{"id":115980,"date":"2019-11-06T09:26:02","date_gmt":"2019-11-06T09:26:02","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1688"},"modified":"2023-06-15T09:47:39","modified_gmt":"2023-06-15T09:47:39","slug":"sobre-flamingos-dalbert-quesada-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/sobre-flamingos-dalbert-quesada-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"Sobre ‘Flamingos’, d’Albert Quesada, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Desde entonces he padecido (…) el denominado \u201cs\u00edndrome de Stendhal\u201d, que sobreviene cuando una persona es expuesta a una sobredosis de arte y de belleza, lo que convierte a tu coraz\u00f3n en un tambor y a tu cerebro en mantequilla derretida.<\/em><\/p>\n

Colita<\/strong><\/p>\n

L\u2019emoci\u00f3 \u00e9s un poder que ens atrapa cada dues passes, ja pots c\u00f3rrer que t’enxampa, i si amb tota la teva for\u00e7a de voluntat aconsegueixes que no et desvi\u00ef del cam\u00ed tra\u00e7at, ja pots estar content; per\u00f2 tingues per cert que el que no podr\u00e0s evitar mai \u00e9s caminar al seu ritme. Aquest tambor en el que es converteix el cor i aquesta mantega desfeta que portem per cervell -seguint la met\u00e0fora de Colita en veure ballar Carmen Amaya- \u00e9s la imatge gr\u00e0fica perfecte d\u2019un poder que va m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules (que les desf\u00e0 com si fossin mantega).<\/p>\n

Un dels vehicles d\u2019aquest poder \u00e9s la m\u00fasica. La m\u00fasica ens canvia l\u2019humor, ens fa plorar, ens fa moure, ens fa saltar, ens fa ballar. Per aix\u00f2 molts core\u00f2grafs han volgut desvincular-s\u2019hi, no deixar que la m\u00fasica els fes ballar les idees ni que els espectadors quedessin transportats per ella, i quan un core\u00f2graf vol que la seva obra quedi clara i aut\u00f2noma ha de vetllar per una percepci\u00f3 plena, \u00e9s a dir, que l’espectador guardi la mantega ben dura dins el seu cap. Merce Cunningham als anys 40 va ser un dels primers en formalitzar aquesta autonomia dels llenguatges que es trobaven a escena i tot recentment hem pogut veure a l’escenari del Mercat de les Flors dos exemples ben diferents que van en aquesta mateixa direcci\u00f3: Paz Rojo dins el festival S\u00e2lmon i la companyia Batsheva. En tots dos casos la dansa era un artefacte d’impossible adher\u00e8ncia musical, ja fos pels auriculars que duien els espectadors i des d’on escoltaven un fons musical que no compartien amb els ballarins de la pe\u00e7a Eclipse: Mundo<\/em> de Paz Rojo, o a trav\u00e9s de la repetici\u00f3 dels mateixos moviments per\u00f2 amb diferents fons sonors a la Venezuela<\/em> d’Ohad Naharin.<\/p>\n

\u00c9s tot al contrari del que passa en la m\u00fasica i el ball flamencos, on hi ha una vinculaci\u00f3 emocional que no nom\u00e9s \u00e9s acceptada sin\u00f3 refor\u00e7ada des de tots els angles. Heu vist mai un bailaor o una bailaora amb cara de pal? O, encara m\u00e9s: heu intentat ballar flamenc sense cap gesticulaci\u00f3 facial? \u00c9s pr\u00e0cticament impossible, i justament \u00e9s per aix\u00f2 que arriba d\u2019una manera tan encomanadissa al seu p\u00fablic que no nom\u00e9s no pot estar-se quiet ni guardar silenci, sin\u00f3 que les seves explosions emotives formen part del propi espectacle. Encara que l\u2019etimologia del propi terme flamenco no est\u00e0 del tot clara, segons Caballero Bonald l\u2019explicaci\u00f3 m\u00e9s versemblant t\u00e9 a veure amb una paraula derivada de flamacia<\/em>, sin\u00f2nim de fogositat, una qualitat del temperament que s\u2019atribu\u00efa als gitanos, art\u00edfexs del flamenco.<\/p>\n

Ara parlem de Flamingos<\/em> -que no s\u00f3n flamencs ni flamencos- sin\u00f3 el t\u00edtol de l’obra que estrena Albert Quesada (Barcelona, 1982). Els tres termes –flamingos<\/em>, flamencs i flamencos- sovint es barregen i ens condueixen a confusions prou divertides. En castell\u00e0, flamenco<\/em> \u00e9s tant l\u2019ocell de color inversemblant que s’aguanta amb una pota, com la manifestaci\u00f3 cultural que es vesteix de llunes i es mou r\u00edtmicament per alegries i plors, mentre que el terme flamingo<\/em> no existeix. En canvi, en angl\u00e8s, flamingo <\/em>\u00e9s l\u2019ocell i, segurament per la proximitat sonora i una dificultat en la pronunciaci\u00f3 de la paraula castellana flamenco, tamb\u00e9 s\u2019usa sovint per referir-se a la m\u00fasica i el ball flamencos. I aix\u00ed tornen a emparellar-se l\u2019ocell blanc i rosa, amb el ball vermell i negre.<\/p>\n

