{"id":116497,"date":"2018-05-07T09:37:48","date_gmt":"2018-05-07T09:37:48","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1362"},"modified":"2023-06-15T09:46:49","modified_gmt":"2023-06-15T09:46:49","slug":"entrevista-a-salva-sanchis-sobre-radical-light-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/entrevista-a-salva-sanchis-sobre-radical-light-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"Sobre \u00abRadical Light\u00bb, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Presente
\nVivo en el hueco que deja
\nlo que por fin ya pas\u00f3
\nlo que ojal\u00e1 pasara.
\n<\/em><\/strong><\/p>\n

Ajo<\/strong><\/p>\n

B\u00e0rbara Raubert: Com molts altres ballarins i core\u00f2grafs, has fet la teva carrera professional fora, a B\u00e8lgica, per\u00f2 ara fa un any que vas decidir tornar a Catalunya amb la teva fam\u00edlia. Com us va?<\/strong>
\nSalva Sanchis: Tinc la impressi\u00f3 que encara estic en una transici\u00f3, perqu\u00e8 les coses prenen molt de temps, especialment la part burocr\u00e0cia, abans d\u2019ahir encara m\u2019estava canviant el carnet de conduir. A m\u00e9s, fa 6 setmanes que va n\u00e9ixer el nostre segon fill, i ha estat un any marcat per l\u2019embar\u00e0s i aquest esdeveniment.<\/p>\n

Continuo viatjant molt m\u00e9s del que m\u2019agradaria, i no \u00e9s que ho vulgui deixar, dono classes a llocs molt interessants que vull mantenir, per\u00f2 clar, encara tinc la gira de A Love Supreme<\/em> i de Radical Light<\/em>. Per\u00f2 com que no estic fent cap pe\u00e7a nova, els bolos s\u2019aniran espaiant i aix\u00f2 canviar\u00e0.<\/p>\n

De tota manera, estem contents amb la decisi\u00f3 que vam prendre.<\/p>\n

BR: Decidir parar \u00e9s per motius personals o professionals, de cansament?<\/strong>
\nSS: S\u00f3n moltes coses al mateix temps, per\u00f2 sobretot \u00e9s una decisi\u00f3 m\u00e9s personal i de fam\u00edlia, barrejat amb els estudis que vaig encetar de psicologia i el voler prendre’m una pausa. Ser creatiu per a mi \u00e9s una pr\u00e0ctica de cada dia, que absorbeix molt i que m’agrada fer-la de manera plena. S\u00f3n molts canvis i vaig considerar que havia de deixar alguna cosa en rep\u00f2s durant un temps. Ara, cremat? No. De fet, estic molt satisfet. Hi ha hagut frustracions que s\u00f3n impl\u00edcites de treballar en el camp art\u00edstic, per\u00f2 la decisi\u00f3 de parar no ve d’un fet negatiu.<\/p>\n

BR: <\/strong>I com has trobat l’ambient art\u00edstic, aqu\u00ed?<\/strong>
\nSS: En estar a Sant Sadurn\u00ed, no em sento immers en un ambient art\u00edstic, seria diferent si visqu\u00e9s a Barcelona o si estigu\u00e9s produint alguna pe\u00e7a. Quan vaig a veure algun espectacle a Barcelona el puc notar, per\u00f2 no en formo part.<\/p>\n

A nivell pedag\u00f2gic s\u00ed que puc notar m\u00e9s el pols i diria que, pel que recordo, Barcelona \u00e9s molt m\u00e9s internacional que anys enrere, s\u2019ha convertit en una possible destinaci\u00f3 per anar a estudiar dansa. Aquest curs tamb\u00e9 he comen\u00e7at a donar classes a l\u2019Institut del Teatre, i crec que hi continuar\u00e9 amb regularitat.<\/p>\n

