{"id":114830,"date":"2022-10-03T14:23:27","date_gmt":"2022-10-03T14:23:27","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2780"},"modified":"2023-06-15T09:49:18","modified_gmt":"2023-06-15T09:49:18","slug":"cecilia-colacrai-una-vida-a-cops-de-tenacitat-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/cecilia-colacrai-una-vida-a-cops-de-tenacitat-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘Cecilia Colacrai. Una vida a cops de tenacitat’, per B. Raubert"},"content":{"rendered":"

\u00abHi ha territori des del moment que els components del medi deixen de ser direccionals<\/em>
\nper esdevenir dimensionals, quan deixen de ser funcionals per ser expressius. Hi ha territori
\n<\/em>des del moment que hi ha expressivitat del ritme. \u00c9s l’emerg\u00e8ncia de materials d’expressi\u00f3<\/em>
\n(qualitats) la que definir\u00e0 el territori\u00bb<\/em><\/p>\n

Gilles Deleuze i Felix Guatari: Mil mesetas.<\/em> Val\u00e8ncia: Pre-textos, 2020<\/p>\n

El tercer solo de la core\u00f2grafa i ballarina Cecilia Colacrai \u00e9s una afirmaci\u00f3 de la seva personalitat tena\u00e7, en\u00e8rgica i vibrant, arrelada al territori transfronterer que \u00e9s la dansa. Argentina resident a Barcelona des del 2002, fa 10 anys va crear el col\u00b7lectiu Big Bouncers al costat de Mireia de Querol i Anna Rubirola, i tamb\u00e9 forma part de LaBolsa, a m\u00e9s de col\u00b7laborar amb altres artistes com Jo\u00e3o Lima i en la darrera pe\u00e7a de Joan Catal\u00e0.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>El ritme i la percussi\u00f3 t’han acompanyat en altres ocasions, i a R.A.V.E.<\/em><\/strong> (Revolutionary Agglomeration\u00a0for Voluntary Extermination) <\/em>s\u00f3n la banda sonora que estructura tota la pe\u00e7a.<\/strong><\/p>\n

Des de l’inici vaig decidir que el so havia de ser de percussi\u00f3 i vibraci\u00f3. M’interessa aquesta idea del que \u00e9s anal\u00f2gic, del xoc, de la caiguda, del que t\u00e9 a veure la reverberaci\u00f3, la vibraci\u00f3 i tamb\u00e9 en relaci\u00f3 amb la veu. A mi, la percussi\u00f3 em connecta amb all\u00f2 ancestral, em connecta amb la Terra i amb all\u00f2 anal\u00f2gic \u00ad\u2013jo no s\u00f3c gaire moderna, no ho soc gens, vaja, i alguns sons no em motiven, mentre que una percussi\u00f3 sempre m’agilitza\u2013. I tamb\u00e9 em porta a la idea de la primera explosi\u00f3 del Big Bang.<\/p>\n

El Big Bang, l’origen dels temps, era el desencadenant de la primera pe\u00e7a amb les Big Bouncers, Big Bounce. <\/em>En aquest solo que ara presentes parles del final dels temps.<\/strong><\/p>\n

Amb les Big Bouncers hem treballat molt sobre l’origen de les coses, i ara volia preguntar-me sobre l’altre extrem. El cert \u00e9s que, d’una manera o altra, totes les meves peces han girat al voltant del temps. La primera Sola<\/em> (2006) tenia per subt\u00edtol Viaja sola y borracha<\/em>, que era com m’imaginava que estaria a l’edat que tinc ara. La segona era La incorruptible belleza de la distancia<\/em> (2011) i partia d’un treball que vaig fer a les presons que tenia a veure amb la mem\u00f2ria, en com recollim els records i els anomenem. R.A.V.E.<\/em> tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb el temps, concretament amb la fi de la humanitat. I, a petita escala, t\u00e9 a veure amb la fi de la meva professi\u00f3 tal com l’he fet fins ara, perqu\u00e8 \u00e9s una pe\u00e7a que em demana estar s\u00faper entrenada i passar un munt d’hores a l’espai per no xocar amb tot el que hi ha. Vaig a l’extrem tota l’estona… en una part, gaireb\u00e9 vomito! No crec que ho pugui fer gaire m\u00e9s, aix\u00f2.<\/p>\n

