{"id":116900,"date":"2017-03-07T15:06:44","date_gmt":"2017-03-07T15:06:44","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1081"},"modified":"2023-06-15T09:45:53","modified_gmt":"2023-06-15T09:45:53","slug":"del-negre-al-blanc-i-de-la-claror-a-la-foscor","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/del-negre-al-blanc-i-de-la-claror-a-la-foscor\/","title":{"rendered":"‘Del negre al blanc i de la claror a la foscor’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

Fons verd\u00f3s. Per la dreta entra una stripteasista en vestit de carrer. De cada pe\u00e7a que es va traient, en cauen cartes de bastos. En tombar-se per sortir es veu que duu a l’esquena una carta de joc vista de dors.<\/em><\/p>\n

Joan Brossa<\/p>\n

Strip-tease i teatre irregular<\/em>, 1966-1967<\/p>\n

Christa Leem, vedet m\u00edtica de El Molino, especialista en striptease i icona de la llibertat dels 70, va interpretar aquest n\u00famero l’any 1977, al programa televisiu Mirador dedicat a Joan Brossa. Era el primer striptease em\u00e8s per televisi\u00f3 i la censura el va deixar malparat. La primera pe\u00e7a en solitari de La Ribot (Madrid, 1962) tamb\u00e9 va ser un striptease de roba i de prejudicis, Socorro! Gloria! <\/em>(1991), sense con\u00e8ixer encara aquest poeta que m\u00e9s endavant es convertiria en un referent involuntari.<\/p>\n

Havia rebut una formaci\u00f3 cl\u00e0ssica -que no ha marxat mai del tot del seu cos i del seu posat- per\u00f2 La Ribot va voler quedar a soles amb el seu cos nu com a material de treball a partir del qual construiria una de les traject\u00f2ries m\u00e9s singulars de la dansa contempor\u00e0nia europea de les darreres tres d\u00e8cades, marcada per una est\u00e8tica povera<\/em> i de fina ironia conceptual.<\/p>\n

A Madrid protagonitz\u00e0 l’esclat de la dansa contempor\u00e0nia dels 80 i 90, primer amb Bocanada Danza (1985-1988) -la primera companyia de dansa contempor\u00e0nia de la ciutat-, al costat de Blanca Calvo i amb Olga Mesa, i despr\u00e9s, a partir de 1995, amb el\u00a0 col\u00b7lectiu U.V.I.-La Inesperada, amb les integrants de Bocanada m\u00e9s Elena C\u00f3rdoba, Ana Buitrago i M\u00f3nica Valenciano. Fou una associaci\u00f3 informal destinada a crear punts de trobada entre diferents artistes i disciplines, amb una intenci\u00f3 clara vers l’experimentaci\u00f3 sense resultats obligatoris que acoll\u00ed repetidament el Teatro Pradillo, amb sessions d’improvisaci\u00f3 en les que participaren \u00c0ngels Margarit, Maria Mu\u00f1oz o Pep Ramis, entre molts d’altres. El 1997 el mateix grup engeg\u00e0 Desviaciones<\/em>, un festival pioner i d’abast internacional que dura fins el 2011.<\/p>\n

Per\u00f2 el nom de La Ribot no nom\u00e9s s’associa a la dansa. Si b\u00e9 fou homenatjada amb el Premi Nacional de Dansa el 2000, tamb\u00e9 la poden convidar a un festival de mim (ICA, Londres, 1997) i estar representada per una galeria comercial, com la Galeria Soledad Lorenzo de Madrid. Amb la mateixa actitud distingida es mou pels diferents ambients i n’esmicola les bases, els seus fonaments, com si nom\u00e9s els haguessin posat all\u00ed perqu\u00e8 ella pogu\u00e9s jugar-hi fins a destruir-los, la creaci\u00f3 a trav\u00e9s de la destrucci\u00f3. Aix\u00ed, envoltada de runes i confusi\u00f3, d’extres imm\u00f2bils i protagonistes que fugen, el caos acaba sent la coreografia m\u00e9s bonica de totes les possibles.<\/p>\n

El focus que posa en all\u00f2 perif\u00e8ric, com els figurants -o els ballarins dins l’entramat cultural, la classe subalterna que diu l’Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed- la condueix a la creaci\u00f3 de 40 espont\u00e1neos <\/em>(2004) amb int\u00e8rprets no professionals o els diferents Film Noir <\/em>(2014-2016), <\/em>\u00a0on tapa amb franges negres els protagonistes de pel\u00b7l\u00edcules m\u00edtiques per obligar-nos a mirar el paisatge hum\u00e0, la massa sense nom, l’alteritat d’un fora de camp que \u00e9s el pont cap a l’espectador.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquell primer striptease, La Ribot va comen\u00e7ar la s\u00e8rie de Piezas Distinguidas<\/em> a la manera de fragments (petites runes arqueol\u00f2giques, museables) d’un discurs amor\u00f3s (d’amor a les idees) que ha transitat tota la seva vida i amb els que ha expandit la idea de coreografia i ha re-emmarcat la idea de cos com a objecte i subjecte, mentre es traslladava de Madrid a Londres (1994) i finalment a Ginebra (el 2004), on crea un departament nou per a les arts vives, Art\/Acci\u00f3 a l’HEAD (Haute \u00e9cole des Beaux Arts et de design) i encara hi viu.<\/p>\n

