\u00abUn mundo articulado posee una cantidad indecible de modos y lugares para establecer conexiones. Las superficies de este tipo de mundo no son planos curvados sin fricci\u00f3n. Cosas diferentes pueden ensamblarse (y cosas diferentes pueden sere separadas), y viceversa. En ingl\u00e9s antiguo, articular significaba llegar a un acuerdo. Articular es significar. Es armar cosas, cosas espeluznantes, arriesgadas, contingentes. Yo quiero vivir en un mundo articulado.\u201d<\/p>\n
Donna Haraway<\/p>\n
Guy Nader i Maria Campos no han format companyia per\u00f2 s\u00f3n companys d’un viatge d’exploraci\u00f3 que, des del 2006, els encara a les possibilitats d’articular el cos, especialment en relaci\u00f3 al seu pes. Despr\u00e9s de Time Takes The Time Time Takes<\/em> (2015) va venir Set of Sets<\/em> (2018) i ara, amb Made of Space<\/em><\/strong> tanquen una trilogia de coreografies de la gravetat.<\/strong><\/p>\n MC<\/strong>: A Time Takes The Time Time Takes<\/em> sorgeix la idea del p\u00e8ndol; amb Set of Sets<\/em> ve la idea de circularitat; i d’aqu\u00ed, passem a englobar el moviment en l’espai, a donar-li volum. Aix\u00f2 \u00e9s Made of Space,<\/em> el moviment en tota l’amplitud que ens ofereix l’espai.<\/p>\n GN<\/strong>: Hi ha alguna cosa de l’un, dos, tres que d\u00f3na la sensaci\u00f3 de tancament, per\u00f2 no sabem qu\u00e8 passar\u00e0 en el futur. A mi, un espectacle no em satisf\u00e0 mai totalment, sempre \u00e9s un unfinished bussiness<\/em>, i no podem pretendre abordar un tema tan ampli com el de l’espai en nom\u00e9s un espectacle. Per aix\u00f2 no \u00e9s una evoluci\u00f3.<\/p>\n No hi ha evoluci\u00f3?<\/strong><\/p>\n GN: <\/strong>Evolucionem perqu\u00e8 portem molts anys mirant el mateix tema des de diferents angles i descobrint coses que no hav\u00edem pensat abans -o no les hav\u00edem experimentat a nivell f\u00edsic, m\u00e9s que pensat\u2013. Finalment, nosaltres fem dansa, no ci\u00e8ncia, que seria una altra manera de abordar-ho. Per\u00f2 quan fas un espectacle sempre descobreixes coses a nivell f\u00edsic, o fins i tot a te\u00f2ric, que no acabes de posar en la pe\u00e7a, no \u00e9s el moment i caldr\u00e0 fer-ne una altra. El que anomenem espectacle nom\u00e9s \u00e9s el moment de compartir la recerca amb els espectadors, una recerca que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’espectacle mateix.<\/p>\n A Set of Sets<\/em> vau construir un espai que movia l’energia d’una manera particular, amb una paret corba i un fons que es fonia amb el terra. En aquest cas, com remarqueu la tridimensionalitat esc\u00e8nica?<\/strong><\/p>\n MC<\/strong>: \u00c9s una de les primeres coses que vam tenir clares: la idea de l’espai i els recorreguts. L’escenografia \u00e9s part del concepte de l’obra i sempre la pensem entre els dos.<\/p>\n GN<\/strong>: Potser el confinament ens va influir de manera inconscient. I vol\u00edem suggerir la circularitat i l’infinit de Set of Sets<\/em> per\u00f2 no nom\u00e9s en el que hi ha davant dels nostres ulls, sin\u00f3 per tot arreu, i per aix\u00f2 l’espiral. \u00c9s com una escultura i representa l’espai perqu\u00e8 omple el buit i el remarca amb les seves ombres.<\/p>\n Aquesta trilogia abasta nou anys de la vostra traject\u00f2ria, al ritme d’una creaci\u00f3 cada tres anys, traspassant la l\u00f2gica productivista d’una pe\u00e7a per any.