\u00c9s que tu, en escena, sempre est\u00e0s al 300% de pot\u00e8ncia f\u00edsica, amb molta adrenalina i energia cin\u00e8tica. Una altra caracter\u00edstica teva \u00e9s l’arrelament, fins i tot quan saltes.<\/strong><\/p>\n

Potser hi ha coses que s\u00f3n anat\u00f2miques \u2013com que tinc les cames curtes\u2013, altres que tenen a veure amb la formaci\u00f3 i, finalment, amb la maduresa. I quan veig un cos madur en escena, all\u00f2 que m’al\u00b7lucina \u00e9s el seu pes, un arrelament al que jo intento acostar-me. Aqu\u00ed tamb\u00e9 em connecta amb tot el que he llegit sobre els rituals i les teories sobre de la fi del m\u00f3n de diferents cultures.<\/p>\n

Has trobat alguna cosa que es repeteixi en totes elles?<\/strong><\/p>\n

No ho s\u00e9… En m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 s\u00ed que vaig trobar que tenien una cosa en com\u00fa, una visi\u00f3 sobre els \u00abpobres blancs, que no saben que en algun moment seran aixafats perqu\u00e8 el cel i la terra s’estan acostant\u00bb. Per\u00f2, sobretot, jo he recollit all\u00f2 que em servia per distanciar-me de mi mateixa, dels meus codis esc\u00e8nics habituals. Per exemple, la idea de m\u00e8dium \u00ad\u2013el que est\u00e0 entre el cel i la terra\u2013, i els cenotes de la Pen\u00ednsula de Yucatan \u2013que s\u00f3n forats a la terra de trossos de meteorits que van caure del cel\u2013 formen part de l’imaginari de R.A.V.E.,<\/em> encara que no apareixen esc\u00e8nicament.<\/p>\n

Doncs aquest pes em feia pensar justament en el teu proc\u00e9s migratori, i com havies hagut de crear un territori i una tribu pr\u00f2pia lluny de la teva fam\u00edlia, i que havia calgut molta for\u00e7a per dir \u00abs\u00ed, soc aqu\u00ed\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Potser s\u00ed. Res no ha estat f\u00e0cil, per a mi. Estic molt satisfeta d’on he arribat, per\u00f2 no ha sigut senzill i potser he traslladat aquest esfor\u00e7 a la dansa amb una actitud com d’estar sempre empenyent. Ja no vull continuar aix\u00ed i, de fet, tota la primera part de la pe\u00e7a vaig amb el fre de m\u00e0 i, en altres moments, em proposo par\u00e0metres f\u00edsics m\u00faltiples que ajuden a contenir-me. S\u00e9 que la pe\u00e7a \u00e9s molt com soc jo, per\u00f2 tamb\u00e9 he buscat m\u00e9s versatilitat com a ballarina, permetre’m tocar altres textures.<\/p>\n

De quina manera la teva feina en solitari i la que fas en col\u00b7lectiu estan relacionades?<\/strong><\/p>\n

En un treball col\u00b7lectiu, jo puc dir \u00abblanc\u00bb i tu respondre \u00abblanc llet\u00bb. Sempre hi ha alguna cosa a recollir i en la uni\u00f3 de totes les mirades es genera una altra entitat,\u00a0 i aix\u00f2 \u00e9s molt ric, tot i que en moments puguis ser frustrant. La meva intenci\u00f3 en fer aquest solo era afirmar-me i dir: val, jo avui amb 43 anys, qu\u00e8 penso, qu\u00e8 opino, com em moc, quin llenguatge desenvolupo, de quina manera escric una pe\u00e7a… Si, amb les Big Bouncers o amb Jo\u00e3o Lima, organitzem marcs per definir qu\u00e8 queda fora i qu\u00e8 va a dins de cada creaci\u00f3, aqu\u00ed m’he deixat guiar molt per l’instint.<\/p>\n

