-Eiii, que ja han tancat la carpa! No us feu els estrets i les estretes! -cridava el mosquet\u00f3 de la corda llisa de l’Antonhy.<\/p>\n
L’Antonhy era un noi australi\u00e0 que havia deixat la seva p\u00e0tria per venir a Europa a treballar en el que sempre havia desitjat fer: un n\u00famero de for\u00e7a, tendresa i poesia amb una nuesa absoluta.<\/p>\n
-Va, que estan sopant tots, sortiu! -torn\u00e0 a cridar el mosquet\u00f3.<\/p>\n
Del fons de la vela, vingu\u00e9 una veu, completament arrugada.<\/p>\n
-Jo avui estic una mica cansada -deia la xarxa dels trapezistes volants-. Avui m’han caigut moltes vegades damunt i m’han estirat totes les costures. Tinc agulletes.<\/p>\n
Els trapezistes eren la tropa \u201cLos Carlinez\u201d. Eren mexicans d’origen, tot i que en Roberto s’havia casat amb una sueca i, la Xochitl, la joveneta de la tropa, feia c\u00f3rrer tots els homenots que podia. Hi havia moments que aquella tropa semblava l\u2019ONU. Eren dos germans m\u00e9s, l’Abelardo, que era el company de l’Antonhy, i en Bol\u00edvar, que festejava amb la filla del Sr. Rodolfo Karakawa, l’encantador de serps i cocodrils.<\/p>\n
-Vinga monsieurs<\/em> i monsieures<\/em>, ai! Mesdames<\/em>, tothom a pista, avui \u00e9s la gran gala del circ!<\/p>\n Era la veu del barret de copa del Mr. Loyal, el presentador, el xarlat\u00e0, l’home del bigoti contorsionista. Li deien M. Rom, tenia or\u00edgens gitanos. La seva veu, esquerdada i profunda, semblava un cante jondo<\/em> que esqueixava cors quan feia les presentacions dels n\u00fameros.<\/p>\n -No podem esperar que tothom estigui ben inspirat i en plena forma, al circ ja se sap, quan no hi ha un all, hi ha una ceba. Vinga grillons, mosquetons cordes de totes mides i colors, trapezis, cables d’acer, creuetes, antenes, matalassos que sempre dormiu, teles, cortines, barrets i botons d’americanes de mosso de pista, tothom a pistaaaaa! -cridava imitant la veu del cap del qual normalment es recolzava.<\/p>\n Es pos\u00e0 davant d’un meg\u00e0fon, d’aquells c\u00f2nics, de llaut\u00f3. El peu del micr\u00f2fon es va oferir per fer-li de suport. De mica en mica, la pista s’anava omplint dels que serien els artistes de la propera gala. Uns quants eren nous i encara no sabien de qu\u00e8 anava aquella cita i feien cara d’al\u00b7lucinats. Els ganivets del llan\u00e7ador i les destrals, les bitlles i les pilotes de malabars, les taules d’icari, l’escala d’equilibris i el fuet de la domadora de cavalls venien al darrera demanant si alg\u00fa li podia traduir tot all\u00f2 al franc\u00e8s. Se li ofer\u00ed el tamboret dels elefants, que amb el seu ensinistrador, Il grande Togni, havia voltat molt per Fran\u00e7a i la llengua g\u00e0l\u00b7lica se li donava molt b\u00e9. A m\u00e9s, d’en\u00e7\u00e0 que havia arribat aquella tralla gavatxa, el tamboret frisava cada cop que sentia els seus espetecs, i els barrots de ferro i el vellut del que estava folrat, florejaven plegats fins posar-se’ls la pell de gallina.<\/p>\n -Feu pas, feu pas, que no aixafin a ning\u00fa! -pregonava el barret des del darrera d’aquell embut sonor.<\/p>\n Arribaven les peses de l’home for\u00e7ut, Ursulindus<\/em>, l’home m\u00e9s fort del mon, si no fos que per dins era un home tou, feble i tendre. Gaireb\u00e9 no parlava mai amb ning\u00fa. S’entrenava hores i hores al darrera la seva caravana. Una bella caravana arrodonida, tota de fusta, com les dels gitanos d\u2019abans. Tenia un balc\u00f3 al darrera on ell feia mitja vida. Enretirava la taula i les dues cadires, estirava una catifa i traginava parsimoniosament les peses, degustant el pes del trajecte i les rodes que grinyolaven queixant-se de la pesantor de la massa de l’acer. De la vela a la roulotte<\/em> i de la roulotte<\/em> a la vela, amb aquell carret\u00f3 que havia constru\u00eft ell mateix.