{"id":185155,"date":"2023-09-11T14:23:04","date_gmt":"2023-09-11T14:23:04","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=185155"},"modified":"2023-10-05T11:02:59","modified_gmt":"2023-10-05T11:02:59","slug":"voyeurs-de-la-fragilitat-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/voyeurs-de-la-fragilitat-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘Voyeurs de la fragilitat’, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"\n

\u00abLa difer\u00e8ncia entre les pintures del Bosco i les
d\u2019altres \u00e9s que […] ell es va atrevir a pintar
l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 tal com \u00e9s per dins\u00bb.<\/p>Josep Pijoan: Summa Artis<\/em> (1927)<\/cite><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

La Taimada busca una dansa expressiva, la comunicaci\u00f3 de la fragilitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, el contrast dels cossos i la viol\u00e8ncia de la mirada que hi depositem, voyeurs<\/em>, a vegades cruels. La companyia neix el 2004, amb Olga \u00c1lvarez en di\u00e0leg amb un quadre expressionista hom\u00f2nim de l\u2019austr\u00edac Egon Schiele, deixeble de Gustav Klimt. Aix\u00f2 diu molt. L\u2019expressionisme revela el m\u00e9s abrupte del que duem dins, ho descobreix trencat, mig desfet, fr\u00e0gil, en descomposici\u00f3. Aix\u00ed el sexe i les pors. Aix\u00ed el desig i totes les nostres inquietuds. Aix\u00ed el misteri que cont\u00e9 la materialitat dels cossos. L\u2019expressionisme exagera, monstru\u00f3s, all\u00f2 que dissimulem. I el nom de la companyia ho diu tan clar com el quadre de Schielle, La taimada<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019expressi\u00f3 de la dona retratada el 1910 \u00e9s inquietant: el gest de rebuig de la boca, la mirada de gairell, el tors nu i una cosa al cap que tant podria ser el cabell esbullat de forma radicalment boja com una gran pamela que li fa ombra. El nom n\u2019apunta intencions ocultes: una mena d\u2019ast\u00facia dissimulada, de mirada lateral picaresca, que pot acabar descol\u00b7locant-nos. I aix\u00f2 mateix persegueixen les peces de La Taimada, la companyia que el 2015 es va reformular amb la codirecci\u00f3 de la ballarina Olga \u00c1lvarez i el videoartista Jordi Cabestany. La Taimada \u00e9s treball d\u2019investigaci\u00f3 pausada al voltant de la nostra \u00e0nima abonyegada (la rima \u00e9s aqu\u00ed com les seves repeticions visuals en escena, insistent en la idea, que es demora tant com calgui). En donen fe peces com Crash<\/em> (2013), El vuit\u00e8 dia <\/em>(2014), Lo.li.ta <\/em>(2016), La mort<\/em> (2018), Oblea <\/em>(2019), Filia et Fobia <\/em>(2021) i L\u2019infern<\/em> (2022).<\/p>\n\n\n\n

