{"id":115237,"date":"2021-05-13T10:12:35","date_gmt":"2021-05-13T10:12:35","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2389"},"modified":"2023-06-15T09:48:45","modified_gmt":"2023-06-15T09:48:45","slug":"de-pit-bulls-guerreres-i-nimfes-penelope-a-lull-de-lhuraca-per-jordi-ribot-thunnissen","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/de-pit-bulls-guerreres-i-nimfes-penelope-a-lull-de-lhuraca-per-jordi-ribot-thunnissen\/","title":{"rendered":"‘De pit bulls, guerreres i nimfes. Pen\u00e8lope a l\u2019ull de l\u2019hurac\u00e0’, per Jordi Ribot Thunnissen"},"content":{"rendered":"

\u201cLa bailarina del futuro ser\u00e0 aquella cuyo cuerpo y alma hayan crecido juntos tan
\n<\/em>arm\u00f3nicamente que el lenguaje natural de ese alma se convierta en movimiento del cuerpo. (…)
\n<\/em>Ella bailar\u00e1 la libertad de la mujer.\u201d <\/em><\/p>\n

Isadora Duncan, El arte de la danza<\/em> (1903)<\/p>\n

El Mercat dedica tres dies a l\u2019obra de la core\u00f2grafa i ballarina flamenca Lisbeth Gruwez, presentant la pe\u00e7a de grup The Sea Within<\/em> i el seu solo It\u2019s gonna get worse and worse and worse, my friend<\/em> entre els dies 21 i 23 de maig.<\/p>\n

La carrera professional de Lisbeth Gruwez va comen\u00e7ar a \u00daltima Vez<\/em>, de Wim Vandekeybus, per\u00f2 va guanyar fama internacional com a int\u00e8rpret gr\u00e0cies a la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jan Fabre, el director estrella de tot all\u00f2 postdram\u00e0tic. Gruwez es va convertir en una de les seves muses, una de les seves \u2018guerreres de la bellesa\u2019. Va treballar amb ell des del 1999, apareixent en peces com As long as the world needs a warrior\u2019s soul<\/em>, Je suis sang<\/em> i el fam\u00f3s solo Quando l’uomo principale \u00e8 una donna<\/em>, que Fabre va fer especialment amb i per a ella.<\/p>\n

Gruwez \u00e9s, en primer lloc, una int\u00e8rpret d\u2019alt voltatge. La seva for\u00e7a a l\u2019escenari \u00e9s violenta, aguda, obsessiva. No se li pot treure la vista de sobre. S’atreveix a obrir-se en canal per impregnar-se, fins a saciar-lo, cada moviment. En la l\u00ednia del discurs ideol\u00f2gic fundacional de la dansa moderna, potser Gruwez la int\u00e8rpret \u00e9s de les ballarines que m\u00e9s s\u2019ha apropat a la ut\u00f2pica i malgastada idea d\u2019honestedat esc\u00e8nica. \u00c9s quelcom fascinant de veure d\u2019a prop; l\u2019expressi\u00f3 din\u00e0mica del coratge.<\/p>\n

Sobre aquesta base, no \u00e9s d\u2019estranyar que durant molt de temps hagi creat nom\u00e9s o eminentment sobre si mateixa i per a ella mateixa. El 2007 va co-fundar la companyia Voetvolk<\/em> (gent de peu, o infanteria, en neerland\u00e8s) amb l’artista sonor Maarten Van Cauwenberghe, un altre dels partners-in-crime<\/em> habituals de Jan Fabre. Junts, han realitzat des de llavors m\u00e9s de deu peces esc\u00e8niques, incloent el celebrat \u2018Tr\u00edptic sobre la vida ext\u00e0tica\u2019 format per les peces It\u2019s going to get worse and worse and worse, my friend<\/em>, AH\/HA<\/em>, i We\u2019re pretty fuckin\u2019 far from okay<\/em>.<\/p>\n

