(\u00b7\u00b7\u00b7)<\/p>\n
Start by admitting from cradle to tomb Life Is a Cabaret<\/em> (1972)<\/p>\n \u00abLa vida \u00e9s un cabaret\u00bb, deia Liza Minnelli en una can\u00e7\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula amb la que va guanyar l’Oscar a la millor actriu. En aquella can\u00e7\u00f3 \u2013la seva cara emmarcada per la foscor i els focus que s’anaven encenent fins a dibuixar la volta de l’escenari amb llums de tots els colors de l’arc de sant Mart\u00ed\u2013, ella continuava dient que, del bressol a la tomba, nom\u00e9s hi ha un instant i que m\u00e9s val passar-lo rient. Com si es tract\u00e9s del manament d’una estranya religi\u00f3 (sense d\u00e9us per\u00f2 amb molts \u00e0ngels caiguts) Pere Gay Faura s’ha passat la vida visitant, imaginant i creant tot tipus de cabarets mentre reia, reia molt.<\/p>\n En riure \u00e9s l’\u00fanic moment que mostrem una part de la que ser\u00e0 la nostra calavera: les dents, i a R\u00e8quiem nocturn, la darrera obra de Pere Faura, la calavera certament est\u00e0 present perqu\u00e8 ens far\u00e0 riure, tot i que un r\u00e8quiem \u00e9s una missa de morts i el Pere diu que amb aquesta obra plega dels escenaris. Per\u00f2 no \u00e9s el primer cop que aquest creador ens parla de la mort; ho va fer a Los t\u00edtulos nunca mueren al costat d’I\u00f1aki \u00c1lvarez ja l’any 2010, o quan va convertir els ballarins en zombis a Incurables, el 2018. Tamb\u00e9 al llibre Discozombi (publicat recentment per l\u2019editorial Comanegra, l\u2019Institut de Teatre i el Mercat de les Flors) s’escrivia com a colof\u00f3: \u00abEspavila\u2019t, Pere, que la mort et va al darrere\u00bb seguint una vena escatol\u00f2gica t\u00edpicament catalana. Per\u00f2 no cal patir, en el tarot (que el Pere coneix b\u00e9) la carta de la mort no vol dir fi, sin\u00f3 canvi. I aquesta no ser\u00e0 la seva primera transformaci\u00f3.<\/p>\n El Pere domina la m\u00e0gia negra que nom\u00e9s coneixen els que viuen de la dansa i, entre altres bruixeries, sap baixar la bola de discoteca fins a l’escenari teatral (ho vam veure per primer cop a Discopolis, el 2007) i encara m\u00e9s avall, fins a la taula de pitonissa en la que es converteix cada cop que vol, per llegir les cartes del tarot amb una dansa. Tamb\u00e9 ha coreografiat per a la televisi\u00f3 (va dirigir amb Goroka el programa del Canal 33 Ballar, la temporada 2017-2018), per a teatre musical (el mes passat va estrenar El M\u00e0gic d’Oz, de David Selvas), per a projectes pedag\u00f2gics (Balla’m un llibre, el 2018) i per a premis i inauguracions (la Nit de Santa Ll\u00facia d’\u00d2mnium Cultural el 2013 o la presentaci\u00f3 de la revista Quaderns d’arquitectura el 2017) i ha fet de mestre de cerim\u00f2nies en cada presentaci\u00f3 del projecte G.R.U.A. que va engegar amb Anna Rubirola i Claudia Solwat per donar espai als creadors que volien explicar la seva obra. Aix\u00ed doncs, el canvi de camisa no \u00e9s nom\u00e9s el t\u00edtol de l’obra del 2015 on homenatjava un dels seus referents (J\u00e9r\u00f4me Bel, mis camisetas y yo). De J\u00e9r\u00f4me Bel en va aprendre l’an\u00e0lisi del mitj\u00e0 esc\u00e8nic i l’ha sabut adaptar i transformar per a tot tipus de situacions.