{"id":117909,"date":"2014-10-15T11:41:59","date_gmt":"2014-10-15T11:41:59","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=141"},"modified":"2023-06-15T09:42:33","modified_gmt":"2023-06-15T09:42:33","slug":"que-tenen-en-comu-freddy-mercury-pina-bausch-i-sharon-fridman","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/que-tenen-en-comu-freddy-mercury-pina-bausch-i-sharon-fridman\/","title":{"rendered":"‘Qu\u00e8 tenen en com\u00fa Freddy Mercury, Pina Bausch i Sharon Fridman?’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

“Els fil\u00f2sofs nom\u00e9s han interpretat diversament el m\u00f3n; del que es tractaria \u00e9s de transformar-lo.<\/em>” (Karl Marx)<\/p>\n

Text: B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n

El pes de la fam\u00edlia, les possibilitats d’educaci\u00f3 limitades, el sed\u00e0s de la informaci\u00f3, el paper de l’Estat en la vida privada, les implicacions de la pol\u00edtica internacional… Qu\u00e8 pot fer a l’individu, asfixiat sota totes aquestes capes de significat, feixugues com muntanyes? Fins on \u00e9s capa\u00e7 de moure els seus desitjos i les seves inquietuds? Realment el marge \u00e9s prim com una agulla i qui pensi el contrari \u00e9s cec.<\/p>\n

Llavors hi ha Sharon Fridman. Tot sol ha mogut les lloses que li apretaven el cos i ha escapat, deixant darrera seu els camins senyalitzats. Per a molts sempre ser\u00e0 un boig, un desertor o, encara pitjor, un idealista. Per\u00f2 la seva era una bogeria necess\u00e0ria per arribar al coneixement introspectiu, visceral, el de l’artista pur que funciona per instint i se sent irremeiablement lligat a la deriva de la humanitat.<\/p>\n

A Israel va comen\u00e7ar amb les danses folkl\u00f2riques. En un pa\u00eds creat per onades migrat\u00f2ries de diferents proced\u00e8ncies, idiomes i cultures, s’han fusionat ritmes i estils per construir un corpus de danses que serv\u00eds d’element cohesionador. S’ensenya a les escoles i en espais p\u00fablics, i \u00e9s practicat per bona part de la poblaci\u00f3. Va ser un d’aquests esbarts el vehicle que condu\u00ed Sharon Fridman fins a la dansa. Nom\u00e9s tenia vuit anys per\u00f2, des dels seus or\u00edgens modestos, la dansa va significar llibertat i li va obrir les portes al m\u00f3n. I a Freddy Mercury i Pina Bausch.<\/p>\n

Qu\u00e8 tenen en com\u00fa Freddy Mercury, Pina Bausch i Sharon Fridman? Que han estat grans artistes contra tot pron\u00f2stic, salvant les difer\u00e8ncies del mitj\u00e0 i el cam\u00ed que encara li queda per fer a l’\u00faltim. Tant Pina com Freddy van haver de crear una manera nova i particular\u00edssima per acoblar-se la societat sense deixar de ser ells mateixos, deixant-hi la pell i la vida, esgotada abans de temps per l’esfor\u00e7 sobrehum\u00e0 de la seva proesa. Sharon Fridman ve d’aquesta mateixa fam\u00edlia d’irreductibles que no cedeixen a cap pressi\u00f3. I, tamb\u00e9 com ells, t\u00e9 l’estranya capacitat de commoure. De fer moure per dins i per fora.<\/p>\n

Israel \u00e9s una superpot\u00e8ncia en dansa. Des que la Batsheva Dance Company va apar\u00e8ixer el 1963, no ha parat de recollir \u00e8xits arreu del m\u00f3n mentre creava un segell nacional. Aquesta companyia representa la culminaci\u00f3 d’un proc\u00e9s ben apuntalat durant molts anys, fundada per la Baronessa Batsheva de Rothschild (de la coneguda fam\u00edlia de banquers) amb l’ajut de la seva amiga i core\u00f2grafa Martha Graham. La manca de ballarins masculins amb prou t\u00e8cnica, que va marcar-ne els inicis, va suplir-se amb una pot\u00e8ncia desbordant dels mateixos. Ja aleshores es defin\u00ed el seu estil amb paraules com agressiu o electrificant, adjectius que es mantenen en moltes de les peces creades a Israel avui, encara que alguns utilitzin aquesta energia justament per desemascarar actituds de l’entorn, com la core\u00f2grafa Yasmeen Godder. O el propi Sharon Fridman, que la rebaixa al nivell de l’obligada gravetat i \u00e9s la base del seu treball a Ca\u00edda libre<\/em> (2013).<\/p>\n