Les propostes de Voetvolk<\/em> es recolzen sobre dues potes. D\u2019una banda, sobre all\u00f2 que sorgeix del di\u00e0leg entre la dansa i el disseny sonor, que sempre es crea en paral\u00b7lel al moviment i \u00e9s interpretat en directe. La pregunta recurrent \u00e9s sempre la mateixa: com poden desafiar-se i influir-se m\u00fatuament, en la seva definici\u00f3 i aparici\u00f3, ambd\u00f3s esdeveniments? Altres creadores vistes durant aquesta temporada al Mercat, com Ayelen Parolin i la pianista Lea Petra, comparteixen aquesta fascinaci\u00f3. D\u2019altra banda, a nivell de moviment, Gruwez sempre busca una motivaci\u00f3 emocional o simb\u00f2lica que despr\u00e9s vincula a llenguatges corporals reconeixibles. Com es mou el riure? Com es mou l\u2019angoixa? En un seg\u00fcent pas, agafa aquests llenguatges i els manega i manipula com si fossin una massa per fer pa. L\u2019objectiu no \u00e9s crear peces que \u2018vagin de quelcom\u2019, sin\u00f3 que \u2018siguin\u2019 quelcom.<\/p>\n

Un exemple, que permet parlar del solo programat It\u2019s going to get worse and worse and worse<\/em>… sense desvetllar-ne sp\u00f3ilers<\/em>, \u00e9s el duet We\u2019re pretty fuckin\u2019 far from okay<\/em>, estrenat l\u2019any 2015. Centrat en l\u2019angoixa, Gruwez va dir en una entrevista sobre el proc\u00e9s de creaci\u00f3: \u201cper We\u2019re pretty fuckin\u2019 far from okay<\/em> em vaig passar cinc setmanes investigant els moviments de la pel\u00b7l\u00edcula Los p\u00e1jaros<\/em> de Hitchcock. Els vaig estudiar amb molt de detall, fins al punt que es van convertir en una llengua que parlava\u201d. I afegia: \u201cNo s\u00f3c radical per ser radical, per\u00f2 no em desviar\u00e9 dels ingredients que tinc sobre la taula. M\u2019hi agafo com un pit bull, fins que en trec el que hi ha a dintre\u201d.<\/p>\n

Com un pit bull. Voici, voil\u00e0<\/em>: Lisbeth Gruwez: Observa un determinat llenguatge corporal, l\u2019extreu de la quotidianitat i despr\u00e9s s\u2019hi llan\u00e7a a sobre. No per fer-lo virtu\u00f3s o per treballar-lo des de fora amb una mirada que en coreografi\u00ef els motius, sin\u00f3 dominant-lo des de dins, integrant-lo com si fos farina, fent-se\u2019l seu fins a l\u2019entranya per acabar-lo parint de nou convertit en idioma matern. En \u00faltima inst\u00e0ncia, i tornant al valor de Gruwez la int\u00e8rpret, aquest tipus de processos posen tota la responsabilitat sobre les espatlles de qui balla, ja que el potencial po\u00e8tic de la pe\u00e7a recau molt m\u00e9s en el com<\/em> que en el qu\u00e8<\/em> \u2013 i el com<\/em> al seu torn dep\u00e8n del coratge a l\u2019hora d\u2019abandonar-s\u2019hi.<\/p>\n

The Sea Within<\/em> (2018) \u00e9s la primera pe\u00e7a de grup que Gruwez coreografia enterament des de fora, sense pujar a escena. Una de les preguntes que envoltaven la seva estrena era precisament veure si aconseguiria transferir o despertar all\u00f2 que la defineix com a int\u00e8rpret a altres cossos, a altres dones, en aquest cas. Una avantatge en aquest sentit \u00e9s que va poder escollir un elenc de ballarines hardcore<\/em> d\u2019entre m\u00e9s de 500 sol\u00b7licitants. Entre les escollides hi ha alguns noms a destacar: Cherish Menzo, per exemple, ex-ballarina d\u2019Esther Salamon i Jan Martens que comen\u00e7a a fer furor com a core\u00f2grafa amb peces com el celebrat solo Jezebel<\/em>. O Chen Wei-Lee, ex-Batsheva, ballarina de la Goteborg Operans Company i amb experi\u00e8ncia sota core\u00f2grafes com Sharon Eyal o Yasmeen Godder.<\/p>\n

Gruwez nom\u00e9s volia dones per a The Sea Within<\/em> perqu\u00e8 la pedra de toc per aquest espectacle era la recerca d\u2019una energia primordialment definida com a femenina. Un quelcom abstracte que es pot vincular tant al g\u00e8nere (emmarcat en positiu i en negatiu per la representaci\u00f3 cultural i hist\u00f2rica d\u2019all\u00f2 femen\u00ed) com al sexe (ja que s\u00f3n les dones qui han sofert durant segles les inj\u00faries contra aquesta maleta d\u2019energia sist\u00e8mica i m\u00edtica, tant sensual com afectuosa, tant coratjosa com afilada, per part de successius sistemes patriarcals).<\/p>\n

