{"id":115365,"date":"2021-03-04T12:07:07","date_gmt":"2021-03-04T12:07:07","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2300"},"modified":"2023-06-15T09:48:33","modified_gmt":"2023-06-15T09:48:33","slug":"el-cigne-punk-es-banya-a-la-sequia-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/el-cigne-punk-es-banya-a-la-sequia-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018El cigne punk es banya a la s\u00e8quia\u2019, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u201cUna\u00a0s\u00e9quia<\/strong> \u00e9s una excavaci\u00f3 llarga i estreta que t\u00e9 la funci\u00f3 de conduir l’aigua<\/a>\u00a0dels llocs de captaci\u00f3 (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu. Reben els noms de proced\u00e8ncia llatina\u00a0canal<\/em>\u00a0o\u00a0rec<\/em>\u00a0als territoris de menor arabitzaci\u00f3, com ara a la Catalunya Nord.Les s\u00e9quies de reg formen xarxes complexes [\u2026].\u201d<\/p>\n

Definici\u00f3 de la Wikip\u00e8dia<\/span><\/a><\/p>\n

Interessant t\u00edtol, el d\u2019aquesta pe\u00e7a. Animal de s\u00e9quia<\/em> remet en primer lloc a l\u2019origen valenci\u00e0 de la core\u00f2grafa d\u2019Alcoi, una identitat cultural m\u00e9s meridional i mestissa que la del Principat, m\u00e9s tel\u00b7l\u00farica, m\u00e9s mediterr\u00e0nia, sensual i exaltada, de terra de foc i passions carnals, de cercaviles, correfocs, correbous i festes de moros i cristians, terra de traques, masclet\u00e0s i tron\u00e1s<\/em>, de la s\u00e0tira grotesca i l\u2019art ef\u00edmer de les falles, dels metalls cridaners i les percussions impetuoses amb qu\u00e8 les bandes municipals donen corda als carrers, dels balls tradicionals que banyen la festa comunit\u00e0ria, la nit entre tarongers, la paella compartida. De manera similar, un altre espectacle seu de refer\u00e8ncia es titulava fa anys Paella mixta<\/em> (2004) i culminava dalt d\u2019un ring amb el duel entre les sabatilles vermelles de puntes de la valenciana i el taconeig flamenc d\u2019Israel Galv\u00e1n, una altra locada<\/em>. I \u00e9s que, com Carles Santos, Sol Pic\u00f3 porta la pla\u00e7a major del seu poble a tot el que sap. La impregnaci\u00f3 sensual, el deliri pl\u00e0stic i l\u2019esclat r\u00edtmic li v\u00e9nen de f\u00e0brica. Als valencians d\u2019avantguarda, la s\u00e8quia se\u2019ls ha pujat al cap amb un puntet gamberro. I no \u00e9s estrany: l\u2019aigua de Val\u00e8ncia t\u00e9 m\u00e9s graduaci\u00f3 que la nostra. Les seves cantimplores s\u00f3n \u201cuna bomba\u201d, com cridava l\u2019hipervitaminat Ximo Bayo, aquell senyor que parlava de l\u2019ambig\u00fcitat \u201ccoherent\u201d de les m\u00fasiques d\u2019algunes nits valencianes, suma que suma, aquell Mariscal de l\u2019electr\u00f2nica que desfullava la margarida de disseny de les discoteques amb el potent \u201cesta s\u00ed, esta no, chiquit\u00e1n, chiquit\u00ed, tan tan\u201d. Aix\u00ed que no podia ser cap altre l\u2019himne amb qu\u00e8 ara comen\u00e7a l\u2019homenatge a la cultura popular concertat per Sol Pic\u00f3\u00a0amb la Banda ChaPic\u00f3, de Jes\u00fas Salvador Chapi. I aqu\u00ed l\u2019adjectiu \u201cpopular\u201d ho abra\u00e7a tot, de la tradici\u00f3 al mercat. \u00c9s un cop de calor directe al cap, un subid\u00f3n<\/em>, una febrada que cal suar.<\/p>\n

