{"id":117444,"date":"2015-12-09T14:57:20","date_gmt":"2015-12-09T14:57:20","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=728"},"modified":"2023-06-15T09:44:00","modified_gmt":"2023-06-15T09:44:00","slug":"oh-ho-oh-per-jordi-ribot-thunnissen","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/oh-ho-oh-per-jordi-ribot-thunnissen\/","title":{"rendered":"‘OH! …….. H!O! …….. OH!?’, per Jordi Ribot Thunnissen"},"content":{"rendered":"

Menys que mai, el simple fet de representar la realitat no diu res sobre aquesta realitat<\/em><\/p>\n

Bertold Brecht<\/strong><\/em><\/p>\n

Quien quiera acercarse a lo que es su pasado sepultado tiene que comportarse como un hombre que excava. Y, sobre todo, no ha de tener reparo en volver una y otra vez al mismo asunto, en irlo revolviendo y esparciendo tal como se revuelve y se esparce la tierra<\/em><\/p>\n

Walter Benjamin<\/strong><\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

De petit, quan tenia catorze o quinze anys, vaig anar a un espectacle a Amsterdam anomenat Het Huis<\/em> (La Casa). No recordo la productora, ni el creador, i no he estat capa\u00e7 de retrobar-ho. Els meus cosins, que m\u2019hi van acompanyar, tampoc ho recorden. Tant hi fa.<\/p>\n

Des de fora, et trobaves davant una t\u00edpica finca holandesa. Finestres altes que et permetien veure l\u2019interior \u2013 perqu\u00e8, tal com diu la moral calvinista, si poses cortines a les finestres b\u00e9 ser\u00e0 que tens quelcom per amagar \u2013 i a trav\u00e9s del vidre, sostres m\u00e9s alts encara; mobles de fusta noble per\u00f2 sense ornaments; un gerro de porcellana anacarada panxut i imposant, curull d\u2019un verd frond\u00f3s arranjat amb delicadesa. La porta d\u2019acc\u00e9s et duia per un passad\u00eds lateral cap a les habitacions del fons, les que el p\u00fablic, el del carrer, no podia veure. I all\u00ed, Kafka i companyia: Llits deformats, cadires sobredimensionades, amorfes; terres inclinats i de goma; un parquet simulat les l\u00ednies del qual s\u2019entortolligaven convertint terra parets i sostre en un entramat, un nus, una teranyina, un laberint. Het Huis<\/em> se\u2019t menjava de maneres diverses, cada espai de nou. Sense actor o actriu, sense un text o un maniqu\u00ed, vaig imaginar l\u2019opressi\u00f3 d\u2019aquelles cambres i em va frapar la intensa humanitat que els mobles agombolats i creats per a la ocasi\u00f3, irreals i impracticables, transmetien. Com si haguessin derivat en aquelles monstruositats per l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries; per haver vist, escoltat, i sentit massa. Per haver filtrat massa v\u00edscera reprimida pel teixit.<\/p>\n

En sortint \u2013 aix\u00f2 ho recordo jo i un dels meus cosins ho corrobora \u2013 vam preguntar-nos si no hav\u00edem estat espies d\u2019un moment de pausa, si els mobles no havien relaxat el seu estaticisme de cara a la galeria per exterioritzar el seu estat real durant una estona per tornar-se a col\u00b7locar la m\u00e0scara tan bon punt els habitants del Huis<\/em> fessin dringar les claus per treure\u2019s la seva un cop dins. O si, pel contrari, \u00e9rem primers visitants d\u2019una finca abandonada, on passada la humanitat i les seves desgr\u00e0cies pod\u00edem comprovar que no nom\u00e9s s\u2019havia acumulat la pols en els espais a l\u2019ombra de l\u2019ombra. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ambdues, avui que torno a pensar-hi m\u2019adono que tot plegat resultava en una conclusi\u00f3 bastant \u00f2bvia i aterradora: Tot s\u2019acumula rere les portes del visible, sota la catifa de l\u2019ordre, convertida en tur\u00f3 persa d\u2019impossible escalada. Res desapareix.<\/p>\n

