{"id":116955,"date":"2017-01-11T10:18:33","date_gmt":"2017-01-11T10:18:33","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1045"},"modified":"2023-06-15T09:45:41","modified_gmt":"2023-06-15T09:45:41","slug":"de-mons-i-miralls-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/de-mons-i-miralls-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘De mons i miralls’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Tony Manero –<\/strong> I think we could be a dynamite team together.<\/em>
\nStephanie Mangano –<\/strong> How old are you?<\/em>
\nTony Manero –<\/strong> I’m\u00a0 20. I’m 19 at the moment,\u00a0 but I’ll be 20 very shortly.<\/em>
\nStephanie Mangano –<\/strong> I think there’s a world\u00a0 of difference between us.<\/em><\/p>\n

Tony Manero i Stephanie Mangano a Saturday Night Fever<\/em><\/p>\n

Hi ha un m\u00f3n entre el ball de Tony Manero (Saturday Night Fever<\/em>, 1977) i el de Pere Faura (Barcelona, 1980). Un m\u00f3n que la pel\u00b7l\u00edcula va emmarcar i simplificar, i que Pere Faura s’ha encarregat d’explotar. Els moviments clau s\u00f3n els mateixos i tamb\u00e9 les ganes encomanadisses de ballar, per\u00f2 Faura \u00e9s com l’encantador de serps, que fa sonar i belluga la seva flauta (o la m\u00e0nega o el comandament de v\u00eddeo… segons sigui l’ocasi\u00f3) per fer-nos sortir de l’espai de comoditat i encarar-nos a una veritat certament inestable. Ho fa sense perdre el somriure de la cara i, el que encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil, fent que les serps -o sigui, nosaltres- somriguin mentre les treu del seu amagatall.<\/p>\n

Stephanie Mangano est\u00e0 assajant, sola, davant d’un mirall, quan Tony Manero se li acosta per demanar-li de formar un equip de ball i guanyar el concurs organitzat per la discoteca 2001 Odyssey, de Brooklyn (avui convertida en 3001: Odyssey, per continuar amb aquests mons de futuribles brillants). D’aquesta escena a la sala d’assaig se’n pot desprendre tot l’argument posterior de la pel\u00b7l\u00edcula, i tamb\u00e9 totes les implicacions que Pere Faura porta anys treballant: al voltant del fet de ballar, enquadrant les imatges que crea aquest cos en moure’s i observant les maneres com realitat i ficci\u00f3 poden dialogar i arribar a compartir un mateix espai de ball.<\/p>\n

Tornem a Tony Manero i Stephanie Mangano. Quan ell se li acosta i comencen a parlar sobre el concurs, ella no deixa de mirar-se al mirall en cap moment, assajant els seus passets. Poques feines encaren al treballador a la seva pr\u00f2pia imatge com ho fa la dansa, amb un mirall sempre present per mantenir la vigil\u00e0ncia contra un mateix. Els ballarins actuen molts cops com a miralls d’un core\u00f2graf o com a miralls entre s\u00ed, tots id\u00e8ntics i a l’un\u00edson. Els miralls sempre estan presents, s\u00f3n el lloc on descobrir l’ideal d’un mateix -o el seu error-. En aquesta escena de Saturday Night Fever<\/em> el ball solipsista de Mangano es troba amb l’estrat\u00e8gia de seducci\u00f3 de Manero i la tensi\u00f3 sexual que es crea entre els dos, i tot plegat amb l’objectiu de guanyar un concurs de ball. Aix\u00ed els seus cossos es posen al servei de la productivitat, pel desig d’un espai laboral transcendent i la fantasia d’un \u00e8xit econ\u00f2mic a tocar dels dits de la m\u00e0. De fet, Saturday Night Fever<\/em> no \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula sobre el m\u00f3n de les discoteques, sin\u00f3 sobre uns joves que no tenen futur, d’una generaci\u00f3 que no sap com enfrontar-se a la realitat constru\u00efda per uns adults grisos i sense horitz\u00f3.<\/p>\n

