{"id":117934,"date":"2014-09-30T16:19:56","date_gmt":"2014-09-30T16:19:56","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=36"},"modified":"2023-06-15T09:42:29","modified_gmt":"2023-06-15T09:42:29","slug":"punk-amable-i-amb-humor","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/punk-amable-i-amb-humor\/","title":{"rendered":"‘Punk amable i amb humor’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Autora: B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s, tombats en terra de qualsevol manera,\u00a0comprenem que som b\u00e0rbars, i que aix\u00f2 no deu ser,\u00a0que no estem en l’edat, i tot aix\u00f2 i all\u00f2.\u00a0<\/em>(Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s)<\/p>\n

El punk mai no ha desaparegut del tot, ja ho deia el Met Museum de Nova York en la seva exposici\u00f3 de la temporada passada. Per\u00f2 hi ha molts tipus de punk: el punk pol\u00edtic londinenc, el punk musical americ\u00e0… i despr\u00e9s el punk amable i amb humor. D’Alcoi, vaja, aquest poble tel\u2022l\u00faric i ple de sensibilitat art\u00edstica que ha vist n\u00e9ixer Sol Pic\u00f3<\/strong>. I si el punk va sorgir primer a Anglaterra per posar cara al desenc\u00eds, Sol Pic\u00f3 va apar\u00e8ixer a Barcelona el 1988 per posar cara, cos i moviment a una dansa nova, feta d’acci\u00f3 i comunicaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 marcada per un m\u00f3n d’homes i porqueria que el disseny i la festa cosmopolita casi camuflaven. Menuda com poques per\u00f2 energ\u00e8tica com la que m\u00e9s, es feia notar: de nit a les dicoteques i de dia a La F\u00e0brica de Norma Axenfeld i Toni Gelabert, on fou becada. A partir d’aqu\u00ed va comen\u00e7ar a crear espectacles de carrer vestida amb bosses d’escombraries, cinta de chatter negra per tapar-se els mugrons i una poblada barba postissa amb la que reivindicava la for\u00e7a i la pres\u00e8ncia femenines.<\/p>\n

Per\u00f2, de quina feminitat parlem? Ni de la feminista ni de l’hiperfemenina. Perqu\u00e8 ni un Planeta basura<\/em> (1997) ni la Barbie superestar<\/em> (2003) podrien definir l’original personalitat de Sol Pic\u00f3, qui sempre ha fugit d’increpacions directes sobre aquest tema. En realitat, sobre qualsevol tema, la core\u00f2grafa s’ha mantingut volunt\u00e0riament allunyada de converses intel\u2022lectualoides. Com a persona d’acci\u00f3 que \u00e9s, sempre ha deixat que els fets parlessin per si mateixos, com quan el 1994 cre\u00e0 companyia amb Pia Mazuela i, l’una des de l’escenari i l’altra des de l’oficina, van desplegar tota la vitalitat en un t\u00e0ndem imparable que ja ha fet vint anys, malgrat les tempestes que han assetjat el cam\u00ed els darrers temps i que les han obligat a repensar l’organitzaci\u00f3 del seu propi espai de treball.<\/p>\n

