{"id":117087,"date":"2016-10-26T09:45:58","date_gmt":"2016-10-26T09:45:58","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=989"},"modified":"2023-06-15T09:45:35","modified_gmt":"2023-06-15T09:45:35","slug":"maria-pages-harmonia-flamenca-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/maria-pages-harmonia-flamenca-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘Mar\u00eda Pag\u00e9s, harmonia flamenca’, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u201cDanzarina \u00fanica, s\u00ed, La Argentina. Ella fue la m\u00e1s grande artista de la danza teatral espa\u00f1ola. Artista sensible. De delicada sensibilidad. Artista sensual. De c\u00e1lida sensualidad. Pero sensibilidad y sensualidad controladas por el m\u00e1s puro de los estilos. Porque La Argentina era sobre todo una artista inteligente. Inteligencia que le permit\u00eda desposeer el baile popular de cosas superfluas y pintoresquismo hasta alcanzar un arte puro y desnudo. Un arte espiritual\u00edsimo. Fino, sutil, mesurado, ligero, insinuado, inmaterial. Y siempre amputado de esfuerzo. La naturalidad era la gran\u00a0 fuerza de sus danzas. A despecho de haber estado laboriosamente concebidas y montadas, parec\u00edan fresca improvisaci\u00f3n.\u201d<\/strong><\/p>\n

Sebasti\u00e0 Gasch:\u00a0 De la danza<\/em> (1946)<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Mar\u00eda Pag\u00e9s balla com respira. Amb la felicitat d\u2019una facilitat llargament treballada. I \u00e9s que no l\u2019ha esperat quieta. S\u2019ha afartat de buscar-la, sola i en equip. Pag\u00e9s crea amb l\u2019esperit d\u2019Antonio Gades, tal com va aprendre quan, de joveneta, ballava a la companyia d\u2019ell i n\u2019aprenia el que podia, oberta a tot coneixement, com ara encara. En bona mesura, avui \u00e9s la millor representant de l\u2019her\u00e8ncia viva i en moviment d\u2019aquella manera de fer, d\u2019aquella concepci\u00f3 equilibrada, org\u00e0nica, humil i \u00e0mplia de companyia: la que va madurar als anys setanta i vuitanta del segle passat, en plena Transici\u00f3 democr\u00e0tica, aquell bailaor<\/em> alacant\u00ed que es definia com a \u201ccatal\u00e1n de Elda\u201d, aquell ballar\u00ed i home d\u2019escena que avui concebem (junt amb Antonia Merc\u00e9, La Argentina, abans de la Guerra Civil) com la base hist\u00f2rica del flamenc teatral, \u00e9s a dir, del vocabulari, la morfologia i el sentit social m\u00e9s profund del flamenc, reconvertits en aquesta re-evolucionada sintaxi esc\u00e8nica (coreografia amb sentit) que es despulla i creix enmig de l\u2019espai buit de l\u2019escena.<\/p>\n

