No hi ha teatre sense el seu fantasma. En contra del que es podria imaginar, els fantasmes nom\u00e9s apareixen als espais socialment habitats. \u00c9s clar que hi ha boscos encantats, o cases okupades per \u00e9ssers d’ultratomba, per\u00f2 haureu notat que nom\u00e9s s’encanten quan apareix un tercer, generalment un viu, disposat a habitar-les. Arriba fent-hi notar la seva pres\u00e8ncia, amb la sufici\u00e8ncia de qui es creu propietari d’un espai nom\u00e9s per aquest factor insignificant que suposa estar viu. I aquest lloc que abans era exclusiu i privat per a ells, els fantasmes, ha de ser com\u00fa, compartit. Aquell car\u00e0cter col\u00b7lectiu i socialitzant dels fantasmes fa que no es faci estrany que existeixin col\u00b7legis encantats, resid\u00e8ncies, hospitals, manicomis… I, per descomptat, com ja he dit, els llocs destinats a l’escena no estan lliures dels seus residents (vius i morts) particulars, potser perqu\u00e8 en ells es dona m\u00e9s que en cap altre espai aquesta tr\u00edada inexpugnable de l’aparici\u00f3 misteriosa: un lloc fosc, un \u00e9sser observable i un tercer que observa.<\/p>\n
Aplaudiments. Aix\u00ed comen\u00e7a Loop<\/em>, amb els aplaudiments finals del p\u00fablic. No els del p\u00fablic present, sin\u00f3 d’un p\u00fablic projectat al fons. I els ballarins i ballarines saludant a aquell p\u00fablic. Per\u00f2 d’esquena a aquest altre p\u00fablic, al real, el de carn i os, s’ent\u00e9n. El tel\u00f3 baixa, els llums s’apaguen i s’enc\u00e9n el llum de treball. La funci\u00f3 ha acabat, per\u00f2 la funci\u00f3 comen\u00e7a ara. Nom\u00e9s que ara han canviat els protagonistes. Els actors i actrius sembla que es retiren i en surten tramoistes, maquinistes, t\u00e8cnics de sala que continuen la seva jornada laboral: desmuntant barres, teles, llums. Tot hi apareix en deconstrucci\u00f3. O, per a ser m\u00e9s exactes, en desmuntatge. De sobte, sorgeix la reminisc\u00e8ncia de quelcom passat que pret\u00e9n fer-se un forat entre l’obcecat quefer dels treballadors del teatre. El seu cam\u00ed es barreja amb els personatges de la funci\u00f3 acabada, que es neguen a abandonar el teatre i, com fantasmes que s\u00f3n, voletegen reclamant una escena. El lloc i el temps que els hi pertany. S\u00f3n els personatges que, una vegada modelats, per\u00f2 inacabats, busquen el seu propi cam\u00ed, o un cam\u00ed que els hi va ser negat, com una vegada va imaginar Pirandello. \u00c9s clar, d’un lloc que alberga tantes \u00e0nimes nom\u00e9s es pot esperar que a vegades reapareguin.<\/p>\n Sempre es juga amb la idea que els personatges ens acompanyen a casa despr\u00e9s de la funci\u00f3, que l’art es fica a les nostres quotidianitats i reapareix, com un record, en una taula d’una oficina, a l’hora de sopar, en aquesta o aquella conversa. Com si el seu llegat, les seves hist\u00f2ries, ens ajudessin a passar els dies, a fer m\u00e9s suportable la tediosa vida real o, en el pitjor dels casos, ens desbarataren la setmana. Per\u00f2 jo no em refereixo a aquells fantasmes, a aquells fantasmes per a la individualitat. Aquells que nom\u00e9s s\u2019anomenen com a met\u00e0fora, com a figura ret\u00f2rica m\u00e9s o menys encertada. Em refereixo als fantasmes de veritat. Els que habiten uns certs espais i amb els quals \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil conviure.<\/p>\n Al cap i a la fi, quina altra cosa es pot esperar d’aquells que van passar la seva vida oferint-se al p\u00fablic i avui ja no ho fan, sigui perqu\u00e8 van morir o perqu\u00e8 mai no hi van estar del tot vius? Per\u00f2 els vius som categ\u00f2rics: una vegada acabats els seus serveis els volem en el seu lloc, oblidats, aparcats en velles maletes com a marionetes en des\u00fas. Poblant llibres de mem\u00f2ries, diccionaris de teatre o manuals de noves o velles t\u00e8cniques d’expressi\u00f3 corporal. Per\u00f2 mireu que els seus passos encara perduren. Parlo dels seus passos de veritat, de les trepitjades sorpreses en la tarima de la post-funci\u00f3, quan el p\u00fablic ja ha fugit, satisfet o espaordit (o tots dos alhora, si hi ha sort). Quan els i les int\u00e8rprets es retiren embolicats en certeses i inseguretats, despr\u00e9s dels incondicionals aplaudiments. Quan nom\u00e9s uns pocs privilegiats, t\u00e8cnics i vigilants, poden escoltar-los i veure’ls moure’s. Els fantasmes, fugissers, per\u00f2 alhora presents, llavors, es fan amos de l’escena fins a un altre av\u00eds, fins a una nova funci\u00f3 dels vius en un loop etern i constant, aquesta batalla per la sobirania del llum i la tramoia.