BR: <\/strong>I respecte a la situaci\u00f3 pol\u00edtica?<\/strong>
\nSS: M’ha afectat molt\u00edssim i m’ha menjat molta energia, sobretot pel que fa als estudis, que requereixen molta concentraci\u00f3. Jo no puc estar m\u00e9s de dos dies sense llegir un diari o escoltar la r\u00e0dio, i la situaci\u00f3 que vivim em posa molt nervi\u00f3s. Encara que la meva feina no sigui expl\u00edcitament pol\u00edtica perqu\u00e8 no va embolicada de cap missatge, per\u00f2 s\u00ed que ho \u00e9s impl\u00edcitament perqu\u00e8 jo soc una persona pol\u00edtica, que m\u2019agrada pensar en aquests termes i discutir-ne.<\/p>\n

La injust\u00edcia en l’empresonament de Junqueras o de Valtonyc \u00e9s la mateixa, per\u00f2 \u00e9s veritat que, quan veus que li passa a alg\u00fa del mateix gremi, com \u00e9s Valtonyc, et fa m\u00e9s por perqu\u00e8 et fa pensar que podria passar-te tamb\u00e9 a tu.<\/p>\n

BR: <\/strong>Llavors els estudis…<\/strong>
\nSS: Vaig tirant endavant, tot i s’allarguen m\u00e9s del que pensava. Ara \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de paci\u00e8ncia i de resistir.<\/p>\n

BR: <\/strong>Veus la manera d’aplicar el que aprens sobre psicologia a la dansa?<\/strong>
\nSS: En l’\u00e0mbit de la pedagogia s\u00ed, des del primer moment i en alguns aspectes de manera directa: el processament del moviment, la mem\u00f2ria i el llenguatge es tracten en la psicologia, per\u00f2 sobretot \u00e9s rellevant pel que fa a la transmissi\u00f3 de coneixement i l’aprenentatge.<\/p>\n

En l’acte de coreografiar hi veig molta menys aplicaci\u00f3, per\u00f2 estudiar ha estat una obertura mental que afectar\u00e0 el que pugui fer a partir d’ara, aix\u00f2 segur, encara que la meva manera de coreografiar est\u00e0 centrada en el desenvolupament del moviment, molt m\u00e9s que en cap altra q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

BR: <\/strong>Qu\u00e8 vols dir amb \u00abcentrada en el moviment\u00bb?<\/strong>
\nSS: Doncs que si miro el meu treball amb perspectiva i el comparo al d’altres artistes, en concret al d’Anne Teresa de Keersmaeker, a qui conec bastant b\u00e9 i des d’a prop, veig que ella \u00e9s molt m\u00e9s compositora que jo, el seu punt fort i el que li interessa est\u00e0 en l’organitzaci\u00f3 del material en el temps i en l’espai, i una mica menys en generar el punt de partida per a aquest moviment.<\/p>\n

En canvi, en mi \u00e9s al rev\u00e9s: jo poso molta cura en la manera de generar el material i, a l’hora de compondre’l, intento que sigui el propi material que es composi ell mateix. \u00c9s una composici\u00f3 sempre al servei del vocabulari.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, Radical Light,<\/em> en aquest sentit, si no \u00e9s una excepci\u00f3, s\u00ed que es mou en un major equilibri entre aquestes dues parts. \u00c9s un vocabulari que es crea sempre a partir dels altres, donant lloc a frases interconnectades i, aix\u00ed, generes moviment i generes relacions, tot alhora. En el proc\u00e9s s’han anat creant els duets i els trios en el mateix moment en que es generava el vocabulari, com en un bucle, que creix en la seva forma final.<\/p>\n

BR: <\/strong>Els int\u00e8rprets s\u00f3n molt similars entre ells, no hi ha una diferenciaci\u00f3 de personatges.<\/strong>
\nSS: Quan escullo amb qui treballar penso molt poc en les caracter\u00edstiques externes o en el personatge que projecta el ballar\u00ed, m’interessa exclusivament la seva capacitat per generar vocabulari a partir dels principis que vull treballar. Si, enlloc de dansa, estigu\u00e9ssim parlant de m\u00fasica, no pensaria en si vull aquest o aquell instrument, sin\u00f3 en la m\u00fasica que podrien arribar a fer aquest o aquell m\u00fasic. O sigui que em podria trobar amb una orquestra amb tot de pianistes, per exemple.<\/p>\n

