{"id":116616,"date":"2018-02-19T15:54:40","date_gmt":"2018-02-19T15:54:40","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1303"},"modified":"2023-06-15T09:46:32","modified_gmt":"2023-06-15T09:46:32","slug":"prendre-partit-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/prendre-partit-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘Prendre partit’, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"

\u201cDesitgem en funci\u00f3 de qui som. <\/em>Ens frustrem en funci\u00f3 de qui som. Del paper que juguem aqu\u00ed.<\/em> Desitgem el que desitgem, sempre ser\u00e0 dins uns marges. No anirem m\u00e9s enll\u00e0.Per aix\u00f2 ens omplim de rituals.<\/em> Qui vol anar m\u00e9s enll\u00e0 si es pot anar prou lluny bufant una espelma?\u201d
\nParaules d\u2019If (L\u2019\u00faltim desig)<\/em><\/strong> (2017).
\nDirecci\u00f3 de Vera Cendoya,
\nsobre un text de Natza Farr\u00e9.<\/p>\n

En les seves obres, Vero Cendoya pren partit per moltes coses. Per l\u2019emoci\u00f3, en primer lloc. Per una \u00e0nima popular i festiva. Per l\u2019humor com a arma cr\u00edtica, m\u00e9s a prop de la ironia i del somriure c\u00f2mplice que de la riallada perqu\u00e8 s\u00ed. Per la igualtat entre qualsevol forma de difer\u00e8ncia. Pel moviment de qualitat ent\u00e8s des del punt de vista de l\u2019adequaci\u00f3 a all\u00f2 que t\u00e9 lloc a escena. Tamb\u00e9 per la dona, per descomptat, per\u00f2 m\u00e9s com a vindicaci\u00f3 femenina que com a reivindicaci\u00f3 feminista, tot i que no es renunci\u00ef mai a res, quan encara queda tant per fer (ella mateix m\u2019ho diu: \u201c\u00e9s clar que s\u00f3c feminista\u201d i \u201ca mucha honra<\/em>\u201d, afegeix rient), per\u00f2 li faig la distinci\u00f3 de dalt per com de feminista ella ho \u00e9s sense complexos i amb capacitat cr\u00edtica \u2013no sols a\u00a0La partida<\/em>, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la seva \u00faltima pe\u00e7a teatral,\u00a0If (L\u2019\u00faltim desig)<\/em>, per exemple\u2013, i ho \u00e9s gracies a les capes d’estrats sobreposats que el pensament i la creaci\u00f3 sumen a la simple ideologia de pamflet (sigui aquesta patriarcal o feminista, tot i ser sempre molt m\u00e9s agradable posar-se de part de qui t\u00e9 ra\u00f3, \u00e9s clar). Aix\u00ed, per descomptat, com qui no fa res, la core\u00f2grafa pren partit tamb\u00e9 per la tendresa, per la ironia, per la complexitat humana, per no amagar-se rere cap forma de sufici\u00e8ncia i gosar d\u2019adre\u00e7ar-se a l\u2019espectador sense complexos, de tu a tu, amb els codis a qu\u00e8 tothom est\u00e0 familiaritzat per la vida de cada dia, siguin fragments extrets directament del carrer, vells rituals convertits en noves dramat\u00fargies o el moviment natural ofert com a vocabulari b\u00e0sic de la dansa. \u00c9s a dir, com a punt de partida per a una estilitzaci\u00f3 del material que combina recursos human\u00edssims: intel\u00b7lig\u00e8ncia, tendresa i humor. Que b\u00e9. La guerra dels sexes demana tanta m\u00e0 esquerra!<\/p>\n

