SOM<\/p>\n
Arran de la presentaci\u00f3 de la temporada d\u2019El Mercat de les Flors, el passat mes d\u2019octubre el diari ARA publicava un article a doble p\u00e0gina on es feia ress\u00f2 de quatre core\u00f2grafes catalanes. Una de les \u2018quatre cracs de la dansa que hauries de con\u00e8ixer\u2019 era en Miquel Barcelona. A banda de celebrar el trobar-me amb un article de divulgaci\u00f3 sobre dansa en un mitj\u00e0 generalista amb un petit gemec de plaer, la lectura em va deixar una mica descol\u00b7locat. El fil vermell de l\u2019article, el que unia a les quatre veus en un sol tot, era la idea un tant suada que es tractava de creadores relativament desconegudes perqu\u00e8 s\u2019havien hagut de buscar les garrofes fora de casa. I tot i ser cert, i tot i la claredat i la pot\u00e8ncia dels arguments i den\u00fancies de totes elles sobre les mancances del sistema d\u2019ajudes i de suports a la distribuci\u00f3 de la dansa a Catalunya i a Espanya, sobretot en el cas d\u2019en Miquel Barcelona aquest angle em va semblar una mica pobre.<\/p>\n
Perqu\u00e8 en Miquel va tornar fa temps, ja. I l\u2019univers que s\u2019ha anat construint des de llavors est\u00e0 fortament imbricat en all\u00f2 local. L\u2019aura m\u00e0gica del valor d\u2019all\u00f2 que ve de fora aqu\u00ed no aplica, o no hauria d\u2019aplicar en solitari. Aquest \u2018crack\u2019 l\u2019haur\u00edem de celebrar, tamb\u00e9 o sobretot, pel que ha sabut extreure d\u2019aquesta terra tant f\u00e8rtil i erma a la vegada i per la seva defensa del potencial de la dansa com a motor de canvi de la realitat en la que s\u2019esdev\u00e9. En el seu cas: Aquesta, la d\u2019aqu\u00ed.<\/p>\n
I, un cop ent\u00e8s aix\u00f2, haur\u00edem de mirar de multiplicar-li la subvenci\u00f3 per quatre.<\/p>\n
Aquesta vocaci\u00f3 d\u2019impacte en el seu context m\u00e9s proper es pot abordar des de dues bandes. En primer lloc, destacant el perfil de Barcelona de muntador incansable de tinglados<\/em> varis, projectes culturals transversals i sempre col\u00b7laboratius com l\u2019espai nunArt. Un espai amb m\u00e9s de deu anys d\u2019hist\u00f2ria on el pont entre cos i col\u00b7lectivitat, entre espai i barri, segueix essent un dels pilars del projecte tot i que ell ja no hi segueixi directament vinculat. Perqu\u00e8 a partir de 2018 Miquel Barcelona va treure un peu fora de l\u2019ombra relativa d\u2019all\u00f2 cooperatiu i va crear, per centrar-s\u2019hi, la seva pr\u00f2pia companyia amb el seu nom al capdavant.<\/p>\n Ara b\u00e9, el nom no necess\u00e0riament fa tota la cosa. Els cinc eixos d\u2019inter\u00e8s de la companyia s\u00f3n territori, mem\u00f2ria, sostenibilitat, educaci\u00f3 i generaci\u00f3 de p\u00fablics<\/em>. \u201cEntenent la pr\u00e0ctica art\u00edstica com una eina per a la transformaci\u00f3 social\u201d \u2013 resa la seva web \u2013 \u201cla Companyia esdev\u00e9 un espai de trobada proper, interdisciplinari i creatiu amb el context amb qu\u00e8 es relaciona\u201d. Companyia amb C maj\u00fascula i comprom\u00eds directe, missioner, amb la terra que trepitgen els seus cossos i la gent que l\u2019habita.<\/p>\n La Companyia Miquel Barcelona s\u2019ent\u00e9n a si mateixa, en definitiva, des d\u2019una primera persona en plural i de sentit ampli, un SOM m\u00e9s que no pas un \u00c9S o un S\u00d3C.