Maria Pag\u00e9s defensa la tradici\u00f3 (diu que els puristes, si no existissin, caldria inventar-los pel paper que han tingut de salvaguardar el llegat de qu\u00e8 ara tots els creadors flamencs poden disposar), per\u00f2 hi arranca com a punt de partida. La curiositat la du a apropar-se a l\u2019obra de molts altres artistes. Del mateix flamenc als d\u2019altres arts. Espontane\u00eftat, gr\u00e0cia, vivacitat i intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s el que primer destaca d\u2019ella. Parlant, comen\u00e7a molts comentaris precisament amb un \u201ces curioso\u201d la mar de significatiu, per com ens la mostra disposada a sorprendre\u2019s i admirar-se pel que l\u2019envolta, a mirar amb ulls nous la feina de cada dia, com si tingu\u00e9s als llavis aquell \u201ca\u00fan aprendo\u201d que diuen que va dir el Goya vell, pintor genial al qual el 1998 la bailaora<\/em> va dedicar l\u2019espectacle La Tirana<\/em>. Tot ho sent flamenc. A Flamenco Republic<\/em>, els batecs del cor li semblen com si entressin per sole\u00e1. Li agradava veure el guitarrista Paco de Luc\u00eda programat en festivals de jazz. Sent la melodia de la Scheherazade<\/em> de Rimsky-K\u00f3rsakov, i t\u00e9 clar que entra per buleries, per\u00f2 \u201cpor una buler\u00eda muy lenta, que es como yo acabo la sole\u00e1, que cuanto m\u00e1s lenta m\u00e1s bonita es\u201d, com m\u2019explicava fa anys. I aix\u00ed mateix va partir de la veu cavernosa i l\u2019alegre trompeta de Louis Amstrong a When the Saints go Marching in<\/em> o fins i tot del conegud\u00edssim Imagine<\/em> de John Lennon. A l\u2019hora d\u2019imaginar el que sigui,\u00a0 Pag\u00e9s no ha fet mai curt. Ha posat en contacte el flamenc amb el blues, el jazz, l\u2019\u00f2pera, la m\u00fasica simf\u00f2nica, la dansa cl\u00e0ssica (ha col\u00b7laborat amb Tamara Rojo i \u00c1ngel Corella), la pintura, l\u2019arquitectura, m\u00fasiques populars com el bolero o tamb\u00e9, com ara a \u00d3yeme con los ojos<\/em>, la paraula liter\u00e0ria. Ella crea com parla. Amb la mateixa felicitat. R\u00e0pida i intel\u00b7ligent, no es mou per t\u00f2pics. Descobreix matisos i sentits nous en les paraules que \u00e9s a punt d\u2019escollir igual com li passa amb els passos dalt de l\u2019escenari, encuriosida de cop per les vies que se li acaben d\u2019obrir davant dels ulls. Aix\u00ed va ballar las \u201cNanas de la cebolla\u201d del cantant Joan Manuel Serrat (i, doncs, del poeta Miguel Hern\u00e1ndez) en un espectacle, Canciones, antes de una guerra<\/em>, dedicat als somnis de la inf\u00e0ncia com a estendard contra qualsevol forma de guerra. No ha esquivat mai el comprom\u00eds. Tampoc el m\u00e9s personal d\u2019una creadora envers el seu bagatge o la traject\u00f2ria pr\u00f2pia, que s\u2019ha plantejat en espectacles com Flamenco Republic<\/em> o l\u2019\u00edntim Autoretrato<\/em>.<\/p>\n

Alhora, Pag\u00e9s no sols s\u2019ha reivindicat com a dona (pensem en Yo, Carmen<\/em>, per exemple), sin\u00f3 que ha actuat com a tal amb una generositat que es respira en la seva dansa. Hi ha fragilitat. Per\u00f2 cal ser forta per recon\u00e8ixer-se fr\u00e0gil. I Pag\u00e9s sempre ha entrat en zones d\u2019ombra per explorar-les, a veure qu\u00e8 passava, disposada a desinstal\u00b7lar-se del fixat i emprar de forma renovada la tradici\u00f3 i qualsevol altre bagatge. Sempre i amb personalitat. \u00bfRecordeu quan a la pel\u00b7l\u00edcula Moulin Rouge<\/em> (2001) l\u2019australi\u00e0 Baz Luhrmann ens redescobria la can\u00e7\u00f3 Roxanne<\/em> de Police com un tango (argent\u00ed) perqu\u00e8 s\u2019hi adequava el tempo<\/em>, el comp\u00e0s intern de la canc\u00f3, i l\u2019original quedava aix\u00ed potenciat de forma totalment recognoscible? Cal tenir personalitat i o\u00efda per capgirar i subratllar, des de la fidelitat, el que hav\u00edem sentit sempre de la mateixa manera. Doncs, Mar\u00eda Pag\u00e9s va fer exactament el mateix, si fa no fa en aquells mateixos anys, quan se li va acudir ballar per tangos (flamencs) una can\u00e7\u00f3 de Tom Waits. \u201c\u00bfEse negro qui\u00e9n es?\u201d, li demanaven a Sevilla, confosos per la veu aspra i baixa del californi\u00e0 blanc. \u201c\u00bfY c\u00f3mo bailas en flamenco esa m\u00fasica?\u201d. Per\u00f2 ella ho tenia clar: s\u2019hi adeia el comp\u00e0s i ho podia ballar per tangos. \u201c\u00bfY c\u00f3mo quieres que lo baile, mi arma<\/em>? \u00bfNo lo oyes? \u00bfQue no escuchas los remates? \u00a1Si es bestial como va por tangos!\u201d Tamb\u00e9 en compartia el soul<\/em>, l\u2019\u00e0nima. I aquesta \u00e9s i ha estat la seva principal arma. Al capdavall, en el seu deix sevill\u00e0 sonen igual \u201carma\u201d i \u201calma\u201d. Per qu\u00e8 ens ha d\u2019estranyar, doncs, que es retrobi corporalment en les paraules de Sor Juana In\u00e9s de la Cruz o de Fray Luis de Le\u00f3n? El flamenc sempre ha estat la millor encarnaci\u00f3 de la sinest\u00e8sia amb qu\u00e8 ara titula \u00d3yeme con los ojos<\/em>. El flamenc \u00e9s la corpore\u00eftzaci\u00f3 del so, tradueix el comp\u00e0s en ritme visual, visibilitza i escriu en el llibre del cos el sentit invisible de l\u2019\u00e0nima. Com no dir-ho del seu flamenc, doncs, que acull de forma \u00e0mplia una espiritualitat que troba el seu just mirall en qualsevol de les dues ribes del Mediterrani? No \u00e9s mestissatge. \u00c9s ballar-se humana en el m\u00e9s ampli sentit de la paraula. \u00c9s ba(ra)llar-se entre contraris. Els accents s\u00f3n un detall. Per\u00f2 el millor detall.<\/p>\n

