\u201cS\u00f2nia G\u00f3mez parteix de la idea de llocs de frontera, en contextos pol\u00edtics, per dur la reflexi\u00f3 al domini del teatre (en el sentit ampli de les arts esc\u00e8niques). Hi ha en les seves propostes una \u00abdoble exposici\u00f3\u00bb que comporta simult\u00e0niament \u00abestar present\u00bb i \u00abser representat\u00bb, la qual cosa tant \u00e9s v\u00e0lida per a l\u2019artista com a per a l\u2019espectador. Aquestes duplicitats i espais d\u2019ambig\u00fcitat s\u00f3n transparents en les seves obres.\u201d<\/p>\n
Claudia Galh\u00f3s<\/strong>: \u201cSonia G\u00f3mez: a dimen\u00e7\u00e3o humana\u201d (2008)<\/p>\n <\/p>\n L\u2019\u00fanica transpar\u00e8ncia \u00e9s la duplicitat. L\u2019\u00fanica seguretat, el fet que tan sols disposem de miralls heretats per abordar la viv\u00e8ncia del m\u00f3n real amb una mica menys de subjectivitat. I, fins i tot aix\u00ed, tan sols \u201cuna mica\u201d. Mer indicis subtils, empremtes entrevistes mig de gairell, petjades que s\u2019esborren nom\u00e9s inscriure\u2019s en l\u2019aire de l\u2019escena, la dansa deixa ben poques pistes perqu\u00e8 no \u00e9s cap disciplina criminal. No deixa impresos en cap material els cad\u00e0vers exquisits de les altres arts. Actua sempre en un cos viu, sempre m\u00f2bil, sempre potencialment diferent. La dansa \u00e9s un dret a la imaginaci\u00f3 que s\u2019exerceix en territoris de llibertat per aix\u00f2 mateix: per com de cos present es multiplica en totes direccions.<\/p>\n La llibertat \u00e9s certament un joc de regles estrictes. Per a l\u2019espectador i per a l\u2019executant (\u201cint\u00e8rprets\u201d ho s\u00f3n tots dos, en el sentit m\u00e9s ampli de la paraula: el de \u201clectors\u201d, el de persones que comprenen; \u00e9s a dir, que entenen perqu\u00e8 aprehenen per contacte). Si l\u2019espectador est\u00e0 obligat a ser all\u00e0 i a imaginar les seves<\/em> coses a partir d\u2019est\u00edmuls molt concrets d\u2019altres, la ballarina ha d\u2019estar sotmesa a menys condicionaments? Si exigim un espectador actiu, el creador pot permetre\u2019s no ser-ho? Posem-li regles. Jugar (to play, jouer<\/em>, actuar) sempre \u00e9s escollir-ne unes en detriment d\u2019altres. I, de la mateixa manera que augmenta la pressi\u00f3 de l\u2019aigua quan li estrenyem el pas, les possibilitats de la creaci\u00f3 s\u2019acreixen amb aquestes limitacions. Els l\u00edmits s\u00f3n un marc d\u2019actuaci\u00f3. No s\u00f3n cap punt i final, sin\u00f3 un punt de partida. En els llimbs del pur no-res la creaci\u00f3 seria impossible. \u00c9s all\u00f2 que Kant explicava de l\u2019ocell que es queixava per com creia que volaria molt millor si no s\u2019hagu\u00e9s d\u2019esfor\u00e7ar a fer-ho contra l\u2019aire, lluitant contra el vent. Per\u00f2 \u00e9s precisament per aquesta oposici\u00f3 que vola. El sost\u00e9 l\u2019aire que el cansa.<\/p>\n Hem d\u2019entendre aix\u00ed la nova manera de \u201cprendre mides al jo\u201d que ara practica S\u00f2nia G\u00f3mez. El jo desacomplexat que n\u2019hav\u00edem conegut a comen\u00e7aments del segle XXI en obres com Yo nac\u00ed en Barcelona hace 29 a\u00f1os y siempre he vivido aqu\u00ed<\/em> (2001), Yo estoy en este mundo porque tiene que haber de todo<\/em> (2002), Yo no soy nadie, pero me cago en tu puta madre<\/em> (2003) o Yo no hablo ingl\u00e9s, pero a veces me lo paso bien<\/em> (2004) s\u2019havia ampliat amb el jo de les circumst\u00e0ncies familiars de Mi madre y yo<\/em> (2004), on compartia l\u2019escena amb la seva mare Rosa Vicente Gargallo, per repetir-ho a Las Vicentes matan a los hombres<\/em> (2007), i es va ampliar despr\u00e9s a les circumst\u00e0ncies socials en Experiencias con un desconocido<\/em> (2008). El material m\u00e9s proper, l\u2019autobiografia real combinada amb la inventada, el gest natural i quotidi\u00e0 complementat amb la preparaci\u00f3 d\u2019anys, sumats a una actitud irreverent, atrevida i insultantment jove i divertida, es presentaven davant del p\u00fablic no pas com la radiografia anal\u00edtica d\u2019altres artistes, sin\u00f3 com una ecografia plena de ressons \u00edntims, generacionals i vitals reals. Des del retall, des del fragment m\u00e9s petit i aparentment trivial, el retrat