<\/p>\n SOM – SOMA<\/p>\n El segon vincle entre l\u2019univers po\u00e8tic de Miquel Barcelona i all\u00f2 local \u00e9s tem\u00e0tic i metodol\u00f2gic. La primera pe\u00e7a de la companyia, [K\u00f3rps]<\/em>, per exemple, feia immersi\u00f3 en el m\u00f3n de les tradicions populars catalanes per explorar f\u00edsicament nocions relacionades amb la viol\u00e8ncia, la vetlla i la mort. A Rojos<\/em>, que s\u2019estrena al Mercat el 20 de gener, la viol\u00e8ncia segueix formant part de l\u2019eix tem\u00e0tic de la proposta, per\u00f2 aquest cop la mirada s\u2019enfoca a un per\u00edode molt concret del nostre passat col\u00b7lectiu: la postguerra. De nou: la d\u2019aqu\u00ed, la de la Civil. M\u00e9s espec\u00edficament, Rojos<\/em> \u2018va de\u2019 les viol\u00e8ncies oblidades per les grans narracions hist\u00f2riques: La que van patir les dones i les persones del col\u00b7lectiu LGBTIQ.<\/p>\n Lluny de voler fer mera difusi\u00f3 documental de testimonis d\u2019arxiu, per\u00f2, Rojos<\/em> ha anat bastant m\u00e9s enll\u00e0 en la seva manera de relacionar-se amb aquest p\u00f2sit. La pe\u00e7a esc\u00e8nica emergeix d\u2019un proc\u00e9s llarg de m\u00e9s de dos anys de durada, defensat a capa i espasa contra els h\u00e0bits i els cicles de producci\u00f3 imposats per les superestructures de la ind\u00fastria cultural. Durant aquest temps la companyia ha organitzat fins a quinze intervencions en centres c\u00edvics i festivals repartits pel territori. Un cop rere l\u2019altre, el treball f\u00edsic i en progr\u00e9s de les int\u00e8rprets s\u2019ha anat posant en contacte amb veus i cossos carregats de records i viv\u00e8ncies en primera persona d\u2019aquell temps fosc. Facilitant trobades i converses, la Companyia ha anat obrint aix\u00ed espais encara molt necessaris per poder fer aflorar all\u00f2 que durant anys ha rom\u00e0s sota les pedres de la por, de la vergonya o de l\u2019oblit for\u00e7at per la repressi\u00f3. La Companyia ha anat fent, literalment, companyia.<\/p>\n Sembrant i recollint a l\u2019hora, la pr\u00e0ctica corporal i art\u00edstica que ha dut a la creaci\u00f3 de Rojos<\/em> ha resultat, per una banda, en petites emerg\u00e8ncia pr\u00e8vies, aperitius, si es vol, de l\u2019espectacle que ara s\u2019estrena. La pe\u00e7a de carrer Roges<\/em>, per exemple, o el duet mascul\u00ed Violetes<\/em>, amb un focus espec\u00edfic sobre l\u2019amor gai viscut des de la clandestinitat. Per\u00f2 el proc\u00e9s ha generat, tamb\u00e9 i per tant, un entramat de moments de present i de principi de reparaci\u00f3 de neglig\u00e8ncies passades per aquelles persones que han vingut a dir-hi i a viure-hi la seva.<\/p>\n El proc\u00e9s de Rojos<\/em> ens parla d\u2019un posicionament tant po\u00e8tic com ideol\u00f2gic i pol\u00edtic. Un posicionament que defensa, entre altre coses, el poder revolucionari i curatiu de l\u2019experi\u00e8ncia som\u00e0tica, reclamant la necessitat de deixar a la dansa SER sense passar-la en tot moment pel sed\u00e0s de la ra\u00f3. I que convida, en canvi, a assumir-ne les reverberacions des de la confian\u00e7a, l\u2019abandonament i l\u2019amor. Atenci\u00f3: invitaci\u00f3 que s\u2019est\u00e9n tant a qui li dona cos com a qui l\u2019observa.<\/p>\n Durant els \u00faltims dos anys pand\u00e8mics, en Miquel Barcelona ha anat donant paraules a aquest posicionament en diversos articles publicats a la revista N\u00favol. En un d\u2019ells desgranava les diferents capes discursives que conviuen en la viv\u00e8ncia f\u00edsica i molt concreta del tremolor, aquesta preciosa reacci\u00f3 fruit de la vulnerabilitat d\u2019un cos commogut. Cito: \u201cUn cos vulnerable es deixa commoure. No es commou, es deixa commoure. (…) Es tracta de \u2018fer\u2019 un \u2018no fer\u2019.\u201d A partir d\u2019aqu\u00ed, Barcelona ens convidava en aquell mateix article a mirar el nostre entorn amb una actitud igualment reactiva, contemplativa, no-activa: una mirada lliure de tota expectativa.