L\u2019alegria i la recerca directa d\u2019emocions, sobretot per compartir-les amb l\u2019espectador, s\u00f3n la marca de la casa. Hi ha una empatia molt festiva en les obres de Cendoya. I aix\u00f2 \u00e9s clar\u00edssim a La partida<\/em>, pe\u00e7a articulada a partir dels codis (de joc i de p\u00fablic) del futbol de poble o de barriada. Com a bona italiana sarda, a Adele Madau \u2013responsable de la m\u00fasica\u2013 el futbol li agrada en els mateixos termes que a un sevill\u00e0 els passos de Setmana Santa: com a ritus festiu, com a joc de masses i corrent el\u00e8ctric compartit. I si b\u00e9 a Cendoya el joc en si mateix no li diu res, en canvi, la seva capacitat tan viva d\u2019atracci\u00f3 i d\u2019electrocuci\u00f3 mortal, s\u00ed. Li n\u2019agrada sobretot que pugui ser un element compartible amb molt m\u00e9s p\u00fablic: una entrada cap a la dansa de molts m\u00e9s espectadors per la porta gran de les emocions. Decidit aix\u00f2, el primer punt d\u2019inspiraci\u00f3 va ser el llargmetratge L\u2019arbitro<\/em> (2013), del realitzador itali\u00e0 Pablo Zucco, un film en blanc i negre que porta a la pantalla la petita hist\u00f2ria d\u2019un equip de tercera regional sard. Amb una humilitat extrema, L\u2019arbitro<\/em> combina tendresa i humor, veritat, senzillesa i for\u00e7a pl\u00e0stica, de manera molt similar a com per d\u2019altres vies que les del cinema ho ha aconseguit Cendoya. De tota manera, \u00e9s f\u00e0cil que el protagonisme que adquireix el personatge de l\u2019\u00e0rbitre a La partida<\/em> nasqu\u00e9s aleshores, d\u2019aquella primera inspiraci\u00f3 cinematogr\u00e0fica amb to actual de neorealisme itali\u00e0 de sempre. Hi ha poses i gesticulacions del film que troben eco \u2013i excel\u00b7lents correspond\u00e8ncies coreogr\u00e0fiques alternatives\u2013 dins la pe\u00e7a dansada de Cendoya i Madau, una obra en qu\u00e8 finalment hi cap tot, gr\u00e0cies tamb\u00e9 al seu aire com improvisat. Gr\u00e0cies a la feina de fixaci\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica, \u00e9s per la naturalitat que sedueix.<\/p>\n

La impressi\u00f3 predominant t\u00e9 flaire de col\u00b7lectiu, un \u201ctots a una\u201d de grup familiar. La partida<\/em> fins i tot despr\u00e8n una mena de sentiment de colla i d\u2019acolliment maternal que uneix complicitats i poleix difer\u00e8ncies, sensible a tot tipus de moviment, des del m\u00e9s maldestre fins al m\u00e9s sofisticat. La t\u00e8cnica no \u00e9s res m\u00e9s que un simple recurs, una caixa d\u2019eines posada a disposici\u00f3 del taller dramat\u00fargic, que adopta com a columna vertebral la m\u00fasica d\u2019aires mediterranis i com de festa major de Madau. La seva banda sonora sona sovint a banda de carrer. I tot plegat agafa un aire molt de festa popular, convertida la pe\u00e7a en encarnaci\u00f3 metaf\u00f2rica de la missa laica i gran ritual hipercodificat que \u00e9s qualsevol partit de futbol real. De fet, el que La partida<\/em> posa en joc no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019estilitzaci\u00f3 d\u2019una estilitzaci\u00f3: si el futbol ja representa un primer nivell de domesticaci\u00f3 t\u00e8cnica (esportiva) d\u2019instints combatius m\u00e9s primaris, una forma perqu\u00e8 David pugui guanyar la partida als Goliaths de torn, la dansa ve a fer-hi un altre pas de rosca i hi suma un segon nivell t\u00e8cnic (art\u00edstic), que s\u2019aplica a sintetitzar el primer nivell amb la conversi\u00f3 anal\u00f2gica del futbol en els seus equivalents dans\u00edstics. No hi ha deconstrucci\u00f3 intel\u00b7lectual, sin\u00f3 una forma juganera de participaci\u00f3, de mer reflex. L\u2019un contra un oscil\u00b7la entre el solo i el duet, el marcatge m\u00e9s estret hi fa de pas a dos, i el joc \u00e9s d\u2019equip, per descomptat, amb un control absolut per part de la core\u00f2grafa dels diversos equilibris i jocs harm\u00f2nics dels dos grups sobre el terreny de joc. Tot hi apareix transformat amb gr\u00e0cia, des de les carreres d\u2019una banda a l\u2019altra del camp fins al xut o els jocs de destresa amb la pilota. Reals o imaginaris. Fixem-nos, si no, en l\u2019atrevit canvi de punt de vista de quan una de les jugadores adapta el rol de la bola en un fragment de la pe\u00e7a, i l\u2019escena juga fins i tot amb l\u2019alentiment visual de la jugada, igual que si vei\u00e9ssim el partit a la televisi\u00f3. El recurs sembla de dibuixos animats. I, ves per on, per a les noies esdev\u00e9 una bona forma de control de la pilota i de poder marcar gol. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s jugar de conya en tots els sentits del mot.<\/p>\n

