{"id":186666,"date":"2023-11-26T07:57:36","date_gmt":"2023-11-26T07:57:36","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=186666"},"modified":"2023-11-27T08:03:26","modified_gmt":"2023-11-27T08:03:26","slug":"abandonar-la-nocio-del-solo-per-una-hipotesi-del-duet-per-azucena-moya","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/abandonar-la-nocio-del-solo-per-una-hipotesi-del-duet-per-azucena-moya\/","title":{"rendered":"‘Abandonar la noci\u00f3 del solo per una hip\u00f2tesi del duet’, per Azucena Moya"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u201cWherever I am the dance is. Instead of dancing wherever I am, I choose the time<\/em><\/p>\n\n\n\n

and space to play dance.\u201d<\/em><\/p>\nDEBORAH HAY, My body, the buddhist.<\/em><\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

A la tardor de 1988 el poeta Jean-Louis Giovannoni i la core\u00f2grafa Line de Fages van crear un espectacle anomenat Ce qui bouge la voix<\/em>, que va ser enregistrat en v\u00eddeo al centre d\u2019arts esc\u00e8niques La Ferme du Buisson, a prop de Par\u00eds. En aquesta creaci\u00f3 el binomi entre veu i cos va posar de manifest, com aix\u00ed ho explica H\u00e9l\u00e8ne Laplace-Claverie, que un solo de dansa acompanyat per una veu que recita, deixa de ser un solo, per obrir-se a la idea de duet, ja que el di\u00e0leg entre els dos cossos (encara que un no es mogui) i el di\u00e0leg de dues veus (encara que una no parli) \u00e9s evident en veure\u2019ls a tots dos a l\u2019escenari. La relaci\u00f3 d\u2019aquesta pe\u00e7a datada del s. XX i Call Alice<\/em> de Temporary Collective estrenada al 2021 – tot i la dist\u00e0ncia temporal – \u00e9s que totes dues han proposat abandonar la noci\u00f3 del solo per nombrar-lo duet, utilitzant com a elements principals el cos i la veu. Tot i aix\u00ed, la hip\u00f2tesi del duet que defensa Laplace-Claverie est\u00e0 basada en la pres\u00e8ncia f\u00edsica dels dos artistes, mentre que a Call Alice<\/em> trobem una forma contempor\u00e0nia de dilatar encara m\u00e9s la controv\u00e8rsia. Qu\u00e8 passa doncs si la pres\u00e8ncia d\u2019una de les dues artistes d\u2019aquest duet, desapareix? Segueix sent un duet? O es transforma en un solo?<\/p>\n\n\n\n

Call Alice<\/em> proposa una conquesta de l\u2019abs\u00e8ncia i genera aix\u00ed, un espai i una temporalitat concretes per tot all\u00f2 que no hi \u00e9s present. El duet encarnat sobre un sol cos, el de la core\u00f2grafa Tereza Ondrov\u00e1, \u00e9s la confabulaci\u00f3 de les dues artistes Tereza i Francesca Foscarini, que degut a la crisi sanit\u00e0ria de la covid-19 i el confinament, es veuen for\u00e7ades a treballar la pe\u00e7a en un format online. El proc\u00e9s de creaci\u00f3 es basa en el material documental enregistrat de les trucades, missatges i trobades virtuals entre les dues artistes, Tereza i Francesca. La relaci\u00f3 personal i la semblan\u00e7a f\u00edsica entre les dues ballarines ha sigut un dels punts de partida per parlar sobre temes que preocupen a ambdues, com l\u2019alteritat, la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi, la recerca de noves maneres de sobreviure o la reflexi\u00f3 sobre les arts esc\u00e8niques.<\/p>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 de com transformar el que aparentment \u00e9s categoritzat com un solo, per a que sigui llegit com un duet, apareix sobretot en la posada en escena. \u00c9s durant aquest proc\u00e9s de materialitzaci\u00f3, quan la core\u00f2grafa txeca convida a les integrants de Temporary Collective: la dramaturga i core\u00f2grafa Monica Gillette i la directora de teatre Petra Tejnorov\u00e1, per definir com ser\u00e0 la pres\u00e8ncia virtual de Francesca Foscarini durant l\u2019espectacle. Aix\u00ed ho explica Tereza durant una entrevista feta per la plataforma de dansa europea Aerowaves, qui va seleccionar al grup Temporary Collective com a companyia destacada al 2014.<\/p>\n\n\n\n

