{"id":116022,"date":"2019-09-20T11:19:05","date_gmt":"2019-09-20T11:19:05","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1675"},"modified":"2023-06-15T09:47:37","modified_gmt":"2023-06-15T09:47:37","slug":"estado-flamenco-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/estado-flamenco-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018Estado flamenco\u2019, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u201c\u00bfEl baile flamenco es un espect\u00e1culo? Desde luego, s\u00ed. Pero un espect\u00e1culo muy relativo. El baile flamenco es la satisfacci\u00f3n de una necesidad fisiol\u00f3gica. Es la expansi\u00f3n, mediante unos movimientos elementales, de la energ\u00eda motriz sobrante<\/em>.\u201d<\/p>\n

Sebasti\u00e0 Gasch: De la danza\u201d (Ed. Barna, 1946)<\/p>\n

Per a Juan Carlos L\u00e9rida, el flamenc \u00e9s la vida ballable, una porci\u00f3 de realitat amb els batecs i el comp\u00e0s de cada dia, a estones fins i tot parada, expectant, perqu\u00e8 \u201cl\u2019energia motriu sobrant\u201d tamb\u00e9 pot ser mental, un estat de l\u2019\u00e0nima. El flamenc s\u00f3n trossos de vida que es poden ballar (articular) al comp\u00e0s, tot i que per a L\u00e9rida el comp\u00e0s no sigui el m\u00e9s important, ja que el flamenc \u00e9s molt m\u00e9s que una t\u00e8cnica o un so \u2013una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019o\u00efda\u2013, sin\u00f3 sobretot una mirada sobre el ritme real de les coses, sobre la palpitaci\u00f3 quotidiana i el ritme reverberant dels cossos. No \u00e9s estrany, doncs, que una de les primeres creacions del core\u00f2graf d\u2019adopci\u00f3 barcelonina es titul\u00e9s Corraz\u00f3n<\/em>, aix\u00ed amb la vibraci\u00f3 potent de la doble rr, perqu\u00e8 el seu \u00e9s un cor rearmat que s\u00ed ent\u00e9n les raons de l\u2019\u00e0nima, un cor lleial que raona quan sap que enraona amb el cos deixat en plena llibertat. Per fer i desfer. Per no fer, fins i tot. Per callar, si cal. Per ser, sobretot. Precisament aix\u00ed: amb precisi\u00f3.<\/p>\n

Al llarg dels anys, L\u00e9rida ha viscut diverses \u00e8poques de ple flamenc. Nascut a Alemanya el 1971, comen\u00e7a a ballar als tres anys, ja a Sevilla, com altres gategen i donen els primers passos. I des que el 1996 arriba a Barcelona, coneix a Mercedes Boronat, es forma en dansa contempor\u00e0nia i improvisaci\u00f3, i entra en contacte amb altres estils i llenguatges, la seva curiositat i esperit d\u2019investigaci\u00f3 l\u2019han fet sobretot inquiet, permanentment insatisfet en una recerca constant de coordenades. Ha treballat amb El Ni\u00f1o de Elche y Joaqu\u00edn Cort\u00e9s, amb Belen Maya, Olga Pericet i Increpaci\u00f3n Danza. Ha estrenat al Festival Flamenco de J\u00e9rez i a la Biennal de Sevilla, igual que al Mercat de les Flors, a Dusseldorf i a tants i tants d\u2019altres llocs del m\u00f3n. No es limita. Busca i troba, antic trobador de peus, modern bailaor<\/em> amb cap, que igual que a Foix l\u2019enamora el vell, l\u2019exalta el nou i se li apareix la poesia enmig del carrer: \u201cDescarregueu aquests sacs de ciment \/ i entreu-los per la porta del davant\u201d, dos decas\u00edl\u00b7labs entre paletes d\u2019una obra, aix\u00ed com qui no vol, quan el poeta \u00e9s paleta, com en els versos elementals de Brossa.<\/p>\n

