{"id":114713,"date":"2022-10-24T10:43:33","date_gmt":"2022-10-24T10:43:33","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=2857"},"modified":"2023-06-15T09:49:35","modified_gmt":"2023-06-15T09:49:35","slug":"a-prova-de-so-per-laura-alcala-freudenthal","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/es\/blog\/a-prova-de-so-per-laura-alcala-freudenthal\/","title":{"rendered":"‘A prova de so’, per Laura Alcal\u00e1 Freudenthal"},"content":{"rendered":"

\u00abDespu\u00e9s de un rato, aparentemente cansada de su danza, se pos\u00f3 en el borde de la ventana<\/em>
\n\u00a0al sol; y una vez finalizado aquel raro espect\u00e1culo, me olvid\u00e9 de ella. Luego,
\n<\/em>cuando levant\u00e9 la vista, volvi\u00f3 a cautivar mis ojos. Intentaba retomar su danza,
\n<\/em>pero parec\u00eda tan r\u00edgida \u2013o tan torpe\u2013 que solo pod\u00eda revolotear en la parte inferior <\/em>
\ndel panel de vidrio, y cuando trataba de cruzarlo volando, no pod\u00eda\u00bb<\/em><\/p>\n

La muerte de la polilla<\/em>, Virgina Woolf<\/p>\n

Diu que comen\u00e7a a un jard\u00ed \u2013propi\u2013 al camp, a les afores de Sevilla, un espai \u00edntim i solitari, durant el ____ . All\u00e0 practica des de l\u2019observaci\u00f3 i des del contacte amb la natura. All\u00e0 escriu textos corporals a partir de l\u2019evocaci\u00f3 d\u2019un instant. All\u00e0 balla amb un os de cavall.<\/p>\n

Natalia Jim\u00e9nez Gallardo \u00e9s ballarina, core\u00f2grafa, docent i un clar referent de la creaci\u00f3 en dansa en l\u2019actualitat. Ella \u00e9s un d\u2019aquests perfils generadors que treballa amb la dansa per\u00f2 tamb\u00e9 per la dansa, per fer-ne de la comunitat un lloc millor. I \u00e9s des d\u2019aquest tarann\u00e0 que crea Woolf<\/em>, aquesta habitaci\u00f3 compartida amb Jordina Mill\u00e0 a on avui ens podem endinsar.<\/p>\n

Woolf<\/em> troba un punt de partida en el reencontre i l\u2019enamorament amb Virginia Woolf gr\u00e0cies a la proposta de la comissaria In\u00e9s Ruiz Artola qui, en temps de confinament, deman\u00e0 a vint dones artistes \u2013la Natalia entre elles\u2013 que compartissin la seva feina tot posant-la en relaci\u00f3 amb les paraules de l\u2019autora.<\/p>\n

En paral\u00b7lel, Natalia Jim\u00e9nez es veu endinsada en la creaci\u00f3 d\u2019aquest espectacle de dansa que va prenent forma com un conglomerat d\u2019interessos, associacions, aprenentatges i enamoraments art\u00edstics. Trobem un primer focus d\u2019inter\u00e8s en la identitat: la creadora ve de treballar durant m\u00e9s de deu anys en el projecte \u00abConjugaciones\u00bb, una recerca que inicia de la necessitat de compartir amb el p\u00fablic entorn la construcci\u00f3 de la identitat \u2013territori i g\u00e8nere\u2013. \u201cAquesta motivaci\u00f3 la va portar a establir un prol\u00edfic intercanvi epistolar amb l\u2019antrop\u00f2loga i especialista en estudis de g\u00e8nere, Leticia S\u00e1nchez Moy. I aquests di\u00e0legs, al seu torn, es van anar expandint amb Jorge Gallardo com a dramaturg\u201d (MACBA), qui a Woolf participa com a assistent de direcci\u00f3.<\/p>\n

Despr\u00e9s de treballar amb el trencament de les barreres arquitect\u00f2niques amb el projecte \u201cAULA\u201d \u2013a on el cos de la dansa incursiona l\u2019espai educatiu\u2013, Natalia Jim\u00e9nez ens parla ara del retorn a l\u2019espai teatre, com una necessitat. Convido a que ens imaginem l\u2019arna que Woolf descriu tan minuciosament, aquest \u201c\u00e9sser h\u00edbrid que passa desapercebut\u201d \u2013parafrasejant la pr\u00f2pia Natalia\u2013, com revoloteja, com vola de banda a banda \u201ca pesar del tama\u00f1o de los cerros, de la vastedad del cielo, del humo lejano de las casas (\u2026)\u201d i, des d\u2019aqu\u00ed, l\u2019espai esc\u00e8nic de Woolf: \u00c1ngela L\u00f3pez dibuixa una finestra que \u00e9s atravessada per la llum d\u2019 Irene Cantero, fa contrap\u00e8s amb un piano, dos cossos, la subtilesa del vestuari de Gloria Trenado, contemplem, es satura.<\/p>\n