De\u00a0tota manera, em costa molt pensar que\u00a0R.A.V.E.\u00a0\u00e9s un solo\u00a0perqu\u00e8 s\u00ed que he estat moltes hores\u00a0sola a l\u2019estudi, per\u00f2 tamb\u00e9 he creat tot un\u00a0equip per compartir, debatre i q\u00fcestionar el que feia, amb\u00a0Iv\u00e1n\u00a0Casc\u00f3n,\u00a0Sergi\u00a0Cerd\u00e1n, Rita Stivala, Miquel Casaponsa, Miquel Vich\u00a0Vila, \u00a0Pablo (Mo) Ram\u00edrez,\u00a0Maria\u00a0Magdalena\u00a0Garz\u00f3n, \u00a0Jo\u00e3o Lima, Trist\u00e1n P\u00e9rez Mart\u00edn y Rodrigo\u00a0Rammsy. \u00a0Aix\u00ed \u00e9s com entenc el\u00a0m\u00f3n.<\/p>\n

Des dels 14 anys estic en grups de treball, a l’escola nacional de dansa Nig\u00e8ria Soria on vaig estudiar, es treballava i decidia col\u00b7lectivament, no existia una figura de direcci\u00f3, nom\u00e9s de coordinaci\u00f3. Quan vaig arribar aqu\u00ed, em va costar molt entendre que nom\u00e9s podies ser director o int\u00e8rpret. Tampoc podia acceptar que, sense diners, no poguessis fer res. Jo els deia a les meves companyes: \u00abFem alguna cosa juntes\u00bb, i elles em contestaven: \u00abQuant em pots pagar?\u00bb. Ostres! Que jo era una sudaca<\/em> il\u00b7legal! Qu\u00e8 volien que els pagu\u00e9s? Llavors, els primers anys vaig intentar allunyar-me del que coneixia i seguir els m\u00e8todes que veia aqu\u00ed, per\u00f2 darrerament he volgut recuperar aquelles maneres de fer perqu\u00e8 hi ha aspectes que tenen molt de valor, com saber crear amb el que hi hagi, sense perdre l’esperan\u00e7a ni la qualitat del treball.<\/p>\n

En la presentaci\u00f3 de la pe\u00e7a que has escrit, parles d’un m\u00f3n sense humans.<\/strong><\/p>\n

La idea ve del llibre \u00bfHay mundo por venir? Ensayo sobre sos miedos y los fines<\/em> de D\u00e9borah Danowski i Eduardo Viveiros De Castro, on es diu que el planeta no ens necessita per\u00f2 que nosaltres s\u00ed que necessitem un lloc on estar, un planeta. I ho vinculo amb l’exposici\u00f3 de Mart al CCCB, on expliquen tots els experiments que s’estan fent a Mart per enviar-hi els quatre elegits perqu\u00e8 la humanitat no mori, mentre aqu\u00ed tenim un canvi clim\u00e0tic a sobre! Em mata aquesta obsessi\u00f3 de la nostra esp\u00e8cie i el lloc en el que ens hem col\u00b7locat en relaci\u00f3 amb tota la resta d’\u00e9ssers.<\/p>\n

Marina Garc\u00e9s parla de la condici\u00f3 p\u00f2stuma, que avui tot s\u00f3n colofons. I ni l’art, ni la dansa no poden donar respostes, per\u00f2 s\u00ed que poden generar bones preguntes i emocions. El t\u00edtol de la teva pe\u00e7a ens parla de festa i d’exterminaci\u00f3, alhora.<\/strong><\/p>\n

En realitat R.A.V.E.<\/em> (Revolutionary Agglomeration\u00a0for Voluntary Extermination) <\/em>\u00e9s una reivindicaci\u00f3 a la vida, encara que parteixo d’un \u00abbona nit i tapa’t\u00bb, \u00e9s contradictori, ja ho s\u00e9. Hi ha un moviment als Estats Units que vetlla per l’exterminaci\u00f3 volunt\u00e0ria que significa deixar de parir, amb el qual jo hi estic for\u00e7a d’acord, per\u00f2 l’acr\u00f2nim sona a les festes clandestines on es produeix una transformaci\u00f3 de l’estat mental i f\u00edsic del cos, i que \u00e9s una condici\u00f3 que m’interessa, no nom\u00e9s en el meu cos, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el del p\u00fablic.<\/p>\n