Sol Pic\u00f3 \u00e9s la nostra Tina Turner, una for\u00e7a rossa de la naturalesa que sap nedar contracorrent, una dona que toreja els mascles alfa i els posa en evid\u00e8ncia. \u00c9s la nostra Madonna, que pot semblar una verge, per\u00f2 juga subversiva amb la iconografia religiosa per fer de les obres preg\u00e0ries laiques (a El llac de les mosques<\/em> es muntava literalment una mena de comuni\u00f3 quan, enguixada ella de clav\u00edcula amb els bra\u00e7os en creu, el p\u00fablic li desfilava davant en el que era una aut\u00e8ntica missa esc\u00e8nica, \u00e9s a dir, una desacralitzadora mise en sc\u00e8ne<\/em> gens submisa envers els rituals heretats). Sol Pic\u00f3 \u00e9s una fera. \u00c9s el cigne negre del seu iconoclasta El llac de les mosques<\/em>, signe dels nostres temps. \u00c9s la sirena que reclama mariners per cruspir-se\u2019ls a la planxa. \u00c9s la Caputxeta Vermella que carrega de pedres el ventre del llop. \u00c9s la abella Maya dels dibuixos animats de la nostra inf\u00e0ncia, per\u00f2 metamorfosejada en formiga At\u00f2mica, una pila nuclear que aconsegueix que qualsevol part\u00edcula esc\u00e8nica irradi\u00ef significat i expressi\u00f3. \u00c9s la bella descarada i la b\u00e8stia espantada. \u00c9s la fragilitat i la vulnerabilitat de la nena al costat de la r\u00e0bia i la for\u00e7a de lleona de qualsevol mare disposada a protegir-la a esgarrapades. \u00c9s femenina i feminista. Sempre. Amb mirall i bandera. Des de La dona manca o Barbi Superestar<\/em> (el t\u00edtol expressa b\u00e9 la doble condici\u00f3 social i l\u2019espegat for\u00e7at entre tots dos clix\u00e9s) fins a W.W.<\/em> (\u00e9s a dir, We Women<\/em>). D\u2019aquesta condici\u00f3 de dona, la traject\u00f2ria sencera de la core\u00f2grafa n\u2019ha fet tema i proclama. Sobretot amb humor. Amb desvergonyiment. Fins i tot amb dolenteria i mala llet a Dancing with frogs<\/em>, un cop assumit que per molt que la petonegis la granota real no esdevindr\u00e0 mai cap pr\u00edncep de conte. Una de les primeres temporades de dansa que la core\u00f2grafa va coordinar al TNC, la va titular MASCLEt\u00e0<\/em>, convidant-hi creadores d\u2019arreu ben diferents, i \u00e9s prou evident qu\u00e8 hi posava en crisi i amb quina actitud.<\/p>\n

Per molt que aquest puntet iconoclasta tingui a veure amb les arrels valencianes, la sensibilitat de Sol Pic\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 un origen punk<\/em>, de quan tenia companyia amb Marcel\u00b7l\u00ed Ant\u00fanez a Los Rinos. I la veritat \u00e9s que, amb aquesta actitud, la core\u00f2grafa ha aconseguit abordar qualsevol tema amb el mateix rendiment amb qu\u00e8 el guionista de c\u00f2mics Alan Moore va revolucionar la s\u00e8rie La cosa del pantano<\/em> als anys vuitanta (la mateixa \u00e8poca de Los Rinos i el mateix origen punk en el cas de Moore, era l\u2019\u00e8poca, una mateixa generaci\u00f3). La cosa consisteix a fer que l\u2019artesania original funcioni, per\u00f2 resignificada, recontextualitzada, capgirada com un mitj\u00f3, sense tocar-li ni un fil del nucli central, per\u00f2 sense que sigui ja per res el mateix. Els or\u00edgens punks<\/em> s\u00f3n la imaginaci\u00f3 al poder deslligada de tot, reivindicada amb absoluta llibertat l\u2019actitud per davant de la t\u00e8cnica, ni que sigui perqu\u00e8 quan s\u2019hi torni a comptar sigui ja molt m\u00e9s que una mera eina o un recurs. En escena, Sol Pic\u00f3 ha recorregut sense manies a tot. A titelles mec\u00e0nics gegants (La prima de Chita<\/em>). A trucs il\u00b7lusionistes de mag (El llac de les mosques<\/em>, Mem\u00f2ries d\u2019una pu\u00e7a<\/em> o Malditas plumas<\/em>). A ballar amb excavadores (Amor diesel<\/em>) o en di\u00e0leg amb les obres del rom\u00e0nic al MNAC (Ll\u00e0grimes d\u2019\u00e0nge<\/em>l). La seva traject\u00f2ria t\u00e9 un punt circense o de revista cabaretera que ha fet de qualsevol tipus de cultura popular un material de primer ordre. El que compta \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia final, amb obres de qualitat creades a m\u00e9s amb bona companyia. La Sol s\u2019ha buscat col\u00b7laboracions que per si soles marquen la difer\u00e8ncia. Amb dramaturgs com Txiki Berraondo o Roberto Fratini. Amb m\u00fasiques i antigues c\u00f2mplices com la saxofonista Mireia Tejero i la percusionista Merc\u00e8 Ros o violinistes d\u2019acci\u00f3 com Olvido Lanza o Adele Madau. Amb un pianista com Marco Mezquida. Amb l\u2019actriu Candela Pe\u00f1a i la cantaora<\/em> La Shica. Amb el bailaor<\/em> Israel Galv\u00e1n i el ballar\u00ed Valent\u00ed Rocamora, m\u00e1scles alfes de patilla baixa i ironia afilada. Per\u00f2 sobretot moltes i moltes ballarines nacionals, per\u00f2 tamb\u00e9 internacionals, com el poder afric\u00e0 de formes rotundes de la francesa\u00a0Julie Dossavi, la bellesa hind\u00fa de deessa de mil bra\u00e7os de\u00a0Shantala Shivalingappa\u00a0o l\u2019expressivitat com treta d\u2019una pel\u00b7li de terror japon\u00e8s de Minako Seki.<\/p>\n

