Un joc mortal a la recerca de la felicitat.
\nEl joc com a font del discurs.
\nLa festa i el joc com a catalitzadors de l\u2019alegria, la mis\u00e8ria i la intimitat, i com a via per evitar la solitud.
\nUn joc de realitats entre la tristor i l\u2019alegria.<\/p>\n
Quin \u00e9s el moment m\u00e9s feli\u00e7 de la teva vida? De la Wikipedia (versi\u00f3 anglesa): La felicitat, alegria <\/strong>o joia <\/strong>\u00e9s un estat emocional de benestar definit per emocions positives o agradables que poden anar des de la satisfacci\u00f3 a la joia intensa. Des de tot un seguit de plantejaments biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics, religiosos o filos\u00f2fics s\u2019ha provat de definir la felicitat i identificar-ne les fonts. Diversos grups de recerca, entre els quals n\u2019hi ha de dedicats a la psicologia positiva, se serveixen de m\u00e8todes cient\u00edfics per investigar q\u00fcestions relacionades amb el que \u00e9s la \u00abfelicitat\u00bb i com es pot obtenir. <\/em><\/p>\n Fil\u00f2sofs i pensadors religiosos solen definir la felicitat en termes de dur una bona vida, o de prosperar, m\u00e9s que no pas com una emoci\u00f3. En aquest sentit, el terme <\/em>felicitat s\u2019utilitzava per traduir el concepte grec d\u2019<\/em>eudaimonia, i encara es fa servir en el camp de l\u2019\u00e8tica de la virtut. Al llarg del temps, per\u00f2, l\u2019\u00e8mfasi s\u2019ha anat despla\u00e7ant de la felicitat de la virtut cap a la virtut de la felicitat.<\/em><\/p>\n Un valor pol\u00edtic \u00e0mpliament debatut i que queda recollit en la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia dels Estats Units de 1776, de Thomas Jefferson, \u00e9s el dret universal a \u00abperseguir la felicitat\u00bb. La felicitat \u00e9s un concepte ambigu i pot significar coses molt diferents per a cadasc\u00fa. Part del repte d\u2019una ci\u00e8ncia de la felicitat consistiria a identificar els diferents conceptes de felicitat i, si fos el cas, dividir-los en els components corresponents. Altres conceptes relacionats s\u00f3n el benestar, la qualitat de vida i la prosperitat. Com a m\u00ednim hi ha un autor que defineix la felicitat com a satisfacci\u00f3. D\u2019altres posen l\u2019\u00e8mfasi en la difer\u00e8ncia entre la tradici\u00f3 hedon\u00edstica d\u2019anar a la recerca d\u2019experi\u00e8ncies agradables i evitar les desagradables i la tradici\u00f3 eudam\u00f2nica de viure la vida de manera plena i profundament satisfact\u00f2ria.<\/em><\/p>\n La definici\u00f3 de felicitat<\/em> canvia d\u2019una persona a l\u2019altra. Fins i tot podria considerar-se un estat mental. Un estat de satisfacci\u00f3 i benestar.<\/p>\n Les grans empreses destinen milions i milions a conv\u00e8ncer la gent que no \u00e9s prou feli\u00e7, i que es mereix m\u00e9s.<\/p>\n Fins a quin punt podem ser feli\u00e7os?<\/p>\n Com podem ser feli\u00e7os en una societat infeli\u00e7?<\/p>\n La idea de felicitat no est\u00e0 gaire clara, almenys a Occident, cosa que ens deixa en una situaci\u00f3 molt fr\u00e0gil davant de tot el que ens envolta. Aprenem a arriscar-nos quan som adolescents.<\/p>\n Diuen que un de cada tres adolescents\/joves adults pateix depressi\u00f3 en algun moment. Definir l\u2019addicci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que definir la felicitat. El comportament compulsiu (sexe, menjar, jocs, automutilaci\u00f3) pot proporcionar la mateixa sensaci\u00f3 de felicitat que les drogues. I com la majoria de les drogues, amb el temps acabem necessitant-ne cada vegada m\u00e9s per mantenir l\u2019embat i l\u2019adrenalina de la felicitat.<\/p>\n Com a artistes, pensem que la felicitat pot sorgir de la incomoditat i el risc. Que el risc i la incomoditat contribueixen a l\u2019autocreixement, a l\u2019aprenentatge i a la felicitat a llarg termini.<\/p>\n Creiem que la felicitat no nom\u00e9s consisteix a fer el que volem fer, sin\u00f3 que ens obliga a cr\u00e9ixer i aventurar-nos m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra zona de confort.<\/p>\n Els joves adults s\u2019arrisquen m\u00e9s o de manera diferent que la resta d\u2019adults?<\/p>\n De petits ens ensenyen a encaixar en la societat. D\u2019adolescents busquem la nostra pr\u00f2pia identitat, independent de la dels nostres pares. M\u00e9s endavant, com a adults, sempre anem a la recerca de la innoc\u00e8ncia perduda.<\/p>\n
\nQu\u00e8 veus quan et veus al mirall?
\nQu\u00e8 et fa sentir molt petit\/a?
\nT\u2019estimaries m\u00e9s una setmana sense Internet, 4G, <\/em>smartphone i ordinador o b\u00e9 un any sense sexe i masturbaci\u00f3?
\nQu\u00e8 m\u2019impedeix entrar al m\u00f3n?
\n\u00c9s positiu estimar massa una persona?
\nPer qu\u00e8 no et mates, avui?
\nEt sents feli\u00e7 quan et lleves al mat\u00ed?
\nPer qu\u00e8 no em pots deixar sol\/a?
\nVeus el mateix que jo?
\n\u00c9s inevitable repetir el comportament dels nostres pares?<\/em><\/p>\n
\nEls joves adults s\u00f3n tornados hormonals: estr\u00e8s, pressi\u00f3, conflictes, reptes, experi\u00e8ncies, autoreconeixement… tots aquests ingredients ajuden a crear la tempesta perfecta en l\u2019univers adolescent. Molt sovint, els joves adults no se senten feli\u00e7os. No experimenten gaire moments en qu\u00e8 es puguin sentir b\u00e9 o orgullosos d\u2019ells mateixos.<\/p>\n