Despr\u00e9s hi ha els flamencs de Flandes, amb els que es va formar Albert Quesada (a l\u2019escola P.A.R.T.S. de Brussel\u00b7les, i tamb\u00e9 a la Universitat d’Amsterdam), despr\u00e9s dels estudis de Filosofia i Enginyeria multim\u00e8dia a Barcelona, i entre aquests dos pols geogr\u00e0fics i temperamentals continua anant i venint, creant i participant en creacions d’altres; des del 2009 especialment al costat del su\u00eds Thomas Hauert, de qui ha apr\u00e8s a conduir la coreografia des de la col\u00b7lectivitat i l\u2019instantaneisme, com els integrants del projecte La Bolsa que van triar a Hauert com a guia inici\u00e0tica per crear la seva primera pe\u00e7a, La mesura del desordre:<\/em> Anna Rubirola, Cecilia Colacrai, Federica Porello, Iris Heitzinger, Mireia de Querol, Natalia Jimenez i Xavi Moreno. Alguns d’ells s\u00f3n col\u00b7laboradors habituals de Quesada i l’han seguit en la seva investigaci\u00f3 sobre la transfer\u00e8ncia d’estructures musicals al moviment del cos que \u00e9s l’altre signe identitari d’aquest core\u00f2graf.<\/p>\n

La seva musicalitat incisiva ens va sorprendre al Solo on Bach & Glenn<\/em> (2005), que m\u00e9s tard es convertia en un duo amb Vera Tussing, Federica Porello, Mireia de Querol o Petra S\u00f6\u00f6r, segons l’ocasi\u00f3; ho va tornar a fer a Wagner & Ligeti<\/em> (2014), on Marcus Baldemar, Eleanor Campbell, Federica Porello, Mireia de Querol i Zolt\u00e1n Vakulya interpretaven les estructures simf\u00f2niques; i per tercera vegada al UnDosTresUnDos<\/em>(2015) amb Zolt\u00e1n Vakulya, que va ser el seu primer acostament al flamenco amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Juan Carlos L\u00e9rida.<\/p>\n

Fa 3 anys i tamb\u00e9 a l’escenari del Mercat de les Flors gaud\u00edem d’Al Baile,<\/em> una pe\u00e7a de color rosa-flamenc-ocell de Juan Carlos L\u00e9rida dins la seva l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 de flamenco emp\u00edric, que anomena aix\u00ed per la voluntat de desprendre’s de referents hist\u00f2rics i partir nom\u00e9s de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. D’aquesta manera, lluny dels estereotips que envolten aquest art, en fa aflorar les estructures compositives sense renunciar a l\u2019emoci\u00f3, ben al contrari, entenent que pot ballar per si mateixa, cavalcant la forma que prengui, sense necessitat d’afegits.<\/p>\n

La proesa de deixar que la forma es manifesti s’acosta a la de cavalcar un elefant. Per al psic\u00f2leg Jonathan Haidt, la nostra part emocional \u00e9s l’elefant, mentre que la part racional seria el seu genet, i amb aquesta cita \u00c9rika Goyarrola presentava recentment l\u2019exposici\u00f3 Po\u00e8tiques de l\u2019emoci\u00f3 que ha comissariat al Caixaforum, on es pot veure una fotografia de la s\u00e8rie sobre el flamenco de Colita. En aquesta exposici\u00f3 es remarca la capacitat de l\u2019art d\u2019emocionar-nos, de mostrar sentiments i de generar-los en el seu p\u00fablic. Per\u00f2 \u00e9s una capacitat que no funciona nom\u00e9s a trav\u00e9s de l’empatia; la forma pot ser emocionant per ella mateixa.<\/p>\n

I comptar amb m\u00e9s ballarins permet crear formes m\u00e9s complexes a l’escenari i, per tant, aprofundir en l’emoci\u00f3 de la seva forma. A Flamingos <\/em>s\u00f3n 8 ballarins, \u00e9s la primera pe\u00e7a de gran format d’Albert Quesada, impulsada i gestada dins el projecte C\u00e8l\u00b7lula, un contenidor d’eines pel creixement i desenvolupament dels professionals que el Mercat de les Flors ha engegat aquesta temporada.<\/p>\n

Links de v\u00eddeo:<\/strong><\/p>\n

Solo on Bach & Glenn<\/em> (2005), d’Albert Quesada<\/p>\n