globalitzador de les emocions era molt complet. El joc es revelava com la millor forma de concreci\u00f3 del jo. Per\u00f2 no ens enganyem: l\u2019autobiografia era sols un recurs art\u00edstic, un mer punt de partida, i no deixava de ser, doncs, una forma de simulaci\u00f3 (de ficci\u00f3), de la mateixa manera que les condicions objectives que ara l\u2019obliguen a actuar sota unes determinades regles en el projecte de transmissi\u00f3 Ballarina<\/em> s\u00f3n una altra forma de realitat. Les dues inst\u00e0ncies entren en el joc (i en el jo, per descomptat) de qualsevol mena d\u2019obra. Per\u00f2 aqu\u00ed cal destacar el coratge d\u2019una creadora que s\u2019obliga a treballar fora de les seves zones de confort, bo i prohibint-se el que n\u2019esperem, per sorprendre\u2019ns amb el que \u00e9s, en el fons, no pas una assumpci\u00f3 d\u2019aquella idea de l\u2019art conceptual que afirma que el receptari (el projecte d\u2019obra) ja \u00e9s l\u2019obra mateixa (per descomptat, m\u00e9s important que la seva execuci\u00f3), sin\u00f3 ben b\u00e9 al rev\u00e9s: constatar que la realitzaci\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00fanica possibilitat real de creaci\u00f3 en la mateixa mesura que la personalitat art\u00edstica (el jo) s\u2019evidenciar\u00e0 millor i molt m\u00e9s subtilment en les zones d\u2019interstici, en les frontisses de les regles, com m\u00e9s les lubriqui l\u2019ofici heretat. Els fills de l\u2019ADN de S\u00f2nia G\u00f3mez que sorgeixen de cada nova Ballarina<\/em>, un cop els fils del dispositiu de l\u2019obra entren en contacte amb una altra personalitat art\u00edstica, s\u00f3n una reivindicaci\u00f3 radicalment unplugged<\/em> de l\u2019artista com a artes\u00e0, \u00e9s a dir, com a persona i com a ciutad\u00e0 amb un ofici que el situa a peu d\u2019obra en tant que \u201cpaleta\u201d, que diria Brossa, sobre l\u2019humil pedestal de les sabates. Cara a cara, i a la mateixa al\u00e7ada, que nosaltres, els espectadors.<\/p>\n Des que S\u00f2nia G\u00f3mez va plantejar-se la primera Ballarina<\/em> el 2014 (vegeu l\u2019evoluci\u00f3 dels diferents projectes en els links de sota), s\u2019hi percep una certa intenci\u00f3 de mirada lateral, de despullar esc\u00e8nicament els mitjans en lloc del jo protagonista d\u2019abans, per mitj\u00e0 d\u2019una recepta de sobrietat que, per eliminaci\u00f3 de peces sobreres, deixi sobre la taula d\u2019operacions de l\u2019escenari buit (sense escenografia, sense cap altra llum que la compartida amb el p\u00fablic) els elements essencials de tot acte esc\u00e8nic: la int\u00e8rpret (en el sentit m\u00e9s ple de la paraula) i els espectadors, tamb\u00e9 exercint al m\u00e0xim com a tals, \u00e9s a dir, acceptant el joc d\u2019emmirallar-se en un altre jo i les seves circumst\u00e0ncies. El projecte de transmissi\u00f3 de S\u00f2nia G\u00f3mez \u00e9s honest i molt clar, quan traspassa les regles senzilles de la seva pe\u00e7a a un altre creador, perqu\u00e8 en les circumst\u00e0ncies que hi afegeix el convidat \u00e9s on m\u00e9s possibilitats t\u00e9 ella mateixa de descobrir-hi les pr\u00f2pies, ni que sigui per eliminaci\u00f3. En una obra aix\u00ed el p\u00fablic en general \u00e9s interpel\u00b7lat en tant que espectador en particular. I una mica el manualet d\u2019instruccions que hi activa la performer<\/em> actua en cadascun de nosaltres com els fulls d\u2019instruccions d\u2019IKEA, dissenyats revolucion\u00e0riament per ser motiu de discussi\u00f3 i evidenciar les moltes possibilitats d\u2019interpretacions en conflicte. Si el suposadament m\u00e9s senzill del m\u00f3n es veu<\/em> diferent (es percep tan distint), fins i tot quan se sent<\/em> igual, com no ha de ser aix\u00ed en el m\u00e9s pregon del ball de la creaci\u00f3? G\u00f3mez continua integrant l\u2019espectador en les seves obres, per\u00f2 no per moure\u2019l f\u00edsicament, manipulat sense sentit com si fos un xarop per a la tos, sin\u00f3 per remoure\u2019l internament: per sacsejar-lo de forma intel\u00b7lectual i per commoure\u2019l en el xiuxiueig de m\u00e9s a prop, en una nova reivindicaci\u00f3 d\u2019aquella revelaci\u00f3 postmoderna d\u2019Yvonne Rainer de 1968: la ment \u00e9s un m\u00fascul! S\u00ed, la ment \u00e9s un m\u00fascul del cos quan, confrontats tots al caos del m\u00f3n, fa (i fem) per pensar un cosmos. Macro o micro, aix\u00f2 \u00e9s igual.