{"id":188387,"date":"2024-02-04T10:00:14","date_gmt":"2024-02-04T10:00:14","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=188387"},"modified":"2024-02-05T08:13:29","modified_gmt":"2024-02-05T08:13:29","slug":"ars-combinatoria-per-magda-polo-pujadas","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/ars-combinatoria-per-magda-polo-pujadas\/","title":{"rendered":"\u201cArs combinatoria\u201d, per Magda Polo Pujadas"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u201cEls l\u00edmits del meu llenguatge s\u00f3n els l\u00edmits del meu m\u00f3n.\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\nLudwig Wittgenstein<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la trilogia d\u2019Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed Sudando el discurso (2015)<\/em>, The Touching community <\/em>(2015) i \u00c8pica <\/em>(2017), el ballar\u00ed i core\u00f2graf empr\u00e8n un nou viatge amb ALBA (2023). Del llat\u00ed albus<\/em>, l’alba fa refer\u00e8ncia a la primera llum del dia abans que surti el sol. \u00c9s un comen\u00e7ament, una aurora, una albada, un crepuscle i el color que la representa \u00e9s el blanc. El blanc que remet al vestit que els sacerdots utilitzen i porten damunt de l’h\u00e0bit per celebrar els oficis -en especial el del baptisme- que representa el comen\u00e7ament d\u2019un nou cam\u00ed. En la poesia, l’alba es coneix com un subg\u00e8nere literari dels trobadors en qu\u00e8 es relata el malestar dels amants que, despr\u00e9s de passar la nit junts, s’han de separar quan arriba aquest instant del dia perqu\u00e8 temen \u00e9sser descoberts com a infidels. Els primers rajos de llum que s\u00f3n visibles abans de la sortida del sol fan d\u2019aquest moment un moment especial en qu\u00e8 tot s\u2019il\u00b7lumina, tot recomen\u00e7a, sense renunciar mai, per\u00f2, a les conseq\u00fc\u00e8ncies del passat i sense desprendre\u2019s, tampoc, de les intu\u00efcions de l\u2019avenir.<\/p>\n\n\n\n

ALBA \u00e9s un poemari de llum amb les seves ombres on, amb l\u2019art de la combinat\u00f2ria -com en el llibre Cent mille milliards de po\u00e8mes<\/em> de Raymond Queneau-, tot \u00e9s possible. I on la intersecci\u00f3 de llenguatges art\u00edstics hi \u00e9s ben present. Per\u00f2 no nom\u00e9s la intersecci\u00f3 com a espai que es comparteix, sin\u00f3 com a una operaci\u00f3 entre els conjunts de regles i patrons que combinen, a la vegada, lletres, sons i moviments.  L\u2019inici i el final d\u2019ALBA s\u2019inspiren en un pal\u00edndrom circular del compositor minimalista Tom Johnson, que va, que ve, endavant, endarrere, que es capi cueja amb la m\u00fasica que t\u00e9 com a comesa despertar els ballarins que estan adormits en la penombra de la nit, en el passat que deixa de ser passat per ser present, un present vestit amb la for\u00e7a del c\u00e0lcul i de la precisi\u00f3 motora. El cant dels ocells matiners, com a paisatge sonor que pinta l\u2019escena, acompanya aquesta albada corporal delicada com no podia ser d\u2019una altra manera. Despr\u00e9s, quan tot recomen\u00e7a, s\u2019esdevenen els primers passos, les primeres paraules, els primers pensaments que, t\u00edmidament, emergeixen d\u2019una coreografia que es gronxa en la frontissa de les caplletres de la voluntat de la fusi\u00f3 de les arts. ALBA \u00e9s una aventura a la qual ens hi acompanyen diferents personatges -artistes, m\u00fasics i escriptors-, alguns d\u2019ells s\u00f3n ben definits i evidents, d\u2019altres, se\u2019ns presenten m\u00e9s amagats, discrets en el seu apar\u00e8ixer -com, per exemple, Isaac Alb\u00e9niz o Claude Debussy i el record de les seves melodies seductores i sinuoses- per\u00f2 tots ells ajuden a l\u2019espectador a transitar pel formalisme que marca la personalitat d\u2019ALBA. Perqu\u00e8 ALBA \u00e9s una obra que descansa al bell mig de la quietud i del moviment, que s\u2019aferra a una sextina de Brossa -dedicada al pare del dodecafonisme vien\u00e8s Arnold Sch\u00f6berg-, que imita Johann Sebastian Bach amb una m\u00fasica fugada feta des de l\u2019hic et nunc<\/em>, que s\u2019alimenta dels versos l\u00e8sbics del poemari Terra de Mai<\/em> de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al per desplegar camins coreogr\u00e0fics que uneixen matem\u00e0tica i llengua amb el joc permutatiu i els rearranjaments de la veu de Maria Arnal, que poua de la inspiraci\u00f3 po\u00e8tica que infon m\u00fasica i pres\u00e8ncia a l\u2019espai, que desplega, amb les seves espurnes d\u2019enginy, m\u00faltiples escenaris que pertanyen, per a uns instants, als dels millors dels mons possibles. ALBA \u00e9s una tap\u00eds teixit per escales pentat\u00f2niques, modes frigis en re menor i melodies minimalistes que malden per trobar el nord dels cossos que no poden perdre\u2019s perqu\u00e8 saben quin \u00e9s el seu rumb despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de l\u2019exist\u00e8ncia. Tot es bescanvia, tot es combina amb patrons que condueixen a l’auto-semblan\u00e7a, concepte b\u00e0sic de la geometria fractal, i a l\u2019auto-difer\u00e8ncia, tautologia dels que hi ballen repetint-se a la manera rizom\u00e0tica de Deleuze.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ars combinatoria <\/em>de la m\u00fasica, el moviment, les paraules i els jocs de llum d\u2019ALBA proposa al p\u00fablic una immersi\u00f3 en la bellesa i el joc, en la calma i el gaudi. Els seus moviments erigeixen una dansa preciosa i abstracta, que viu i es deu a la forma, on els cossos dels ballarins es donen a la naturalitat dels gestos calculats i on el xiuxiueig de les veus que d\u2019ells ressona s\u2019evapora en un escenari senzill que, amb la base d\u2019un quadrat, s\u2019hi construeix, en diferents moments, un triangle que explora la permutaci\u00f3 espacial. El resultat respon a un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge -per part dels ballarins i el pianista- d\u2019un virtuosisme formal que va de la foscor a la llum, del no-res a l\u2019\u00e9sser, de la caren\u00e7a a la plenitud. Tots hi participen amb una finalitat: suavitzar la m\u00fasica, amorosir els poemes i entendrir el cos per fer quelcom delicat i prec\u00eds, perqu\u00e8 nom\u00e9s cal maldar per un cos tou, amable i gener\u00f3s, com ho \u00e9s ALBA. I per aix\u00f2, en definitiva, ALBA \u00e9s un clar exemple d\u2019ars combinatoria, <\/em>que ens pot recordar Ramon Llull i la seva combinaci\u00f3 mec\u00e0nica de cercles i diagrames per representar conceptes b\u00e0sics i que es podia expressar en un llenguatge universal on les veritats fonamentals i els seus raonaments corresponents hi encaixaven perfectament; que ens recorda, tamb\u00e9, Gottfried Wilhelm Leibniz i el sistema deductiu amb el qual volia derivar, inventar i expressar conceptes complexos mitjan\u00e7ant uns s\u00edmbols alg\u00e8brics i unes regles amb les quals fonamentar una ci\u00e8ncia universal en un llenguatge formalitzat -que proced\u00eds a la manera de la l\u00f2gica i la matem\u00e0tica- gr\u00e0cies al qual poguessin \u00e9sser expressats tots els conceptes, per damunt de la parcialitat i les difer\u00e8ncies dels altres llenguatges.<\/p>\n\n\n\n

