{"id":116808,"date":"2017-04-05T11:02:40","date_gmt":"2017-04-05T11:02:40","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1133"},"modified":"2023-06-15T09:46:09","modified_gmt":"2023-06-15T09:46:09","slug":"que-acabi-el-silenci-o-crido-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/que-acabi-el-silenci-o-crido-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘Que acabi el silenci o crido’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"

La mente como una mosca incordiante.
\nManotazo.<\/em><\/strong>
\nChantal Maillard. La mujer de pie<\/em> (2015)<\/p>\n

El temps susp\u00e8s com si no hi hagu\u00e9s dem\u00e0. I tu voldries que retroced\u00eds, que an\u00e9s fins a la casella pr\u00e8via, el lloc on poder encetar el curs cap a un altre present. Per\u00f2 ell continua endavant, imparable, implacable. L’instant ens escanya i no permet ni un gemec ofegat.<\/p>\n

Aquest \u00e9s l’estat del que ens parla (i balla) Betroffenheit<\/em>, la paraula alemanya per commoci\u00f3, un espai de estupefacci\u00f3 g\u00e8lida on es troben dos dels m\u00e9s grans artistes canadencs del moment: la core\u00f2grafa Crystal Pite (British Columbia, 1970) i el dramaturg i int\u00e8rpret Jonathon Young (Ontario, 1973). Aquest segon, amb la voluntat d’exorcitzar una viv\u00e8ncia personal dur\u00edssima -de p\u00e8rdua, addiccions, la caiguda al pou m\u00e9s profund i, finalment, la recuperaci\u00f3- a trav\u00e9s de l’art esc\u00e8nic.<\/p>\n

Idea rom\u00e0ntica, la de transformar la vida a trav\u00e9s de l’art, per\u00f2 certament viable pel que fa a la possibilitat de manifestar l’univers d’emocions d’una manera creativa m\u00e9s enll\u00e0 de l’obligada uniformitat quotidiana. D’aix\u00f2 es tracta la catarsi, formulada per Ar\u00edstides Quintili\u00e0 el segle V aC com aquella acci\u00f3 de desfogar els sentiments amb l’esperan\u00e7a de proporcionar un alleujament, no nom\u00e9s en aquells que actuen, sin\u00f3 tamb\u00e9 en aquells que observen. I, de totes les arts, la dansa \u00e9s, pel mateix relator, l’art que m\u00e9s intensament t\u00e9 la capacitat de transformar i “purificar les \u00e0nimes”.<\/p>\n

Ja entrat al segle de la modernitat (i de les grans guerres), les idees est\u00e8tiques cl\u00e0ssiques quedaren enrere, per\u00f2 Mary Wigman continuava veient en el ballar\u00ed un m\u00e8dium i en la dansa una transici\u00f3 d’estats amb funci\u00f3 cat\u00e0rtica. I avui, fent un cop d’ull a la programaci\u00f3 recent d’aquest teatre que ara acull Betroffenheit<\/em>, podem veure que no s\u00f3n poques les obres que els mou el remoure: des de la maternitat problem\u00e0tica de Moeder <\/em>(de la companyia belga Peeping Tom), a les preocupacions sobre l’art i el mercat a P Project <\/em>(del b\u00falgar hiperrealista Ivo Dimchev) o, en temporades recents, Lo Real, <\/em>aquell calfred sobre l’extermini de gitanos (d’Israel Galv\u00e1n), i tamb\u00e9 El cinqu\u00e8 hivern<\/em> amb una mirada introspectiva cap el pas del temps (de Mal Pelo). Una altra particularitat que comparteixen totes les obres esmentades \u00e9s l’\u00fas de la paraula.<\/p>\n

Justament Maria Mu\u00f1oz, de la companyia Mal Pelo, en un llibre que acaba d’apar\u00e8ixer titulat Quan arriba el silenci, <\/em>parla del valor del text en els seus espectacles, i diu que amb la paraula s’obren vies de comunicaci\u00f3 que se sumen al moviment (sense necessitat de tapar ni de refermar el que digui el cos), “afegint textures” i, segurament tamb\u00e9, apuntalant als observadors m\u00e9s lletraferits, per b\u00e9 que “l’empatia cin\u00e8tica de l’espectador resol immediatament la comunicaci\u00f3”.<\/p>\n

