{"id":117110,"date":"2016-10-06T11:58:03","date_gmt":"2016-10-06T11:58:03","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=973"},"modified":"2023-06-15T09:45:28","modified_gmt":"2023-06-15T09:45:28","slug":"sobre-not-a-moment-too-soon-per-jordi-ribot","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/sobre-not-a-moment-too-soon-per-jordi-ribot\/","title":{"rendered":"Sobre ‘Not a moment too soon’, per Jordi Ribot"},"content":{"rendered":"

Not a moment too soon<\/em> promet. Com la campanya de l\u2019oficina de turisme de Gal\u00edcia de fa uns anys – \u00bfMe guardas el secreto?<\/em> \u2013 o com la ciutat de Banyoles que \u2013 com b\u00e9 va dir el llavors Conseller de cultura Juan Manel Tresserras durant la re-inauguraci\u00f3 del Museu Darder com a Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de l\u2019Estany \u2013 \u00e9s un d\u2019aquells llocs que t\u00e9 l\u2019avantatge de tenir tres quartes parts de la feina promocional feta perqu\u00e8 all\u00f2 \u2013 l\u2019estany \u2013 \u00e9s all\u00ed. I punt. Els bons ingredients ho s\u00f3n gaireb\u00e9 tot per una bona cuina.<\/p>\n

En aquest cas salta a primera vista la sensaci\u00f3 de trobar-nos davant un projecte que no sembla cridat a ser a partir d\u2019una idea original del core\u00f2graf; sin\u00f3 que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un seguit de materials, esdeveniments, encontres entre persones determinades i sobretot viv\u00e8ncies sembla que hagin desembocat inevitablement en el seu esdevenir. El projecte s\u2019ha convocat a si mateix, que digu\u00e9ssim. L\u2019han cridat a ser l\u2019apel\u00b7lant relaci\u00f3 entre Merce Cunningham i el seu director executiu i c\u00f2mplice Trevor Carlson durant els \u00faltims anys de la seva vida. I el fet que Ferran Carvajal establ\u00eds una relaci\u00f3 personal amb Trevor a partir de l\u2019any 2007 i es convert\u00eds en testimoni ad hoc<\/em> d\u2019aquesta relaci\u00f3 sui g\u00e8neris<\/em> durant un temps. Que el segon s\u2019hagi avingut a formar part d\u2019aquest projecte seguint la intu\u00efci\u00f3 del primer i l\u2019an\u00e8cdota, el fet que Trevor regal\u00e9s una c\u00e0mera a Merce i que aquest es grav\u00e9s a si mateix sense la intenci\u00f3 d\u2019usar el material per l\u2019escenari: que aquest material existeixi (!). Que Trevor Carlson s\u2019ocup\u00e9s amb fervor de The Legacy Plan<\/em> com a part de la seva feina com a productor executiu, i el bagatge de reflexi\u00f3 que aix\u00f2 implica sobre una q\u00fcesti\u00f3 candent, vegi\u2019s: la perviv\u00e8ncia del llegat personal i art\u00edstic un cop desaparegut un creador o creadora que hagi treballat sobre un material tant ef\u00edmer com ho \u00e9s un cos en moviment. Nota al peu: Diverses iniciatives s\u2019han ocupat i se segueixen ocupant de buscar respostes a la pregunta \u2018Qu\u00e8 significa donar continu\u00eftat a un llegat coreogr\u00e0fic\u2019? S\u00f3n aproximacions de resposta de refer\u00e8ncia, a banda de The Legacy Plan<\/em>, el llibre Inheriting dance: An invitation from Pina<\/em>, editat per la fundaci\u00f3 Pina Bausch; el CD-ROM Improvisation Technologies<\/em> o el projecte Synchronous Objects for One Flat Thing Reproduced<\/em> de William Forsythe; o la publicaci\u00f3 de A Choreographer\u2019s Score<\/em> sobre diverses peces del repertori d\u2019Anne Theresa de Keersmaecker, de la m\u00e0 de la mateixa creadora i la te\u00f2rica de dansa Bojana Cevic.<\/p>\n

Not a moment too soon <\/em>sembla la conseq\u00fc\u00e8ncia, en definitiva, de l\u2019anar-se teixint d\u2019una constel\u00b7laci\u00f3 d\u2019excuses de luxe que avui arriben a port.<\/p>\n