<\/p>\n Som el que fem, ens ha ensenyat sempre el conjunt de l\u2019obra de G\u00f3mez, mostra el projecte de transmissi\u00f3 Ballarina<\/em> en particular i, ara de nou, ho evidenciar\u00e0 el nou lliurament que \u00e9s Dancers<\/em>. Aix\u00ed que no \u00e9s estrany que S\u00f2nia G\u00f3mez hagi reivindicat el prefix \u201cauto\u201d com una actitud, com una forma de ser (de fer!) davant del m\u00f3n. Totes les paraules creixen i reivindiquen la for\u00e7a i el poder de l\u2019individu quan els afegim el prefix \u201cauto\u201d, diu: autotreball, autocreaci\u00f3, autoproducci\u00f3, autodirecci\u00f3, autosuggesti\u00f3. I t\u00e9 tanta ra\u00f3 que em ve ara al cap per exemplificar-ho una obra que va visitar Barcelona fa anys. El juny del 2004, el cos madur del ballar\u00ed Mihail Barysnikov interpretava al teatre Lliure el personatge d\u2019un individu que es creia un autom\u00f2bil. El poder d\u2019autosuggesti\u00f3 que traspuava aquell personatge en el relat era tal que sempre m\u2019ha emocionat recordar que en aquell conte georgi\u00e0 de Nadal escrit, dissenyat i dirigit pel director de teatre de marionetes, cineasta i artista pl\u00e0stic Rezo Gabriadze, Forbbiden Christman<\/em>, hi havia un poble perdut en el no res, en qu\u00e8 un dia la vida d\u2019una persona perilla de mort la nit de Nadal, per culpa que en tota aquella \u00e0rea no hi ha cap cotxe per anar a buscar ajuda enmig del terrible temporal que els t\u00e9 a\u00efllats. Sense un vehicle per sol\u00b7licitar socors, enmig de la tempesta cap hum\u00e0 podr\u00e0 travessar mai la nit glacial. \u00c9s clar que no tenen cap cotxe, per\u00f2 hi ha aquell pobre boig simp\u00e0tic, a qui tots han perdonat sempre la vida per la seva mania innocent (no fa mal a ning\u00fa) de creure\u2019s, ves que divertit, un autom\u00f2bil. Doncs, no trobeu que, aquella nit de Nadal, quan era impossible travessar la tempesta sense un cotxe, el prefix \u201cauto\u201d havia de demostrar un cop m\u00e9s el poder tremend que li atribueix la S\u00f2nia?<\/p>\n Som el que fem. I S\u00f2nia G\u00f3mez i l\u2019actor i ballar\u00ed quebequ\u00e8s Marc B\u00e9land ho demostraran un cop m\u00e9s a Dancers<\/em> aquest cap de setmana, sota les consignes concretes de moure\u2019s de manera interessant i de mirar de divertir-se amb el cos, de la mateixa manera que abans ja havien recreat \u201ca la seva manera\u201d versions anteriors del projecte Ballarina<\/em> tres performers<\/em> tan personals com Idurre Azkue, Javier Cuevas o Amalia Fern\u00e1ndez. Interessant i divertit con volen fer-ho ara B\u00e9land i G\u00f3mez de manera m\u00e9s expl\u00edcita, no ha deixat de ser-ho sempre, ja es veu. L\u2019humor ha dotat la recerca constant de la core\u00f2grafa catalana de bons anticossos contra les pitjors inflamacions de l\u2019ego o de l\u2019intel\u00b7lecte. I, a cada nova versi\u00f3 de Ballarina<\/em>, el fer (i el fer fer) de G\u00f3mez fa sobretot tenir fe en el que tots tenim de compartit, quan la subjectivitat m\u00e9s \u00edntima preval c\u00e0lidament sobre l\u2019objectivitat freda de les regles.<\/p>\n <\/p>\n Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n <\/p>\n S\u00d2NIA G\u00d3MEZ presenta Dancers, un projecte de transmissi\u00f3<\/em> a la Sala Hiroshima el 25 i 26 de mar\u00e7 de 2017 dins del cicle TRANSaccions<\/span><\/a><\/p>\n Links<\/strong>:<\/p>\n <\/p>\n Altres links<\/strong>:<\/p>\n <\/p>\n Bibliografia<\/strong>:<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Som el que fem, ens ha ensenyat sempre el conjunt de l\u2019obra de G\u00f3mez<\/p>\n","protected":false},"featured_media":116913,"template":"","categoria":[6770],"etiqueta_blog":[6581,6735,6660,6834,6501,6769,6835],"class_list":["post-116896","blog","type-blog","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","categoria-temporada-2016-17","etiqueta_blog-autobiografia","etiqueta_blog-conceptualisme","etiqueta_blog-dansa-catalana","etiqueta_blog-deconstructivisme","etiqueta_blog-duo","etiqueta_blog-memoria","etiqueta_blog-minimalisme"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n
\n
\n