{"id":190431,"date":"2024-03-05T09:32:24","date_gmt":"2024-03-05T09:32:24","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=190431"},"modified":"2024-03-05T15:27:03","modified_gmt":"2024-03-05T15:27:03","slug":"la-llibertat-de-les-regles-per-joaquim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/la-llibertat-de-les-regles-per-joaquim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018La llibertat de les regles\u2019, per Joaquim Noguero"},"content":{"rendered":"\n

\u201cAmb un m\u00ednim de recursos, […] la funci\u00f3 de l\u2019equilibrista \u00e9s crear una sensaci\u00f3 de
llibertat infinita. Malabarista, ballar\u00ed, acr\u00f2bata, l\u2019equilibrista interpreta al cel els<\/em>
actes que d\u2019altres s\u2019acontentarien de fer a terra. La intenci\u00f3 \u00e9s for\u00e7ada i, alhora,<\/em>
perfectament natural; en el fons, el seu encant rau en la seva absoluta inutilitat. […]<\/em>
Cap art no emfatitza amb tanta claredat el profund impuls est\u00e8tic que tenim tots.<\/em>
[…] A difer\u00e8ncia d\u2019altres arts, el funambulisme \u00e9s directe, simple, no necessita<\/em>
int\u00e8rprets, no requereix cap explicaci\u00f3. L\u2019art \u00e9s l\u2019acte mateix, una configuraci\u00f3 m\u00e9s<\/em><\/em>
pura, i si hi trobem alguna bellesa \u00e9s pel sol plaer de contemplar-ho\u201d.<\/em>
Paul Auster: \u201cA la corda fluixa\u201d (1982)<\/p>\n\n\n\n

El ballet cl\u00e0ssic buscava l\u2019elevaci\u00f3, la ingravidesa de l\u2019\u00e0nima, les formes m\u00e9s lleugeres i elevades d\u2019una molt determinada concepci\u00f3 de bellesa. La seva est\u00e8tica responia a una dial\u00e8ctica occidental maniquea entre esperit i mat\u00e8ria, i la ballarina (l\u2019\u00e0nima) ho suportava tot per desenganxar-se de terra. Diva o reina, sota la pressi\u00f3 del cilici de les regles m\u00e9s dures, el ballet alliberava la immaterialitat del moviment, met\u00e0fora de l\u2019esperit, sotm\u00e8s el cos a una pressi\u00f3 extrema, amb l\u2019en<\/em> dehors<\/em> i les cinc posicions com a pista d\u2019enlairament d\u2019una nau sofisticad\u00edssima en el viatge a un altre planeta de condicions m\u00e9s extremes. En alguna mesura, convertir la ballarina en \u201cun avi\u00f3\u201d \u2014com deia una vegada Sebasti\u00e0 Gasch, amb una imatge futurista grata a les sensibilitats d\u2019avantguarda del segle XX\u2014 passava pel proc\u00e9s previ dels anys de f\u00f2rceps de la disciplina. El problema NO eren les regles (tota activitat humana n\u2019escull d\u2019alguna mena, tot codi les incorpora), sin\u00f3 l\u2019origen ideol\u00f2gic que les sostenia. Sols despullat el ballet d\u2019abans per les noves dramat\u00fargies d\u2019ara, sols nu del punt de vista interessat d\u2019aquell origen, sols un cop les regles s\u00f3n un peatge gratu\u00eft i autoimposat, la disciplina del ballet ha passat a ser un llenguatge m\u00e9s, una gram\u00e0tica que podem escollir o no, una altra eina. Per a Sol Pic\u00f3 les sabatilles vermelles de punta no s\u00f3n cap imposici\u00f3, sin\u00f3 una picada d\u2019ullet c\u00f2mplice, un salt de canal voluntari, punkarra<\/em> i tot.<\/p>\n\n\n\n