<\/strong><\/p>\n MC<\/strong>: Per sort, no ho hem hagut de fer. Al principi f\u00e8iem moltes m\u00e9s creacions per a altres companyies i vam sentir una sobrec\u00e0rrega perqu\u00e8 donem molta import\u00e0ncia a les gires, \u00e9s quan creix realment el treball, a l’escenari, deixant que l’int\u00e8rpret l’ompli i el porti a un altre lloc.<\/p>\n GN: <\/strong>No val la pena fer espectacles si no \u00e9s per compartir-los. L’\u00faltim bolo<\/em> de Time Takes The Time Time Takes<\/em> va ser a l’octubre de l’any 2020 a la Biennal de Ven\u00e8cia. De Set of Sets<\/em> tenim bolos<\/em> fins al 2022. I encara tenim creacions per a altres companyies, per\u00f2 amb unes limitacions temporals m\u00e9s estretes.<\/p>\n MC: <\/strong>La creaci\u00f3 necessita el seu temps i malauradament no sempre el t\u00e9 tothom. Quan comencem una pe\u00e7a estem sols, el Guy i jo. Despr\u00e9s busquem les complicitats dels col\u00b7laboradors i finalment comencem a crear.<\/p>\n GN<\/strong>: Cuinem a foc molt lent les nostres creacions, i sempre les comencem de zero. Primer a l’estudi, llegim, fem brainstorming, improvisem… I anem germinant les idees. Com en qualsevol construcci\u00f3, ja sigui una casa o una pe\u00e7a de dansa, cal una base per a l’engranatge que s’articular\u00e0 segons les possibilitats dels cossos que tinguis. Com fas que tots parlin el mateix idioma? Cal un treball previ per compartir aquesta t\u00e8cnica, aquesta qualitat espec\u00edfica que requereix el nostre treball.<\/p>\n \u00a0<\/strong>En aquesta ocasi\u00f3, a m\u00e9s de ser artistes residents del Mercat de les Flors, heu estat dins el projecte C\u00e8l\u00b7lula. Qu\u00e8 ha implicat per a vosaltres?<\/strong><\/p>\n GN<\/strong>: Al principi, vam dubtar de la conveni\u00e8ncia d’estar a C\u00e8l\u00b7lula perqu\u00e8 \u00e9s un projecte per facilitar treballs de mitj\u00e0 \/ gran format, que per a nosaltres ja s\u00f3n habituals. Per\u00f2 vam trobar raons, a banda de les econ\u00f2miques, que ens han perm\u00e8s treballar amb un m\u00fasic m\u00e9s, vincular-nos amb el teatre m\u00e9s enll\u00e0 del producte i sentir-nos abra\u00e7ats d’una persona que aprecia la nostra feina i nosaltres la d’ella. Amb l’\u00c0ngels Margarit hem trobat un acompanyament proper perqu\u00e8 la seva feina i sensibilitat s\u00f3n molt semblants a les nostres. La Maria hi ha treballat i \u00a0sempre l’hem tingut d’inspiraci\u00f3 i refer\u00e8ncia, i aix\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0 de la instituci\u00f3 que representa.<\/p>\n En aquesta pe\u00e7a per a 7 ballarins, tu Guy no balles, per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n GN<\/strong>: En un treball de composici\u00f3 espacial, hauria estat molt dif\u00edcil trobar la perspectiva per veure-ho clar amb els nou ballarins que havien de ser-hi. Finalment, la pand\u00e8mia va impedir que vingu\u00e9s un ballar\u00ed mexic\u00e0 i una ballarina taiwanesa amb qui hav\u00edem comen\u00e7at, i per un moment vaig pensar en entrar a escena… perqu\u00e8 m’agrada ballar! Per\u00f2 ja era massa tard. La Maria segueix dins i pot transmetre tot el que s\u00f3n q\u00fcestions m\u00e9s de detall, de qualitat… I jo, guiar des de fora. Gaireb\u00e9 ha estat perfecte.<\/p>\n Aquest m\u00fasic extra ajuda a treballar la idea d’espai?