acc\u00e9s com els cient\u00edfics de la NASA, la m\u00e0fia russa o els sistemes de seguretat de Google, ens mostra la porteta del darrera de tots els grans t\u00f2tems de la contemporane\u00eftat. Tamb\u00e9 formen part d’aquesta escena contempor\u00e0nia el di\u00e0leg directe amb el p\u00fablic i el dubte existencial, que practica amb devoci\u00f3, per b\u00e9 que la seva fe no \u00e9s cega, parteix sempre de l’experimentaci\u00f3 directa i en el camp que sigui: cient\u00edfic, visual, esc\u00e8nic…<\/p>\n Tornant a la infidelitat, Cris Blanco ens parla d’un tipus de transvasaments d’informaci\u00f3 asim\u00e8trics, que \u00e9s del que va la traducci\u00f3 autom\u00e0tica. Com tantes altres coses (els sat\u00e8l\u00b7lits de telecomunicacions, els rajos dels microones o les paelles de teflon, per posar alguns exemples) fou la guerra freda la que va impulsar els mecanismes autom\u00e0tics de traducci\u00f3: calia poder desxifrar el m\u00e9s r\u00e0pid possible els missatges russos que interceptaven els espies americans i es van invertir un munt de dollars en crear una m\u00e0quina que tingu\u00e9s l’habilitat de traduir a qualsevol hora i sense cansar-se mai. M\u00e9s al nord, els del Quebec estaven interessats en el mateix invent per\u00f2 per traduir de l’angl\u00e8s al franc\u00e8s i viceversa, i a Europa cadasc\u00fa mirava com entendre’s amb el seu ve\u00ed.<\/p>\n Primer no va ser m\u00e9s que un sistema de classificaci\u00f3 de mots, per\u00f2 amb el temps tamb\u00e9 va poder analitzar les estructures sint\u00e0ctiques i en l’era d’internet, finalment, es va pensar en un sol dispositiu que pogu\u00e9s traduir qualsevol idioma des de qualsevol altre. Per optimitzar recursos, es va concretar una llengua franca on aniria a parar i des d’on sorgiria tota la informaci\u00f3, com en un sistema d’autopistes radial, i l’angl\u00e8s -l’idioma m\u00e9s utilitzat a internet- es va convertir en aquest llindar per on totes les paraules passarien abans de convertir-se en una altra paraula que \u00e9s ella mateixa sense semblar-ho. I, \u00e9s clar, en traspassar aquest mirall d’Al\u00edcia, les paraules recorren camins alterats per roses xerraires i conills atrafegats, i al final entrant i sortint pel mateix forat no arribem mai al mateix lloc.<\/p>\n Cris Blanco ens d\u00f3na exemples d’aquestes infidelitats creatives, del desig per fer-nos entendre i de la impossibilitat d’arribar a saber. Amb ella viatgem sense sortir de la sala i l’entenem, ens parli en l’idioma (cinematogr\u00e0fic, musical, textual…) que ens parli.<\/p>\n B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n <\/p>\n