{"id":116396,"date":"2018-11-02T10:45:02","date_gmt":"2018-11-02T10:45:02","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1413"},"modified":"2023-06-15T09:46:56","modified_gmt":"2023-06-15T09:46:56","slug":"meg-stuart-o-com-parlar-amb-contundencia-de-la-fragilitat-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/meg-stuart-o-com-parlar-amb-contundencia-de-la-fragilitat-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘MEG STUART. O com parlar, amb contund\u00e8ncia, de la fragilitat’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Core\u00f2grafa de llarga carrera, Meg Stuart ha transitat els estats emocionals m\u00e9s profunds en escena i al costat de totes les formes art\u00edstiques, ballant i dirigint indistintament, com a les obres amb les que es presenta a Barcelona.<\/em><\/p>\n

Alguna vegada has presentat la Vetllada de Solos<\/em> com si fos un mon\u00f2leg intern, per\u00f2, pels espectadors \u00e9s possible seguir-hi algun tipus de fil de pensament?<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>S\u00f3n totes peces molt personals per\u00f2 molt diferents entre elles. Alguns dels solos s\u00f3n estudis a partir dels quals vaig desenvolupar peces de gran format, perqu\u00e8 jo sempre parteixo del treball individual -ballant sola a l’estudi-, i sovint necessito reconnectar amb la meva sensibilitat d’int\u00e8rpret i tornar a quedar-me sola a l’estudi, per poder avan\u00e7ar en una creaci\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha solos que s\u00f3n m\u00e9s propers a un joc visual, com a Blancket Lady<\/em>, que \u00e9s un acte de transformisme a partir de la materialitat d’una manta. D’altres tenen una part d’improvisaci\u00f3 important. Fins i tot de vegades sento que tenen un component xam\u00e0nic, de ritual.<\/p>\n

I d’alguns altres es podria dir que s\u00f3n un retrat de mi mateixa, fet des de dins o des de les pres\u00e8ncies que m’acompanyen. Per tant, en aquesta selecci\u00f3 de solos no es veur\u00e0 un sol fil de pensament ni una sola persona, sin\u00f3 moltes. A m\u00e9s, cobreixen un espectre temporal ampli, que va dels 90 fins avui, amb un di\u00e0leg musical que tamb\u00e9 m’agrada molt.<\/p>\n

Sempre treballes la m\u00fasica a fons en les teves peces. El darrer cop que vas venir a Barcelona, l’any 2005 -l’\u00fanic fins ara- havies canviat la m\u00fasica de\u00a0 Disfigured Study<\/em> (1991) per adaptar-la al moment.<\/em>I a Violet,<\/em> que podrem veure ara, l’apartat musical \u00e9s a c\u00e0rrec de Brendan Dougherty, que toca en directe.<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>Vull que la m\u00fasica es vagi construint amb la dansa i que el m\u00fasic s’involucri en tot el proc\u00e9s de creaci\u00f3, des de l’origen. No vull ballar una m\u00fasica, ni que el m\u00fasic m’hagi d’acompanyar. A m\u00e9s, m’encanta la m\u00fasica en directe. A Violet<\/em>, el m\u00fasic t\u00e9 una pres\u00e8ncia f\u00edsica com si fos un int\u00e8rpret m\u00e9s i per aix\u00f2 \u00e9s important el seu solo de 20 minuts que casi es converteix en un himne, mentre ell arriba a l’extenuaci\u00f3 f\u00edsica, es transforma totalment. El que faig \u00e9s aplicar idees coreogr\u00e0fiques al cos del m\u00fasic.<\/p>\n

Aquest m\u00fasic \u00e9s un altre americ\u00e0 a Berl\u00edn, com tu. Qu\u00e8 et va fer deixar Nova York per venir a Europa, ara fa m\u00e9s de 20 anys? <\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>Tenia 26 anys i em van convidar a fer una creaci\u00f3 a Lovaina (B\u00e8lgica) i vaig decidir que m’hi quedaria un any..<\/em> M’oferien les condicions per focalitzar-me en el meu treball -d’aqu\u00ed en va sortir Disfigured Study<\/em>, la meva primera pe\u00e7a completa- sense haver de buscar altres feines ni fer de cambrera, que \u00e9s el que havia de fer all\u00e0, com molts altres col\u00b7legues, a Nova York no hi havia cap possibilitat de viure nom\u00e9s de la creaci\u00f3. A Brussel\u00b7les, a m\u00e9s, vaig entrar en contacte amb gent d’arreu del m\u00f3n i de molts camps art\u00edstics diferents, i d’all\u00e0 vaig passar a Alemanya, que es va convertir en casa i des d’on vaig poder treballar en molts altres pa\u00efsos d’Europa.<\/p>\n

Creus que encara \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil treballar a Europa que als Estats Units, o l’Europa que vas trobar aleshores ja no existeix?<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>A Europa vaig trobar-hi una facilitat per treballar i que hi havia moltes escenes diferents, no nom\u00e9s una. L’escena americana la conec poc, ara mateix, per\u00f2 s\u00e9 que hi ha molta gent jove fent-hi coses. Per\u00f2 s\u00ed, encara ara \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil viure a Berl\u00edn que a Nova York, on els preus de l’habitatge s\u00f3n impagables. \u00c9s clar que tot ha evolucionat i que ara aqu\u00ed patim una crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica amb una forta deriva cap al conservadurisme. Per\u00f2, de fet, si miro enrere, diria que la gent de l’art sempre hem viscut en crisi.<\/p>\n