A Animal de s\u00e9quia<\/em> (2019) hi ha tot el que portem dit: la dona com a centre, el ritual com a marc, la cultura popular de recurs i, last but not least<\/em>, l\u2019actitud punk<\/em>, la mirada descarada, divertida i gamberra. Pels lligams amb el referent tradicional i tal com passava amb Santos, a l\u2019obra hi ha tamb\u00e9 el sexe, la fertilitat, la vida i l\u2019energia solar de la cultura mediterr\u00e0nia, al mateix temps que la bogeria lunar, que \u00e9s l\u2019altra cara de la mateixa moneda (Lluna peluda<\/em> es titulava una pe\u00e7a del 2005). La pe\u00e7a estrenada fa any i mig es presenta amb tots aquests\u00a0ecos, fins i tot escenogr\u00e0ficament, amb una pantalla aquosa que transparenta i vela alhora, si fa no fa com la cultura de carnaval que tinyeix la cultura valenciana tradicional, tan corporal i, alhora, tan ritualitzada. En aquest sentit, el t\u00edtol indica m\u00e9s coses. La s\u00e8quia \u00e9s un corrent, per\u00f2 sobretot una canalitzaci\u00f3. Cont\u00e9 vida, per\u00f2 sobretot en d\u00f3na. En origen sorgeix de la natura (l\u2019aigua, la terra), per\u00f2 \u00e9s cultura. \u00c9s l\u2019inter\u00e8s hum\u00e0 el que la guia pels camps per mitj\u00e0 de la t\u00e8cnica, d\u2019una tradici\u00f3 en marxa, suma d\u2019anys, d\u2019aportacions i llegats diversos. De qu\u00e8 parlem, doncs, amb aix\u00f2 de l\u2019animal de s\u00e8quia. Parlem de ruralia, de tradici\u00f3, d\u2019artesania: de les arrels humanes d\u2019una cultura i no pas sols d\u2019organicitat i de naturalesa. I passa el mateix amb la dansa. Com la s\u00e8quia, el ball \u00e9s molt m\u00e9s que cos i que moviment naturals: \u00e9s la seva canalitzaci\u00f3, entesa no pas com a restricci\u00f3, sin\u00f3 com la tria lliure d\u2019un cam\u00ed, d\u2019una possibilitat d\u2019arrelament i creixement que du m\u00e9s enll\u00e0. La creaci\u00f3 \u00e9s motora. Odia la quietud, la fosilitzaci\u00f3. Vibra i s\u2019est\u00e9n. Fertilitza l\u2019entorn, \u00e9s a dir, fa de la natura (agri)cultura. com el corrent sanguini rega els membres que s\u2019estiren. Som animals i de costums? S\u00ed, per\u00f2 els costums duren mentre s\u00f3n en metamorfosi permanent, i la paraula animal<\/em> t\u00e9 id\u00e8ntiques arrels etimol\u00f2giques que \u00e0nima<\/em>. Totes dues provenen d\u2019una mateixa paraula llatina que, al seu torn, provenia de la grega \u03b1\u03bd\u03b5\u03bc\u03bf\u03c2 (anemos<\/em>), que vol dir \u201cque respira\u201d, que est\u00e0 dotat d\u2019al\u00e8 vital, del buf div\u00ed que d\u00f3na vida. Que tots dos mots estiguin tan relacionats t\u00e9 el seu qu\u00e8, perqu\u00e8 si l\u2019\u00e0nima existeix \u00e9s clar que nom\u00e9s la veiem, que tan sols la podem llegir, que \u00fanicament pot expressar-se, en algun tipus de materialitzaci\u00f3 o altra. La del cos, en primer lloc, com fa la dansa. Tamb\u00e9 la dels\u00a0 rituals. La dels costums. La de les arts amb qu\u00e8 hi donem voltes. I, per descomptat, la de les gamberrades amb qu\u00e8 hi donem la volta. Aix\u00ed s\u2019anima Sol Pic\u00f3. I aix\u00ed ens ha animat sempre.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

‘Animal de s\u00e8quia’ es presentar\u00e0 al Mercat de les Flors els dies 13 i 14 de mar\u00e7 de 2021<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Links<\/strong>:<\/p>\n