El resultat d\u2019aquesta recerca \u00e9s un dispositiu esc\u00e8nic constru\u00eft mitjan\u00e7ant vacu\u00eftats que permeten fer present el proc\u00e9s pel qual van passar les dues artistes. Francesca pot ser llegida com a veu acusm\u00e0tica, terme utilitzat pel fil\u00f2sof W. Benjamin per descriure la condici\u00f3 immaterial de la veu radiof\u00f2nica, ja que la veu no t\u00e9, des del punt de vista dels oients, una imatge o un cos. No obstant, tamb\u00e9 apareix com a veu encarnada en Tereza i com a interlocutora a qui s\u2019adre\u00e7a la ballarina. D\u2019aquesta manera, per cada proposta hi ha m\u00faltiples opcions de lectura, alliberant espai per fer noves relacions i associacions que potser no eren evidents en un primer moment.<\/p>\n\n\n\n

Un altre exemple de la multiplicitat pel que fa a la lectura de l\u2019espectacle, \u00e9s el t\u00edtol: Alice<\/em>. Si tenim en compte que l\u2019origen de la pe\u00e7a rau en el material documental i el to personal, potser ens sobta que no hagin utilitzat el nom de les int\u00e8rprets Francesca o Tereza. Tot i aix\u00ed, aquesta tria \u00e9s volunt\u00e0ria i forma part del dispositiu, el qual genera constantment nous espais pel di\u00e0leg, la interrogaci\u00f3 i la fermentaci\u00f3 d\u2019idees. Amb aquest objectiu utilitzen el nom fictici Alice<\/em> per crear una dist\u00e0ncia sem\u00e0ntica entre la realitat dels cossos i la seva hist\u00f2ria, i aix\u00ed poder desprendre\u2019s d\u2019un \u00fanic significat i oferir al p\u00fablic l\u2019opci\u00f3 de construir noves narracions.<\/p>\n\n\n\n

En el treball de la core\u00f2grafa Tereza Ondrov\u00e1 hi ha una l\u00ednia d\u2019inter\u00e8s art\u00edstic basada en la veu i els espais de di\u00e0leg – ja siguin virtuals o presencials – amb altres artistes o amb el p\u00fablic. Aquesta voluntat d\u2019investigar les relacions humanes i la comunicaci\u00f3 \u00e9s l\u2019eix principal dels projectes que la core\u00f2grafa ha desenvolupat conjuntament amb Temporary Collective. El grup creat al 2017 per la directora de teatre i cine Petra Tejnorov\u00e1 i la core\u00f2grafa i ballarina Tereza Ondrov\u00e1, \u00e9s una plataforma d\u2019artistes interessades sobretot en la correspond\u00e8ncia i la hibridaci\u00f3 de diferents llenguatges art\u00edstics. D\u2019entre les \u00faltimes creacions del col\u00b7lectiu es poden trobar duets i solos de dansa que experimenten amb el so i la veu, aix\u00ed com tamb\u00e9 instal\u00b7lacions sonores: com Geo (2023), Voices<\/em> (2021), Duets <\/em>(2019) o Silent <\/em>(2021) una proposta participativa programada a Fira T\u00e0rrega al setembre del 2023.<\/p>\n\n\n\n

Azucena Moya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

TEMPORARY COLLECTIVE (Ondrov\u00e1, Tejnorov\u00e1 and collective) presenta ‘Call Alice’ de l’1 al 3 de desembre de 2023<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Benjamin, Walter. Radio Benjamin ed. Lecia Rosenthal, Akal: 2015, pp. 261 y 277.<\/p>\n\n\n\n

Hay, Deborah. My body, the buddhist. Wesleyan University Press: 2000.<\/p>\n\n\n\n

Laplace-Claverie, H\u00e9l\u00e8ne. \u201cLa voix bouge, pour ainsi dire, le corps: un pas de deux entre danse et po\u00e9sie\u201d, Revue des sciences humaines [En ligne], n\u00ba 339, 2020, mis en ligne le 01 janvier 2023, consult\u00e9 le 18 novembre 2023. URL : http:\/\/journals.openedition.org\/rsh\/325 ; DOI : https:\/\/doi.org\/10.4000\/rsh.325.<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies audiovisuals:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n