Si amb les t\u00e8cniques modernes i postmodernes de la dansa del segle XX, concebudes com a eina de coneixement del cos i dels components b\u00e0sics del moviment (equilibri i desequilibri, pes, transicions, formes…), el virtuosisme havia esdevingut sobrer perqu\u00e8 era gratu\u00eft, en canvi, ara i aqu\u00ed, en una dansa que s\u2019alia amb el circ i el funambulisme, la perfecci\u00f3 no \u00e9s sols est\u00e8tica, sin\u00f3 una \u00e8tica, una tria moral, pol\u00edtica, de vida. I aleshores hi torna a haver disciplina extrema, autodisciplina, per\u00f2 ara com a gest necessari per al resultat desitjable: no pas per no fallar al rei que mira (l\u2019espectador) sin\u00f3 al company que et necessita. La precisi\u00f3 \u00e9s aqu\u00ed respecte i amor. Comunica en la mateixa mesura que posa en comunicaci\u00f3 als seus integrants, una comunitat que suma difer\u00e8ncies individuals dins un col\u00b7lectiu heterogeni que es respecta i s\u2019ajuda. Perqu\u00e8 el circ t\u00e9 tres caracter\u00edstiques que cal aplicar a la dansa del franc\u00e8s Rachid Ouramdane a Corps extr\u00eames<\/em>: \u00e9s veritat, passa per la realitat, per la presentaci\u00f3 i no pas la representaci\u00f3; \u00e9s un exercici extrem de confian\u00e7a, de companyonia, de suport i recolzament extrems entre els seus int\u00e8rprets, perqu\u00e8 la seguretat d\u2019un no dep\u00e8n sols d\u2019un, i s\u00f3n \u2014som tamb\u00e9 nosaltres\u2014 una comunitat; i \u00e9s el territori per excel\u00b7l\u00e8ncia de la diversitat, dels frikismes<\/em> m\u00e9s diversos i simp\u00e0tics, el regne per excel\u00b7l\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia, per fi acceptable, de cossos i de c\u00e0nons que han escollit conviure, una q\u00fcesti\u00f3 que ha estat central en Ouramdane, que fins i tot t\u00e9 espectacles de dansa integrada, per\u00f2 on no hi ha discapacitats, sin\u00f3 literalment habilitats alternatives hiperespecialitzades, \u00e9s a dir, altament virtuoses en ess\u00e8ncia i d\u2019una microprecisi\u00f3 coreogr\u00e0fica extrema, no pas gratu\u00efta, sin\u00f3 exigida cada dia per la gimcanes al carrer de la vida normal. El circ i la dansa de Corps extr\u00eames<\/em> s\u00f3n l\u2019escola de mutants del professor Xavier a X-Men<\/em>. Hi cap tot, i l\u2019habilitat f\u00edsica \u00e9s molt m\u00e9s que mera fisiologia. \u00c9s identitat i una forma d\u2019integraci\u00f3 a la comunitat, al grup. La igualtat d\u2019oportunitats final nom\u00e9s \u00e9s possible amb el reconeixement de les difer\u00e8ncies de partida. Concebre l\u2019art, la cultura, la dansa com un llit de Procustes no iguala: retalla de forma criminal.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta tria t\u00e8cnica virtuosa (per dalt i per baix) d\u2019Ouramdane \u00e9s un gest formal, tamb\u00e9. En l\u2019art, Italo Calvino va defensar sempre la idea del marc com a delimitaci\u00f3 necess\u00e0ria, com a punt de partida que no restringia la llibertat, sin\u00f3 que la possibilitava perqu\u00e8 la creaci\u00f3 comenc\u00e9s just a partir d\u2019aquest punt: just en la imaginaci\u00f3 que calia per esquivar les restriccions autoimposades. Desapareixen aix\u00ed les limitacions socials heretades de fora, quan ens veiem for\u00e7ats a fer coses diferents, a buscar solucions noves a l\u2019autoexig\u00e8ncia escollida. No feien altra cosa Raymond Queneau, Georges Perec i la colla de l\u2019Oulipo en general: constru\u00efen i organitzaven teoremes verbals, de la mateixa manera que Ouramdane crea teoremes corporals. Sols aix\u00ed l\u2019operaci\u00f3 se sost\u00e9. Admira perqu\u00e8 funciona. Perqu\u00e8 imita el complex mecanisme de rellotgeria del Cosmos. Els cossos humans s\u2019enlairen i se sostenen sota les mateixes lleis de la gravetat, velocitat, pesos, atraccions i formes que sostenen els cossos celestes. I amb la mateixa bellesa. I amb id\u00e8ntica admiraci\u00f3. Equilibrisme i contorsionisme no s\u00f3n alienes a la tradici\u00f3 \u00e0rab de carrer (els pares d\u2019Ouramdane s\u00f3n d\u2019origen argel\u00ed), per\u00f2 el circ de Corps extr\u00eames<\/em> no cal explicar-lo per aqu\u00ed. Cal situar-lo en la nova dansa d\u2019avantguarda francesa, que n\u2019explora els l\u00edmits (aqu\u00ed, els d\u2019una mutant superdansa extrema, instal\u00b7lada en el pol contrari en qu\u00e8 J\u00e9r\u00f4me Bel tenia els de la seva no-dansa). Cal buscar-lo en aquesta tradici\u00f3 intel\u00b7lectual francesa d\u2019adopci\u00f3 volunt\u00e0ria de les regles, en l\u2019Oulipo, en Barthes… I no \u00e9s sols f\u00edsica. Aix\u00f2 ho saben els francesos des de sempre, des que Daudet va fer pujar el seu Tartar\u00ed de Tarasc\u00f3 als Alps a la segona novel\u00b7la que dedicava al personatge, i en aquella escalada extrema aquell homenet de no res, que no en tenia gens les condicions, creuava la collada impossible i feia el que no faria un heroi, simplement per una q\u00fcesti\u00f3 de cap.<\/p>\n\n\n\n