<\/strong><\/p>\n GN<\/strong>: El so tamb\u00e9 \u00e9s espai, com l’escultura, el buit, els cossos… Hem col\u00b7laborat amb Miguel Mar\u00edn un cop m\u00e9s, i hem incl\u00f2s la marimba. Aix\u00ed mantenim la percussi\u00f3 com a eix central de la trilogia. Per\u00f2 aqu\u00ed \u00e9s m\u00e9s complex, els temes s\u00f3n molt m\u00e9s llargs, s’ha de tocar gaireb\u00e9 sense parar. Aquest pols d\u00f3na vitalitat a tota la pe\u00e7a i al p\u00fablic, tot es converteix en una sola cosa: espai, m\u00fasica, moviment… com un ritual, un viatge on ens retroalimentem els uns dels altres.<\/p>\n Pel m\u00fasic \u00e9s molt exigent, per\u00f2 no creieu que les propostes que feu als ballarins s\u00f3n de les m\u00e9s demandants que es poden fer?<\/strong><\/p>\n MC<\/strong>: Aquest espectacle en concret demana una resist\u00e8ncia i una tensi\u00f3 f\u00edsica que realment s\u00f3n molt altes. Parlem molt de la visi\u00f3 perif\u00e8rica, de la percepci\u00f3… Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha moments molt tendres. S’hi poden veure diferents rols perqu\u00e8 hi ha persones amb diferents mides; ja que parl\u00e0vem d’espai, hem volgut treballar aquests contrastos.<\/p>\n Aix\u00f2 em fa pensar en aquell debat que ten\u00edem sobre abstracci\u00f3 i concreci\u00f3 en la vostra feina. Pot ser que estigui entrant un m\u00f3n m\u00e9s emotiu, aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n GN\/MC<\/strong>: No!<\/p>\n GN<\/strong>: \u00c9s un treball coral. El que passa \u00e9s que, en treballar amb el pes, el que sorgeix dep\u00e8n del volum concret de cada cos. Hi ha cossos que s\u00f3n m\u00e9s de base, hi ha cossos que s\u00f3n m\u00e9s vol\u00e0tils, cossos que s\u00f3n m\u00e9s arrelats, amb diferents sensibilitats, personalitats i hist\u00f2ries. El treball de partnering<\/em> \u00e9s veure qu\u00e8 sorgeix entre ells.<\/p>\n MC<\/strong>: \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de pura f\u00edsica. Al principi treball\u00e0vem amb objectes i de mica en mica els vam anar despla\u00e7ant i vam quedar nom\u00e9s amb el nostre cos com a objecte, amb totes les seves possibilitats, que s\u00f3n moltes! Com a int\u00e8rpret, significa entendre que el pes no es fa, nom\u00e9s es permet. No pots fer que caus, has de caure, per\u00f2 hi ha una part de la suspensi\u00f3 que pots retenir o deixar anar. I totes aquestes q\u00fcestions f\u00edsiques concretes requereixen un cos h\u00e0bil i disponible. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que, per exemple, comencem l’espectacle caminant, i cadasc\u00fa t\u00e9 una fiscalitat diferent, una cultura, una sensibilitat que el fan caminar diferentment. I aix\u00f2 dona peu a hist\u00f2ries, per\u00f2 depenen de l’imaginari de l’espectador.<\/p>\n GN: <\/strong>I \u00e9s incre\u00efble perqu\u00e8 una acci\u00f3 tan simple com caminar, et fa sentir nu. Hem volgut treballar amb aquesta nuesa en tot l’espectacle.<\/p>\n MC<\/strong>: L’estar. No volem afegir-hi res, no volem cap gest. El gest \u00e9s un moviment que explica una cosa de m\u00e9s… I no, nosaltres busquem l’ess\u00e8ncia.<\/p>\n B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n GN|MC GUY NADER | MARIA CAMPOS presenten \u2018Made of Space\u2019 al Mercat de les Flors el 16 i 17 i del 22 al 24 d\u2019octubre de 2021<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n WEB GN|MC GUY NADER | MARIA CAMPOS<\/strong><\/a><\/span> – <\/em>V\u00eddeo dansa a partir de la pe\u00e7a Time Takes The Time Time Takes:<\/em>Info de la companyia<\/strong>:<\/h1>\n
\nCANAL DE VIMEO DE LA COMPANYIA<\/strong><\/a><\/span><\/p>\nWebografia<\/strong>:<\/h1>\n
\n