Doncs aix\u00f2 mateix, per\u00f2 en flamenc. Perqu\u00e8 el flamenc emp\u00edric de L\u00e9rida \u00e9s el de la realitat despullada, l\u2019aut\u00e8ntic i veritablement essencial. \u00c9s el que ell identifica fins i tot en un ballar\u00ed no flamenc o el que veu bategar en la saviesa essencial i madura de La Chana \u2013per posar un exemple rellevant de les seves identificacions i reconeixements\u2013, i no \u00e9s el de cap virtuosisme de peus o geometria floral de bra\u00e7os o saviesa esc\u00e8nica de cap. Cap exc\u00e9s li suma res. El seu flamenc \u00e9s un batec savi, sorgit dels replecs dels anys i de la vida. Per aix\u00f2 el seu inter\u00e8s per la figura del mestre en el quadre de Leonardo da Vinci del Sant Sopar, punt de partida d\u2019aquesta pe\u00e7a d\u2019ara. Per aix\u00f2 la seva instal\u00b7laci\u00f3 en el ritual, en la lit\u00fargia d\u2019una partitura compartida. Doce<\/em> \u00e9s aix\u00f2. S\u00f3n els dotze ap\u00f2stols de la cultura heretada i s\u00f3n les dotze hores del dia. S\u00f3n dotze int\u00e8rprets i, doncs, s\u00f3n dotze hores dividides en sis quadres (des de les sis del mat\u00ed fins a les dotze de la nit), dels quals ara compartirem una estaci\u00f3, un estadi, l\u2019estat en qu\u00e8 es troba el proc\u00e9s encara en marxa de l\u2019obra. Doce<\/em> es tan sols un moment (el cinqu\u00e8 quadre) de la pe\u00e7a al complet de La liturgia de las horas<\/em>, la creaci\u00f3 profana en qu\u00e8 Lerida segueix la figura de Crist fabreianament<\/em> (ol\u00edmpicament) des de l\u2019escena del Sant Sopar fins a les de la mort a la creu i la resurrecci\u00f3 final.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed, de la Liturgia<\/em> completa, L\u00e9rida en porta ja fetes l\u2019escena del sopar (el primer quadre), l\u2019escena de la conversa, que \u00e9s l\u2019hora de la reflexi\u00f3 (segon quadre) i l\u2019escena dels artesans i el treball manual (el tercer quadre, que el core\u00f2graf flamenc instal\u00b7la en un taller mec\u00e0nic de cotxes). Avui, al Mercat ens presenta el cinqu\u00e8 quadre, que \u00e9s el de l\u2019hora del via crucis i la crucifixi\u00f3. I li\u2019n faltaran dos: el quart, l\u2019hora del sacrifici, que situar\u00e0 en un gimn\u00e0s; i el sis\u00e8, que \u00e9s el de resurrecci\u00f3. La idea \u00e9s presentar l\u2019obra completa al Mercat m\u00e9s endavant, amb les dotze hores finals (dues per part), i poder aix\u00ed regalar-nos el que t\u00e9 un punt de transmissi\u00f3 experiencial. Resulta curi\u00f3s que quan L\u00e9rida va n\u00e9ixer a Alemanya, fill d\u2019immigrants, els seus pares tinguessin penjat en una de les parets de casa un tap\u00eds amb l\u2019escena del Sant Sopar de Leonardo, un quadre que despr\u00e9s, per a ell, sense saber per qu\u00e8, ha estat sempre molt important, s\u00edmbol d\u2019equilibri, de perfecci\u00f3, de dramat\u00fargia viva, per\u00f2 tamb\u00e9 de relaci\u00f3 entre un mestre i els seus deixebles, ell que sent que ensenyar forma part del proc\u00e9s creatiu d\u2019aprendre, de la relaci\u00f3 de creixement i intercanvi que t\u00e9 lloc a l\u2019escenari i a la vida. El quadre ha estat un impuls. La resta es silenci? Si m\u00e9s no, emp\u00edricament, \u00e9s l\u2019empenta callada de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n