Se suma a l\u2019inter\u00e8s per la mat\u00e8ria prima el que emana del repte art\u00edstic que suposa fer una pe\u00e7a a mig cam\u00ed entre el documental, el biopic i el video-art llaurant un camp tant foned\u00eds i incert com el de la mem\u00f2ria. \u00cdntima, sempre subjectiva, tra\u00efdora. Fent \u00fas de la dansa i el seu potencial de generar sumes sem\u00e0ntiques infinites en l\u2019espai del no-dit; mirant de pr\u00e9mer els botons justos d\u2019un record \u2013 i fer-ho amb la justa mesura \u2013 per no desvirtuar-lo en el seu pas a escena. Que \u00e9s com voler treure el vaixell de l\u2019ampolla sense desfer-lo pe\u00e7a per pe\u00e7a, realitzable nom\u00e9s aplicant llum des d\u2019un cant\u00f3 per veure un miratge de les veles a l\u2019altra banda del cristall.<\/p>\n

Despertar un miratge: Aix\u00ed mateix descriuen Carvajal i el seu dramaturg, Albert Tola, l\u2019aspiraci\u00f3 esc\u00e8nica de Not a Moment too Soon:<\/em> \u201cMerce es reflecteix en Trevor, i Trevor en el p\u00fablic\u201d. Conscient del repte i de la sensibilitat del material amb qu\u00e8 treballa, Carvajal i el seu equip s\u2019han pres el temps d\u2019aixecar el projecte respectant-ne els tempos: un any i mig amb diferents fases de creaci\u00f3. Not a moment too soon<\/em> repta els ritmes que els mercats cooltural<\/em> i financer sovint imposen, posant per davant les necessitats espec\u00edfiques del muntatge i aspirant, en fer-ho, a generar una experi\u00e8ncia visual de m\u00e9s profund calat. Proposen un viatge emocional a trav\u00e9s del record d\u2019un subjecte \u2013 Trevor Carlson \u2013 intentant superar la vocaci\u00f3 merament documental per accedir a un terreny m\u00e9s subliminal i intersticial; un lloc aproximat entre els fets passats, la reconstrucci\u00f3 de la pr\u00f2pia mem\u00f2ria i l\u2019experi\u00e8ncia emocional que aix\u00f2 desperta en qui la narra\/recorda\/somia i en qui l\u2019escolta\/veu\/viu.<\/p>\n

La sensibilitat del material ve donada no nom\u00e9s del fet que es construeix sobre la base i amb l\u2019objectiu de \u2018fer present\u2019 el miratge d\u2019una intimitat real i passada, sin\u00f3 del fet que no es tracta d\u2019una intimitat qualsevol. Es vulgui o no Not a moment too soon<\/em> capta l\u2019atenci\u00f3 un xic morbosa del voyeur que tots tenim dins. Tenir acc\u00e9s al Merce Cunningham \u2018real\u2019 a trav\u00e9s de les imatges que va gravar, de les paraules que va dir; mirar per una esquerda fragments d\u2019una vida compartida amb Carlson i regida, potser, pel postulat Not a moment too soon<\/em> com a ep\u00edtom de timelessness<\/em> (concepte de la filosofia zen que tant va influir el gran amor de la vida de Cunningham, John Cage); i fer-ho en un embolcall tant particular com el que Carvajal proposa \u00e9s molt temptador per la ve\u00efna del quart que tots portem a dins.<\/p>\n

Coda (llarga) per a llepafils: Pel que fa a la noci\u00f3 de temps, i essent Merce Cunningham el pare del v\u00eddeo-dansa, una \u00e0ncora d\u2019inter\u00e8s coreogr\u00e0fic afegida \u00e9s precisament veure com el muntatge fa \u00fas del v\u00eddeo per sumar tots els temps en un de sol, el temps present. Veure com Carvajal, Tola i Carlson fan apar\u00e8ixer aquest espectacle com un esdeveniment-homenatge a la mem\u00f2ria d\u2019una intimitat que arriba en el moment de ser presentat i not a moment too soon<\/em>. I com aquest fer present encaixa \u2013 si \u00e9s que encaixa \u2013 amb l\u2019\u00fas que el propi Cunningham feia del v\u00eddeo en la seva croada particular: Presentar la dansa com a moment i res m\u00e9s, bell i bo de veure en si i per si, sense afegits.<\/p>\n