Els cossos extrems de Corps extr\u00eames<\/em> s\u00f3n, doncs, un exercici d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia. Una tria humana. Un aliatge d\u2019individus radicalment extrems al servei de la idea encara m\u00e9s extrema del que poden construir junts. L\u2019obra suma llenguatges, tamb\u00e9. Del v\u00eddeo en espais naturals a la casa de nines que \u00e9s tot muntatge esc\u00e8nic, de la dansa com a exercici compositiu al circ com a subratllat de l\u2019evid\u00e8ncia f\u00edsica, de la tendresa i l\u2019alian\u00e7a a la for\u00e7a i el coratge, de la solitud radical de cada tria a l\u2019amor comunitari que ha de regular-les, o de la m\u00fasica com a expressi\u00f3 metaf\u00f2rica del que no sabem dir m\u00e9s que movent-nos dins seu, sense sotmetre\u2019ns-hi. All\u00f2 de \u201cm\u00e9s alt, m\u00e9s lluny, m\u00e9s fort\u201d ja no \u00e9s sols un lema esportiu. Aqu\u00ed \u00e9s una met\u00e0fora de la vida. Cada dia ballem sobre el fil i som a la corda fluixa. Per aix\u00f2 Paul Auster, parlant d\u2019aquell altre gran funambulista que es deia Philippe Petit, escrivia que l\u2019equilibrisme \u00e9s un art solitari, una forma d\u2019abordar la pr\u00f2pia vida des del rac\u00f3 m\u00e9s fosc i secret del jo, per\u00f2 tamb\u00e9 que \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 per a tot(e)s, un relat exemplar de les \u00e0nsies de superaci\u00f3 humanes. Som desig. I aqu\u00ed el desig d\u2019elevaci\u00f3 ja no esdev\u00e9 com en el ballet una met\u00e0fora divina, sin\u00f3 singularment humana. La veritat que ent\u00e9n fins i tot l\u2019infant, perqu\u00e8 \u2014com tamb\u00e9 deia Auster\u2014 no necessita int\u00e8rprets. Aqu\u00ed no cal traduir res. \u00c9s i \u00e9s i \u00e9s. Ni m\u00e9s ni menys, vet aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Per aquesta immediatesa de fisicitat extrema, tot i contenir reflexions art\u00edstiques i espirituals, Corps extr\u00eames<\/em> \u00e9s una pe\u00e7a ideal per veure-la amb els adolescents m\u00e9s rebels. Fixem-nos en l\u2019artista que obre el v\u00eddeo de la pe\u00e7a: el 2021 Nathan Paulin va creuar sobre un cable d\u2019acer la mica m\u00e9s de mig quil\u00f2metre que separa la Torre Eiffel del teatre de Chaillot, seu de la companyia, i al festival Grec de l\u2019any passat travessava amb la mateixa facilitat el cel de Barcelona entre el portal de l\u2019\u00c0ngel i Gran Via, amb els edificis modernistes com a skyline<\/em> rere seu. L\u2019admiraci\u00f3 sense filtres que provoca l\u2019equilibri prodigi\u00f3s d\u2019aquest espectacular fun\u00e0mbul o l\u2019adrenalina que representa igualment l\u2019ascens vertical de l\u2019escaladora su\u00efssa Nina Caprez no reclamen explicaci\u00f3. Som en el regne de la pura evid\u00e8ncia. I fins i tot l\u2019adolescent menys disposat a cedir davant de cap autoritarisme i amb ganes de rebel\u00b7lar-se contra el poder adult reconeix la autoritat (la legitimitat) que els dona, a Paulin i Caprez, tenir tant de control sobre els seus respectius oficis i cossos. Per aquesta fisicalitat, la dansa pot ser un molt bon cam\u00ed d\u2019entrada a les arts. Ouramdane ho sap, i al Chaillot t\u00e9 programes adre\u00e7ats als joves amb menys oportunitats. El comprom\u00eds social que sempre ha mostrat a les seves peces, l\u2019ha est\u00e8s a la direcci\u00f3 de l\u2019equipament parisenc. Fer ballar als joves \u00e9s un pas m\u00e9s en aquesta direcci\u00f3: al capdavall, aprendre a ballar implica aprendre a dir qui som i a relacionar-nos amb els altres. A molts joves de l\u2019extraradi, mancats d\u2019oportunitats escolars, els regala tamb\u00e9 l\u2019ocasi\u00f3 de ser mirats amb ulls molt diferents, sense els prejudicis de por o recel habituals en molts dels seus conciutadans. \u00c9s un primer pas perqu\u00e8 puguin aspirar a aquella admiraci\u00f3 i evid\u00e8ncia de dalt. I, doncs, a substituir el divisme mercadot\u00e8cnic de l\u2019esport per una experi\u00e8ncia personal no competitiva, d\u2019autofixaci\u00f3 de l\u00edmits i horitzons, amb regles pr\u00f2pies compartides amb la fam\u00edlia triada (i no heretada) de qui tamb\u00e9 les reconeix.<\/p>\n\n\n\n