<\/p>\n La dansa de Miquel Barcelona, per qui la veu, \u00e9s una invitaci\u00f3 a fer precisament aix\u00f2, a mirar aix\u00ed. A deixar-nos ser, sentir, afectar-nos, i commoure\u2019ns mitjan\u00e7ant i a trav\u00e9s del SOMA \u2013 que vol dir cos.<\/p>\n SOM \u2013 SOMA \u2013 SUGGESTI\u00d3<\/p>\n En una confer\u00e8ncia no publicada de l\u2019any 2003, el cr\u00edtic i te\u00f2ric de la dansa tradicional catalana Delf\u00ed Colom\u00e9 diferenciava, per sumar-les, aquesta dimensi\u00f3 de la dansa com a activitat natural, som\u00e0tica i antropol\u00f2gicament necess\u00e0ria per la humanitat i la seva dimensi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, la de la dansa com a sistema codificat de moviments.<\/p>\n Un dels camps m\u00e9s rics de possibilitats discursives quan ens posem a pensar o parlar de dansa \u00e9s la que aborda el diferents modes en qu\u00e8 aquests codis es poden tornar llenguatge, la manera en com la dansa es pot relacionar amb un possible significat. I per ajudar a posicionar-nos com a espectadores davant d\u2019un espectacle determinat \u00e9s molt interessant entendre el posicionament del core\u00f2graf o core\u00f2grafa de torn en aquest sentit.<\/p>\n Pina Bausch, per exemple, deia que hi ha situacions que ens deixen completament bocabadades. Que tot el que podem fer per aproximar-nos-hi \u00e9s insinuar-les, apuntar cap a la seva direcci\u00f3 (hint at things<\/em>, en angl\u00e8s). Bausch no treballava el moviment perqu\u00e8 fos s\u00edmbol expressiu d\u2019una emoci\u00f3 concreta i intel\u00b7ligible, sin\u00f3 com a signe, com a senyal. Un concepte que ens parla d\u2019una dist\u00e0ncia m\u00e9s gran de separaci\u00f3 entre el gest i la seva potencial naturalesa sem\u00e0ntica. I \u00e9s aquesta dist\u00e0ncia, precisament, el que ens permet establir, quan en som espectadores, una relaci\u00f3 amb el tot que proposen les obres de Bausch m\u00e9s proteica i paradoxalment directa, personal.<\/p>\n A la ja mencionada defensa de Miquel Barcelona de viure i veure la dansa des de la intu\u00efci\u00f3 i la confian\u00e7a som\u00e0tica cal sumar-hi la seva apologia per la capacitat de la dansa de ser suggestiva, de suggerir quelcom. Barrejant moviment, cant i paraula, a Rojos<\/em> les hist\u00f2ries, les veus i les barbaritats recollides durant dos anys de proc\u00e9s respiren al fons de cada gest i de cada escena. Hi ha una voluntat clara de relacionar-se amb un magma de situacions indicibles com les que descrivia Pina Bausch \u2013 una core\u00f2grafa que es va criar sota l\u2019ombra fosca d\u2019una altra postguerra, la de l\u2019Alemanya marcada per la vergonya severa dels anys cinquanta del segle passat \u2013 i de brindar-nos-hi un acc\u00e9s.<\/p>\n Les veritats enterrades per la repressi\u00f3 mereixen veure la llum. Com la sang que brolla d\u2019una ferida, com l\u2019aigua que s\u2019allibera d\u2019una esquerda. Per\u00f2 la llum que brinden Miquel Barcelona i Companyia no \u00e9s la d\u2019una flama \u2013 incendi\u00e0ria i ef\u00edmera \u2013 sin\u00f3 la del reflex de les brases, remogudes amb cura per assegurar per aquest Rojos<\/em> un impacte po\u00e8tic, pol\u00edtic i som\u00e0tic sostenible en els contextos i les persones gr\u00e0cies a les que s\u2019ha gestat. I a nosaltres, espectadores, se\u2019ns convida a connectar-hi des del silenci sensible i no obstant aix\u00f2 immensament eloq\u00fcent del cos en moviment.<\/p>\n Jordi Ribot i Thunnissen<\/strong><\/p>\n CIA MIQUEL BARCELONA presenta \u2018Rojos\u2019 al Mercat de les Flors del 20 al 23 de gener de 2022<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n Web de la companyia<\/strong>: Cia Miquel Barcelona<\/a><\/span><\/p>\n – <\/em>Rojos. <\/em>Teaser<\/p>\nVideos<\/strong>:<\/h1>\n