A m\u00e9s, aquesta creaci\u00f3 beu de les sensacions viscudes en la pand\u00e8mia, totes les pors i alguna esperan\u00e7a, es parlava de la fi del capitalisme… Despr\u00e9s ja sabem qu\u00e8 ha passat. Si ajunto la meva edat, la pand\u00e8mia i la situaci\u00f3 global del m\u00f3n, nom\u00e9s hi veig finals per\u00f2, en realitat, nosaltres no ens volem anar de cap manera.<\/p>\n

L’instint de preservaci\u00f3…<\/strong><\/p>\n

Per aix\u00f2 vaig arribar a la idea d’una transformaci\u00f3 constant amb un cos que no pot parar i va canviant de llenguatge i de textures non stop. Des de la primera Lucy que es va aixecar a agafar el fruit d’un arbre, ens transformem constantment, i aquesta adaptabilitat \u00e9s l’\u00fanica alternativa a l’eliminaci\u00f3. Aix\u00ed que R.A.V.E. <\/em>acaba semblant m\u00e9s una oda a la vida que no a la mort.<\/p>\n

I en aquesta insist\u00e8ncia \u00e9s on apareix l’humor.<\/strong><\/p>\n

M’hagu\u00e9s agradat que n’hi hagu\u00e9s una miqueta m\u00e9s, per\u00f2 em costa trobar l’humor sense la paraula.<\/p>\n

Al teu moviment hi ha molt d’humor.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed? De vegades jo em veig molt dram\u00e0tica i em pregunto com fer-ho per treure’m la sudaca<\/em> immigrant sense papers que porto dins i que se’m cola per tot arreu.<\/p>\n

Diria que l’esfor\u00e7 per la superviv\u00e8ncia, en la seva repetici\u00f3, pot acabar per fer riure. Penses en algun p\u00fablic en concret?<\/strong><\/p>\n

Jo dono molt de valor al temps d’alg\u00fa que ha pres la decisi\u00f3 d’anar al teatre i comprar una entrada, per aix\u00f2 vull cuidar aquesta experi\u00e8ncia compartida, que no vol dir que ho doni tot mastegat ni que s’hagi de sentir a gust tota l’estona. El que voldria \u00e9s que els vibr\u00e9s la cadira, que els mogu\u00e9s. I tan de bo es pugui veure en diferents pa\u00efsos perqu\u00e8 una mateixa pauta la dones a Barcelona, \u200b\u200ba Rosario o a la pen\u00ednsula de Yucat\u00e1n, i se’n va a connexions tan diferents que m’al\u00b7lucina. Ja fa anys que treballo for\u00e7a entre aquests tres pa\u00efsos, M\u00e8xic, Argentina i aqu\u00ed, i veure com responen davant d’una mateixa proposta \u00e9s una manera de con\u00e8ixer cada cultura. La pe\u00e7a anterior, per exemple, de manera impl\u00edcita tractava de la dictadura argentina (tot i que no tenim desapareguts en la fam\u00edlia, penso que aquella situaci\u00f3 ha quedat gravada en alguna part del meu cos). Aqu\u00ed, l’obra es va connectar amb un munt de coses per\u00f2 quan vaig presentar-la a Rosario, gaireb\u00e9 tothom la va relacionar amb aquell moment de la hist\u00f2ria, mentre que a M\u00e8xic la gent l’entenia de manera m\u00e9s universal.<\/p>\n

En general no m’imagino gent de la professi\u00f3 en la platea, tot i que m’interessa la seva visi\u00f3 per saber com encaixa la pe\u00e7a en el lloc que habito. Per\u00f2 ara estic especialment preocupada perqu\u00e8 ve la meva mare d’Argentina, i com que ballo despullada molta estona, l’haur\u00e9 de preparar abans. De fet, sempre que surto a escena, penso a la meva mare. I que vingui despr\u00e9s de 20 anys…<\/p>\n

Ser\u00e0 emocionant.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Haver pogut fer aquesta pe\u00e7a dona sentit a estar lluny d’ella… Si no, per qu\u00e8?<\/p>\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n

CECILIA COLACRAI presenta \u2018R.A.V.E. (Revolutionary Agglomeration for Voluntary Extermination)\u2019 al Mercat de les Flors del 7 al 9 d’octubre de 2022<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

Enlla\u00e7os de v\u00eddeo:<\/strong><\/p>\n

Disfigure Study (1991) – Meg Stuart\/Damaged Goods (Full work, remake 2002)<\/p>\n