El cos sense roba de La Ribot \u00e9s un nu art\u00edstic i un artista sense abric alhora, un objecte per ser mirat i una idea que s’imposa per la seva fragilitat, l’artista i el seu material, en un mateix lloc i en un mateix instant. Les Piezas Distinguidas<\/em> poden tenir entre 30 segons i 7 minuts, com un exercici de haiku japon\u00e8s, un caprici esc\u00e8nic, un gag humor\u00edstic o un espot comercial de significat obert per\u00f2 on hi cabria qualsevol cosa. Com aquell cub Maggi que Jean-Paul Morel explica que s’invent\u00e0 alhora que el cubisme i, a l’igual que aquell, amb la intenci\u00f3 de reunir el m\u00e0xim de nutrients en el m\u00ednim d’espai. Una s\u00edntesi minimalista que ha fet fortuna, s’ha mantingut en el temps i ha trobat el seu propi mercat.<\/p>\n

Declarades com a coreografies segons la classificaci\u00f3 de propietat intel\u00b7lectual, La Ribot ha creat un sistema amb el que ven el concepte, dins el mercat d’arts visuals, i el comprador n’esdev\u00e9 un propietari “distingit”. Ja n’ha venut casi una trentena, de Piezas Distinguidas<\/em>, sense donar res m\u00e9s que la idea i la possibilitat d’assistir a les seves representacions. Per\u00f2, \u00e9s que es pot posseir una idea? I un cos? I una dona? Sembla que s\u00ed, i no nom\u00e9s si parlem d’art.<\/p>\n

La mirada de La Ribot, lluny de tota possibilitat de melancolia, \u00e9s m\u00e9s aviat m\u00farria, alguns diuen que s’assembla a Buster Keaton. I com ell a The cameramen<\/em>, o com Dziga V\u00e9rtov a L’home de la c\u00e0mera<\/em>, La Ribot tamb\u00e9 juga amb les imatges filmades, i des del l’any 2000 pren la c\u00e0mera com si es tract\u00e9s d’una extremitat m\u00e9s del seu cos, hereva del gest d’Yvonne Rainer o Dan Graham. Si de Keaton en treu la sorpresa de l’absurd, de V\u00e9rtov l’absurd que forma part de la realitat; ella diu que utilitza una c\u00e0mera-periscopi.<\/p>\n

I amb aquest periscopi personal -tant si du c\u00e0mera com si no- travessa qualsevol medi per plantar-hi un interrogant nou o una cr\u00edtica soterrada. Aix\u00ed passa del ballet cl\u00e0ssic a la performance, del teatre a la galeria d’art o al museu. L’any 2010, va crear una instal\u00b7laci\u00f3 de 50 cadires pirogravades per a la Hayward Gallery de Londres, Walk the chair <\/em>, dins l’exposici\u00f3 Move-choreographing you, <\/em>al costat dels ginys de Bruce Nauman, William Forsythe o Robert Morris. I a continuaci\u00f3, del blanc al negre altre cop, de la llum a la foscor, del mostrar-se a l’amagar-se, de la cruesa a la intimitat. Si primer, passant de la caixa negra al cub blanc, la dansa afirm\u00e0 el seu poder discursiu, tornant a la foscor, ara busca l’emmascarament del contrallum i la intimitat d’un xiuxiueig amb l’espectador.<\/p>\n

\u00c9s en aquest espai de penombra que habita Another distingu\u00e9e <\/em>(2016), amb la que arribem a les Piezas distinguidas<\/em> #46-53, 25 anys despr\u00e8s d’haver-les comen\u00e7at i amb un nou striptease, aquest cop mascul\u00ed. “El silenci \u00e9s l’original,\u00a0les paraules s\u00f3n la c\u00f2pia”, deia Joan Brossa. I el xiuxiueig acompanya el pensament.<\/p>\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n

LA RIBOT presenta Another Distingu\u00e9e<\/em> al Mercat de les Flors els dies 11 i 12 de mar\u00e7 de 2017<\/span><\/a><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

BERGER, John (2000): Modos de ver. <\/em>Gustavo Gili, Barcelona.<\/p>\n

LEPECKI, Andr\u00e9 (2006): Exhaurir la dansa. Performance i pol\u00edtica del moviment.<\/em> Col\u00b7lecci\u00f3 Cos de Lletra. Centro Coreogr\u00e1fico Galego-Mercat de les Flors_Universidad de Alcal\u00e1, Barcelona.<\/p>\n

S\u00c1NCHEZ, Jos\u00e9 A. (2006): Artes De La Escena Y De La Acci\u00f3n En Espa\u00f1a 1978-2002.<\/em><\/p>\n

Edita la Universidad De Castilla-La Mancha, Cuenca.<\/p>\n

S\u00c1NCHEZ, Jos\u00e9 A i CONDE-SALAZAR, Jaime, ed. (2003). (2006): Cuerpos sobre blanco.<\/em> UCLM – Desviaciones – Comunidad de Madrid, Cuenca.
\n<\/strong><\/p>\n

Links<\/strong><\/p>\n

Web La Ribot<\/p>\n

http:\/\/www.laribot.com\/home<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Joan Brossa<\/p>\n

http:\/\/www.fundaciojoanbrossa.cat\/obra.php<\/p>\n

Web de l’exposici\u00f3 Move-choreographing you<\/em><\/p>\n

http:\/\/move.southbankcentre.co.uk\/microsite\/<\/p>\n

Escola HEAD<\/p>\n

https:\/\/www.hesge.ch\/head\/<\/p>\n

Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed, Sudando el discurso<\/em> (2013)<\/p>\n

http:\/\/www.aimarperezgali.com\/index.php\/projects\/sudando-el-discurso–sweating-the-discourse\/<\/p>\n

Hist\u00f2ria d’El Molino<\/p>\n

http:\/\/elmolinobcn.com\/language\/es\/historia\/<\/p>\n

\u00a0V\u00eddeos<\/strong><\/p>\n

The Cameraman<\/em> (1928), amb Buster Keaton<\/p>\n