{"id":115388,"date":"2021-03-02T11:45:44","date_gmt":"2021-03-02T11:45:44","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2277"},"modified":"2023-06-15T09:48:32","modified_gmt":"2023-06-15T09:48:32","slug":"el-mon-que-tomple-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/el-mon-que-tomple-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018El m\u00f3n que t\u2019omple\u2019, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u00abSempre recordar\u00e9 a la Teresa
\n[\u2026] Ens enseny\u00e0 a ballar, a cantar i a estimar.
\nD\u2019aix\u00f2 era ella
\nla que m\u00e9s sabia,
\namb una floreta al seu cap
\n<\/em>i un mocador negre al coll.\u201d
\n<\/em>Ovidi Montllor: \u201cHomenatge a Teresa\u201d,
\nde l\u2019\u00e0lbum A Alcoi (1974)<\/p>\n


\n<\/em>Vestida de negre, Santa Teresa de Jes\u00fas tamb\u00e9 tenia una floreta al cap, s\u00e0via d\u2019amor, ni que fos per l\u2019absolut. Al capdavall, fondre\u2019s amb D\u00e9u \u00e9s fondre\u2019s amb tot d\u00e9u, \u00e9s omplir-se de tot, del m\u00f3n que t\u2019omple, en giravolt metaf\u00f2ric a l\u2019estil suf\u00ed o dervitx, coreografies que busquen ser la punta de rosca del cosmos, l\u2019esperit fet cos, a un pas del panteisme. Potser ni tan sols a un pas. Per aix\u00f2 la m\u00edstica t\u00e9 tant de travessia en el desert com de llum brillant, de via asc\u00e8tica com de sensualitat de l\u2019\u00e0nima en cl\u00edmax permanent. De la caiguda a l\u2019elevaci\u00f3 hi va molt de cam\u00ed pla, rutines del cos, ballar-la cada dia, desfer per fer, assumir qui s\u2019\u00e9s per ser qui es vol ser: TOT. Ser-ho tot. La imaginaci\u00f3 \u00e9s la boja de la casa, deia Santa Teresa de Jes\u00fas. La marginada. Per\u00f2 precisament perqu\u00e8 la imaginaci\u00f3 \u00e9s poder cal partir de baix. Des de la caiguda. I fer perqu\u00e8 se n\u2019alci la persona.<\/p>\n

Aix\u00ed comen\u00e7a Teresa<\/em>, aquest homenatge a la poeta m\u00edstica Santa Teresa de Jes\u00fas (\u201cVivo sin vivir en m\u00ed,\/ y tan alta vida espero,\/ que muero porque no muero.\u201d). A la pe\u00e7a, l\u2019homenatge a la m\u00edstica castellana s\u2019articula en paral\u00b7lel a l\u2019obra de l\u2019escriptora francesa cristiana d\u2019origen jueu Simone Weil, compromesa amb el dolor d\u2019altri, amb els desarrelats, amb la lluita contra la injust\u00edcia (va ser a la columna Durruti durant la Guerra Civil i despr\u00e9s a la Resist\u00e8ncia francesa), reivindicada per la consci\u00e8ncia cr\u00edtica d\u2019Albert Cam\u00fas i despr\u00e9s per tants i tants escriptors i pensadors europeus. Comen\u00e7a aix\u00ed, doncs, aquesta pe\u00e7a de Corchero: amb la caiguda, amb el cos que s\u2019al\u00e7a i busca un nord, un cam\u00ed que \u00e9s un estat de l\u2019\u00e0nima, una forma de contemplaci\u00f3 (Camino-Mich<\/em>i es deia la pe\u00e7a en qu\u00e8 el 2010 repassava la seva traject\u00f2ria). Al capdavall, la difer\u00e8ncia que va entre la m\u00edstica de Santa Teresa de Jes\u00fas i la de Simone Weil vindria a ser la mateixa que va de Kazuo \u014cno a Min Tanaka, els dos mestres de Corchero: el primer era poesia en moviment, mentre que el segon, acabant al mateix lloc, tenia un m\u00e8tode, un sistema, per ajudar d\u2019altres a arribar-hi. De Santa Teresa a Weil hi va el mateix. La segona serveix m\u00e9s directament el m\u00f3n social i la pol\u00edtica, ni que sigui des de la prepol\u00edtica, des de la reflexi\u00f3 i l\u2019assaig. Pensaments seus que han creat l\u2019atmosfera d\u2019aquest espectacle? Posem-ne dos que em sembla que expliquen la relaci\u00f3 directe entre la dansa i el pensament, entre la poesia (que \u00e9s imatge, encarnaci\u00f3 de la idea) i el pensament. Diu Weil que la persona m\u00e9s perfecta, la m\u00e9s aut\u00e8nticament humana, \u00e9s alhora treballador manual i pensador (\u201cpensament i acci\u00f3 units\u201d). I resumeix la idea d\u2019una possible \u201cteoria de la percepci\u00f3\u201d en els termes seg\u00fcents: \u201cel cos actua per a l\u2019enteniment com el bast\u00f3 d\u2019un cec, que de l\u2019obstacle percebut per la punta n\u2019avisa la m\u00e0 que en sost\u00e9 l\u2019empunyadura\u201d. Certament aix\u00f2 \u00e9s la dansa. Sobretot la dansa d\u2019Andr\u00e9s Corchero. Una antena de percepci\u00f3. La punta de transmissi\u00f3 del bast\u00f3. La lectura de les coses pels ulls del cos, savis d\u2019aquest braille, savis d\u2019aquest ball.<\/p>\n