Pels seus or\u00edgens, Rachid Ouramdane ha experimentat en pell pr\u00f2pia all\u00f2 que deia aquell vell fil\u00f2sof de la Espanya invertebrada<\/em>. Que tot(e)s som nosaltres i les nostres circumst\u00e0ncies. A l\u2019escenari i al m\u00f3n. Si el context muta, el text es resignifica, i aleshores les nostres reaccions han de ser obligat\u00f2riament diferents i no podem restar fixos, imm\u00f2bils, fossilitzats, morts. D\u2019acord amb aix\u00f2, la dansa d\u2019Ouramdane ha estat sempre compromesa i en moviment: \u00e9s pol\u00edtica, \u00e9s pensament i, doncs, \u00e9s cultura en el sentit m\u00e9s ampli. No \u00e9s ideol\u00f2gica, no \u00e9s partidista, no ven identitat de manera fixa ni immutable. Treballa amb la tecnologia i amb la transversalitat dels llenguatges, amb grans grups i amb petits solos o duets, amb la transformaci\u00f3 esc\u00e8nica i amb la realitat documental, amb les accions en directe i amb els fets gravats, en teatres tancats o en grans espais oberts, amb persones de tota mena i amb els seus objectes. Si l\u2019hagu\u00e9ssim de definir, dir\u00edem que \u00e9s molt visual i pl\u00e0stic. En les seves peces, les idees s\u2019imposen per la creaci\u00f3 d\u2019escenes, perqu\u00e8 poeta es qui pensa en imatges. Al seu mapa conceptual, hi podrien constar com a quatre punts cardinals la deformaci\u00f3 expressionista d\u2019un quadre de Francis Bacon, l\u2019obertura i la p\u00e8rdua de refer\u00e8ncies espacials d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 de Gary Hill, el comprom\u00eds i l\u2019activisme de segons quina pel\u00b7l\u00edcula de Jacques Audiard o la narrativitzaci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de la realitat de les novel\u00b7les-reportatges d\u2019Emmanuel Carr\u00e8re. Com ells, Ouramdane se la juga a cada pe\u00e7a. Sense m\u00e8tode, \u00e9s a dir, sense partit pres, disposat a comen\u00e7ar de zero, segons li exigeixin la tem\u00e0tica escollida i les regles triades per fer el primer pas. No ho fa com a franc\u00e8s aix\u00f2 (m\u00e9s aviat desconfia de les identitats nacionals, com mostrava a Exposition universelle<\/em>). La seva mirada \u00e9s la de l\u2019artista d\u2019extraradi que se sap en els marges de cap visi\u00f3 oficial, un creador de mirada lateral, perif\u00e8rica, que no posa mai el pilot autom\u00e0tic. I, amb tot, feia aix\u00f2 mateix Jules Maigret, el fam\u00f3s inspector de Georges Simenon, quan a les novel\u00b7les deia enfrontar-se a cada nou cas \u201csense m\u00e8tode\u201d. Per tenir alguna oportunitat d\u2019entendre, per no deixar-se enganyar per cap presa de posici\u00f3 pr\u00e8via, per no deixar-se engavanyar per segons quin prejudici (pre-judici).<\/p>\n\n\n\n

