{"id":115239,"date":"2021-05-14T14:30:12","date_gmt":"2021-05-14T14:30:12","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1762"},"modified":"2023-06-15T09:47:58","modified_gmt":"2023-06-15T09:47:58","slug":"la-mirada-intrusa-es-lateral-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/la-mirada-intrusa-es-lateral-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018La mirada intrusa \u00e9s lateral\u2019, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u00abUna pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s (o hauria de ser) com la m\u00fasica.<\/em>
\nHa de ser una progressi\u00f3 d\u2019estats d\u2019\u00e0nim i de sentiments.<\/em>
\nEl tema arriba despr\u00e9s de l\u2019emoci\u00f3; el sentit, al final\u00bb<\/em>
\nStanley Kubrick<\/p>\n

Deia Santa Teresa de Jes\u00fas, posats a citar cl\u00e0ssics reconsagrats de la dramat\u00fargia en dansa, que la imaginaci\u00f3 \u00e9s la boja de la casa. Un comen\u00e7a a tibar d\u2019un filet de no res i no sap mai on acaba, quan avan\u00e7a amb llibertat, sense mapa, sense normes, sense cap altre criteri que el propi, \u00e9s a dir, que el forjat per l\u2019experi\u00e8ncia (te\u00f2rica i pr\u00e0ctica) de fer cam\u00ed caminant. Aquesta estranya de la casa no segueix gaires normes: \u00e9s la que s\u2019escapa de l\u2019estandarditzaci\u00f3 per marcar territori i fer-se una cambra pr\u00f2pia. En l\u2019art, l\u2019intrusisme \u00e9s el cam\u00ed corb m\u00e9s curt entre dos punts. Apareix com l\u2019excepci\u00f3 que confirma la regla establerta, com la deslegitimaci\u00f3 de la llei f\u00f2ssil per no sotmetre\u2019s a la norma estricta de cap automatisme, de cap estandarditzaci\u00f3 ni estereotip. Cal reivindicar, doncs, la mirada intrusa. \u00c9s la del foraster, l\u2019estrany, l\u2019altre. \u00c9s una mirada lateral, marciana, sorpresa, ing\u00e8nua. La de l\u2019ind\u00edgena acabat d\u2019arribar, verge, a la civilitzaci\u00f3. La d\u2019un infant sense prejudicis. La de la boja de la casa. \u00c9s la de la imaginaci\u00f3 sense excuses. La llei m\u00e9s vitalment assalvatjada.<\/p>\n

La creaci\u00f3 amb tremp aposta per les giragonses, ja que \u2013com va dir una vegada el realitzador cinematogr\u00e0fic Stanley Kubrick\u2013 \u201chi ha alguna cosa en la personalitat humana que es ressent de la claredat i, a l\u2019inrev\u00e9s, que ens atrau indefectiblement cap als trencaclosques, els enigmes i l\u2019al\u00b7legoria\u201d. Les peces del trencaclosques teixeixen la malla de la xarxa amb qu\u00e8 l\u2019obra s\u2019empesca el sentit. S\u2019hi arriba de forma directa, per\u00f2 amb l\u2019estrany salt de cavall del joc dels escacs. Evita les l\u00ednies rectes. Habita la corba, com les aparicions d\u2019alguns fantasmes de carretera. \u00c9s la via d\u2019una mirada lateral, la visi\u00f3 rizom\u00e0tica i calidosc\u00f2pica de l\u2019univers qu\u00e0ntic, l\u2019apunt personal multiplicat. L\u2019intr\u00fas \u00e9s sempre \u201cun\u201d envers un \u201cnosaltres\u201d, arriba com a tal i potser pot acabar sent dels nostres, per\u00f2 d\u2019entrada ja s\u00f3n gent en contacte, improvisant en el cos a cos, ni que sigui cop a cop. Aix\u00ed ha passat al llarg dels prop de 25 anys d\u2019aquesta companyia de dansa, La Intrusa, de Dami\u00e1n Mu\u00f1oz i Virginia Garc\u00eda Fern\u00e1ndez. Una companyia que aposta pel sentit des del que sentim, que no renuncia a les paraules des del moviment i que, des de la interdisciplinarietat, articula les imatges com una m\u00fasica: composant-les, amb jocs t\u00edmbrics (de textura), r\u00edtmics, mel\u00f2dics i harm\u00f2nics.<\/p>\n