\u2014 L\u2019obra no parla de Santa Teresa \u2013diu el core\u00f2graf\u2013, sin\u00f3 que presenta sis dones que l\u2019encarnen. S\u00f3n sis Tereses diferents. Inspirats tamb\u00e9 per l\u2019obra de Simone Weil, sobretot La gravetat i la gr\u00e0cia<\/em>, no representem cap vida, sin\u00f3 que ens omplim de les paraules d\u2019aquestes dones per portar-les a escena. Sense text. Amb el cos. Sentint com elles el dolor i la gr\u00e0cia. Sent-les, de fet. Sent cada cos no res m\u00e9s que un vehicle per percebre-ho i expressar-ho tot. Per fondre\u2019s amb l\u2019universal, en diguem energia, en diguem D\u00e9u, en diguem cosmos. De fet, les creences particulars de cada membre de l\u2019equip s\u00f3n molt diferents pel que fa al tipus d\u2019aproximaci\u00f3 que cada una ha fet a les mateixes paraules.<\/p>\n

Cada int\u00e8rpret parteix de com les SENT i de com les \u00c9S. Les senten sent-les, s\u00ed, amb les antenes a tota pot\u00e8ncia. Corchero no dicta moviments, crea contextos perqu\u00e8 les coses passin. I la gent que l\u2019acompanya sempre \u00e9s especial, tan rara avis com ell, per dir-ho amb el nom de la companyia. Gent particular, per\u00f2 generosament integrada a un equip. Les int\u00e8rprets s\u00f3n F\u00e0tima Campos, Magdalena Garz\u00f3n, Carla Moll, Ana P\u00e9rez Garc\u00eda, Anna P\u00e9rez Moya i Donia Sbika<\/p>\n

\u2014 Totes s\u00f3n genials. La F\u00e0tima \u00e9s la m\u00e9s gran i de m\u00e9s recorregut professional, ha treballat amb moltes companyies, i aix\u00f2 li fa projectar en escena una tranquil\u00b7litat, un estat de calma, de serenitat i de seguretat tan grans, que ajuda molt a la pe\u00e7a i que ha estat molt bonic per al grup. Molt sensible, tamb\u00e9. La Magdalena transmet una mena de malenconia que no \u00e9s tristor, sin\u00f3 fe en alguna cosa, una creen\u00e7a que no \u00e9s divina, per\u00f2 la posa en un estat d\u2019\u00e0nim molt elevat. A la seva edat \u00e9s curi\u00f3s notar-la tan clarament en aquest lloc. Amb l\u2019Ana P\u00e9rez Garc\u00eda \u2013perqu\u00e8 n\u2019hi ha dues, d\u2019A. P\u00e9rez, dins l\u2019equip\u2013 fa anys que hi treballo, \u00e9s tamb\u00e9 la meva assistent de direcci\u00f3, i el que en destacaria m\u00e9s \u00e9s la seva abnegaci\u00f3, el lluitadora que \u00e9s, i aqu\u00ed ha estat clau perqu\u00e8 s\u2019ha trencat el tal\u00f3 d\u2019Aquiles i el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 li ha representat viure en carn pr\u00f2pia el dolor i el sacrifici f\u00edsics que apareixen a l\u2019obra. M\u2019agrada tamb\u00e9 per com busca sempre m\u00e9s enll\u00e0 de si mateixa, amb cap, per\u00f2 tamb\u00e9 amb molt de foc a dins. De l\u2019altra A. P\u00e9rez, l\u2019Anna P\u00e9rez Moya, me n\u2019agrada el joganera que \u00e9s, com punxa i li diverteix portar la contr\u00e0ria i q\u00fcestionar-ho tot: preguntar-se cont\u00ednuament qu\u00e8 feia ha estat molt interessant al llarg del proc\u00e9s de creaci\u00f3 de la pe\u00e7a. La Donia \u00e9s su\u00efssa, va fer un taller amb mi al seu pa\u00eds, i \u00e9s una persona amb una gran for\u00e7a vital, potser la m\u00e9s distanciada cap al fet pr\u00f2piament religi\u00f3s, amb una energia molt trencadora, sense formes establertes, molt lliures. I la Carla \u00e9s la m\u00e9s jove i, no s\u00e9 si t\u00e9 a veure amb l\u2019edat, per\u00f2 hi veig una puresa que la fa brillar d\u2019una manera molt especial, molt seva, en escena. El m\u00e9s interessant de veure-les treballar juntes ha estat, precisament, notar com ha acabat sortint com \u00e9s cada una.<\/p>\n