Enguany has rebut el Lle\u00f3 d’Or a la Biennal de Ven\u00e8cia per la teva carrera, un guard\u00f3 que abans havia distingit <\/strong>Merce Cunningham<\/strong> (1995), Pina Bausch (2007), William Forsythe (2010) o Sylvie Guillem (2012), entre d’altres. Qu\u00e8 ha significat per a tu?<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>Sobretot ha comportat que em fessin un munt d’entrevistes – com aquesta- i que hagu\u00e9s de passar per un proc\u00e9s d’autorevisi\u00f3. Tamb\u00e9 ha estat bo per a la meva fam\u00edlia i pel meu fill de 16 anys: per fi han ent\u00e8s a qu\u00e8 em dedico. Per\u00f2 realment no pensava que ja hagu\u00e9s fet una carrera, encara no!
\n<\/strong><\/p>\n

Al Mercat de les Flors, a m\u00e9s dels solos i de Violet, <\/em>tamb\u00e9 podrem veure la pel\u00b7l\u00edcula Before we go <\/em>(2014), de Jorge Le\u00f3n, on actues amb Beno\u00eet Lachambre i Simone Aughterlony, junt amb tres persones malaltes per parlar sobre el final de la vida. Qu\u00e8 et va emp\u00e8nyer a tocar un tema tan delicat?<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>El meu pare t\u00e9 Alzheimer des de fa anys i estic molt sensibilitzada amb el tema, a nivell personal. A nivell art\u00edstic, trobava que era molt interessant la barreja entre fantasia i realitat, v\u00eddeo-dansa i documental que proposava Jorge Le\u00f3n.<\/p>\n

Ja us coneix\u00edeu, amb Jorge Le\u00f3n?<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>S\u00ed, fa molts anys que ens coneixem, ja hav\u00edem col\u00b7laborat en altres ocasions, i sabia que la seva aproximaci\u00f3 al tema seria amb tot el respecte, la delicadesa i el comprom\u00eds. Per aix\u00f2 vaig acceptar. El proc\u00e9s que vam fer en resid\u00e8ncia a l’\u00d2pera de la Monnaie (a Brussel\u00b7les) va ser llarg i vam tenir temps de descobrir per on hav\u00edem d’anar, no existia una idea prefixada. Per\u00f2 jo sabia que n’aprendria molt.<\/p>\n

I, va ser aix\u00ed? Qu\u00e8 en vas aprendre?<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>Em va commoure el treball que vam fer, la trobada -poc habitual- entre l’economia de les cures i l’art. Quan ballem, sovint entrem en una bombolla, com si estigu\u00e9ssim sols al m\u00f3n. I si ballem amb altres int\u00e8rprets, tots fem igual, ballem per una gent que tenim davant per\u00f2 que ni veiem. Penso que \u00e9s important sortir d’aquesta bombolla i tocar la realitat, tocar la gent real.<\/p>\n

La fragilitat humana, el tremolor sota la pell, sembla estar en la base del teu cos coreogr\u00e0fic, lluny de la idea del ballar\u00ed superhome i virtu\u00f3s.<\/strong><\/p>\n

MS: <\/strong>\u00c9s veritat, m’interessa la fragilitat del cos, veure el buit que hi ha entre els desitjos i la realitat. La dansa que \u00e9s pur virtuosisme no m’atrau, prefereixo un cos que es q\u00fcestiona, que entra en conflicte amb ell mateix, que absorbeix les contradiccions de la vida i la complexitat de les relacions. Tot aix\u00f2 \u00e9s el que ens fa humans, a m\u00e9s de ballarins. Per\u00f2 tamb\u00e9 confio en la capacitat d’autodescobrir-nos sense buscar respostes.<\/p>\n

Entre el 7 i l\u201911 de novembre de 2018, MEG STUART al Mercat de les Flors presentant \u2018An evening of solo works\u2019 i \u2018VIOLET\u2019<\/em><\/p>\n

A m\u00e9s, el 8 de novembre podrem veure la projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0\u2018Before We go\u2019<\/em><\/p>\n

La core\u00f2grafa i ballarina nord-americana, que actualment viu i treballa entre Berl\u00edn i Brussel\u00b7les, ha rebut el Lle\u00f3 d\u2019Or de la Biennal de Ven\u00e8cia per la seva carrera<\/em><\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3 i compra d’entrades punxa aqu\u00ed<\/span><\/a><\/p>\n

Enlla\u00e7os d’inter\u00e8s<\/h2>\n

Web de la companyia:
\n<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.damagedgoods.be\/<\/a>
\n<\/strong><\/p>\n

Links de v\u00eddeo:
\n<\/strong><\/p>\n

Disfigure Study (1991) – Meg Stuart\/Damaged Goods (Full work, remake 2002)<\/p>\n