A Radical light<\/em> volia que f\u00f3ssim cinc persones amb un inter\u00e8s com\u00fa, i per aix\u00f2 tots ens hav\u00edem de con\u00e8ixer abans, \u00e9s com m’agrada treballar. De fet, s\u00f3n estudiants meus de diferents generacions. Aquest coneixement previ \u00e9s necessari perqu\u00e8 el meu treball es desenvolupa en un temps molt m\u00e9s llarg que el d\u2019una producci\u00f3. Una pe\u00e7a mai no comen\u00e7a de zero, sempre est\u00e0 arrelada en un treball anterior.<\/p>\n

BR: Has fet una vintena de produccions pr\u00f2pies, com encares cada nova obra?<\/strong>
\nSS: L’inici pot ser qualsevol cosa. Per a mi, estar en un estat creatiu \u00e9s una pr\u00e0ctica que s’ha allargat tots els anys des que vaig deixar P.A.R.T.S., ja fa m\u00e9s de 18 anys. Gr\u00e0cies al suport que significa que podia anar a l’estudi sempre que volia, si tenia un projecte trobava on presentar-lo i on estrenar-lo, em vaig poder mantenir en un estat creatiu. La inspiraci\u00f3, l’experi\u00e8ncia d’inspiraci\u00f3 \u00e9s bastant real per a mi: de cop se t’acut una idea que no saps ben b\u00e9 com s’ha composat o per qu\u00e8. Per\u00f2 crec que \u00e9s una cosa que parteix del treball, el fet de treballar permet que aix\u00f2 sorgeixi.<\/p>\n

BR: <\/strong>L’altre dia parlava amb Guy Nader i Maria Campos sobre si la seva dansa era abstracta, cosa que ells rebatien, ja que -amb molta ra\u00f3- deien que no hi ha res m\u00e9s concret que un cos, i el que ells fan \u00e9s simplement treballar amb les possibilitats del cos. En el teu cas, s\u2019aplicaria el terme?<\/strong>
\nSS: El tema de l\u2019abstracci\u00f3 es presta a molts equ\u00edvocs. A mi no em molesta que s’utilitzi per qualificar el que faig i jo mateix l’he utilitzat anteriorment. Per\u00f2 clar, dep\u00e8n del que entenguis per abstracte, i aix\u00f2 de fet dep\u00e8n del que consideris que \u00e9s el seu contrari: si el veus oposat a all\u00f2 representatiu, o a all\u00f2 teatral, o a all\u00f2 concret\u2026<\/p>\n

Penso que la dansa no pot ser abstracta de la manera que la pintura \u00e9s abstracta perqu\u00e8 en la dansa sempre hi ha persones. La pintura abstracta s\u00f3n l\u00ednies, rectes, punts\u2026 Tot d’elements que tamb\u00e9 hi s\u00f3n en un cos hum\u00e0, per\u00f2 sempre dins el cos hum\u00e0, que \u00e9s m\u00e9s que tot aix\u00f2 junt.<\/p>\n

La dansa que faig es podria dir que \u00e9s dansa abstracta perqu\u00e8 no representa res\u00a0m\u00e9s que ella mateixa. Per aix\u00f2 prefereixo senzillament dir que \u00e9s dansa no representativa, que no vol dir res m\u00e9s que el que est\u00e0 fent. I aix\u00f2, de fet, encara ho complica m\u00e9s. Quan, en una dansa, vols explicar la idea de pes, per exemple, de fet l\u2019est\u00e0s representant. Jo no represento res. No vull desxifrar res a trav\u00e9s de la meva dansa. Per\u00f2, com a \u00e9ssers humans, en la nostra acci\u00f3 sempre hi haur\u00e0 el desig, l\u2019esfor\u00e7, l\u2019energia que posem en el que fem, i aix\u00f2 impregna el moviment de manera inevitable. M’esfor\u00e7o en no negar ni exagerar aquest aspecte.<\/p>\n