No hi ha text a Teresa<\/em>. La dramat\u00fargia la creen les imatges, resultat de la viv\u00e8ncia de cada una de les int\u00e8rprets al llarg de tot el proc\u00e9s de treball.<\/p>\n

\u2014 En dansa, tots treballem per imatges, per\u00f2 qu\u00e8 vol dir i com s\u2019articula dramat\u00fargiament en la realitat f\u00edsica de cada un dels nostres mons\u2026 no \u00e9s f\u00e0cil d\u2019explicar. Parlo de com el cos es transforma en escena i de com aix\u00ed teixeix la impressio d\u2019un cos que \u00e9s el mateix i molts alhora. En aquest obra aix\u00f2 era clau.<\/p>\n

Andr\u00e9s Corchero treballa amb qui coneix b\u00e9, amb qui confia, amb la gent de qui valora l\u2019ofici i l\u2019actitud, amb qui pot crear amb el cap tranquil, per\u00f2 amb foc al cor. Confia en la intu\u00efci\u00f3. En ell i a prop seu, la dansa \u00e9s un estat. Teresa<\/em> comen\u00e7a amb el grup (l\u2019\u00e0nima abandonant el cos de tots aquestes Tereses, terrenes de cop) i acaba en el grup. Acaba en la unitat, la recuperaci\u00f3 de la llum, que tant \u00e9s D\u00e9u com la fusi\u00f3 amb tot. Aquesta \u00e9s en el fons l\u2019essencia del butoh, el llenguatge que per a Corchero ha exercit sempre d\u2019aquell bast\u00f3 de cec que deia Weil. La seva forma de ballar el m\u00f3n, de ser la fulla que esdev\u00e9 portaveu de la for\u00e7a del vent i de l\u2019aigua.<\/p>\n

\u2014 No anomeno \u201cbutoh\u201d el que faig per no caure en la trivialitzaci\u00f3 dels estereotips que se\u2019n sol tenir, per\u00f2 tot el que s\u00f3c ho he apr\u00e8s del butoh. El m\u00e9s profund de mi ho \u00e9s. L\u2019essencia del butoh \u00e9s la cerca d\u2019un universal que va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un mateix, la llum de m\u00e9s enll\u00e0 de la foscor, superar els propis l\u00edmits, trobar la necessitat d\u2019existir. Aquesta recerca genera moviment amb una essencia real, que no busca una forma perqu\u00e8 s\u00ed, sin\u00f3 just aquella que respon a una necessitat f\u00edsica i vital. Busco aix\u00f2 amb un tempo calmat, tranquil, contemplatiu. I aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la velocitat real del cos. \u00c9s una actitud, l\u2019estat amb qu\u00e8 encares el moviment. Jo puc defugir les formes pl\u00e0stiques m\u00e9s externes del butoh, per\u00f2 ho s\u00f3c essencialment, perqu\u00e8 em sento un mitj\u00e0 per a alguna cosa que va m\u00e9s enll\u00e0 dels meus l\u00edmits. \u00c9s la desaparici\u00f3 individual per fondre\u2019s amb l\u2019universal. Assolir la plenitud des de l\u2019ascetisme del cos.<\/p>\n

I qu\u00e8 \u00e9s la m\u00edstica?<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

ANDR\u00c9S CORCHERO<\/strong> presenta ‘Teresa’ del\u00a0 4 al 7 de mar\u00e7 al Mercat de les Flors<\/a><\/p>\n

Links: <\/strong><\/p>\n

\u00b7 Blog d\u2019Andr\u00e9s Corchero: http:\/\/andrescorchero.blogspot.com\/<\/a><\/span><\/p>\n

\u00b7 Documental El alma del baile<\/em>:<\/p>\n