En todos los periodos hist\u00f3ricos, se han utilizado tres palabras para captar el esp\u00edritu de la \u00e9poca. Todas estas trinidades expresan las necesidades de la gente en un momento hist\u00f3rico especifico (…) El siglo XX fue el siglo de la econom\u00eda. El siglo XXI es el siglo de la ecolog\u00eda (…) De ah\u00ed que para el siglo XXI necesitemos una nueva Trinidad. (\u00b7\u00b7\u00b7) Por esta raz\u00f3n planteo una nueva Trinidad para nuestra \u00e9poca: tierra, alma y sociedad.<\/p>\n
En lat\u00edn, la tierra f\u00e9rtil es humus<\/em>. De esta ra\u00edz provienen humano y humildad. Cuando digo \u201csoy un ser humano<\/em>\u201d quiere decir que soy de la tierra. Por lo tanto, los seres humanos no somos superiores a la tierra, estamos hechos de tierra. As\u00ed como la tierra es humilde, los humanos tambi\u00e9n debemos ser humildes. Cuando perdemos nuestra humildad, perdemos nuestra humanidad. Ser uno con la naturaleza y con la tierra es nuestra principal cualidad como seres humanos. (\u00b7\u00b7\u00b7).<\/p>\n <Ren\u00e9 Descartes dijo: \u201cPienso, luego existo<\/em>\u201d. Esta es una idea dualista. Nos aleja de la vinculaci\u00f3n y la conectividad. Debemos reemplazar el dualismo cartesiano por el concepto de totalidad, de integridad. \u201cLa Tierra es, luego yo soy<\/em>\u201d.<\/p>\n (Satish Kumar, 2018, La simplicidad elegante<\/em>)<\/p>\n El ballar\u00ed, core\u00f2graf, pedagog i investigador de la dansa Thomas Hauert \u00e9s un dels referents contemporanis europeus del darrers vint-i-cinc anys. Format com a pedagog a la seva Su\u00efssa natal, va prosseguir la seva formaci\u00f3 art\u00edstica entre Holanda (Acad\u00e8mia d\u2019Amsterdam -actual Codarts-) i Brussel\u00b7les (P.A.R.T.S., al costat d\u2019Anne Teresa de Keersmaeker) alhora que amb David Zambrano, Gonnie Hegen i Pierre Droulers per finalment crear la seva pr\u00f2pia companyia Thomas Hauert\/Zoo el 1998. Les seves creacions han girat a nivell internacional pels cinc continents; ha creat per enc\u00e0rrec d\u2019altres companyies i en col\u00b7laboracions art\u00edstiques h\u00edbrides. En la seva faceta pedag\u00f2gica \u00e9s responsable art\u00edstic del Grau en dansa contempor\u00e0nia a La Manufacture<\/em> de Lausana, alhora que col\u00b7labora amb l\u2019Escola P.A.R.T.S de Brussel\u00b7les i altres contextos pedag\u00f2gics professionals. Des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada Hauert \u00e9s tamb\u00e9 un referent imprescindible en el context coreogr\u00e0fic catal\u00e0, aix\u00ed com entre el p\u00fablic barcelon\u00ed.<\/p>\n Els seus primers vincles amb Catalunya es teixiren quan \u00c0ngels Margarit dirigia el Tensdansa de Terrassa (Modify<\/em>, 2005). Anys m\u00e9s tard va iniciar la presentaci\u00f3 de les seves peces al Mercat de les Flors, on ha actuat en diverses temporades (Walking Oscar<\/em>, 2007; Accords<\/em>, 2008, i en la constel\u00b7laci\u00f3 organitzada el 2018 va presentar el seu primer espectacle infantil Danse \u00e9toff\u00e9e sur musique d\u00e9guis\u00e9e<\/em> 2012, el solo Sweet, bitter<\/em>, 2015 i Inaudible<\/em>, 2018) i ha compartit magisteri en creacions aut\u00f2ctones com el premiat From B To B<\/em> en t\u00e0ndem amb \u00c0ngels Margarit (2011), la creaci\u00f3 La mesura del desordre<\/em> (2015) pel col\u00b7lectiu barcelon\u00ed Group LaBolsa o impartint formaci\u00f3 en contextos pedag\u00f2gics en el desaparegut M.A.P. de Mudances, la Caldera o al Conservatori Superior de Dansa de l\u2019Institut del Teatre, entre altres.