Seria com una m\u00fasica instrumental de jazz o de flamenc, que pot estar plena d\u2019emoci\u00f3 sense representar res.<\/p>\n

M’agrada el que va respondre Rothko quan li van dir que nom\u00e9s li interessaven les l\u00ednies i els colors abstractes, dient que res estava m\u00e9s lluny del seu inter\u00e8s, que a ell nom\u00e9s li interessava l’emoci\u00f3 en all\u00f2 que feia i en all\u00f2 que es rebia del que havia fet i que, per aix\u00f2, buidava el quadre de tota representaci\u00f3. Connecto molt amb aquesta idea: buidar-nos d’idees per anar a l’emoci\u00f3. Molta gent associa l’abstracci\u00f3 amb la fredor i, per a mi, \u00e9s tot al contrari: l’abstracci\u00f3 \u00e9s l’estat que pot ser m\u00e9s emocionant de tots.<\/p>\n

BR: <\/strong>Dins aquesta abstracci\u00f3 que el cos desmenteix, podr\u00edem dir que el cos no menteix?<\/strong>
\nSS: El cos parla de formes molt diferents, i no sempre \u00e9s transparent ni completament honest. I s\u00ed, pot mentir. De fet, ens menteix a nosaltres mateixos quan, de vegades, ens demana sucre sense que realment el necessitem.<\/p>\n

En escena, el llenguatge corporal no t\u00e9 perqu\u00e8 ser m\u00e9s honest que el verbal. S\u00ed que es troba en un terreny racional diferent, m\u00e9s intu\u00eftiu i de suggesti\u00f3. Per\u00f2 no necess\u00e0riament d’honestedat. De fet, quan tens l’ull molt acostumat a veure dansa pots diferenciar entre el que un ballar\u00ed vol mostrar i el que est\u00e0 fent per mostrar-ho.<\/p>\n

BR: <\/strong>Presentes Radical Light <\/em>com d’una fusi\u00f3 entre dansa experiencial -la que es mou pel desig- i dansa formal -la que es mou per la forma-. On queda el pensament en aquesta fusi\u00f3?<\/strong>
\nSS: La idea \u00e9s que en una situaci\u00f3 on t’est\u00e0s movent no nom\u00e9s pel desig d’organitzar el moviment sin\u00f3 pel desig a partir de l’energia que t’emplena, el pensament hi \u00e9s per\u00f2 no precedeix al moviment, si no que s’hi relaciona d’una manera m\u00e9s flexible. Pot ser anterior, que t’adonis del pensament mentre et mous, o que et deixis anar i prenguis consci\u00e8ncia del que has fet, despr\u00e9s. El cas \u00e9s que no ho pre-calcules ni n\u2019avalues les possibilitats abans, per\u00f2 no per aix\u00f2 deixes de pensar. De fet, quan alg\u00fa m’explica que ha anat de festa i s’ho ha passat tan b\u00e9 que ni recorda el que va fer, no ho acabo d’entendre, penso que no ha valgut la pena. Si arribes al punt de la inconsci\u00e8ncia, no s\u00e9 de qu\u00e8 serveix anar-hi.<\/p>\n

BR: <\/strong>Aqu\u00ed ballar\u00e0s Radical Light<\/em>. Quantes vegades l’has interpretat, ja?<\/strong>
\nSS: Ahir va ser la vegada 25 que la interpretava. No \u00e9s la panacea, per\u00f2 \u00e9s la meva pe\u00e7a que m\u00e9s ha girat, i encara continuarem la temporada vinent. Est\u00e0 funcionant molt b\u00e9, n’estic molt content -ara, clar, A Love Supreme<\/em> ja porta 50 o 60 funcions, tot \u00e9s molt relatiu-. M’agrada el creixement que ha tingut Radical Light<\/em> perqu\u00e8 ha estat molt natural, \u00e9s una pe\u00e7a que s\u2019ha venut ella mateixa, quan l’ha vist un programador que l’ha volgut portar al seu teatre. Aix\u00ed \u00e9s com acabes anant a llocs on cal anar, on la persona que t’hi convida sap per qu\u00e8 t’hi ha dut.<\/p>\n