Entre que t\u00e9 els bra\u00e7os llargs i \u00e9s sevillana de l\u2019escola de Matilde Coral, el seu braceig \u00e9s vist\u00f3s, floral, expansiu. Per\u00f2 els peus s\u00f3n rabiosos, a la catalana. Pag\u00e9s es mou amb personalitat pr\u00f2pia entre moltes escoles i moltes influ\u00e8ncies. Ha tingut ganes tamb\u00e9 d\u2019acostar-se a les altres arts. T\u00e9 pa\u00efdes \u2013invisibles ja dins seu\u2013 la generositat, l\u2019obertura i la curiositat humil de l\u2019esmentat Gades. T\u00e9 les ganes de recerca, el rigor i la curiositat insultantment juvenil del Baryshnikov m\u00e9s madur. T\u00e9 l\u2019adaptabilitat, la capacitat de metamorfosi i la curiositat camale\u00f2nica del core\u00f2graf Sidi Larbi Cherkaoui. T\u00e9 la sensibilitat com de veu baixa i la curiositat t\u00edmida de l\u2019escriptor Jos\u00e9 Saramago. T\u00e9 l\u2019hospitalitat, la lleugeresa c\u00e0lida, l\u2019amplitud de gestos i la curiositat pl\u00e0stica de l\u2019arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. S\u00f3n gent de frontera. I la curiositat \u00e9s el m\u00ednim com\u00fa denominador d\u2019aquesta obra oberta, tan sols igual a si mateixa pel desig permanent d\u2019evoluci\u00f3. Generosament obertes, les obres de Mar\u00eda Pag\u00e9s ens acullen tal com som. I no s\u00e9 deixar de relacionar aix\u00f2 amb una an\u00e8cdota que la bailaora<\/em> va explicar el 2015, a Peralada, en els agra\u00efments al p\u00fablic: a Sevilla, a casa de la seva iaia catalana, hi havia sempre un \u201cD\u00e9u vos guard\u201d penjat a la porta.<\/p>\n

Per casualitat, aquella nit a Peralada vaig veure l\u2019obra Yo, Carmen<\/em> al costat d\u2019un hom\u00f2nim seu, l\u2019escriptor catal\u00e0 Vicen\u00e7 Pag\u00e8s, premi Sant Jordi 2014 per Dies de frontera<\/em>. I la proximitat espacial em va fer pensar en coincid\u00e8ncies generacionals. En la voluntat de canvi i la varietat de formes de tots dos, hi ha una aparen\u00e7a postmoderna que aposta per l\u2019harmonia (la simultane\u00eftat de capes) i el timbre (els jocs de textures), per\u00f2 que, de fet, no renuncia mai a una sentida vocaci\u00f3 moderna, amb l\u2019adopci\u00f3 de determinats compromisos humans que es volen universals. Nascuts el 1963, tots dos Pag\u00e9s comparteixen una q\u00fcesti\u00f3 de punt de vista: contar-nos la vida normal, fins i tot amb humor i ironia, a partir de la multiplicitat calidosc\u00f2pica dels seus reflexos, quan el que importa no \u00e9s tan l\u2019argument (la melodia) sin\u00f3 el joc harm\u00f2nic de registres, la varietat de formes, el comprom\u00eds amb la silenciosa veritat m\u00e9s callada i la demostraci\u00f3 no virtuosa ni espectacular del fet que la bellesa \u00e9s en tot i en res. En el m\u00e9s petit. En el m\u00e9s normal. Perqu\u00e8 tot dep\u00e8n de nosaltres. Tamb\u00e9 els espectadors, lectors en el m\u00e9s ampli sentit de la paraula.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

MAR\u00cdA PAG\u00c9S presenta \u00d3yeme con los ojos<\/em> al Mercat de les Flors del 29 d’octubre al 6 de novembre de 2016<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Links<\/strong>:<\/p>\n