Aquests eren, doncs, els ingredients de partida: Deu dones a l\u2019escenari, una estrat\u00e8gia po\u00e8tica que exigeix un comprom\u00eds profund de les int\u00e8rprets, un di\u00e0leg entre el moviment que en resulta i un paisatge sonor dibuixat en directe. I un desig din\u00e0mic: a The Sea Within,<\/em> Gruwez volia que les ballarines arribessin a un estat quasi-meditatiu a escena mitjan\u00e7ant el treball sobre un fil de moviment constant. Un desig que partia de la seva experi\u00e8ncia personal a Pen\u00e8lope,<\/em> un solo creat sobre un moviment d\u2019espiral continu de vint minuts de durada i que originalment va servir d\u2019ep\u00edleg a l\u2019Odissea<\/em> de vint-i-quatre hores \u2013 i de repartiment exclusivament mascul\u00ed \u2013 produ\u00efda pel Teatre Real de Flandes el 2017.<\/p>\n

Sobre aquest solo Gruwez va dir en una ocasi\u00f3 que, ballant-lo, arribava un moment en qu\u00e8 la resta es movia al seu voltant, sentint-se ella en stasis<\/em>, el centre del m\u00f3n. Una inversi\u00f3 c\u00f2smica que en el context de Pen\u00e8lope<\/em> agafava tamb\u00e9 un caire pol\u00edtic ja que \u2013 en un gest metaf\u00f2ric que emulava el laberint i la ruta, les nits d\u2019espera i el fil que fila i desfila \u2013 girant sobre si mateixa Gruwez tamb\u00e9 capgirava a trav\u00e9s de la seva experi\u00e8ncia tot l\u2019univers cl\u00e0ssic, reclamant la centralitat de Pen\u00e8lope<\/em> i de totes les pen\u00e8lopes que la van prosseguir.<\/p>\n

A The Sea Within<\/em> Gruwez proposa a les int\u00e8rprets embarcar-se en una experi\u00e8ncia transcendent similar. Cada ballarina fa una immersi\u00f3 individual en aquest mar interior, on cohabiten el moviment i la quietud, la infinitud i silenci, l\u2019espera perenne i la for\u00e7a del m\u00f3n que s\u2019hi acumula. Seguint el fil d\u2019un moviment continu i sense perdre\u2019s col\u00b7lectivament de vista, deu fils de Pen\u00e8lope o d\u2019Ariadna proven de fer-ne vibrar un de sol, transcendint l\u2019escena des d\u2019un lloc magn\u00e8tic i volgudament descrit com a femen\u00ed. Del c\u00f2mput n\u2019emergeix una proposta conjunta, fruit del moment, cada vegada de nou. Perqu\u00e8 la profunditat del mar, igual que la nit, coneix infinitud de facetes.<\/p>\n

Jordi Ribot Thunnissen<\/strong><\/p>\n

La COMPANYIA VOETVOLK presenta ‘The Sea Within’ i ‘It\u2019s going to get worse and worse and worse, my friend’ al Mercat de les Flors del 21 al 23 de maig de 2021<\/strong><\/a>\u00a0<\/strong><\/p>\n

WEB DE LA COMPANYIA<\/u><\/p>\n

https:\/\/www.voetvolk.be\/<\/strong><\/a><\/p>\n

ENLLA\u00c7OS DE REFER\u00c8NCIA\u00a0<\/u><\/p>\n

Entrevista a De Standaard (BE). \u201cS\u00f3c tant guerrera com nimfa\u201d: https:\/\/www.standaard.be\/cnt\/dmf20170127_02699984<\/a><\/strong><\/p>\n

Entrevista a Theatekrant (NL). \u201cEn llibertat, a la recerca de vincles\u201d: https:\/\/www.theaterkrant.nl\/tm-artikel\/in-vrijheid-op-zoek-naar-verbondenheid-interview-lisbeth-gruwez-en-maarten-van-cauwenberghe\/<\/strong><\/a><\/p>\n

Entrevista radiof\u00f2nica a Nooit meer slapen (VPRO – NL): https:\/\/www.vpro.nl\/nooitmeerslapen\/luister\/afleveringen\/2019\/juni\/3.html<\/a><\/strong><\/p>\n

Trailer Dance-film Les guerrieres de la beaute<\/em>. Pierre Colibeuf \/ Jan Fabre.
\n