Mayumana \u00e9s una altra de les companyies c\u00e8lebres del pa\u00eds. Sharon Fridman va ser-ne coordinador art\u00edstic i core\u00f2graf durant quatre anys, fins que va voler desvincular-se d’aquestes arrels, de la t\u00e8cnica Gaga d’Ohad Naharin i de tots els altres components de l’\u00e8xit israeli\u00e0, i va triar Madrid per amagar-se, encara que des de molts altres punts d’Europa el temptessin amb m\u00e9s comoditats. En aquesta ciutat ha creat la plataforma “Core\u00f3grafos en comunidad” junt amb set joves m\u00e9s per teixir complicitats entre el sector cultural i els espectadors. I des d’aquesta ciutat \u00e9s on ha creat les peces m\u00e9s importants de la seva carrera marcades per la t\u00e8cnica contact<\/em>, que ha fet seva a partir de Carlos & me\u00a0<\/em>(2006), Q-Project\u00a0<\/em>(2008), Shakuff\u00a0<\/em>(2010) o Al menos dos caras<\/em> (2011).<\/p>\n

La seva dansa f\u00edsica busca el risc deliberadament, per concepte i per formalitat, ferm en la idea que de tota est\u00e8tica, se’n despr\u00e8n una \u00e8tica. La seva obra Rizoma<\/em> (2012) \u00e9s una macro performance representada durant la sortida del sol per un centenar de persones volunt\u00e0ries i deu violoncelistes, on mostra la seva utopia: durant 15 dies cohabiten en un espai sense corrent el\u00e8ctric ni cap tipus de comoditat m\u00e9s que les que ells mateixos es puguin satisfer. I, com a resultat, apareix el dibuix d’un organisme que s’ext\u00e9n i es comunica per transducci\u00f3, \u00e9s a dir, captant les idees i els estats de totes les parts i transmetent-les a la resta per impulsos energ\u00e8tics.<\/p>\n

Fer sentir el tacte, les rugositats de la pres\u00e8ncia, el caliu de la proximitat, la riquesa del conjunt, aix\u00ed funciona el llenguatge corporal que Sharon Fridman ha triat, i que no t\u00e9 res d’accessori. Cada moviment, cada pas, cada gest t\u00e9 una ra\u00f3 necess\u00e0ria d’existir. Com ell mateix, destinat a la lluita cos a cos.<\/p>\n

 <\/p>\n

BIBLIOGRAFIA<\/span><\/p>\n

Novack, Cynthia (1990), Sharing the dance. Contact improvisation and American Culture<\/em>. The University of Wisconsin Press.<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n

Friedes Galili, Deborah (2003), Contemporary Dance in Israel<\/em><\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n

Manor, Giora (1994) Batsheva, the Flagship of Modern Dance in Israel<\/em>. Israel Dance Quarterly, Issue no.4, 1994 <\/strong>(http:\/\/www.israeldance-diaries.co.il\/wp-content\/issues\/articles\/BATSHEVA%20DANCE%20COMPANY%20-%20THE%20FLAGSHIP%20OF%20MODERN%20DANCE%20IN%20ISRAEL.pdf<\/a><\/span>)<\/p>\n

LINKOGRAFIA<\/span><\/p>\n

Core\u00f3grafos en comunidad<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.facebook.com\/coreografoscomunidad<\/a><\/span><\/p>\n

Batsheva<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.batsheva.co.il\/en\/<\/a><\/span><\/p>\n

Revista Contact Quaterly<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.contactquarterly.com\/contact-improvisation\/about\/cq_ciAbout.php<\/a><\/span><\/p>\n

Contact Improvisation<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.contactimprov.net\/<\/a><\/span>\u00a0<\/strong><\/p>\n

Web Centdanses – l’abstracci\u00f3<\/strong><\/p>\n

http:\/\/centdanses.mercatflors.cat\/3b-labstraccio-ii\/<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

VIDEOGRAFIA<\/span><\/p>\n

Pina Bausch – Cafe M\u00fcller<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=pEQGYs3d5Ys<\/a><\/span><\/p>\n

Queen – The show must go on<\/strong><\/p>\n