Un dels grans actius po\u00e8tics del fet performatiu, per transformador i revolucionari, \u00e9s connectar amb la innata capacitat de l\u2019home per imaginar. El nen s\u2019imbueix, es perd en l\u2019impossible sense esfor\u00e7; i el teatre, la dansa o un espectacle de denominaci\u00f3 diversa \u2013 i per altra banda, innecess\u00e0ria \u2013 com els del cicle \u201cOh! Po\u00e8tiques de la il\u00b7lusi\u00f3\u201d pot ajudar l\u2019adult a retrobar-se amb aquesta capacitat en cas d\u2019oblit. Po\u00e8tiques de la il\u00b7lusi\u00f3 amb agafadors a la realitat \u2013 Playground, Microscopia, Xavier Bob\u00e9s; po\u00e8tiques de la construcci\u00f3 col\u00b7laborativa travessant disciplines i tradicions \u2013 Jordi Gal\u00ed, Roc\u00edo Molina; po\u00e8tiques de l\u2019objecte \u2013 Blick Th\u00e9atre, Llu\u00eds Dan\u00e9s; o po\u00e8tiques d\u2019una mica de cada. Po\u00e8tiques, aix\u00f2 s\u00ed, que converteixen un espai qualsevol en esc\u00e8nic, en un tot aut\u00f2nom que ens interpel\u00b7la a superar el l\u00edmit de la ra\u00f3 i ens fa pessigolles all\u00ed on habiten els monstres. Where the Wild Things Are<\/em>: Aquell espai d\u2019incomprensi\u00f3 sobre el que vivim i veiem a diari, que es troba sota el llit o sota la catifa en funci\u00f3 de l\u2019edat. I aquesta catifa, com la de qualsevol casa d\u2019ordre calvinista que se precie<\/em>, avui dia toca el sostre de cada estan\u00e7a: Incapa\u00e7os de seguir vivint si provem d\u2019assimilar el que ens envolta, anem fent. Posant likes<\/em> i banderes als nostres perfils de Facebook, encobrint amb petits actes de solidaritat malentesa \u2013 i no per aix\u00f2 menys benintencionada i \u00fatil en la mesura del possible, per\u00f2 malentesa al cap i a la fi \u2013 la nostra participaci\u00f3 al men\u00fa de tres plats i postres de mis\u00e8ria col\u00b7lectiva, de malaptesa de la col\u00b7lectivitat. Ens entrebanquem un cop i un altre amb els seus sortints, que no hi ha planxa que els allisi, i el Front Nacional guanya a les eleccions regionals franceses. Anem fent.<\/p>\n

En el m\u00f3n terap\u00e8utic de les constel\u00b7lacions familiars un grup de persones representen a nivell energ\u00e8tic els bloquejos i nusos d\u2019un sistema familiar. En base a les reaccions f\u00edsiques de les persones que hi participen, imbu\u00efdes de l\u2019energia del sistema en q\u00fcesti\u00f3 i receptives a les possibilitats que deixar-se fluir per la mateixa els brinda, el o la terapeuta pot reconduir el flux energ\u00e8tic cap a una situaci\u00f3 m\u00e9s harm\u00f2nica: A trav\u00e9s de la introducci\u00f3 de nous representats i figures \u2013 l\u2019avi, el besavi, la resoluci\u00f3, el suport, el problema \u2013 fent preguntes i temptejant respostes, pot dirigir la performance cap a un desllorigador en qu\u00e8 els membres del sistema \u2013 els seus representants \u2013 es puguin mirar l\u2019un a l\u2019altre, es puguin recon\u00e8ixer i acceptar el lloc en qu\u00e8 es troben en l\u2019espai. Com a constel\u00b7lant, veus el teu sistema familiar representat. Ets espectador i en tant que tal, connectes amb all\u00f2 representat de manera molt \u00edntima, des d\u2019un punt de vista diferent. \u00c9s l\u2019experimentar d\u2019una catarsi cuinada espec\u00edficament per tu el que et serveix com a ter\u00e0pia; catarsi que no obstant tamb\u00e9 pot ressonar en la resta de representants\/espectadors. Cadasc\u00fa amb i des de la seva maleteta.<\/p>\n