Qui mai hagi vist un espectacle o una pe\u00e7a de v\u00eddeo-dansa de Merce Cunningham sap que no \u00e9s un exercici f\u00e0cil. No \u00e9s un deixar-se anar en l\u2019evid\u00e8ncia narrativa i intu\u00efda del que es veu; ni en la corrent d\u2019emocions, \u00e8xtasi i organicitat que pressuposem sovint \u2013 encara avui en dia \u2013 al moviment esc\u00e8nic abstracte. Ans al contrari. Cunningham va intentar crear una dansa pretesament desprove\u00efda de la cadena emocional de significaci\u00f3 entre cos i met\u00e0fora \u2013 tant popular en la dansa moderna de Martha Graham i antecessors \u2013 per convertir-la en canvi en un esdeveniment est\u00e8tic i intel\u00b7lectual LLIURE. Lliure d\u2019esdevenir sense m\u00e9s equipatge que el propi esdevenir-se. Per aconseguir-ho va fer \u00fas de diversos recursos per bloquejar tant la passi\u00f3 del ballar\u00ed com la de l\u2019espectador; obligant a ambd\u00f3s a fer \u00fas de l\u2019 intel\u00b7lecte i trencant el corrent de significaci\u00f3 emocional tant en qui ballava la forma com en qui la veia esdevenir.<\/p>\n

Pel que fa als int\u00e8rprets, el propi Cunningham deia: \u201cthey are, rather than being someone, doing something\u201d.<\/em> I per apartar el being<\/em> es va servir de recursos ja famosos com l\u2019I<\/em>solation<\/em>, per exemple: la fragmentaci\u00f3 en el control i posta en acci\u00f3 de parts del cos en contradicci\u00f3 o en relaci\u00f3 no-evident, per mantenir el focus del ballar\u00ed en l\u2019execuci\u00f3 i no en la interpretaci\u00f3 del moviment. Un altre exemple: l\u2019envitricollament dels comptes, sense fraseig, que requerien ser memoritzats com a peces senceres enlloc de seguir els cl\u00e0ssics vuits l\u00f2gics a qu\u00e8 estem acostumats tots els que hem seguit alguna classe de dansa a la vida.<\/p>\n

El v\u00eddeo com a recurs en aquest programa ideol\u00f2gic del mestre nord-americ\u00e0 s\u2019ubica a la banda de l\u2019espectador. Cunningham volia evitar a tota costa dictar a l\u2019espectador el qu\u00e8 ni el com mirar durant un dels seus espectacles. En eliminar la met\u00e0fora de l\u2019escena, el que quedava era el que hi havia: formes, accions, direccions. Gesti\u00f3 d\u2019espai i temps. Fent \u00fas de l\u2019atzar com a recurs compositiu temporal i espacial, per exemple, va convertir l\u2019escenari en un univers antr\u00f2pic d\u2019infinites combinacions possibles; i va fer esdevenir la dansa a trav\u00e9s de composicions aparegudes per ordre de llei de probabilitats i prou. Sense segones lectures. La frase Not a moment too soon<\/em> tamb\u00e9 es pot referir a aquesta llei: tothom entra quan ha d\u2019entrar, en el moment just, sense que ning\u00fa hagi decidit quin moment es aquest, ni tant sols el core\u00f2graf. La dansa convocant-se a si mateixa.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil entendre com l\u2019\u00fas de la c\u00e0mera va permetre a Cunningham complicar encara m\u00e9s les coses a l\u2019espectador: el muntatge, el joc amb el camp, el zoom o l\u2019enfocament li van permetre redefinir la relaci\u00f3 de t\u00e0ndems tant estables com l\u2019 ara-abans, el dins-fora, o el davant-darrere. De cop, podia retallar i compondre moviment, espai i temps tant amb els cossos dels ballarins com amb la seva reproducci\u00f3 a trav\u00e9s del v\u00eddeo, creant aix\u00ed una versi\u00f3 performativa de collage \u2013 en paraules de Roger Copeland \u2013 i promovent en fer-ho \u201csets de relacions provisionals, inestables i proteiques per resson\u00e0ncia entre elements aparentment desconnectats entre si\u201d. Encara Copeland: El collage com la po\u00e8tica del rotllo d\u2019una nit.<\/p>\n

Jugant per tant amb la continu\u00eftat\/discontinu\u00eftat d\u2019espai\/temps a trav\u00e9s del v\u00eddeo i altres recursos \u2013 igual com cinematogr\u00e0ficament van fer directors com Godard o Kubrick durant els mateixos anys \u2013 la dist\u00e0ncia entre els esdeveniments cridats a ser per les estrat\u00e8gies compositives de Cunningham i les obres de dansa dissenyades per generar i fer accessible una sola idea o emoci\u00f3 va augmentar de forma exponencial: ja no era tan sols la forma alliberada de la necessitat de ser omplerta per la viv\u00e8ncia emocional de l\u2019 int\u00e8rpret, tamb\u00e9 l\u2019ull de l\u2019espectador quedava alliberat de tota manipulaci\u00f3 emocional a priori.<\/p>\n

