{"id":185943,"date":"2023-10-30T16:01:17","date_gmt":"2023-10-30T16:01:17","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=185943"},"modified":"2023-11-02T12:41:35","modified_gmt":"2023-11-02T12:41:35","slug":"les-sirenes-de-titan-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/les-sirenes-de-titan-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"\u2018Les sirenes de Titan\u2019, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u201cAra tothom sap com trobar el sentit de la vida dins d\u2019un mateix. Per\u00f2 la humanitat no sempre va ser tan afortunada. Fa menys d\u2019un segle els homes i les dones no tenien tan f\u00e0cil l\u2019acc\u00e9s a les capses del trencaclosques que portem dins.\u201d<\/p>\nKurt Vonnegut: Les sirenes de Titan<\/em> (1959)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019univers creatiu de Sol Pic\u00f3 t\u00e9 \u00e0nima femenina, fins i tot quan posa homes en escena. En aquests casos (l\u2019Israel Galv\u00e1n de Paella Mixta<\/em>, el Valent\u00ed Rocamora d\u2019El llac de les mosques<\/em>, el partenaire<\/em> amb to clownesc de tendre august a Malditas plumas<\/em> o les vuit b\u00e8sties virils de totes les edats de Dancing with frogs<\/em>), els exemplars masculins se\u2019ns presenten salpebrats per la mirada trapella d\u2019una nena que es posa a jugar-hi com qui treu els ninots de la capsa i mira somrient a veure qu\u00e8 aguanten, com van de resist\u00e8ncia, si se\u2019ls obliga als mateixos espagats vitals que han hagut d\u2019aguantar elles.<\/p>\n\n\n\n

Aleshores, la creadora ens els ensenya divertits, per\u00f2 essencialment un desastre. Els exagera com pr\u00ednceps hipermasculinitzats, que actuen igual que nens fora de lloc, tendrament rid\u00edculs, inflats amb formes expressionistes, vistos sota una lupa d\u2019augment que els satiritza fins a trencar en mil bocins la imatge deformant que el mirall els torna estrafeta. Aqu\u00ed no hi ha besos que valguin: els pr\u00ednceps li surten directament granotes i gripaus fastigosos. Sense excuses, perqu\u00e8 s\u00ed, perqu\u00e8 toca, perqu\u00e8 som aix\u00ed, un cop capgirada la perspectiva hist\u00f2rica de la mirada masculina de sempre. I, amb tot, la core\u00f2grafa extreu sovint el millor partit d\u2019aquests int\u00e8rprets portats al l\u00edmit. Als dits de Sol Pic\u00f3, hi ha homes que brillen com supernoves, a punt de l\u2019explosi\u00f3 d\u2019humor amb qu\u00e8 els espectadors agraeixen el seu sacrifici en escena. Un exercici cat\u00e0rtic. Amb els pr\u00ednceps de conte, la Sol \u00e9s la nena que veu que el Rei va nu i s\u2019atreveix a dir-ho. Posa les coses a lloc, per deute hist\u00f2ric. Per aix\u00f2 hi sintonitzen tan b\u00e9 les espectadores grans, que s\u2019agafen el seu \u00absoc major i qu\u00e8\u00bb com un crit de guerra. Saben de qu\u00e8 va tot plegat i s\u2019hi troben venjades. \u00c9s aix\u00f2, per tots els Santos! L\u2019\u00e0nima valenciana \u00e9s aix\u00ed d\u2019animal, de fallera i de carrer, d\u2019intel\u00b7ligentment guerrera.<\/p>\n\n\n\n

Hi connecten les dones grans… i s\u2019hi enganxa tothom. Com a creadora \u00e9s l\u2019artista m\u00e9s destacada per omplir el buit que l\u2019oper\u00edstic valenci\u00e0 Carles Santos va deixar en el nostre ecosistema esc\u00e8nic. Tamb\u00e9 la relaciono amb el poeta Joan Brossa i el seu gust per l\u2019il\u00b7lusionisme, el cabaret, la sorpresa i tot gest disruptiu contra les regles m\u00e9s cl\u00e0ssiques, amb una relaci\u00f3 continuada i sense complexos amb les formes de la cultura popular, sigui tradicional o de masses. La piconadora Pic\u00f3 funciona amb tot tipus de p\u00fablics gr\u00e0cies a aquesta immediatesa de referents, a l\u2019humor, a l\u2019energia f\u00edsica, a l\u2019esclat pl\u00e0stic, al virtuosisme provocador i al to divertidament barrut, barroer, de barri, de barra de bar, de casa cabaretera de barrets, de qui barrina i barrina i no para, perqu\u00e8 tot plegat \u00e9s molt m\u00e9s pensat del que podria semblar primer per la naturalitat de la core\u00f2grafa i la immediatesa de les seves accions m\u00e9s esbojarrades. Tampoc \u00e9s que ho calcul\u00e9s gaire, de crear aquesta marca est\u00e8tica i \u00e8tica. Li va sortir per car\u00e0cter. T\u00e9 alhora \u00e0nima de diva i de germana gran. Com a dona cr\u00edtica i enjogassada li ha sortit natural disfressar-se al llarg dels anys de cigne, de sirena, de mona Chita o, com aqu\u00ed, de Big Band llumin\u00f3s en expansi\u00f3 permanent, concebut l\u2019univers com una bossa amni\u00f2tica i qualsevol esquerda planet\u00e0ria o entrada de cova marciana, com un reflex venusi\u00e0 vulvar, un cosmos obert a la vida.<\/p>\n\n\n\n

