{"id":117091,"date":"2016-10-13T12:09:41","date_gmt":"2016-10-13T12:09:41","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=980"},"modified":"2023-06-15T09:45:28","modified_gmt":"2023-06-15T09:45:28","slug":"la-plasticitat-dun-flamenc-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/la-plasticitat-dun-flamenc-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘La plasticitat d’un flamenc’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Seg\u00fan toda apariencia, el artista act\u00faa com un ser medium\u00edstico que, desde un laberinto m\u00e1s all\u00e1 del tiempo y del espacio, busca la salida hacia la luz.<\/strong><\/p>\n

Marcel Duchamp<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Una de les m\u00e9s agudes particularitats del flamenco<\/em> \u00e9s la seva obedi\u00e8ncia al ritme. A un ritme indicat segons el palo, que es conta amb l’un, un dos, un dos tres…, marcat amb les palmes i reblat amb el zapateado<\/em>. Juan Carlos L\u00e9rida (1971) obeeix el ritme del flamenco<\/em> per\u00f2 sobretot obeeix el seu propi, de metralleta sorda que apunta qualsevol cosa que es mogui amb oberta desconfian\u00e7a. Apunta i dispara.<\/p>\n

No \u00e9s casual que el seu primer espectacle en solitari es titul\u00e9s El arte de la guerra<\/em>, estrenada a l’Akademie der K\u00fcnste<\/strong>\u00a0de Berl\u00edn fa deu anys, en companyia d’Oriol Rossell a l’electr\u00f2nica, el piano de Juli\u00e0 Carboneras, la guitarra de Marta Robles, el cante<\/em> de \u00abEl Pirata\u00bb i una animaci\u00f3 d’Albert Comes, de tel\u00f3 de fons. Abans havia codirigit, coreografiat i interpretat De amor y Odio<\/em> (2003) amb Joaqu\u00edn Cort\u00e9s i tamb\u00e9 fou el protagonista, l’any posterior, del primer musical flamenco<\/em>, LosTarantos,<\/em> dirigit per Emilio Hern\u00e1ndez.<\/em> Per\u00f2 \u00e9s a partir d’El arte de la guerra<\/em> que arrenca el seu reconeixement dins el flamenco<\/em> d’avantguarda – aquesta fusi\u00f3 de flamenc i contemporani- al costat de noms com Israel Galv\u00e1n o Bel\u00e9n Maya. Amb aquesta \u00faltima ha treballat a Souvenir <\/em>(2007) i La voz de su amo<\/em> (2008). Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat amb Rosario Toledo, Marco Vargas o Chl\u00f3e Br\u00fble, entre d’altres del m\u00f3n flamenco<\/em>, i ha estat assessor en la incursi\u00f3 flamenca d’alguns contemporanis com Albert Quesada o Aerites Dance Company.<\/p>\n

A L\u00e9rida el trobareu de cam\u00ed, sempre entre Sevilla i Barcelona, sempre entre el flamenco<\/em> (que va comen\u00e7ar a ballar als 4 anys) i el contemporani (que no va descobrir fins a la vintena), a la recerca imparable d’una imatge on sentir-se reflectit. Hi ha plasmacions visuals i pl\u00e0stiques del flamenco <\/em>potent\u00edssimes, des de les pintures de Vicente Escudero -que va arribar a convertir el seu Dec\u00e0leg<\/em> pel bon ballar\u00ed, en un quadre- a les fotos de Colita -retratista del Somorrostro barcelon\u00ed-. Juan Carlos L\u00e9rida \u00e9s hereu d’aquesta mirada que vol traspassar la pell per anar a dins, al m\u00e9s profund (a l’hondo<\/em>), en un intent de dissipar aquesta identitat difusa del qui se sap entre dos mons. Des del treball gr\u00e0fic dels cartells que li dissenya Dani Bravo, a les fotografies de Manuel Romalde o als retrats fets de fragments, de Paco Villalta, queda palesa aquesta necessitat d’esculpir-se una figura pr\u00f2pia lluny de qualsevol rigidesa estereotipada.<\/p>\n

La seva creaci\u00f3 i manera de treballar estan m\u00e9s a prop d’un artista contemporani que no pas d’un productor d’espectacles, l’experimentaci\u00f3 \u00e9s constant i no t\u00e9 desenlla\u00e7 obligatori. B\u00e0sicament, proposa acostaments nous a objectius vells, la t\u00e0ctica de flanquejar l’enemic i deixar cr\u00e9ixer l’herba al seu voltant amb noves filigranes i colors, i veure com es converteix en part del propi paisatge.<\/p>\n

El seu q\u00fcestionar-se tamb\u00e9 \u00e9s d\u00f3na quan ocupa el rol de comissari -del 2009 al 2014 fou el responsable del Cicle de Flamenco Emp\u00edric del Mercat de les Flors- i tamb\u00e9 en el de pedagog -des del 2002 \u00e9s professor de flamenc, dansa contempor\u00e0nia i composici\u00f3 a l’Institut del Teatre de Barcelona-, que s\u00f3n nom\u00e9s altres formes d’investigar (col\u00b7lectivament) i amb les quals retro-alimenta la seva pr\u00f2pia creaci\u00f3. Sempre deixa lloc perqu\u00e8 parlin i es moguin els altres, com a Bailografia <\/em>(2014) on convidava als seus alumnes a formar part d’aquesta obra amb la que explicava la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

