\u00abQuan el cos visible s\u2019enfronta com un lluitador a la pot\u00e8ncia de tot all\u00f2 invisible, no pot donar-li cap altra visibilitat que la que ell mateix t\u00e9.\u201d<\/p>\n
Gilles Deleuze: Francis Bacon: logique de la sensation<\/em> (1981)<\/p>\n Les idees s\u00f3n el nervi que connecta el cos comunitari, un cos que es mou i batega al ritme i a l\u2019escalfor de les emocions, per\u00f2 que sap on va pel color de la sang, pel sentit que l\u2019anima. La dansa no necessita paraules per a aix\u00f2 (per significar), quan el cos per si sol, per la seva sola pres\u00e8ncia, ja \u00e9s un signe viu que significa, agent de canvis pel sol fet de fer<\/em> i de ser<\/em> per on<\/em> i com<\/em> est\u00e0 posat. Tota posa diu. El cos viu per com es veu ara, per\u00f2 beu del que ha estat abans, al llarg del temps, en la mateixa mesura que tota forma art\u00edstica esllanguir\u00e0 al llarg de les eres (el seu passar acumulatiu) i esdevindr\u00e0 f\u00f3rmula tipificada, clix\u00e9 est\u00e0tic, automatisme expressiu, fossilitzat per la repetici\u00f3 i la recepci\u00f3 autom\u00e0tica, inconscient. Assimilar de deb\u00f2 la tradici\u00f3 vol dir, doncs, primer que res, enfrontar-se a aix\u00f2 i assumir-la en el que millor tenia de cos viu en moviment. Vol dir, segur, recuperar-la com a forma natural, org\u00e0nica i tremolosa. Ja no \u201cf\u00f3rmula\u201d, doncs (soluci\u00f3 t\u00f2pica), sin\u00f3 forma viva, la fragilitat d\u2019un interrogant en acci\u00f3.<\/p>\n Estendard del moviment del temps en l\u2019espai d\u2019avui, el cos \u00e9s poli\u00e8dric i \u00e9s pol\u00edtic en la mateixa mesura que \u00e9s agent i que \u00e9s d\u2019ara mateix: agent conscient del que du carregat a les espatlles i de qui escull per entregar-li el testimoni; un individu \u2014un ciutad\u00e0\u2014 hiperconscient, doncs, de qu\u00e8 porta a sobre, per\u00f2 tamb\u00e9 de qui t\u00e9 davant i com vol instituir-se en punt de trobada d\u2019aquesta conversa entre iguals. La tradici\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s tal quan \u00e9s conversa viva entre parts d\u2019ahir (triades pel que encara signifiquen per a nosaltres) i els interlocutors d\u2019avui reconeguts entre si com a tals. Una imatge tamb\u00e9 pren sentit per totes les que despla\u00e7a, per les que substitueix. I la particularitat de David Wampach \u00e9s l\u2019alegria i la folla vitalitat amb qu\u00e8 aborda les seves investigacions en aquest sentit. De jovenet, havia comen\u00e7at estudis de Medicina a Montpellier, i d\u2019aquest bagatge diria que li\u2019n queda tant la seva capacitat de dissecci\u00f3 (el bistur\u00ed fi amb qu\u00e8 aborda la hist\u00f2ria de la dansa i el sentit del moviment avui en el context general de la hist\u00f2ria de l\u2019art) com el seu respecte pel cos com a organisme viu, que opera<\/em> a cor obert, mentre batega en tant que forma org\u00e0nica, lluny del ninot articulat que havia estat en d\u2019altres moments hist\u00f2rics i concepcions art\u00edstiques. L\u2019aprenent de metge<\/em> sap que no n\u2019hi ha prou a fer diagn\u00f2stics, que cal actuar sempre en present, amb respecte absolut per totes les capacitats i discapacitats del cos en qualsevol edat i temps. Va ser all\u00e0, a la Universitat de Montpellier, on el jove Wampach va comen\u00e7ar a interessar-se per la vida de l\u2019escena: per aquestes arts de les representacions en viu, teatre i dansa, teoria i acci\u00f3 agermanades. No \u00e9s mala manera d\u2019entrar-hi, si un no vol moure\u2019s en va.