D’entrada, doncs, la dansa parla sense necessitat de paraules. Per\u00f2, \u00e9s possible pensar sense paraules? Si donem per fet que l’estructura del pensament sempre \u00e9s verbal, segons indiquen alguns psicoling\u00fcistes o l’enunciat de Wittgenstein que aconsella que “Del que no es pot parlar, \u00e9s millor callar”, semblaria que la dansa estigu\u00e9s en un indret de suspensi\u00f3 d’aquest pensament estructurat i, per tant, m\u00e9s a prop de la m\u00edstica. Tanmateix, el cos \u00e9s ra\u00f3 i realitat absoluta, com dubtar del que ens diu?<\/p>\n

La dansa-teatre, a partir de Pina Bausch, va integrar paraules en les seves obres per fer-les ballar i acostar-se a la realitat amb aquest aspecte de la comunicaci\u00f3 verbal que ens empeny a la narraci\u00f3. Narraci\u00f3 lineal i raonament positiu s\u00ed que necessiten obligat\u00f2riament de paraules, com tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha tot un camp de coneixement immens que no entra per la via de la ra\u00f3, i en el que sustentem tamb\u00e9 les nostres hist\u00f2ries.<\/p>\n

En plena estupefacci\u00f3, Betroffenheit<\/em> fa un pas del pensament (amb les paraules escrites per Jonathon Young que enceten la hist\u00f2ria) a l’expressi\u00f3 corporal. I un altre pas de les sensacions (sense paraules, de la coreografia de Crystal Pite) a frases que vibren durant tot l’espectacle. L’eco dels mots repercuteix en l’espai i en els cossos que l’habiten, com les imatges tamb\u00e9 reverberen en la nostra retina i continuen per totes les cavitats corporals, fins articular noves expressions verbals. I de l’eco, que \u00e9s l’ombra del so, a la imatge en negatiu, que mostra la foscor en la claror i permet convertir l’estupefacci\u00f3 en admiraci\u00f3.<\/p>\n

O de la desesperaci\u00f3 a l’humor, un gir que Crystal Pite sap emprar amb finor coreogr\u00e0fica i una gran inventiva visual. Actualment \u00e9s artista associada doblement al Canada\u2019s National Arts Centre i al Sadler\u2019s Wells de Londres, i va debutar al Bristish Columbia Ballet. Despr\u00e9s de passar per la companyia de William Forsythe a Frankfurt, l’any 2002 va crear la seva pr\u00f2pia, Kidd Pivot, sense deixar de col\u00b7laborar amb altres artistes -com Robert Lepage a The Tempest<\/em> (2012)- i altres formacions: el Cullberg Ballet, The National Ballet of Canada, Les Ballets Jazz de Montr\u00e9al, Louise Lecavalier\/Fou Glorieux o el Nederlans Dans Theatre, on va encetar la seva col\u00b7laboraci\u00f3 fa dos anys amb Jonathon Young a The Statement<\/em> (2015), el mateix amb qui avui firma Betroffenheit<\/em>.<\/p>\n

Jonathon Young fou un dels creadors de la companyia\u00a0 Electric Company Theatre l’any 1996, i n’\u00e9s l’actual director art\u00edstic al costat de Kim Collier, amb qui comparteix l’afany d’explicar hist\u00f2ries (servint-se dels mitjans dramat\u00fargics, pl\u00e0stics i electr\u00f2nics que demani cada situaci\u00f3). Young tamb\u00e9 \u00e9s un celebrat actor de televisi\u00f3, especialment pel seu paper de Nikola Tesla -l’inventor, d’entre molts altres ginys, del control remot- a la s\u00e8rie Sanctuary<\/em> del canal p\u00fablic canadenc. Aqu\u00ed s’interpreta a ell mateix i al seu dolor, que es pot explicar en paraules per\u00f2 se sent en el cos i a trav\u00e9s del cos se sublima, s’eleva. El dolor fet art i el cos alliberat. Perqu\u00e8 el temps que no s’atura ni retrocedeix, ens esperona a crear i ballar.
\nKIDD PIVOT I ELECTRIC COMPANY THEATRE presenta Betroffenheit<\/em> al Mercat de les Flors del 28 al 30 d’abril de 2017<\/span><\/a>
\nWeb de la companyia Kidd Pivot<\/strong><\/p>\n

Home<\/a><\/p><\/blockquote>\n