A una escala diferent, no hauria d\u2019apel\u00b7lar l\u2019esperit transformador de tot fet performatiu a una experi\u00e8ncia cat\u00e0rtica similar? No tenia aquest fi ja en la trag\u00e8dia grega, segons l\u2019ideal plat\u00f2nic? Per evitar la viol\u00e8ncia, la viol\u00e8ncia era representada en simulacre. La sang del boc expiatori, on es concentrava la culpa de tota la comunitat, va anar sent substitu\u00efda gradualment per draps de color vermell i suc de tomata, per\u00f2 la funci\u00f3 curativa per ress\u00f2 d\u2019all\u00f2 universal en all\u00f2 \u00edntim ha rom\u00e0s. O pot romandre, en aquells moments en qu\u00e8 assoleix un \u201cinstant habitat\u201d, en paraules de Georges Banu. Un instant on, encara que sigui nom\u00e9s per un espectador tot sol, l\u2019espectacle \u201ces visqui en el cos de qui l\u2019observa com una experi\u00e8ncia del real\u201d. Banu, per cert, tamb\u00e9 atorga valor terap\u00e8utic a aquesta experi\u00e8ncia, tant per qui l\u2019observa com per qui la representa.<\/p>\n

En buscar el contacte amb la realitat, en donar un cop a la catifa, una imatge; una il\u00b7lusi\u00f3 \u2013 no necess\u00e0riament il\u00b7lusionadora, afegeixo \u2013 pot convertir la pols subjacent en cendra, en brasa. Parafrasejant Didi-Huberman, la imatge no \u00e9s m\u00e9s que un tall practicat en el m\u00f3n dels aspectes visibles: una petjada, un rastre, una tra\u00e7a visual del temps que ha volgut tocar. En acostar-se a aquest temps, a aquest real cobert de sanefes entortolligades, s\u2019escalfa. Es fa calenta, calenta, com la m\u00e0 del nen quan s\u2019acosta al tresor de la gimcana, i \u00e9s en la calor de la proximitat on est\u00e0 el seu \u00e0mbit de possibilitat po\u00e8tica. No en el contacte final i impossible de tota la veritas<\/em> encapsulada (que o b\u00e9 ens encendria com a mosquits massa aventurers que cedissin a la crida de la llum ultraviolada; o b\u00e9 i m\u00e9s probablement ens deixaria amb el m\u00e9s gran de tots els coitus interruptus<\/em> en descobrir que rere tant d\u2019enigma no hi havia receptes miraculoses de resoluci\u00f3). No en el deixar-nos posseir per tots els fantasmes d\u2019un sistema familiar (que ens duria a perdre\u2019ns a nosaltres mateixos sense remei, oblidats del m\u00f3n i cridant en un rac\u00f3 de la sala; perdent-nos les galetes i el te al final de la sessi\u00f3; rebentant tant la possibilitat terap\u00e8utica pr\u00f2pia com la de la resta de participants). No. La possibilitat po\u00e8tica de transformaci\u00f3 d\u2019una imatge, de catarsi, es troba en l\u2019escalf de la brasa encesa, en la hipnosi generada pel seu batec.<\/strong> La llegibilitat de les imatges que generen una experi\u00e8ncia visual d\u2019aquest tipus, segueixo amb Didi, escapen dels clix\u00e9s ling\u00fc\u00edstics i les definicions d\u2019entrada: \u201cprimer suposa suspens, el mutis provisori davant un objecte visual desconcertant, que ens desposseeix de la capacitat de donar-li sentit, fins i tot per descriure\u2019l. Despr\u00e9s, imposar\u00e0 la construcci\u00f3 d\u2019aquest silenci en un treball del llenguatge capa\u00e7 d\u2019operar una cr\u00edtica dels seus propis clix\u00e9s. Una imatge ben mirada seria, llavors, una imatge que ha sabut desconcertar i despr\u00e9s renovar el nostre llenguatge i per tant, tamb\u00e9 el nostre pensament\u201d.<\/p>\n