BR: <\/strong>Les peces necessiten el seu temps per assentar-se al cos, penetrar als m\u00fasculs i obrir-se al seu temps. Quantes funcions s\u00f3n id\u00f2nies per a tu?<\/strong>
\nSS: Cada pe\u00e7a necessita el seu propi temps, per\u00f2 a partir d’entre 5 i 10 funcions arriba el moment en qu\u00e8 s’automatitza, en el millor sentit de la paraula, que vol dir que ja no est\u00e0s preocupat a nivell memor\u00edstic, i \u00e9s aleshores quan pots entrar-hi a un nivell m\u00e9s profund. Per\u00f2 tamb\u00e9 dep\u00e8n de la periodicitat d’aquestes actuacions. Si ho fas 10 vegades per\u00f2 amb 2 mesos entre una i l’altra, \u00e9s com si estrenessis cada cop.\u00a0La setmana passada, en canvi, vam ser a Par\u00eds i vam tenir la sort de fer Radical Light<\/em> 6 dies consecutius, i va ser dur, perqu\u00e8 \u00e9s una pe\u00e7a molt f\u00edsica, per\u00f2 va ser molt interessant perqu\u00e8 vam accedir a una posici\u00f3 bastant profunda en molt poc temps.<\/p>\n

Tamb\u00e9 he de dir que, normalment, jo arribo a l’estrena bastant rodat, les dues setmanes anteriors la pe\u00e7a ja est\u00e0 tancada, no m\u2019agrada fer canvis d\u2019\u00faltima hora. Com que ja m’ho veig a venir que, com a molt, les meves peces giraran per 4 o 5 teatres, m’asseguro que arribin ben rodades el dia de l’estrena.<\/p>\n

BR: <\/strong>Per\u00f2 hi falta el p\u00fablic.<\/strong>
\nSS: L’energia del p\u00fablic i del directe \u00e9s important\u00edssima per\u00f2 mai no hauria de dominar una representaci\u00f3. La connexi\u00f3 amb el p\u00fablic nom\u00e9s ha d’ajudar a fer el clic a tot el que ja tenies preparat. L’energia ha de ser interna i som nosaltres qui l’ha de passar al p\u00fablic, no a l’inrev\u00e9s. Pensa que l’energia que sents del p\u00fablic \u00e9s tan forta com equ\u00edvoca. Un ballar\u00ed et pot dir que ha notat el p\u00fablic molt fred i un altre, actuant al costat d’aquell, trobar que el mateix p\u00fablic estava molt ficat en la pe\u00e7a.<\/p>\n

En algunes obres la il\u00b7luminaci\u00f3 et permet veure la cara de la gent i potser l’expressi\u00f3 d’una persona que sembla que no pugui estar m\u00e9s avorrida, resulta que \u00e9s tot al contrari, que est\u00e0 concentrad\u00edssima. Si depens del p\u00fablic, et col\u00b7loques en una posici\u00f3 molt fr\u00e0gil.<\/p>\n

En psicologia es parla de motivaci\u00f3 intr\u00ednseca i motivaci\u00f3 extr\u00ednseca. \u00c9s la primera, la important, la que no depens dels altres, ni del que ning\u00fa pensi de tu, perqu\u00e8 el motor \u00e9s intern. No s’ha d’esperar la validaci\u00f3 del p\u00fablic.<\/p>\n

Links de v\u00eddeo:<\/strong><\/p>\n

A love supreme, coreografia de Salva Sanchis i Anne Teresa de Keersmaeker<\/p>\n

A Love Supreme<\/a><\/p><\/blockquote>\n