<\/p>\n Aliens a la fi d’una funci\u00f3, ells, els fantasmes, corren per comen\u00e7ar una altra, el m\u00e9s r\u00e0pid possible. No sigui que l’entreacte deixi en evid\u00e8ncia la seva terrible veritat: que ja no formen part d’aquest m\u00f3n. L’antrop\u00f2loga Sibil\u00b7la Vigna va parlar d’ells en el seu estudi sobre el teatre de Salto, a l’Uruguai. Els seus informants deixen ben clar que la funci\u00f3 continua el seu curs m\u00e9s enll\u00e0 dels aplaudiments que detonen la sortida del p\u00fablic: uns que traspassen parets, uns altres que es deixen sentir des del pis de baix, llums misterioses que s’encenen, portes que es tanquen. I si no fossin personatges els que reclamen l’espai? I si s\u00f3n els fantasmes d’actrius i ballarins ja morts? Els bidells i taquillers, t\u00e8cniques i figurinistes reprenen la seva labor predilecta (o odiada, per qu\u00e8 no?), cadasc\u00fa torna al seu treball all\u00e0 on el va deixar quan es va veure sorpr\u00e8s per la insolent aparici\u00f3 de la mort. Aix\u00ed, difunts i treballadors del teatre, tots dos a l’ombra de l’escena principal, comparteixen espai i -aneu amb compte!- a vegades tamb\u00e9 temps. No \u00e9s d’estranyar llavors que els uns i els altres es trobin, se sorprenguin en les seves intimitats, que mai haurien de ser plurals, per\u00f2 aqu\u00ed ho s\u00f3n. La mateixa imatge ic\u00f2nica ja ens dona pistes de la vertadera naturalesa del fantasma: nom\u00e9s hi ha una ra\u00f3 per la qual un fantasma decideix col\u00b7locar-se un llen\u00e7ol per damunt en aquest etern vagar, i \u00e9s que, en la seva constituci\u00f3 transl\u00facida, el fantasma sempre desitja ser-hi vist.<\/p>\n Un t\u00e8cnic recull el bambolin\u00f3, baixa la barra dels llums i mentre desmunta, un mar que \u00e9s una gran tela amena\u00e7a d’afonar als treballadors entre ones de lli. Despr\u00e9s naixen sirenes de les flight-cases i surten d’elles convertides en humanes. Un home ple de vent, gros com una figura de Botero, convoca un aquelarre d’obesos i milers de serpentines s’escapen d’unes caixes cobrint el m\u00f3n d’una estranya mat\u00e8ria pl\u00e0stica que uns netejadors han de netejar. Tres cadires d’oficina basten per a improvisar un ball que, intu\u00efm, es vol escapar del tedi de l’administratiu (enviar mails, teasers, dossiers,…) i sortir per fi al treball esc\u00e8nic. Despr\u00e9s, una rave inesperada es munta a l’interior d’una caixa disposada per a embarcar.<\/p>\n Aracaladanza juga molt b\u00e9 les seves cartes: primer ens descobreix l’artifici. Ens diu que la funci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3, perqu\u00e8 est\u00e0 feta de teles i llums, de textos ja escrits i vides assajades, de milers d’hores de tediosa burocr\u00e0cia (la inversi\u00f3 d’hores m\u00e9s gran d’un treballador de l’art). Ens mostra la mentida, en un exercici d’estranyament, per a despr\u00e9s llan\u00e7ar-nos a una deriva carnavalesca. Ens hi fa conscients, no sols de l’exist\u00e8ncia dels fantasmes que habiten el teatre. Tamb\u00e9 i per sobre de tot de la infinitat de treballadors i treballadores, aquells que no apareixen en escena mai i que es mouen en el silenci i en la foscor: aquells que tenen la sort o la desgr\u00e0cia d’observar molt a prop aquells llocs comuns quan ja estan inhabitats.<\/p>\n En cap lloc com en l’escena, els morts i els vius s’hi troben tan \u00edntimament interconnectats: dialoguen, discuteixen, es barallen, s’estimen i s’odien en una dansa incessant de mentides benvingudes. Funambulistes en una corda fluixa que ens separa, que ens cohibeix d’interpel\u00b7lar-nos directament. Reconec que a vegades, nom\u00e9s a vegades, he somiat amb un p\u00fablic llan\u00e7ant crits d’alegria, d’insatisfacci\u00f3 tamb\u00e9, mostrant m\u00e9s obertament el tedi o l’emoci\u00f3, d’arribar a les mans, si fos necessari, per\u00f2 \u00e9s clar, llavors els fantasmes fugirien i sense fantasmes, ja se sap, no hi ha teatre.<\/p>\n Mikel Fernandino<\/strong><\/p>\n