L\u2019humor tamb\u00e9 \u00e9s important a La partida<\/em>. Per\u00f2 un humor gens impostat, que no busca l\u2019acudit f\u00e0cil, sin\u00f3 que forma part de l\u2019amabilitat, la proximitat i les complicitats de la mirada. La partida<\/em> \u00e9s la feminitzaci\u00f3 d\u2019un partit de futbol. \u00c9s la trobada (la combinaci\u00f3 i no pas la disputa) entre un equip de ballarines i un equip de jugadors reals. D\u2019un grup de noies amb un grup de nois. I, de cam\u00ed, l\u2019obra es permet fer broma sobre alguns t\u00f2pics masculins: l\u2019ab\u00fas de la for\u00e7a, per exemple, o el virtuosisme exhibicionista, o la competitivitat i l\u2019individualisme. Davant d\u2019aix\u00f2, la dona es reivindica sola en tots els fronts: elles juguen m\u00e9s pel grup, tenen m\u00e9s consci\u00e8ncia de l\u2019efecte dels afectes, s\u00f3n menys arbitr\u00e0ries, dit amb les paraules que la veu en off dedica a l\u2019\u00e0rbitre. \u201cL\u2019\u00e0rbitre \u00e9s arbitrari per definici\u00f3\u201d, sentim que diu, al mateix temps que aquest gran solista de La partida<\/em> \u00e9s definit com \u201cun ampul\u00b7l\u00f3s botx\u00ed que exerceix el seu poder absolut amb gestos d\u2019\u00f2pera\u201d. El personatge actua en l\u2019obra com la reina en els escacs: circula en totes direccions, i tant es permet un n\u00famero de cabaret com una variaci\u00f3 de ballet o una can\u00e7\u00f3 amb aires de rock star<\/em> (al Mercat, en playback<\/em>). L\u2019\u00e0rbitre \u00e9s l\u2019amo de les regles. I aqu\u00ed juga el paper de reina absoluta de la nit i de gran diva esc\u00e8nica. Una troballa que homenatja amb complicitat l\u2019\u00e0rbitre m\u00e9s madur del film de Zucca i li treu bon partit coreogr\u00e0fic. Ho confirma l\u2019\u00e8xit obtingut. El 2015, La partida<\/em> va ser premi Moritz de la Fira de T\u00e0rrega i premi de la Cr\u00edtica de Barcelona, a m\u00e9s de ser nominada als premis MAX com a espectacle revelaci\u00f3.<\/p>\n

Sens dubte t\u00e9 molt a favor seu. L\u2019obra de Cendoya combina text, dansa, humor i quotidianitat amb molt i molt de joc. \u00c9s una proposta que comparteix la naturalesa heterodoxa i interdisciplin\u00e0ria d\u2019altres peces de la core\u00f2grafa. Sobretot, la seva tend\u00e8ncia natural a la immediatesa i la naturalitat: a presentar possibilitats esc\u00e8niques com un convit a recon\u00e8ixer-nos-hi tal com som. Aquesta \u00e9s l\u2019\u00fanica possibilitat de guanyar la partida. Mostrar-nos no sols a partir de les nostres actuacions, sin\u00f3 sobretot dels nostres somnis i fantasies, \u00e9s a dir, dels nostres desigs. Aquesta lectura apareix subjacent fins i tot en els quadres de fa anys de la core\u00f2grafa (s\u00ed, tamb\u00e9 \u00e9s pintora i il\u00b7lustradora!). La majoria de les seves teles, les protagonitzen nenes d\u2019ulls immensos, que es miren el m\u00f3n com enamorades, amb una barreja de calidesa i malenconia, de sentiment de recan\u00e7a pel que podria ser (potser) i de goig \u00edntim pel sol fet d\u2019estar desitjant-ho. Per a aquesta nena d\u2019ulls grans i mirada l\u00e0nguida de les pintures, la DONA en maj\u00fascules \u00e9s sovint la gran protagonista: les dones del cinema, del ball, de la vida; la dona vista a l\u2019horitz\u00f3 de la nena. Tot aix\u00f2 ha estat igualment present en els treballs esc\u00e8nics de Cendoya, sovint amb duets amb \u201cl\u2019altre\u201d, tan diferent i tan igual. Trobades amb altres artistes, altres col\u00b7lectius i altres llenguatges, per fer de la complicitat un estat en tr\u00e0nsit permanent.<\/p>\n

Joaquim Noguero<\/p>\n

 <\/p>\n

La COMPANYIA VERO CENDOYA presenta ‘La partida’ del 23 al 25 de febrer de 2018 al Mercat de les Flors<\/a><\/p>\n


\nLinks<\/strong>:<\/p>\n