A El Jard\u00ed<\/em> d\u2019ara, t\u00edtol que remet a El jard\u00ed de les del\u00edcies<\/em> del Bosco, hi ha fins a 39 ballarins de capacitats diverses en escena. No cal parlar-ne com a dansa integrada. S\u00f3n cossos reals tan integrats a la vida i a les dificultats de cada dia com els de tot(e)s nosaltres. En la seva destil\u00b7laci\u00f3 m\u00e0xima, aix\u00f2 s\u00ed. En parlem amb la codirectora art\u00edstica Olga \u00c1lvarez.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 En les creacions de la Taimada, primer \u00e9s la idea o la imatge? Partiu del quadre del Bosco o aquest acaba il\u00b7lustrant la idea de cossos diferents en contacte?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 A La Taimada som dos caps pensant alhora. El Jordi prov\u00e9 del m\u00f3n visual, de les arts pl\u00e0stiques i el v\u00eddeo; en canvi, en el meu entorn la paraula hi ocupa un lloc important. I totes dues mirades les hem barrejat amb el treball de cos. La manera de fer de la companyia sorgeix de forma instintiva. \u00c9s una destil\u00b7laci\u00f3 de dues formes diferents de mirar-se el m\u00f3n i de pensar-lo.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Per\u00f2 com inicieu el proc\u00e9s?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Cada recerca comen\u00e7a sempre en el joc. Tibem del fil d\u2019un \u00abi si… \u00bb. Explorem possibilitats, a veure on porten… I si f\u00e9ssim aix\u00f2? I si hi pos\u00e9ssim all\u00f2 altre? Sembla una partida de pilota. Ens llancem preguntes que ens deixen als dos fent-hi voltes. Intercanviem fotos, v\u00eddeos, comentaris… Aquest primer per\u00edode de tr\u00e0nsit pot ser for\u00e7a llarg, passa temps fins que sabem quina forma agafar\u00e0 tot plegat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Per\u00f2 no \u00e9s a cegues aquest cam\u00ed…<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 No, jo sempre dic que \u00e9s com si de mica en mica concret\u00e9ssim una certesa que ja d\u00faiem dins. Aqu\u00ed no vam comen\u00e7ar en el Bosco. Ens el vam trobar perqu\u00e8 el que representa ja era en nosaltres, encarna una idea que hem estat treballant a les peces anteriors. Forma part de la nostra cerca del monstre: ens agrada el moment en qu\u00e8 l\u2019\u00e0nima esclata de forma violenta amb formes no normatives, diferents… Moments d\u2019aquells que t\u00e9 tothom de \u00abo expresso aix\u00f2 o em moro\u00bb. El duende<\/em> neix d\u2019aqu\u00ed i conviu amb el monstre. No el trobem en la bellesa clara, neteta, apol\u00b7l\u00ednia, lleugereta… Viu dins la nostra cara m\u00e9s fosca.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Com l\u2019excepci\u00f3 que confirma la regla, la singularitat de cada un?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Simplement, l\u2019\u00e0nima humana \u00e9s aix\u00ed. Quan ens vam con\u00e8ixer amb el Jordi, ens vam adonar que est\u00e0vem buscant el mateix des de bandes diferents, per aix\u00f2 hem coincidit tant. A La Taimada ens preguntem qu\u00e8 som, qu\u00e8 punyetes fem aqu\u00ed, quin sentit t\u00e9 tot plegat… Com pot ser que aquest animal que era un m\u00e9s sobre la terra de cop es pensi que t\u00e9 un \u00e0nima i senti aquesta necessitat expressiva, art\u00edstica, de deixar petja m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s en aquest m\u00f3n en un moment donat. \u00c9s estrany perseguir aix\u00f2 que t\u00e9 m\u00e9s de div\u00ed que d\u2019animal, i que ho tractem com una realitat tangible. La bellesa \u00e9s simplement una percepci\u00f3, una sensaci\u00f3, per\u00f2 hi perdem el cap, no deixa de ser un moment de comuni\u00f3 amb alguna cosa m\u00e9s elevada que se\u2019ns escapa.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La dramat\u00fargia de la pe\u00e7a sorgeix d\u2019aquell joc que deies abans?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Les preguntes duen a imatges, i aquestes es van ordenant de mica en mica d\u2019una manera molt hol\u00edstica, no programada. Vam arribar al Bosco com un estadi m\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s que havia comen\u00e7at per voler veure en escena una colla de cossos diferents que s\u2019atrevissin a buscar-se i a estimar-se des de la fragilitat de cada d\u2019un d\u2019ells. Tant el Jordi com jo som de combusti\u00f3 lenta: l\u2019obra sorgeix primer del que ens inquieta, de forma poc meditada. \u00c9s despr\u00e9s que s\u2019ordena.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Qu\u00e8 t\u2019hi suma el Jordi des del v\u00eddeo?