<\/p>\n Baixaven les peses i la bola del can\u00f3 que entomava Ursulindus<\/em> al final del seu n\u00famero. Encara faltava un dels protagonistes de la pista. Al fons d’un bagul que hi havia al darrera les cortines, se sentien uns udols i una veu prima, ofegada. Els ganivets hi van anar, lluint el fibl\u00f3. Era un mundu<\/em> vell i tronat de fusta, amb tot d’adhesius que dibuixaven el m\u00f3n amb paraules. Adhesius de circs i ciutats d’arreu del planeta. Els ganivets dringaren els uns contra els altres i en un atac sec, obriren les tanques. S’esperaren un moment, tots en rotllana, amb la tapadora oberta. Al cap d’uns instants, un nas de pallasso tragu\u00e9 el nas pel bagul. Un cop al llom de la paret, feu un xiulet, tot mirant dins i d’un salt d’aparen\u00e7a \u00e0gil, aparegueren un parell de sabatots que no trigaren a\u00a0 entrebancar-se i rodolar per terra mentre el nas s’ho mirava ben encuriosit. Els ganivets esclafiren a riure. La catifa estreta es pos\u00e0 al centre del darrera cortines per fer corredor als ganivets que, amb la seva lluentor, il\u00b7luminaven, fent la rateta a les sabates i al nas del pallasso. De cop, del fons de la vela, on el t\u00e8cnic de llums es posa normalment, a la part central de la graderia, els cables i la taula de llums comen\u00e7aren a xisclar d’alegria:<\/p>\n -Ha arribat l’electra<\/em>, ha arribat l’electra<\/em>, yuhuuuuuu!<\/p>\n Venien de Reus i en lloc de dir electricitat en deien electra<\/em>. Aquestes coses ja les tenen els de la capital del Baix Camp. Havia arribat en el bon moment. De totes formes, ella, la electra<\/em>, ja els va explicar que vindria disfressada perqu\u00e8 els humans no la detectessin a les seves retines. Tot i aix\u00ed, podrien gaudir de llum i brillantor per fer la soir\u00e9e<\/em>. La garlanda que voltava tota la vela per dins, encengu\u00e9 les seves resist\u00e8ncies. Donava caliu a l’ambient amb els seus tons alegres, de coloraines. Tamb\u00e9 es pos\u00e0 en dansa l’equip de so. Les vibracions arribaven als materials i entenien tot el que se’ls deia. Un disc salt\u00e0 dins la platina i comen\u00e7\u00e0 a tocar m\u00fasica. Era el top de l’estiu i tots els presents comen\u00e7aren a xiular-lo, els que podien dringar, dringaren i els que podien fer fressa en feren. L’electra,<\/em> per un moment, desaparegu\u00e9. El disc hagu\u00e9 de tornar a la seva caixa i quedar-se mut. Hauria d\u2019esperar una altra circumst\u00e0ncia per lluir-se.<\/p>\n Llavors fou quan les cortines de vellut de color sang seca, s’obriren i la comitiva feu cap cap al mig de la\u00a0 pista. All\u00ed, el barret, amb la seva negra integritat, present\u00e0 el pallasso \u201cpatata\u201d i les seves germanes alberg\u00ednies. La punta de les sabates del pallasso era de color alberg\u00ednia i recordaven dos culs d’aquesta verdura. El pallasso que normalment feia servir aquests estris era un home molt vell que amb la seva saviesa sabia fer riure a tothom. Tenia recursos i n\u00fameros per grans, mitjans i petits. Cada dia, improvisava una part del repertori i els m\u00fasics que l’havien de seguir amb les seves melodies, anaven de cul. Cada dia de funci\u00f3, canviava l’ordre dels n\u00fameros i, a m\u00e9s, en feia de nous que improvisava h\u00e0bilment.