Recapitulem. La coda refereix a la po\u00e8tica de Merce Cunningham, aprofitant l\u2019excusa de la presentaci\u00f3 d\u2019un espectacle sobre el core\u00f2graf. Per\u00f2 Not a moment too soon<\/em> no \u00e9s ni pret\u00e9n ser una pe\u00e7a de<\/em> o a l\u2019estil de<\/em> Merce Cunningham. Homenatges i atraccions morboses a banda, la primera i \u00faltima promesa de l\u2019espectacle \u00e9s d\u2019ordre m\u00e9s universal: trobar elements suficientment porosos en el relat d\u2019un record subjectiu per fer emanar la empremta que una vida ha tingut en una altra vida. I generar, en fer-ho, una empremta nova: De Merce a Trevor, i de Trevor al p\u00fablic. Tota una promesa. Tot un regal.<\/p>\n

Jordi Ribot Thunnissen<\/p>\n

FERRAN CARVAJAL presenta Not a moment too soon<\/em> al Mercat de les Flors del 14 al 16 d’octubre
\n<\/strong><\/span><\/a><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Atlas, Charles. Merce Cunningham, a lifetime of dance.<\/em> (Thirteen\/WNET, INA, La Sept ARTE, BBC i NPS coprod. DVD. 2000)<\/p>\n

Brinkman, Stephan (2014), \u2018Reconstruction as creative process\u2019 in Marc Wagenbach and Pina Bausch Foundation (eds) Inheriting Dance: An Invitation from Pina, Bielefeld.<\/p>\n

Caplan, Elliot i Cunningham, Merce. Points in Space<\/em>. (BBC and Cunningham dance Foundation coprod. DVD. 1986)<\/p>\n

Copeland, Roger. Merce Cunningham and the politics of perception<\/em>, dins de Merce Cunningham<\/em> Ed. Germano Celant. (Barcelona, Fundacio Antoni T\u00e0pies, 1999)<\/p>\n

Copeland, Roger. Merce Cunningham. The modernising of modern dance<\/em>. (NY\/London, Routeledge. 2004)<\/p>\n

Cunningham, Merce. Merce Cunningham, a collection of dance films.<\/em> (Total Films Home Entertainment. DVD. 2003)<\/p>\n

Cunningham, Merce. Four events that have led to large discoveries. <\/em>dins de Merce Cunningham, Fifty Years<\/em>. Ed. Melissa Harris i David Vaughan (NY. Aperture, 1997)<\/p>\n

Cunningham, Merce, and Leschaeve, Jaqueline. The dancer and the dance<\/em>. (Barcelona. Global Rythm Press, 2009)<\/p>\n

De Keersmaeker, Anne Teresa and Bojana Cveji\u0107 (2012) A Choreographer’s<\/p>\n

Score. Fase, Rosas Danst Rosas, Elena’s Aria, Bart\u00f3k, Brussels: Mercatorfonds and Rosas.<\/p>\n

Forsythe, William (2000) William Forsythe: Improvisation Technologies CD-ROM, Ostfildern: Hatje Cantz\/ ZKM Karlsruhe.<\/p>\n

Franko, Mark (2011) \u2018Writing for the Body: Notation, reconstruction, and reinvention in dance\u2019, Common Knowledge 17.<\/p>\n

Kaiser, Paul. Frequently Pondered Questions<\/em> dins de Envisioning dance on film and video<\/em> Ed. Judit Mitoma (NY\/London. Routeledge, 2002)<\/p>\n

Vaughan, David. Merce Cunningham\u2019s Choreography for the camera<\/em> dins de Envisioning dance on film and video<\/em> Ed. Judit Mitoma (NY\/London. Routeledge, 2002)<\/p>\n

Altres links d\u2019inter\u00e9s:<\/strong><\/p>\n

Forsythe, William (2009) Synchronous Objects for One Flat Thing, reproduced www.synchronousobjects.osu.edu, accessed 1 February 2015.<\/p>\n

Merce Cunningham Trust (2012) \u2018Dance Capsules\u2019 in The Legacy Plan: A case study | Cunningham Dance Foundation Inc.<\/p>\n

www.mercecunningham.org\/history\/case-study\/<\/p>\n

The Forsythe Company (2013) Motion Bank (2010-2013), www.motionbank.org<\/p>\n