<\/p>\n Hereu i continuador de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia fruit de les aportacions sobre el moviment i la composici\u00f3 de la dansa post-moderna americana -especialment per l\u2019influx de Steve Paxton- la seva po\u00e8tica i aportaci\u00f3 art\u00edstica rau en dos fonaments importants: la indagaci\u00f3 en un moviment lliure de patrons apresos i memoritzats i una composici\u00f3 explosiva i creativa com a resultat de la improvisaci\u00f3 com a metodologia. \u201cLa meva manera de treballar i crear el moviment es basa en la interacci\u00f3 entre la nostra ment conscient (concentraci\u00f3, atenci\u00f3, control conscient, reaccions sensuals) i les nostres capacitats de moviment inconscient (reflexos, processos que poden funcionar sense el control de la nostra ment conscient\u201d, diu Thomas Hauert, i com afirma la neuro-cient\u00edfica Nazareth Castellanos (2021, p.35 ) apel\u00b7lant a Damasio \u201cla mente tarda en darse cuenta de aquello que el cuerpo ya sabe<\/em>\u201d. Partint d\u2019aquesta premissa del coneixement encarnat -situant la saviesa del cos al centre- la seva po\u00e8tica emergeix com a resultat d\u2019explorar les diferents possibilitats de joc, di\u00e0leg i interrelaci\u00f3 entre els cossos, l\u2019espai, el so i els objectes. Les creacions de Hauert han experimentat amb referents musicals d\u2019est\u00e8tiques contrastades establint relacions i empaties diverses a partir de relacions r\u00edtmiques, din\u00e0miques i d\u2019harmonia en aquest di\u00e0leg i\/o atzar intu\u00eftiu. Per aix\u00f2 el treball de Hauert s\u2019allunya de la tend\u00e8ncia narrativa, psicologista i de la dansa-teatre per ser considerada com abstracta. I la manera d\u2019apropar la dansa i socialitzar-la, segons Hauert, \u00e9s la seg\u00fcent: \u201cMy fascination with dance has to do with how motion feels and what one can feel watching it<\/em>.\u201d<\/p>\n La paraula alemanya Efeu<\/em> correspon al terme catal\u00e0 Heura que identifica la planta enfiladissa, perenne i paner\u00f2fita de la fam\u00edlia de les arali\u00e0cies i que cont\u00e9 un gran ventall de varietats. L\u2019heura \u00e9s origin\u00e0ria del sotabosc humit i pot arribar a viure 500 anys. T\u00e9 la capacitat d\u2019adherir-se amb for\u00e7a quan troba un suport com un tronc, trepant de manera vertical per trobar la llum i florir. Les fulles de l\u2019heura tenen forma lobulada i s\u2019assimilen a les d\u2019un cor. Aquesta imatge, aquest color, aquesta energia, aquesta vitalitat i aquesta reivindicaci\u00f3 s\u00f3n la proposta col\u00b7lectiva de Zoo estrenada despr\u00e9s de la pand\u00e8mia.<\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia viscuda arran de la Covid amb els seus confinaments, distanciament social, digitalitzaci\u00f3 de la vida i conseq\u00fcent reflexi\u00f3 i comprom\u00eds al voltant de l\u2019organitzaci\u00f3 socio-pol\u00edtica, econ\u00f2mica i cultural ha tingut una resposta sovint coincident entre creadors de pa\u00efsos centreeuropeus, on el \u201clock down\u201d ha perdurat molt m\u00e9s que en les nostres latituds: valorar i prendre consci\u00e8ncia del planeta i la terra que ens acull i alhora destacar el potencial humanitzador de l\u2019art i la vida en comunitat. No \u00e9s estrany doncs que la nova pe\u00e7a de Thomas Hauert \/Zoo Efeu<\/em> -igual que fou la proposta de Sasha Walz amb In C<\/em>– sigui una oda a la vida, a la resist\u00e8ncia i a la unitat amb la natura.<\/p>\n