\u00c9s tamb\u00e9 del projecte \u201cAULA\u201d d\u2019on la core\u00f2grafa recupera la pr\u00e0ctica \u201centrevistas de explicitaci\u00f3n\u201d de Federica Fratagnoli, que serveixen en el seu inici per a rescatar experi\u00e8ncies f\u00edsiques a partir d\u2019evocar-les. En aquesta ocasi\u00f3, Natalia Jim\u00e9nez transforma i posa el m\u00e8tode al seu servei com a disparador, indaga en la relaci\u00f3 entre cos i escriptura, re-visita preguntes i escriu. Despr\u00e9s, ofereix aquests textos a Jos\u00e9 Luis de Blas (dramaturg) que els hi dona forma esc\u00e8nica per Woolf.<\/p>\n

Per\u00f2 Woolf \u00e9s sobretot la decisi\u00f3 de Natalia Jim\u00e9nez d\u2019ajuntar-se amb Jordina Mill\u00e0. Woolf son dues improvisadores que tornen al teatre i senten que aquesta \u00e9s l\u2019habitaci\u00f3 pr\u00f2pia, habiten aquest espai esc\u00e8nic i apareix una habitaci\u00f3 compartida. Busquen treballar sobre el cos petit, sobre el detall, sobre el soroll i sobre com el cos que es mou amplifica els sons que li arriben. Sentim a Purcell, la solitud amb la que tot comen\u00e7ava segueix vigent. Tamb\u00e9 sentim la pres\u00e8ncia de tantes dones que han inspirat i acompanyat la core\u00f2grafa fins aqu\u00ed, amb una convidada especial, una que balla al ritme de l\u2019\u201col\u00e9 de la curra\u201d tot repiquetejant les castanyoles: Pepita Oliva ens fa de pont temporal i geogr\u00e0fic. Perqu\u00e8 \u00e9s gr\u00e0cies a elles, a les que han obert cam\u00ed, que estem avui aqu\u00ed parlant d\u2019una conquesta: no nom\u00e9s aconseguim habitar una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia sin\u00f3 que, a m\u00e9s, \u00e9s a prova de so.<\/p>\n

\u201cPero, para la mujer, pens\u00e9 mirando los estantes vac\u00edos, estas dificultades eran infinitamente
\nm\u00e1s terribles. <\/em>Para empezar, tener una habitaci\u00f3n propia, ya no digamos una habitaci\u00f3n
\ny a prueba de sonido, era algo impensable aun a principios del siglo diecinueve\u201d<\/p>\n

Una habitaci\u00f3n propia<\/em>, Virgina Woolf<\/p>\n

Laura Alcal\u00e1 Freudenthal<\/strong><\/p>\n

NATALIA JIM\u00c9NEZ<\/strong> presenta al Mercat de les Flors \u2018Woolf\u2019, del 28 al 30 d\u2019octubre de 2022<\/strong><\/a><\/p>\n

ENLLA\u00c7OS D’INTER\u00c9S:<\/strong><\/p>\n

Pr\u00e1ctica en la frontera al MACBA es viu (2013):<\/p>\n

https:\/\/www.macba.cat\/es\/exposiciones-actividades\/actividades\/practica-frontera-proyecto-<\/a><\/p>\n

\u201c’Woolf’ o el destello de los peces\u201d per Braulio Ortiz:<\/p>\n

https:\/\/www.diariodesevilla.es\/ocio\/natalia-jimenez-jordina-milla-woolf_0_1655535818.html<\/span><\/a><\/p>\n

Article \u201cEl curioso parentesco entre la gitana Pepita Oliva y Virginia Woolf\u201d de Eva D\u00edaz P\u00e9rez a:<\/p>\n

https:\/\/elpais.com\/cultura\/2017\/04\/21\/actualidad\/1492777114_044697.html<\/span><\/a><\/p>\n

Entrevista sobre \u201cManifiesto en la frontera\u201d a Mostra IN SITU (2013) :<\/p>\n