Per al core\u00f2graf angl\u00e8s Wayne McGregor, les sabatilles de punta s\u00f3n una met\u00e0fora del poder femen\u00ed. Per\u00f2 quan Sol Pic\u00f3 va decidir cal\u00e7ar-se-les i ballar flamenc no ho va fer amb aquesta idea al cap, ni tampoc per cap inter\u00e8s multiculturalista, sin\u00f3 per pura espontane\u00eftat. Havia fet la carrera de cl\u00e0ssic i de ball espanyol al conservatori \u00d3scar Espl\u00e0 d’Alacant abans de submergir-se en la dansa contempor\u00e0nia. En aquell instant de revelaci\u00f3, poc sabia que el collage d’aquelles dues disciplines es convertiria en la seva marca m\u00e9s directa -un invent fotog\u00e8nic per\u00f2 que ning\u00fa s’ha atrevit a repetir perqu\u00e8 la c\u00f2pia seria massa evident-, i que la durien per mig m\u00f3n, per molta por que li fes pujar a l’avi\u00f3.
\nL’espontane\u00eftat de Sol Pic\u00f3 es mostra en qualsevol ambient i situaci\u00f3; tamb\u00e9 ha marcat la seva relaci\u00f3 amb els espectadors, \u00e0vida de contacte, de comunicaci\u00f3, de sacsejament en totes les direccions. A l’estrena d’El llac de les mosques (2003), on acab\u00e0 escaiolada i convidant al p\u00fablic a escriure-li al damunt, les ll\u00e0grimes li brollaven com una font, i una emoci\u00f3 humida calava fins a les darreres files, no calia baixar fins a l’escenari per notar els seus efectes.
\nEn general, en canvi, Sol Pic\u00f3 no busca el plor sin\u00f3 el riure, que \u00e9s la manera intel\u2022ligent de plantejar els arguments m\u00e9s peluts. Amb bombes esc\u00e8niques que trenquen estereotips melodram\u00e0tics, molta mal\u00edcia i encara m\u00e9s humor, la seva narrativa parteix de la mirada interior en \u00edntima relaci\u00f3 amb l’entorn, i acostuma a mostrar una posici\u00f3 inc\u00f2mode dins un m\u00f3n que es mou per l’estira i afluixa dels seus habitants a m\u00e9s dels xocs constants amb les m\u00e0quinotes que ells mateixos han creat i que sovint prenen vida pr\u00f2pia.<\/p>\n

Ben acompanyada tothora, Sol Pic\u00f3 ha buscat personatges d’altres m\u00f3ns per compartir l’apassionament. Amb el m\u00fasic Carles Santos, amb l’actor Sergi L\u00f3pez i amb la m\u00fasica de dues gamberres exgamberes com Mireia Tejero i Merc\u00e8 Ros. Tamb\u00e9 \u00e9s m\u00edtica la col\u2022laboraci\u00f3 amb Israel Galv\u00e1n a Paella mixta (2004), dins el per\u00edode feli\u00e7 en que el Teatre Nacional oferia resid\u00e8ncies de dansa. Aquell encontre va significar la descoberta del bailaor cubista per a la nostra ciutat i, per a ell, l’entrada de ple en l’escena contempor\u00e0nia, on des d’aleshores s’ha mogut com peix a l’aigua. En la mateixa obra hi participaven David Climent i Pablo Molinero, m\u00e9s tard convertits en Los Corderos.
\nSol Pic\u00f3 destaca sobre la resta dels seus contemporanis per l’energia bruta amb la que \u00e9s capa\u00e7 de convertir cada actuaci\u00f3 en un ritual de tribu matriarcal. En vint anys a penes s’ha desviat d’una l\u00ednia d’experimentaci\u00f3 basada en el treball f\u00edsic, pl\u00e0stic i argumental ben lluny de la no dansa i de la dansa teatre que tant han operat en el nostre pa\u00eds. Fidel a la seva pot\u00e8ncia concentrada, vitalitat animal i dispersi\u00f3 visual, ha apostat per fer la seva pr\u00f2pia contemporane\u00eftat xuclant dels experiments del teatre f\u00edsic de companyies com la Fura dels Baus, per a qui va crear les coreografies de Dadle Caf\u00e9 i XXX, o del teatre de carrer i grans objectes com els de Kike Blanco de La Danaus, amb qui es va emparentar en obres com la de les torres met\u00e0l\u2022liques de D.V.A. (1999) o de les excavadores d’Amor Diesel (2002).
\nDestralera amb ganes, Sol Pic\u00f3 igualment mostra una delicada saviesa en els canvis de ritme i en el focus de la seva mirada. La imatge del seu darrer espectacle –Mem\u00f2ries d’una pu\u00e7a<\/em> (2012)- dins una ampolla de vidre, com un missatge a la deriva que busca el lector atent, era la cara oculta d’aquesta dona can\u00f3. Sempre a punt d’explotar.
\nWEB COMPANYIA<\/p>\n

Inici Sol Pico<\/a><\/p><\/blockquote>\n