La Intrusa Danza va n\u00e9ixer en contacte directe amb el m\u00f3n de l\u2019escena. En la companyia, hi ha consci\u00e8ncia de l\u2019ofici, artesania, treball, i la guspira creativa ve despr\u00e9s d\u2019haver calculat primer tot l\u2019entramat de la pe\u00e7a. Dami\u00e1n i Virginia arriben als primers assaigs amb un gui\u00f3 molt prec\u00eds del que volen treballar. Amb imatges i textos, els apunts prenen la forma perfectament esbossada d\u2019un storyboard<\/em> molt complet. Despr\u00e9s, les improvisacions amb els ballarins aporten tamb\u00e9 part del bagatge dels int\u00e8rprets al pack<\/em>. I en tot plegat, proc\u00e9s i resultat, hi ha finalment molt de joc. No debades una de les seves primeres peces es titulava 34 negro<\/em> (2003), un petit exercici de fantasia que, tot i la seva humilitat, va ajudar a construir molt del que havia de venir tot seguit. A La Intrusa Danza, el moviment, provinent de mil bandes (molt release<\/em> i sobretot molt contact<\/em> improvisation<\/em>, per\u00f2 \u00bfcom es pot delimitar avui quan n\u2019hi posen tant i de tantes menes?), \u00e9s important, per descomptat, perqu\u00e8 s\u00f3n molt f\u00edsics i hi ha molt dinamisme en escena, per\u00f2 la dansa no es pot a\u00efllar en absolut de la resta d\u2019elements i, sobretot, hi \u00e9s sempre en funci\u00f3 de vehicular emocions i d\u2019aportar-hi sentit.<\/p>\n

Dami\u00e1n i Virginia sumen moltes capes i de moltes bandes, per\u00f2 es desprenen sense manies de qualsevol element accessori. L\u2019aposta per l\u2019essencial \u00e9s plural, per\u00f2 despullada del superflu. No es estrany que comencessin la seva traject\u00f2ria amb un t\u00edtol tan premonitori com Humedades<\/em> (1996) i en tinguin un altre com Pobres bestias<\/em> (2009) perqu\u00e8 s\u00f3n org\u00e0nics. Les idees s\u00f3n la seva saba. Sobre aquest humus, s\u2019erigeix la resta: m\u00fasiques, imatges, cossos, el fil conductor del moviment com a ordit, com a teixit. S\u2019han acostat aix\u00ed a la literatura en el que va ser una pe\u00e7a ic\u00f2nica de la companyia, \u00d6lel\u00e9s<\/em> (2004), a partir de la novel\u00b7la L\u2019\u00faltima trobada<\/em> de l\u2019exiliat hongar\u00e8s S\u00e1ndor M\u00e1rai. Es van acostar al cinema d\u2019El cielo sobre Berl\u00edn<\/em> (1987) de Wim Wenders a la seva pe\u00e7a Las mentiras del entusiasmo<\/em> (2001). Van posar imatges a la potent m\u00fasica de Les lamentacions de Jeremies<\/em> en una proposta esc\u00e8nica en qu\u00e8 el moviment s\u2019erigia com a vehicle expressiu i conformava imatges poderos\u00edssimes (Lecciones de tinieblas<\/em>, 2001). Al llarg de m\u00e9s de dues d\u00e8cades, cada obra seva no ha de deixar de ser un striptease<\/em> de l\u2019aconseguit fins aleshores. Com en aquella obra primerenca de fa vint anys, Tres tristes stripteases<\/em> (2002), on parlaven directament d\u2019ells. Avui, per\u00f2, se\u2019ns confessen molt m\u00e9s sincerament ells quan parlen d\u2019altres: la persona es vesteix la m\u00e0scara dels personatges, per\u00f2 \u00e9s el seu simple revers al mirall; un bess\u00f3 id\u00e8ntic.<\/p>\n