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 M\u2019agrada molt la seva mirada sobre els detalls: sobre el pas, el peu, la m\u00e0, la respiraci\u00f3… Focalitza l\u2019atenci\u00f3 no tant en el moviment com en una cosa m\u00e9s essencial, m\u00e9s micro i m\u00e9s important alhora. Amb la seva mirada jo vaig aprendre a frenar els cossos, a parar-m\u2019hi d\u2019una altra manera, i ell va trobar en el meu treball una articulaci\u00f3 que feia sortir millor el que, si no, ell havia d\u2019esperar que pass\u00e9s mirant-s\u2019ho des de fora d\u2019una forma m\u00e9s voyeur\u00edstica per, despr\u00e9s, buscar-ne l\u2019ess\u00e8ncia en el material gravat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Junts, veig que feu delimitacions successives. Primer tu canalitzes els cossos en una direcci\u00f3, i despr\u00e9s ell els emmarca encara m\u00e9s. Calvino ja deia que l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019art \u00e9s en aquesta idea del marc: qu\u00e8 queda fora i qu\u00e8 hi ha dins, tot es redueix a dirigir la mirada.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Treballem una din\u00e0mica de preguntes-respostes m\u00fatues. Les seves s\u00f3n molt visuals, les meves m\u00e9s d\u2019articulaci\u00f3 dels cossos perqu\u00e8 passin coses. Tot per parlar de q\u00fcestions tan essencials com la fragilitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 o la viol\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019amor pel pro\u00efsme: l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s tan capa\u00e7 del pitjor com del millor. A vegades ens queixem molt de la humanitat, per\u00f2 n\u2019hi ha exemples de generositat sense l\u00edmits. Totes les nostres peces han girat sobre aix\u00f2, des que vam coincidir a Madrid el 2014. El gener del 2015 ja ten\u00edem El vuit\u00e8 dia<\/em>, la nostra primera pe\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 I la companyia d\u2019ara \u00e9s?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Sorgeix de les nostres necessitats expressives, de la cerca que ens interessa. Cap de nosaltres dos en viu. Aix\u00f2 ens dona molta llibertat per parlar amb el nostre to i des del nostre imaginari. Potser no agrada a tothom, a vegades \u00e9s una mica molest com estabilitzem les imatges i les allarguem en el temps. Es pot fer pesat a alg\u00fa, sobretot a la gent que t\u00e9 una necessitat narrativa m\u00e9s din\u00e0mica. Per\u00f2 ho necessitem fer aix\u00ed, \u00e9s la nostra mirada.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Al capdavall, els temps del cos s\u00f3n lents, la vida org\u00e0nica…<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una mirada sobre el cos sense violentar-lo. Sobre la vida, s\u00ed. Una mirada d\u2019acord amb el ritme real del cos. La vida \u00e9s molt fr\u00e0gil i molt petita, tot \u00e9s molt micro, per aix\u00f2 cal insist\u00e8ncia en la mirada. Aplicar-hi un zoom<\/em>. Tot ha de ser molt senzill, molt clar, molt innocent, per\u00f2 tamb\u00e9 molt reiteratiu, molt de tornar-hi a passar les vegades que calgui. \u00c9s despr\u00e9s de fer passar l\u2019espectador molts cops pel mateix lloc, de forma gaireb\u00e9 obsessiva, que se n\u2019endur\u00e0 alguna imatge a casa, hi somiar\u00e0 i pot arribar a algun tipus de revelaci\u00f3. Despr\u00e9s de molta estona d\u2019avorrir-se, li pot passar alguna cosa. O no, tampoc no \u00e9s imprescindible. N\u2019hi ha prou que a alguns els passi.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Busqueu incomodar l\u2019espectador?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 El convertim en voyeur<\/em>, i jo parteixo de la base que el voyeur<\/em> sempre est\u00e0 inc\u00f2mode. A l\u2019espectador l\u2019inquietem, quan el fem autodescobrir-se voyeur<\/em> d\u2019aquest tr\u00e0nsit d\u2019altres. Si s\u2019hi trob\u00e9s c\u00f2mode hi entraria, estaria dins, per\u00f2 se sent fora, es mant\u00e9 al marge, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s segur. Voyeur<\/em> es qui no vol que la vida l\u2019embruti, l\u2019esquitxi, el fereixi; qui encara sent la timidesa de l\u2019acci\u00f3 i prefereix limitar-se a mirar. Mirar i pensar \u00e9s lliure, no hi corres cap perill. Entrar en acci\u00f3 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, bones i dolentes, t\u2019arrisques. Sempre m\u2019ha interessat molt aquesta tria. Modula un car\u00e0cter, modula un ideari. Per a La Taimada \u00e9s molt important aquest concepte: partir de la consci\u00e8ncia, de la mirada, de la intimitat, del voyeurisme de la majoria de la gent per examinar a fons materials que, de forma directa, potser no t\u2019atreviries mai a viure o, al rev\u00e9s, que desitges, anheles, somies profundament. Per a nosaltres com a companyia, aquesta actitud voyeur<\/em> de l\u2019espectador \u00c9S l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

LA TAIMADA estrena ‘El jard\u00ed’ del 13 al 15 d’octubre de 2023 al Mercat de les Flors<\/mark><\/a><\/p>\n\n\n\n

Links<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Web de la Taimada: www.lataimada.com<\/mark><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n