Les imatges a les que refereix Didi-Huberman, que parteix de Walter Benjamin en les seves digressions, s\u00f3n fotogr\u00e0fiques, i no deixa de ser revelador que les imatges fugisseres de la dansa encaixin tant b\u00e9 en aquest programa operatiu. En dansa, aquesta sensaci\u00f3 de s\u00ed-per\u00f2-no \u00e9s perenne, i obre sempre portes a q\u00fcestionar-nos la definici\u00f3 establerta per gui\u00f3 social del que vivim i veiem. Establint una relaci\u00f3 amb el real diferent que la que hi estableix una fotografia, les imatges que la dansa emet, construeix, llan\u00e7a a l\u2019aire o estampa contra el terra poden aixecar no obstant aix\u00f2 el mateix tipus de pols, poden alimentar el caliu del mateix braser.<\/p>\n

Tot i els intents m\u00edstics de connectar la dansa EXCLUSIVAMENT a un poder abstracte, universal i innombrable per part de corrents majoritaris de segle i mig de dansa moderna, contempor\u00e0nia, postcontempor\u00e0nia i tot plegat me valgui; \u00e9s no obstant en la seva relaci\u00f3 de similitud amb el real on moltes d\u2019aquestes imatges coreogr\u00e0fiques poden tenir efecte, poden generar afectes. Sumar la pot\u00e8ncia po\u00e8tica de la digressi\u00f3 narrativa de la dansa \u2013 el suposat universal \u2013 amb la similitud al real \u00e9s un dels recursos art\u00edstics, creatius, po\u00e8tics m\u00e9s potents que la dansa ostenta per m\u00e8rits propis<\/strong>. Si en les imatges fotogr\u00e0fiques de Benjamin busc\u00e0vem una senyal secreta, una escletxa, discernir el lloc per on la imatge s\u2019encenia; una de les parts per on la dansa \u00e9s capa\u00e7 de generar rebuf \u00e9s justament l\u2019escletxa de s\u00edmil amb la realitat (personal, col\u00b7lectiva) amb la que un espectador pot connectar si en t\u00e9 ganes i la funci\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3 li pica la llaga.<\/p>\n

Similitud amb el real. No ressemblan\u00e7a, ni representaci\u00f3. Sobre la particular relaci\u00f3 amb el real que la dansa (pot) establir, torno paradoxalment a referir-me al m\u00f3n de la imatge est\u00e0tica. Foucault explica sobre Magritte que el pintor belga va deixar clara amb les seves pintures la dissociaci\u00f3 entre la representaci\u00f3 de quelcom semblant per una banda i la contraposici\u00f3 de similituds per l\u2019altra. Assemblar-se a, diu Foucault, implica assemblar-se a alguna cosa, a un semblant o rostre \u2018original\u2019 en relaci\u00f3 jer\u00e0rquica. Semblan\u00e7a \u00e9s representaci\u00f3. Els quadres de Magritte, en canvi, posarien costat per costat elements en relaci\u00f3 de similitud, sense jerarquies: jo s\u00f3c similar a tu i vice-versa, ceci n\u2019est pas une pipe<\/em>, i aix\u00f2 tampoc, i aix\u00f2 tampoc, etc. A l\u2019origen d\u2019aquesta reflexi\u00f3 hi ha les paraules de Magritte mateix: \u201cNom\u00e9s el pensament pot assemblar-se a. S\u2019assembla a all\u00f2 que veu, sent, o sap: esdev\u00e9 semblant a all\u00f2 que el m\u00f3n t\u00e9 per oferir-li\u201d. I justament per aquesta cita Foucault conclou que les pintures de Magritte es troben en la intersecci\u00f3 vertical del pensament en mode de ressemblan\u00e7a i les coses en relaci\u00f3 de similitud.<\/p>\n