Dient-ho tamb\u00e9 amb el que va ser el t\u00edtol d\u2019una pe\u00e7a seva del 2006, importa molt el Staff<\/em> de La Intrusa. Importa que Dami\u00e1n Mu\u00f1oz provingui de la publicitat, ja que ha sabut donar la volta a la seducci\u00f3 publicit\u00e0ria sense renunciar a fer-nos salivar amb la pot\u00e8ncia pl\u00e0stica de les escenes de dansa. Importa que Virginia Garc\u00eda busqui la paraula teatral, la dramat\u00fargia, un gui\u00f3 ferm, un arbre compositiu s\u00f2lid de qu\u00e8 penjar els regals que despr\u00e9s els fan els ballarins. I no importa menys que el m\u00fasic Jes\u00fas D\u00edaz, compositor cinematogr\u00e0fic i ja habitual c\u00f2mplice seu des de fa anys, construeixi atmosferes amb ressons de cine, que semblen reclamar personatges i conciten mil i una magdalenes proustianes de la pantalla gran. En aquest cas d\u2019ara, fins i tot molt directament, ja que la pe\u00e7a It\u2019s a wrap (Kubrick is dead)<\/em> recorre a la forta grapa de sis personatges ic\u00f2nics del director nord-americ\u00e0: el sergent Hartman de La chaqueta met\u00e1lica<\/em> (1987), la petita lolita (\u201cdulce regalo que Satan\u00e1s \/ manda para m\u00ed\u201d, que deia Javier Gurruchaga a l\u2019Orquestra Mondrag\u00f3n) en el ja cl\u00e0ssic llargmetratge hom\u00f2nim, Lolita <\/em>(1962), l\u2019Alex DeLarge de La naranja mec\u00e0nica <\/em>(1971), Wendy i Jack d\u2019El resplandor<\/em> (1980), amb aquell hiperactuat Jack Nicholson de la destral que aqu\u00ed troba una encarnaci\u00f3 igualment hipervitaminada en Maca (un altre habitual de la companyia, el cub\u00e0 Alexis Fern\u00e1ndez) i, per \u00faltim, un personatge creat per ells en aquesta l\u00ednia, Cromaman, de nom prou revelador.<\/p>\n

Per\u00f2 la companyia capgirar\u00e0 un cop m\u00e9s les nostres expectatives pr\u00e8vies respecte del que pod\u00edem esperar d\u2019aquests personatges. Tots parteixen del seu rol, per\u00f2 se\u2019ls explora i explota precisament en un moment de crisi, de canvi, de disrupci\u00f3. It\u2019s a wrap.<\/em> A partir d\u2019aqu\u00ed, la pel\u00b7li canvia i Kubrick \u00e9s dead<\/em>. Els personatges inicien aleshores una recerca pirandelliana d\u2019autor (\u00e9s a dir, de nord, de sentit), i el conflicte esdev\u00e9 proc\u00e9s, viatge, odissea. El fons de la pe\u00e7a tant \u00e9s existencial com metadiscursiu (la dansa i l\u2019art viuen de \u201cposar-se en crisi\u201d, de morir matant i ren\u00e9ixer com au f\u00e8nix), per\u00f2 sobretot \u00e9s un esclat de fisicalitat, d\u2019energia, de plasticitat. Hi ha moments de la pe\u00e7a que recorden al Wim Vandekeybus de Blush<\/em> per la m\u00fasica com de trobador contemporani que embolcalla els personatges, per\u00f2 tamb\u00e9 per la baixada als inferns i les coreografies de contacte gaireb\u00e9 animals. Al capdavall, des dels rols originaris de cada pel\u00b7l\u00edcula, cada personatge lidia amb els seus monstres, amb la por de deixar enrere el que eren, de passar el dol i de fer cam\u00ed nou. Pot sonar-nos for\u00e7a tot plegat. No ens \u00e9s estrany aquest viatge que mai comprenem b\u00e9. Per\u00f2 en escena pren sempre un relleu especial. Kubrick mateix ho havia dit: \u201cEl sentit de misteri \u00e9s l\u2019\u00fanica emoci\u00f3 que s\u2019experimenta amb m\u00e9s for\u00e7a a l\u2019art que a la vida\u201d.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

LA INTRUSA DANZA presenta It\u2019s a wrap (Kubrick is dead)<\/em> del 27 al 30 de maig de 2021 al Mercat de les Flors<\/span><\/a><\/p>\n


\nLinks<\/strong>:<\/p>\n