I ara \u00e9s el moment de tancar la trilogia en la que explica qui \u00e9s aquest bailaor <\/em>en el que finalment s’ha convertit i que ha passat de l’agressivitat a l’acompanyament graci\u00f3s, del temperament que explota al di\u00e0leg impertorbable, de la rebel\u00b7lia a la for\u00e7a del treball. Al seu costat hi ha el dramaturg Roberto Romei, amb qui va endegar el 2011 una investigaci\u00f3 sobre flamenco<\/em> i biomec\u00e0nica. Per\u00f2, com en el cas de l’iconoclasta Marcel Duchamp, ni un cop saltades totes les normes significa que s’aturi la recerca, i justament aquest personatge \u00e9s el guia ideal entre els esculls i les eixides de la seva empresa.<\/p>\n

Va comen\u00e7ar amb Al toque <\/em>(2010), on la guitarra era objecte fetitxe, company de ball i cosificaci\u00f3 del desig er\u00f2tic. El propi cos del ballar\u00ed es convertia en instrument -el zapateado sonava a arpegi-, mentre la guitarra ballava sola, sota el focus de llum. D’aquesta manera, s’operava una suplantaci\u00f3 d’identitats entre el ballar\u00ed i l’instrument i, com en els objectes trobats de Duchamp, el significat de cada cosa quedava metabolitzat per la mirada que li atribu\u00efa l’espectador.<\/p>\n

Despr\u00e9s va venir Al cante<\/em> (2014) on el seu col\u00b7laborador durant m\u00e9s de cinc anys, \u00abEl Ni\u00f1o de Elche\u00bb, esdevenia el material d’estudi primari, i a trav\u00e9s del qual s’indagava en l’impuls musical i literari dels moviments: el dit que apunta enlaire; la m\u00e0 que s’obre amb un crit i s’enretira en el silenci; el cap que es tomba de costat llastimosament, fent de la queixa una melodia. L\u00e9rida resseguia tots aquests moviments espontanis, assenyalant-los -com aquell \u00edndex de Duchamp indicant on hem de dirigir la mirada- i creava una coreografia del sol fet de mirar, de retratar un ball que no pretenia ser-ho. A continuaci\u00f3, el text era repetit per una veu en off maquinal i el ti-qui-ri-qui-ti<\/em> i l’ay-ay-ay <\/em>es convertien en hilarants enunciats dadaistes.<\/p>\n

L’estrena d’El baile<\/em> trasllada l’observaci\u00f3 al centre de la dansa, per\u00f2, com no podia ser altrament, qui balla no \u00e9s un, sin\u00f3 tres. David Climent, de la companyia de teatre f\u00edsic Los Corderos.sc, i Gilles Viandier, improvisador de m\u00fasica i dansa contempor\u00e0nia, , a m\u00e9s d’arquitecte, s\u00f3n els seus dobles imperfectes, els que permeten observar com cau el vestit flamenco<\/em> a uns cossos de tan diversa proced\u00e8ncia. Es tracta d’un desdoblament que, com en el cas de Duchamp amb el seu alter ego Rrose Selavy, serveix per renovar el vidre a trav\u00e9s del qual mirem la realitat (el flamenco<\/em>, en aquest cas).<\/p>\n

Perqu\u00e8 la identitat que interessa a aquest bailaor<\/em> no \u00e9s la dels c\u00e0nons estrictes i hetero-normatius d’aquest ball i, per suavitzar-los, es col\u00b7loca al costat d’altres disciplines, que li permeten dirigir la intenci\u00f3 cap a recerques formals o d’identitat poc corrents. De fet, parlar d’arrels en flamenc, encara que \u00e9s habitual, no t\u00e9 gaire sentit, quan s’ha anat fent de constants impregnacions i barreges, amb aportacions de gitanos i moriscos, troballes d’ascendents \u00e0rabs i hebreus. El seu futur dins l’avantguarda passa novament per canviar de vestit i mantenir-se en el paper de m\u00e8dium -igual que va fer Duchamp- entre la seva sintaxi i el m\u00f3n que l’envolta.<\/p>\n

El vestuari d’Al toque<\/em> era sobretot blanc, com el de la n\u00favia que espera; el d’Al Cante<\/em>, era blau, color de serenor i pau. El vestit dels tres int\u00e8rprets d’Al<\/em> baile<\/em> \u00e9s del color del flamenc, \u00e9s a dir, rosa. Que \u00e9s el color de l’amor (i del Dec\u00e0leg d’Escudero!).<\/p>\n

 <\/p>\n

JUAN CARLOS L\u00c9RIDA presenta Al Baile<\/em> al Mercat de les Flors del 21 al 23 d’octubre<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

WEBS:<\/p>\n

web Juan Carlos L\u00e9rida<\/strong><\/p>\n

http:\/\/juancarloslerida.com\/<\/span><\/a><\/p>\n

Colita, fotos de flamenco<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.colitafotografia.com\/flamenco.html<\/a><\/span><\/p>\n

web loscorderos.sc<\/strong><\/p>\n

https:\/\/loscorderos.wordpress.com\/<\/a><\/span>
\n<\/strong><\/p>\n

Web El Ni\u00f1o de Elche<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.ninodeelche.net\/<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

————————————————————————————————————————-<\/p>\n

V\u00cdDEOS:<\/p>\n

Juan Carlos L\u00e9rida i El Ni\u00f1o de Elche, Al cante<\/em><\/strong><\/p>\n