<\/p>\n Com a int\u00e8rpret va participar de seguida en diverses companyies, per\u00f2 dos s\u00f3n els noms rellevants que actuen en ell i expliquen encara bona part del que fa, per personal que en sigui l\u2019assumpci\u00f3 i l\u2019evoluci\u00f3. Primer, el seu pas pel Centre Coreogr\u00e0fic de Montpellier dirigit per la core\u00f2grafa Mathilde Monnier; i tot seguit, els estudis a l\u2019escola PARTS de Brussel\u00b7les amb Anne Teresa de Keersmaeker. La influ\u00e8ncia belga \u00e9s evident, tot i que diria que assumida amb humor i amb for\u00e7a gust pel grotesc, una jovialitat inherent a la personalitat del jove core\u00f2graf, que \u00e9s (per aix\u00f2 mateix, per via d\u2019una ironia fins i tot gamberra<\/em>) tant core\u00f2grafic com alhora metadiscursiu, si \u00e9s que \u00e9s possible destriar mai una cosa de l\u2019altra dins les grans creacions. Em refereixo al fet de ser molt ballat, per\u00f2 a no ser-ho mai simplement per fer bonic, sin\u00f3 recon\u00e8ixer-se sempre reflexiu, ho sembli o no, que \u00e9s la millor forma d\u2019acabar sent-ho de forma plena. Aqu\u00ed el fet que Wampach estudi\u00e9s dos anys (2004-2006) amb l\u2019assagista francesa Laurence Louppe (La mat\u00e8ria i la forma, El pensament del moviment, Po\u00e8tica de la dansa contempor\u00e0nia<\/em>, etc.) no ha estat gens ali\u00e8 als seus plantejaments coreogr\u00e0fics i a la forma de les peces, en la mesura que ha assumit cr\u00edticament la tradici\u00f3 i hi reflexiona en moviment. En bona mesura, Wampach \u00e9s core\u00f2graf com a culminaci\u00f3 d\u2019una primera vocaci\u00f3 entusiasta en tant que espectador agent.<\/p>\n Com La Ribot a Espanya, Monnier s\u2019ha interessat tamb\u00e9 pel que en podr\u00edem dir aquesta \u201cgen\u00e8tica del gest\u201d que retrobem en Wampach, i ho ha fet \u2014com tamb\u00e9 La Ribot\u2014 de forma metaart\u00edstica i museogr\u00e0fica, interessats tots tres noms per la relaci\u00f3 transversal entre les arts i pel nucli dur essencial des d\u2019on irradien les reaccions en cadena que ens les fan m\u00e9s visibles per separat. Les afinitats electives amb Anne Teresa de Keersmaeker o amb d\u2019altres professors de PARTS com el catal\u00e0 Salva Sanchis podr\u00edem establir-les per aquest darrer punt, sobretot la relaci\u00f3 amb la m\u00fasica com a llavor estructural (penso en peces com Bascule<\/em> del 2005 o Auto<\/em> del 2008), i tamb\u00e9 per la pr\u00e0ctica compositiva de la dansa com a investigaci\u00f3 en moviment, sovint autoreflexiva. Aqu\u00ed posem-hi Batterie<\/em> (2008). Battement<\/em> (2009), a partir de la forma del \u201cgrand battement\u201d del ballet, o Cassette<\/em> (2011), una divertida versi\u00f3 \u201cllatina\u201d del Trencanous<\/em>. A Sacre<\/em> (2011) torna a aquest mateix \u00e0mbit, quan estudia el ritual amb una revisi\u00f3 de la Consagraci\u00f3 de la primavera<\/em> de Nijinski. A Endo<\/em> (2017) explora la performance<\/em>, el body art<\/em> i