La dansa de base contempor\u00e0nia, flamenca i de puntes cl\u00e0ssiques de Sol Pic\u00f3, l\u2019univers butoh i contemporani de Natsuki i la fisicalitat explosiva passada per DV8 de Charlotta \u00d6fverholm presenta el tercet gaireb\u00e9 com tres sirenes provinents de Titan, el sat\u00e8l\u00b7lit de Saturn. A una core\u00f2grafa com Pic\u00f3, que va titular Sirena a la plancha<\/em> una pe\u00e7a de reivindicaci\u00f3 ecologista, l\u2019univers de Kurt Vonnegut no li ha de resultar gens marci\u00e0. El to futurista de Titanas<\/em> \u00e9s tan de dist\u00f2pia com, en general, de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en el moment de l\u2019explosi\u00f3 primordial. Aix\u00ed que la uneixen a Vonnegut la senzillesa aliada amb l\u2019humor m\u00e9s atrevit, els cossos estranys i les l\u00ednies laterals amb el mateix protagonisme que all\u00f2 que cr\u00e8iem principal, personatges arrossegats per circumst\u00e0ncies cosmol\u00f2giques que els superen o una mirada que a estones pot semblar pessimista i desesperan\u00e7ada pel que ens espera, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s c\u00e0lida, entendrida davant la fragilitat humana i identificada amb ella. \u00bfSol Pic\u00f3 \u00e9s una Vonnegut amb sabatilles vermelles? Per qu\u00e8 no. Tots dos n\u2019han fet un cosmos propi, personal i marci\u00e0, de l\u2019univers hiperfragmentat de la cultura popular.<\/p>\n\n\n\n

La titana Sol Pic\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s Tit\u00e0nia al bosc de Shakespeare. Quan s\u2019envolta de creadores tan fetilleres i potents com les seves companyes d\u2019ara i tot el cor de veus que les real\u00e7a, la core\u00f2grafa tamb\u00e9 podria dir all\u00f2 que li llegim dir a la reina de les fades de Somni d\u2019una nit d\u2019estiu<\/em>: \u00abConvers\u00e0vem i ens f\u00e8iem confid\u00e8ncies, \/ i s\u00e8iem a la sorra daurada de Nept\u00fa\u00bb. Ni escrit expr\u00e9s per a les tres magues d\u2019ara. Amb un punt de partida similar a We Women<\/em> (aquella pe\u00e7a de fa anys, amb dones que es reivindiquen com a tals, centres de l\u2019univers en la seva condici\u00f3 de mares de la carn i de noves concepcions de la mirada), Titanas<\/em> salta del foc de camp d\u2019aleshores i la humilitat d\u2019aquell petit campament com de refugiades, tan farcit d\u2019emocions, a la fredor de l\u2019hiperespai estel\u00b7lar d\u2019aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 amb Natsuki i \u00d6fverholm. El cor de veus hi afegeix la m\u00fasica de les esferes que hi feia falta, l\u2019embolcall emocional. Un acompanyament que tant recorda el paper cl\u00e0ssic del cor grec a les trag\u00e8dies com la funci\u00f3 de partitura dram\u00e0tica amb qu\u00e8, a vegades, se n\u2019havien servit creadors belgues com Sidi Larbi Cherkaoui o Alain Platel a Les Ballets C de la B.<\/p>\n\n\n\n

A Titanas<\/em>, la m\u00fasica de Judit Farr\u00e9s exerceix de l\u00edquid amni\u00f2tic, i embolica i protegeix en tot moment la criatura. Una criatura que neix amb un esclat de llum: les projeccions visuals de Milosh Luczynski, un mapping<\/em> de creaci\u00f3 lum\u00ednica que agafa tot tipus de textures, del cristall de gla\u00e7 i els blancs fantasmag\u00f2rics al foc de les estrelles. No hi ha d\u2019altra llum en aquest espectacle que la que sorgeix del treball de Luczynski, que pren vida pr\u00f2pia i col\u00b7loca les int\u00e8rprets en una altra escala. Hi ha m\u00e0gia en l\u2019univers de llums ballades i de veus cantades que embolcalla el regal d\u2019aquests tres cossos madurs. Una hist\u00f2ria del cosmos en qu\u00e8, a estones, tamb\u00e9 sembla contenir una hist\u00f2ria de l\u2019art, dels rostres coberts de Magritte a pinzellades mat\u00e8riques o p\u00edxels digitals. S\u00f3n Titanas<\/em> com a argila primig\u00e8nia, deesses paganes, superhero\u00efnes de la ment. Val qualsevol registre, tot cos, qualsevol art, per dir el que cal dir: que ja n\u2019hi ha prou.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SOL PIC\u00d3, NATSUKI i CHARLOTTA \u00d6FVERHOLM presenten ‘Titanas’ del 2 al 5 de novembre, al Mercat de les Flors<\/a><\/mark><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Links:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Web de Sol Pic\u00f3<\/strong><\/a><\/mark><\/p>\n\n\n\n

\n