Mentrestant sonen veus impostades, violins celestials, un ritme electr\u00f2nic repetitiu, cors agud\u00edssims… la m\u00fasica de Bee Gees que fa de banda sonora a la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s pura purpurina sobre un m\u00f3n que ha perdut els valors; ni les qualitats tradicionals dels pares ni les dels hippies alternatius han pogut contestar a les imposicions econ\u00f2miques de la primera crisi del petroli, la que marca el final de l’era daurada del capitalisme. En aquest atzucac real, la imaginaci\u00f3 comen\u00e7a a emmirallar-se en les imatges de vinil i els mites plastificats.<\/p>\n

Faura mateix ha mantingut un idil\u00b7li amb tot aquest pante\u00f3 d’imatges electr\u00f2niques. El cinema ha estat un company de ball en moltes de les seves obres, des de Panoramas, video and dance <\/em>(2004), la pe\u00e7a amb la que iniciava a la relaci\u00f3 entre el cos real i el cos projectat, i despr\u00e9s amb This is a picture of a person I don’t know<\/em> (2006), on usava les imatges com a font de nost\u00e0lgia. Aqu\u00ed recreava l’escena d’A Chorus Line<\/em> de Michael Bennet (1975) on es van seleccionant els ballarins per a l’espectacle com fitxes reempla\u00e7ables del sistema del show business,<\/em> i on ell, encarnant-los un darrere l’altre, cedia el seu propi cos a la lluita dels caiguts. D’aquesta obra i a partir de la recopilaci\u00f3 d’imatges del p\u00fablic en primer pla, en va crear una pe\u00e7a de v\u00eddeo titulada Watching you <\/em>(2007).<\/p>\n

Al mirall s’hi uneix la mirada amb el mostrar-se, en un sol pla brillant. Al seu torn, el cinema \u00e9s com un mirall digital, perqu\u00e8 encara que no hi sortim directament nosaltres, ens identifiquem amb els personatges que hi surten com si f\u00f3ssim nosaltres mateixos. Pels que, com Faura, hem crescut alimentats amb els musicals dels 70 i 80, aquest m\u00f3n de somnis vol\u00e0tils i de glamur que desapareix en pr\u00e9mer el bot\u00f3 de l’aparell, tamb\u00e9 ens reconeixem en aquests mites na\u00effs de suor palpitant, ja sigui el de John Travolta sota les llums de discoteca o el de Demi Moore a la barra d’un bar.<\/p>\n

Cos real i projecci\u00f3; streeper<\/em> i client. La seducci\u00f3 des de tots dos costats i el v\u00eddeo com la clau per passar d’un a l’altre, accedir al subconscient col\u00b7lectiu i construir un personatge individual. Amb la pe\u00e7a Striptease<\/em> (2008) confer\u00e8ncia-performance on comparava de manera ir\u00f2nica el fet teatral amb l\u2019art de despullar-se, deia: “He llegit molt sobre el tema i n’he vist molts<\/em> (de streepteases<\/em>). I tot i que no duren m\u00e9s de 2 o 3 minuts, els llibres que en parlen s\u00f3n llargu\u00edssims”. <\/em>Faura utilitza les paraules, les imatges i els gestos de la mateixa manera ir\u00f2nica i com elements sint\u00e0ctics intercanviables, per generar met\u00e0fores, construccions narratives i ox\u00edmorons que s’anul\u00b7len ells mateixos. “Cuanto m\u00e1s sencillo, mejor”<\/em>, deia un dels titulars de diari inclosos al v\u00eddeo Bailar imposibles<\/em> (2011), creat amb I\u00f1aki \u00c1lvarez. Aquesta manera de fer desenfadada per\u00f2 que no aparta els ulls ni un segon del seu objectiu o del seu interlocutor, \u00e9s pr\u00f2pia de Pere Faura.<\/p>\n

