Aprenem de maneres ben estranyes: m\u00e9s lluny de l’acad\u00e8mica que de la casualitat i m\u00e9s a prop de l’amor que de l’esfor\u00e7. I \u00e9s aix\u00ed que Thomas Hauert va assistir amb a penes cinc anys a un espectacle de Holiday on Ice i va decidir que volia ballar. I b\u00e9 que ho va fer! No va parar de ballar i d’improvisar des d’aquell moment, primer a la seva habitaci\u00f3 amb la porta tancada, despr\u00e9s a l’estudi i, finalment, amb els seus ballarins i amb estudiants d’arreu del m\u00f3n. Que l’espectacle sobre gel m\u00e9s multitudinari de la hist\u00f2ria pugui ser el germen d’un llenguatge abstracte i delicat com el de Thomas Hauert \u00e9s un misteri i la mostra que les casualitats poden convertir-se en motors vitals.<\/p>\n
Per\u00f2 abans de formar-se en dansa, Hauert va fer la carrera de magisteri perqu\u00e8 li oferia una formaci\u00f3 en m\u00fasica i dansa molt important (no \u00e9s aix\u00ed al nostre pa\u00eds, malauradament) sense haver-se d’enfrontar als prejudicis que els seus pares sentien per l’escena. Va deixar la seva Su\u00efssa natal per finalment estudiar dansa, primer a Holanda i m\u00e9s tard a B\u00e8lgica, on l’any 1997 va fundar la seva pr\u00f2pia companyia amb un nom que desvelava de bell antuvi una mirada cient\u00edfica enfocada cap a la pr\u00f2pia animalitat humana, Zoo. L’inter\u00e8s de Hauert pel funcionament del cos inclou la consci\u00e8ncia i l’\u00e0nima ja que, per a ell, tot \u00e9s el resultat de la mateixa fisiologia, i la principal expressi\u00f3 de la qual es troba en la intu\u00efci\u00f3. Aquest m\u00fascul invisible que tot ho toca \u00e9s el que s’ha dedicat a exercitar a trav\u00e9s d’improvisacions, tant com a eina d’aprenentatge i autoaprenentatge -element b\u00e0sic de la seva formaci\u00f3 i mestratge- com de composici\u00f3. Perqu\u00e8 no \u00e9s a trav\u00e9s de parlar que s’apr\u00e8n a patinar -ni a ballar- sin\u00f3 practicant.<\/p>\n
Hauert obliga l’espectador a exercitar un moviment ocular alternant lupa i telescopi per copsar la visi\u00f3 organicista que no nom\u00e9s aplica als cossos individuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 als conjunts de ballarins i a la societat on s’inscriuen, organismes dins d’organismes, dins d’organismes. La seva implicaci\u00f3 crea comunitat all\u00e0 on sigui, i viatja a desenes de pa\u00efsos, com el nostre, repetidament. La primera vegada fou l’any 2005 a la ciutat de Terrassa com a part del festival Tensdansa, aleshores dirigit per \u00c0ngels Margarit. Hi va ballar Modify<\/em>, un calidoscopi din\u00e0mic de colors \u00e0cids i m\u00fasica barroca. El 2007 aterrava al Mercat de les Flors amb\u00a0 Walking Oscar<\/em>, una pe\u00e7a cosida per la lliure associaci\u00f3 d’idees, i l’any seg\u00fcent hi torn\u00e0 amb Accords<\/em>, una complexa estructura musical emmirallada de forma precisa en diferents parts del cos. Despr\u00e9s va venir la col\u00b7laboraci\u00f3 creativa amb \u00c0ngels Margarit a From B to B<\/em>, estrenada el 2011 i que va rebre el Premi de la Dansa Su\u00efssa. M\u00e0rius Serra n’era el mestre de cerim\u00f2nies enigm\u00edstic i Joan Saura va editar la m\u00fasica del viatge d’una ciutat a l’altra, d’un nom a l’altre, sense m\u00e9s narraci\u00f3 que la combinaci\u00f3 atzarosa de frases coreogr\u00e0fiques i lletres de l’abecedari.<\/p>\n Des que l’any 2013 fou anomenat cap del Departament de Dansa de La Manufacture a Lausanne, els seus viatges a Barcelona han agafat un caire m\u00e9s pedag\u00f2gic, disseminant les seves eines de composici\u00f3 instant\u00e0nia a trav\u00e9s de m.a.p. (Mudances Aula Pedag\u00f2gica) a Bug\u00e9, a La Caldera i a l’estudi d’Avelina Arg\u00fcelles o, tot just el setembre passat, a l’Institut del Teatre. Aix\u00ed ha anat creant cada cop m\u00e9s adeptes, ballarins atrets per la complexitat i precisi\u00f3 del seu llenguatge, que troben que la seva proposta els fa millorar habilitats motrius, recursos compositius i capacitat perceptiva. Hereu de les idees de Steve Paxton respecte a la capacitat de la dansa per recuperar les habilitats i autonomia d’un cos natural, in-civilitzat, Hauert basa el seu ensenyament en des-aprendre les formes concretes i previsibles que cada t\u00e8cnica esculpeix en el cos del ballar\u00ed, i aix\u00ed recuperar-ne les infinites possibilitats originals.<\/p>\n Aquesta anti-t\u00e8cnica d’est\u00e8tica neutra i pot\u00e8ncia alliberadora va animar un grup heterogeni de ballarins a proposar-li d’estrenar companyia amb una creaci\u00f3 conjunta. Eren Cecilia Colacrai, Natalia Jim\u00e9nez Gallardo, Mireia de Querol, Iris Heitzinger, Xavi Moreno, Federica Porello i Anna Rubirola, el col\u00b7lectiu la Bolsa, i l’obra amb qu\u00e8 es van donar a con\u00e8ixer al Festival Grec 2015, La mesura del desordre<\/em>, enguany es veur\u00e0 al festival La Chaux de Fonds de Su\u00efssa i a la Biennal de Lyon. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem identificar resson\u00e0ncies del seu mestratge als estols de Roser L\u00f3pez Espinosa, al maquinisme org\u00e0nic de Guy Nader i Maria Campos, al joc de conseq\u00fc\u00e8ncies surrealistes de les Big Bouncers o a la musicalitat encarnada d’Albert Quesada.<\/p>\n