<\/p>\n El director d’aquella famosa pel\u00b7l\u00edcula era Bob Fosse, qui tamb\u00e9 va firmar All That Jazz (1979), una obra semi-autobiogr\u00e0fica on la mort era escenificada com un cabaret. La mort i el cabaret, altre cop. I R\u00e8quiem nocturn tamb\u00e9 t\u00e9 molt de cabaret, la forma esc\u00e8nica m\u00e9s nocturna de totes, la m\u00e9s marginal i tamb\u00e9 la m\u00e9s lliure. Al cabaret tot s’hi val: el contacte, el menjar i la ingesta d’alcohol estan permesos i la comunicaci\u00f3 entre espectadors i artistes \u00e9s estimulada per l’humor i el joc amb la sexualitat, i ha servit de refugi a p\u00e0ries i incorformistes, transvestits i gent fora de qualsevol norma. Al R\u00e8quiem Nocturn del Pere hi ha lluentons, plomes blanques i purpurina rosa, m\u00fasica en directe de Pere Jou i Aurora Bauz\u00e0, can\u00e7ons i misses, di\u00e0legs, mon\u00f2legs i nou int\u00e8rprets d’entre 21 i 64 anys que ballen dansa contempor\u00e0nia, jazz i claqu\u00e9. I s\u00ed, la Montse Colom\u00e9, la m\u00e9s veterana i millor ballarina de claqu\u00e9, es jubila amb aquesta obra; una altra transformaci\u00f3.<\/p>\n En l’obra tamb\u00e9 hi ha uns quants v\u00eddeos que evoquen l’obra i el personatge de Bob Fosse, un creador que va espr\u00e9mer la vida i se la beure, se la va cruspir, i amb qui el Pere sent una forta admiraci\u00f3 i una curiosa afinitat passional per la vida, per la dansa i per les imatges. Encara que de petit feia cara de bon nen, estudiava flauta travessera i era part d’un agrupament escolta, quan els seus pares sortien es tancava a l’habitaci\u00f3 per mirar i remirar la pel\u00b7l\u00edcula Grease que havia gravat amb el VHS (aix\u00ed ho explica a Sweet Tyranny, l’obra del 2017 on fa una caricatura de les relacions de poder dins la professi\u00f3 de la dansa); el cabaret ja corria per les seves venes.<\/p>\n El v\u00eddeo dom\u00e8stic, als 80 i 90 es converteix en el mestre de tota una generaci\u00f3. Amb els botons de REWING, PAUSE, PLAY, STOP, FORWARD… s’encapsula i es domestica el temps, i la mirada pot orientar al futur des del passat amb passos que v\u00e9nen d’un temps pret\u00e8rit i apareixen al seu futur, s’hi barregen i que s’actualitzen en cada PLAY. Una coreografia del temps a l’abast de cinc botons que el Pere ha fet seus. Encara com a estudiant a la SNDO d’Amsterdam, Panoramas (2004) va ser la seva primera pe\u00e7a i ja utilitzava el v\u00eddeo en escena, i des d’aquell moment va prendre un cam\u00ed particular en el camp de la coreografia \u2013lluny de la preocupaci\u00f3 per crear un llenguatge de moviments propi\u2013 on fer ballar els arcans del temps a trav\u00e9s de la citaci\u00f3 coreogr\u00e0fica i les eines del v\u00eddeo, i composar obres d’un present vibrant, parpellejant i estrobosc\u00f2pic.<\/p>\n Aquesta obra tamb\u00e9 \u00e9s fruit del nostre moment. Creada i assajada en temps de pand\u00e8mia, els ballarins van haver d’estar a\u00efllats durant setmanes al Mercat de les Flors \u2013dormint, menjant, assajant i sense poder sortir ni rebre visites\u2013 abans d’estrenar al festival Grec. I avui que les nostres ciutats semblen cementiris i els teatres es mantenen oberts a dures penes, la dansa, aquest cos que apareix i desapareix en cada pas, potser \u00e9s el fantasma que es resisteix a marxar.<\/p>\n B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n Pere Faura presenta ‘R\u00e8quiem nocturn’ al Mercat de les Flors del 5 al 7 i del 12 al 14 de febrer de 2021<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n
\nIt isn’t that long a stay<\/em>
\nLife is a cabaret, old chum
\nIt’s only a cabaret, old chum
\n<\/em>And I love a cabaret!<\/p>\n