S\u00f3n trenta anys sobre l\u2019escenari. I val a dir que aquestes tres d\u00e8cades de ball davant dels altres han donat molt de si. En la traject\u00f2ria del core\u00f2graf flamenc hi podr\u00edem distingir tres \u00e8poques for\u00e7a clares. En un primer moment, acabat d\u2019arribar a Barcelona una mica per allunyar-se de l\u2019escena m\u00e9s purista de Sevilla (ja era comprom\u00e8s amb la voluntat de canvi i d\u2019avantguarda), en l\u2019etapa de Corraz\u00f3n<\/em> (2002) el seu to era l\u00edric, amb connexions i fils narratius d\u2019autoexploraci\u00f3 introspectiva, tot buscant camins, netejant la veu, els registres. Despr\u00e9s, passat 2005-2006, la segona etapa \u00e9s m\u00e9s pl\u00e0stica (el treball de di\u00e0leg entre artesania i tecnologia a El arte de la guerra<\/em>, per exemple), per\u00f2 tamb\u00e9 de concentraci\u00f3 en les eines pr\u00f2pies, en l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019art flamenc, en l\u2019exercici de depuraci\u00f3 i de recerca de la trilogia que constitueixen Al baile<\/em>, Al cante<\/em> i Al toque<\/em>. I, per \u00faltim, jo diria que en aquests moments L\u00e9rida empr\u00e8n amb ganes una etapa de despullament personal i de transmissi\u00f3 en companyia, de depuraci\u00f3 extrema a vegades fins i tot per la via d\u2019un flamenc sense flamenc i la humilitat de moltes estones compartides de treball amb els altres. \u00c9s aix\u00ed que est\u00e0 tenint lloc el desenvolupament col\u00b7lectiu d\u2019aquest proc\u00e9s en marxa de La liturgia de las horas<\/em>.<\/p>\n

Com a punt de vertebraci\u00f3 comuna de qualsevol d\u2019aquestes tres etapes, hi ha hagut sempre l\u2019inter\u00e8s per l\u2019instrument i, doncs, per l\u2019artesania, l\u2019ofici, la mestria. Ja hi era en aquells primers exercicis d\u2019introspecci\u00f3 m\u00e9s personals del tipus de Corraz\u00f3n<\/em>, per\u00f2 un exemple clar de mitjan la primera d\u00e8cada del segle XXI el constitueix sobretot la pe\u00e7a El arte de la guerra<\/em>, una creaci\u00f3 sorgida de la lectura del fam\u00f3s tractat de Sun Tzu. El llibre del xin\u00e8s va ser un bon punt de partida: va servir-li en safata el pretext per preguntar-se sobre les estrat\u00e8gies, les formes de composici\u00f3 i de dramat\u00fargia del seu propi art. En reflexionar Sun Tzu sobre com disposar els cossos d\u2019un ex\u00e8rcit enmig de la batalla, el seu tractat parla d\u2019espais, de la relaci\u00f3 amb els altres i les posiciones m\u00fatues, del ritme i la for\u00e7a, de la plenitud i la buidor, de la llunyania i la proximitat, dels recorreguts possibles o de l\u2019equilibri entre contraris. I ho planteja sempre amb senzillesa, d\u2019una manera que presenta evidents analogies amb \u201cl\u2019art de l\u2019escena\u201d (escena i guerra fins i tot rimen assonant). \u00c9s la cerca d\u2019ordre enmig del caos. I en aquella pe\u00e7a d\u2019aleshores, fins i tot per mitj\u00e0 d\u2019una pantalla, tot i que la tecnologia m\u00e9s aviat serv\u00eds al ballar\u00ed com a mer contrapunt. Ell sempre ha buscat i ha trobat l\u2019emoci\u00f3 en les tres dimensions, les que comparteixen la vida i l\u2019escena, el m\u00f3n real i la realitat de l\u2019escenari. I en el batec dels temps convulsos d\u2019aquesta realitat dual, la improvisaci\u00f3 \u00e9s un recurs m\u00e9s: a l\u2019hora de treballar per crear, evidentment; per\u00f2, en alguna proporci\u00f3, emmarcada, tamb\u00e9 ho \u00e9s en l\u2019obra acabada, per tal de dotar de flexibilitat i vitalitat el cos que madura en escena.<\/p>\n

Com a comissari del cicle Flamenc Emp\u00edric del Mercat de les Flors, com a director per a altres (Olga Pericet, Karime Amaya, Pol Jim\u00e9nez), com a mestre al Conservatori Superior de Dansa, Juan Carlos L\u00e9rida ha establert una relaci\u00f3 dial\u00e8ctica constant entre la vida i l\u2019escenari, dues formes d\u2019aprenentatge obert, d\u2019intercanvi entre creadors. La figura del mestre li interessa. I \u00e9s molt present en aquest Doce<\/em> que ara ens convida a compartir amb ell. Un cop m\u00e9s, les hores de la vida normal es destil\u00b7len convertides en lit\u00fargia dram\u00e0tica. Amb intenci\u00f3 social i pol\u00edtica, la veu del flamenc esdev\u00e9 eina cr\u00edtica.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

Juan Carlos L\u00e9rida presenta ‘Doce’ al Mercat de les Flors, del 27 al 29 de setembre<\/a><\/span><\/p>\n

Links<\/strong>:<\/p>\n