Es va formar en m\u00fasica -a l’escola Diaula i al Conservatori-, en dansa -a l’Institut del Teatre i a \u00c0rea- i en comunicaci\u00f3 audiovisual -a la Universitat Aut\u00f2noma-, abans de traslladar-se a Amsterdam, a la SNDO (School for New Dance Development), on va acabar els estudis i va engegar la seva carrera professional. L’any 2011 tornava a Barcelona, i encara avui mant\u00e9 la il\u00b7lusi\u00f3, com qui veu la mateixa pel\u00b7l\u00edcula per en\u00e8sima vegada i sembla que fos la primera. En aquests anys ha anat articulant un corpus organitzat a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d’espectacles, la direcci\u00f3 de tallers oberts i una feina de mobilitzaci\u00f3 del sector a trav\u00e9s de la plataforma G.R.U.A. (quin gran mestre de cerim\u00f2nies quan presenta la Caravana de Tr\u00e0ilers!). Nom\u00e9s tres anys despr\u00e9s estrenava al Mercat de les Flors Sin baile no hay para\u00edso<\/em> (2014), la primera pe\u00e7a de gran format on explica la una particular hist\u00f2ria de la dansa, i seguidament inicia la trilogia dol\u00e7a que l’ha dut a trobar-se, un cop m\u00e9s, cara a cara amb Tony Manero.<\/p>\n

La primera part d’aquesta trilogia, Sweet Fever <\/em>(2016) es va poder veure a la darrera edici\u00f3 del Festival Temporada Alta, concretament a l’antic convent de la Merc\u00e8. Est\u00e0 constru\u00efda amb mitja dotzena de ballarins professionals i el doble de voluntaris que ballen la mateixa coreografia de Saturday Night Fever<\/em> sense parar, durant l’hora que dura l’espectacle. \u00c9s una frase coreogr\u00e0fica usurpada i en di\u00e0leg constant amb les imatges projectades -usurpades tamb\u00e9- de diferents sistemes de producci\u00f3 de realitat: des dels obrers sortint de la f\u00e0brica de cinemat\u00f2grafs dels germans Lumi\u00e8re, de l’any 1895, a desfilades militars, danses de tribus africanes, una f\u00e0brica (f\u00e0brica!) de pollets, gimnastes durant les Olimp\u00edades de Berl\u00edn de 1936, balls de gent gran, discoteques actuals… Realitats que xoquen amb els cossos reals i la repetici\u00f3 minimalista del seu moviment en directe, transformant diversi\u00f3 en obligaci\u00f3 i l’obligaci\u00f3 d’uns, en la distracci\u00f3 d’uns altres.<\/p>\n

En certa manera tamb\u00e9 va d’aix\u00f2 Sweet Tirany<\/em>, la segona part de la trilogia que ara s’estrena. Despr\u00e9s vindr\u00e0 Sweet Precarity<\/em>. De la febre a la tirania i finalment a la precarietat. Tot junt, pot ser la bomba.<\/p>\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n

PERE FAURA presenta Sweet Tiranny<\/em> al Mercat de les Flors del 27 al 29 de gener i del 3 al 5 de febrer<\/span><\/a><\/p>\n

Webs:<\/span><\/p>\n

web Pere Faura<\/strong><\/p>\n

http:\/\/perefaura.com\/<\/a><\/p>\n

Col\u00b7lectiu G.R.U.A.<\/strong><\/p>\n

www.tea-tron.com\/grua\/blog\/<\/a><\/p>\n

web discoteca 3001: Odyssey<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.3001odyssey.com\/#landing<\/a><\/p>\n

web SNDO<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.ahk.nl\/en\/atd\/dance-programmes\/sndo\/<\/a><\/p>\n

web Institut del Teatre<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.institutdelteatre.cat\/<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

————————————————————————————————————————-<\/p>\n

V\u00eddeos:<\/span><\/p>\n

Pere Faura, Watching you<\/em> (2007)<\/strong><\/p>\n

http:\/\/perefaura.com\/perform\/watching_you.es.html<\/a><\/p>\n

Saturday Night Fever Soundtrack (Bee Gees i altres)<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=iuI_X-StglE<\/p>\n

A Chorus Line<\/em><\/strong> (1975), escena de l’audici\u00f3<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=fdLtsDpzpwA<\/p>\n

Saturday Night Fever <\/em>(1977), escena del gimn\u00e0s<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=LWfZdssvVjY<\/p>\n

Pere Faura, Bailar Imposibles<\/em> (2011)<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.perefaura.com\/perform\/bailar_imposibles.es.html<\/a><\/p>\n

Pere Faura, Sin Baile no Hay Para\u00edso <\/em>\u00a0(2014)<\/strong><\/p>\n