l\u2019action painting<\/em>, en una ampliaci\u00f3 de l\u2019\u00fas del cos pintat que, de fet, ja havia practicat m\u00e9s de deu anys abans a la pe\u00e7a Auto<\/em> (2008), un duet entre ballar\u00ed i pianista. I en d\u2019altres propostes com Veine<\/em> (2014) o Urge<\/em> (2015) el cos hi \u00e9s subratllat, fisicalitzat i sexualitzat de forma gaireb\u00e9 org\u00e0nica i animal. En unes quantes peces, hi apareix la reflexi\u00f3 de g\u00e8nere, el cos nu com a estendard tant del despullament po\u00e8tic com del pol\u00edtic, al mateix temps que hi podem resseguir una revisi\u00f3 molt completa de la hist\u00f2ria de la dansa o de la seva relaci\u00f3 amb d\u2019altres arts. A Wampach li interessen molt\u00edssim escultors minimalistes de la pot\u00e8ncia dels nord-americans Robert Morris i Richard Serra, artistes que amb el seu plantejament dels grans volums i pel tractament de l\u2019espai mig exerceixen d\u2019escen\u00f2grafs avant la lettre<\/em>, de directors de teatre amb objectes com a personatges inanimats o de core\u00f2grafs de volums, angles i l\u00ednies. Hi ha sovint en Wampach una transformaci\u00f3 del cos redu\u00eft gaireb\u00e9 a objecte o espai.<\/p>\n En tot plegat, hi retrobarem sempre munts d\u2019idees de les que han posat sobre el paper, en primera l\u00ednia, la reflexi\u00f3 postmoderna de la dansa en general (Foucault i Deleuze) i la te\u00f2rica Laurece Louppe en particular: reflexions i discussions sobre el cos com a camp de batalla (d\u2019\u00e8poques, tradicions, idees\u2026), sobre la pres\u00e8ncia nua del cos, signe viu, i les mirades que el descodifiquen, o sobre el cos present confrontat a la serialitzaci\u00f3, estandarditzaci\u00f3 i reproducci\u00f3 mecanitzada inherents a la contemporane\u00eftat postmoderna. Pensem en treballs de Xavier Le Roy, Alain Buffard o Vera Mantero, per\u00f2 amb un registre for\u00e7a personalitzat per l\u2019humor esbojarrat, per una alegria jove m\u00e9s boja, per un to fins i tot eruptiu, volc\u00e0nic i psicotr\u00f2pic, presentats amb una naturalitat que, per dir-ho d\u2019alguna manera, narrativitza i ficcionalitza l\u2019assaig encarnant les idees dins la pres\u00e8ncia provocadora de determinades escenes, atrevidament sorprenents, com si aix\u00ed el core\u00f2graf salpebr\u00e9s la performance<\/em> amb un punt picantet de show<\/em>, per dir-ho aqu\u00ed amb el concurs d\u2019aquests dos termes que la tradici\u00f3 nord-americana tendeix a confrontar i que, a Catalunya, jo associaria amb la picardia de dues persones tamb\u00e9 passades per B\u00e8lgica com s\u00f3n Pere Faura i N\u00faria Guiu. La de David Wampach \u00e9s una dansa que pensa i somriu. El cos al complet, tornat festiva coreograf\u00eda de ben ideades provocacions.<\/p>\n Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n DAVID WAMPACH presenta \u2018Berezina\u2019 al Mercat de les Flors el 3 i 4 de mar\u00e7 de 2022<\/strong><\/a><\/span> i ‘Endo’ el 5 i 6 de mar\u00e7 de 2022<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n – Sobre<\/strong> David Wampach i l\u2019associaci\u00f3 Achles<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n – Presentaci\u00f3-reportatge sobre els treballs de David Wampach a Tracks ARTELinks<\/strong>:<\/h1>\n
\n