Sumant les dues reflexions i fent-te caldo, m\u2019aventuro a dir que la dansa, en el seu sentit generalment acceptat del terme, es mou generalment en el mateix espai que les pintures de Magritte: En les relacions de similitud entre all\u00f2 que fa, all\u00f2 que creu que fa, all\u00f2 que l\u2019espectador veu, etc. i la semblan\u00e7a del pensament del creador fet forma. I especialment hi col\u00b7loco les propostes del cicle Oh! Po\u00e8tiques de la il\u00b7lusi\u00f3 ja que, com Magritte, donen agafadors formals a l\u2019imaginari col\u00b7lectiu del que \u00e9s la realitat sense deixar de posar en q\u00fcesti\u00f3 el referent que emulen. \u201cArtistes singulars i paradigm\u00e0tics que plantegen tem\u00e0tiques universals des de la seva suggeridora i particular manera d\u2019entendre el m\u00f3n\u201d, llegeix la presentaci\u00f3 del cicle d\u2019El Mercat de les Flors. La catifa \u00e9s la particular del Huis<\/em> de cadasc\u00fa, cert, i aix\u00ed tamb\u00e9 la pols que amaga. Reconeixem l\u2019habitaci\u00f3, el plat, la taula. Veiem un cos, un home, una dona. Per\u00f2 ceci n\u2019est pas<\/em> una habitaci\u00f3, no \u00e9s un titella, no \u00e9s flamenc, no \u00e9s un espai buit ni la construcci\u00f3 que el modifica. \u00c9s el pensament de cada creador fet semblant, fet rostre i m\u00e0 oberta per donar un cop sense escr\u00fapols a la seva pr\u00f2pia estora. En el ress\u00f2 de la bufetada, les part\u00edcules de pols que s\u2019aixequen ballen en l\u2019aire. I aquest aire el respirem tots.<\/strong><\/p>\n

Jordi Ribot Thunnissen<\/p>\n

 <\/p>\n

El cicle OH! Po\u00e8tiques de la il\u00b7lusi\u00f3 es presenta al Mercat de les Flors del 27 de desembre al 10 de gener<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

BIBLIOGRAFIA:<\/strong><\/p>\n

Georges BANU, Le th\u00e9atre ou l\u2019instant habit\u00e9,<\/em> Ed. De l\u2019Herme, Paris, 1993.<\/p>\n

Walter BENJAMIN. Petite histoire de la photographie<\/em>, Oeuvres II, Gallimard, Paris, 1931<\/p>\n

Walter BENJAMIN, Walter. Denkbilder, Im\u00e1genes que piensan<\/em>. Abada Editores, Madrid, 2012<\/p>\n

Joan BROSSA, Joan. Posteatro<\/em>, \u00d1aque, Ciudad Real, 2001<\/p>\n

Lewis CARROL, The complete illustrated, <\/em>Wordsworth, Herdfordshire, 2002.<\/p>\n

Michelle DEBAT. L’impossible image: photographie-danse-chor\u00e9ographie<\/em>, La Lettre Vol\u00e9e, Brussel\u00b7les, 2009<\/p>\n

Georges DIDI-HUBERMAN, Venus rajada: desnudez, sue\u00f1o, crueldad<\/em>, Losada, Madrid, 2005.<\/p>\n

Georges DIDI-HUBERMAN, et al. Cuando las im\u00e1genes tocan lo real<\/em>, Circulo de Bellas Artes, Madrid, 2013.<\/p>\n

Michel FOUCAULT, This is not a Pipe<\/em>, University of California Press, Berkeley and LA, 1983.<\/p>\n

Magda POLO, Roberto FRATINI i B\u00e0rbara RAUBERT. Filosofia de la danza<\/em>, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2015.<\/p>\n

Maurice SENDAK. Where the Wild Things Are<\/em>. Harper & Row, New York, 1963.<\/p>\n

Paul VALERY, Eupalinos o l’arquitecte \/ L’\u00e0nima i la dansa<\/em>, Edicions dels Quaderns Crema, Barcelona, 1983.<\/p>\n

 <\/p>\n

ENLLA\u00c7OS D’INTER\u00c8S
\n<\/strong><\/p>\n

Blog centdanses:<\/strong> Dansa i realitat.http:\/\/centdanses.mercatflors.cat\/5-la-realitat\/<\/a><\/p>\n

Numeridanse:<\/strong><\/p>\n