<\/p>\n Un redoble del tambor de la bateria, seguit per gemecs dels instruments de vent donaren l’entrada a la pista al nas i a les sabates del pallasso. La xarxa del trapezi ja s’havia est\u00e8s i era plena de les crispetes que havien sobrat de la funci\u00f3. Les crispetes perfumaven l’espai i feien frisor quan es movien per all\u00ed al damunt. Els caramels i els refrescs eren asseguts a la graderia, esperant que la funci\u00f3 comenc\u00e9s. Hi havia una certa excitaci\u00f3. De cop, els canons de llum s’engegaren, enfocant al presentador. I els instruments tocaren una altra entrada. Comen\u00e7ava la funci\u00f3.<\/p>\n -Estris, instruments, accessoris i objectes en general! Molt benvinguts a la funci\u00f3 especial del circ -anunci\u00e0 el barret tot lluint una franja vermella de set\u00ed que tenia just abans de l’ala-. Avui quan el temps passa a ser pols i la mat\u00e8ria a ser vida, el color de la poesia amagada surt a la llum. Estem als instants de la llibertat i de l’anarquia somiada per tots els racionals. L\u2019anarquia que ells mai aconsegueixen. Es perden enmig de somnis complexes i de rumiaments massa espessos. Benvinguts a tots al gaudi integral de la mat\u00e8ria, a la sensualitat pura i a la bellesa de la taula peri\u00f2dica dels elements.<\/p>\n -Ueeeeehhhh! Ohhhhh! Yuhuuuuu! -cridaren de joia els estris, accessoris i mat\u00e8ria en general.<\/p>\n Mentre el presentador feia la seva entrada, al darrera les cortines, els que volien fer un n\u00famero s’anaven preparant i posant d’acord. Els grillons es fregaven amb un drap per lluir b\u00e9 l\u2019acer inoxidable que els formava. Les cordes anaven fent moviments sinuosos, escalfant els cordills i fils que les composaven. La trompeta vella del pallasso s’atrev\u00ed a provar d’escopir foc. Tenia les cortines massa a la vora i el foc tamb\u00e9 va voler fer el seu n\u00famero. Sort que l’extintor sempre al peu del can\u00f3, el can\u00f3 de l’home bala, escop\u00ed fort i d\u2019una bufada apag\u00e0 l’intr\u00e8pid foc. Per un moment hi va haver una mica de tensi\u00f3 per\u00f2 de seguida s’apag\u00e0, mai tan ben dit. Les sabates i el nas comen\u00e7aren a caminar pel mig de la pista. Silenci sepulcral, nom\u00e9s trencat pels esclafits de riure que provocaven les sabates amb poca tra\u00e7a, que comen\u00e7aren a entrebancar-se i a fer tot un seguit de cascades. El nas les seguia i anava fent udols mentre s\u2019amagava, de tant en tant, sota el voral de la pista. Les crispetes reien i feien un cruixir molt escandal\u00f3s. Els caramels, els bombons i tot tipus de galindaines, feien sorolls amb els seus embolcalls. S’acab\u00e0 la reprise <\/em>c\u00f2mica amb una forta ovaci\u00f3 de tots els presents. De mica en mica, la pista s’an\u00e0 omplint d’artistes, grillons, matalassos, peses i bales de can\u00f3, bitlles de malabars, cordes i mosquetons. Els llums donaren tot el que podien i la pista era plena de brillantors, com els vestits d’alguns artistes del circ. Els grillons i mosquetons, m\u00e9s atrevits que ning\u00fa, s’enfilaren a dalt del trapezi volant i comen\u00e7aren a gronxar-se d’un trapezi a l’altre fent cabrioles i figures ben originals. Les peses i boles de can\u00f3 feien un n\u00famero de contrap\u00e8s amb una b\u00e0scula, les bitlles jugaven a empaitar-se fent acrob\u00e0cies i cabrioles. Els hula-hop comen\u00e7aren a rodolar i a fer de c\u00e8rcol per on salten les feres ferotges. Alguna americana dels mossos de pista feia un n\u00famero de contorsions. Els instruments s’inventaren la melodia. Era el que en el circ s’anomena un \u201cXarivari\u201d. Les xurriaques de la domadora i el tamboret dels elefants, festejaven darrera cortines i per una escletxa d’un ullet de la vela observaven el darrera la carpa.<\/p>\n