Veia l\u2019altre dia Kung Fu Panda<\/em> amb el meu nebot petit, i fins i tot la pel\u00b7l\u00edcula de dibuixos animats ho tenia clar: el secret \u00e9s que no hi ha cap secret. Doncs, s\u00ed: la dessacralitzaci\u00f3 de la t\u00e8cnica \u00e9s un primer pas important per fer cam\u00ed. Matar els pares, no creure\u2019ls perqu\u00e8 s\u00ed. Assumir que NO hi ha un m\u00e8tode. Quina por, quedar-nos nus, per\u00f2 tamb\u00e9 quina il\u00b7lusi\u00f3! Si no hi ha \u201cf\u00f3rmula secreta\u201d, com a la pel\u00b7l\u00edcula de dibuixos li confessa el pare oca al seu fill panda adoptat, aleshores cal trobar la forma af\u00ed a cada cas. Si el secret \u00e9s que no hi ha cap condiment secret, cap m\u00e8tode com a vareta o poci\u00f3 m\u00e0gica que ho arregli tot, la m\u00e0gia resultant passar\u00e0 sempre pel reconeixement de la il\u00b7lusi\u00f3, per l\u2019il\u00b7lusionisme, per l\u2019ofici. Les dificultats s\u00f3n sols salvables pel virtuosisme, redu\u00eft al que cada cas necessiti, se sigui un virtu\u00f3s del piano o de moure\u2019s pel carrer sent cec i portar una vida normal amb qualitats i coneixements alternatius. Cuinar la recepta \u201ccom cal\u201d passa, doncs, per assumir que no hi ha una sola forma de fer-la, per\u00f2 que ens hi hem de posar amb tots els sentits alerta i el m\u00e0xim comprom\u00eds. Ouramdane no ha fet altra cosa al llarg d\u2019una traject\u00f2ria que el va fer ballar\u00ed d\u2019Alain Buffard o de Meg Stuart; fundador de les companyies Fin Novembre (1996) i, la seva per excel\u00b7l\u00e8ncia, L\u2019A (2007); creador resident a la Man\u00e8ge de Reims (2000-2004), a la M\u00e9nagerie de Verre de Par\u00eds (2005-2007) i al teatre de Gennevilliers (2007-2010); artista associat al Centre Cultural de Bonlieu, a Annecy (2005-2015), i al Th\u00e9\u00e2tre de la Ville (2010 a 2015), ja mentre dirigia el Centre Coreogr\u00e0fic Nacional de Grenoble (2016-2021), on ara hi tenim la catalana Aina Alegre. I finalment, des de fa tres anys, director del teatre de Chaillot, a Par\u00eds, assumint-ne la hist\u00f2ria de democratitzaci\u00f3 cultural i de comprom\u00eds popular.<\/p>\n\n\n\n

A Chaillot t\u00e9 sentit que hi faci el de sempre. Aix\u00f2 d\u2019aqu\u00ed mateix, a Corps extr\u00eames<\/em>. No tenir m\u00e8tode. Enfrontar-se de zero a l\u2019abisme de la creaci\u00f3 sobre el fil prim\u00edssim de cada cas i les seves circumst\u00e0ncies. Sense f\u00f3rmules f\u00f2ssils r\u00edgides i fent per trobar formes vives m\u00f2bils. Sense por i amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i coratge. Com Jules Maigret i el Kung Fu Panda. Sense prejudicis.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

RACHID OURAMDANE \/ Compagnie de Chaillot presenta ‘Corps extr\u00eames’ al Mercat de les Flors del 7 al 9 de mar\u00e7 de 2024 <\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

ENLLA\u00c7OS:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Presentaci\u00f3 al Teatre Chaillot<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n