Magda Polo Pujadas<\/strong><\/p>\n\n\n\n

AIMAR P\u00c9REZ GAL\u00cd estrena ‘Alba’ al Mercat de les Flors del 8 a l\u201911 de febrer de 2024<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

BIBLIOGRAFIA:          <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Brossa, Joan (1987). Viatge per la sextina (1976-1986).<\/em> Barcelona: Quaderns Crema.<\/p>\n\n\n\n

Johnson, Tom (1996). Self-Similar Melodies<\/em>. Nova York: Two Eighteen Press.<\/p>\n\n\n\n

Queneau, Raymond (1961). Cent mille milliards de po\u00e8mes<\/em>. Par\u00eds: Gallimard.<\/p>\n\n\n\n

Queneau, Raymond (2006). Ejercicios de estilo<\/em>. Madrid: C\u00e1tedra.<\/p>\n\n\n\n

Leibniz, Gottfried Wilhelm Freiherr von (1992). Disertaci\u00f3n sobre el arte combinatorio<\/em>. Santiago e Chile: Ediciones Universidad Catolica de Chile.<\/p>\n\n\n\n

Llull, Raimon (2022 ). Art demostrativa. Regles introduct\u00f2ries a la pr\u00e0ctica de l\u00b4Art demostrativa<\/em>. Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat.<\/p>\n\n\n\n

Mar\u00e7al, Maria Merc\u00e8 (2020). Dir\u00e9 tu cuerpo<\/em>. Barcelona: Ultramarinos Editorial.<\/p>\n\n\n\n

Mar\u00e7al, Maria Merc\u00e8 (1982). Terra de Mai<\/em>. Barcelona: papers Erosius.<\/p>\n\n\n\n

Mestres Quadreny (2000). Pensar i fer m\u00fasica<\/em>. Barcelona: Editorial P\u00f2rtic.<\/p>\n\n\n\n

Mestres Quadreny (2010). Tot muda de color al so de la flauta<\/em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Rondeau, Corinne (2013). Lucinda Childs: Temps \/ Danse<\/em>. Par\u00eds: Centre national de la danse.<\/p>\n\n\n\n

VV. AA. (2016). Oulipo. Ejercicios de literatura potencial<\/em>. Buenos Aires: Caja negra Editora<\/p>\n\n\n\n

Wittgenstein, Ludwig ( 2012). Tractatus Logico-philosophicus<\/em>. Madrid: Alianza Editorial.<\/p>\n\n\n\n

Wittgenstein, Ludwig ( 2021). Investigaciones filos\u00f3ficas<\/em>. Valencia: Editorial Trotta.<\/p>\n\n\n\n

ENLLA\u00c7OS<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

https:\/\/www.aimarperezgali.com\/<\/a><\/p>\n\n\n\n

V\u00cdDEOS:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ars Magna de Ramon Llull:<\/p>\n\n\n\n

\n