Comen\u00e7a un nou protocol Barcelona dels Agost Produccions, que vol dir: tot o res, blanc o negre, s\u00ed o no, or o plata (mai pl\u00e0tan). I aix\u00f2 costa, i tant que costa! Perqu\u00e8 el que ens agrada \u00e9s matisar, condicionar, relativitzar, contextualitzar… i aix\u00ed anar posant palades de sorra fina damunt una veritat despullada, tota crua, que potser ens fa vergonya de mirar a la cara.<\/p>\n
\u00c9s per aix\u00f2 que el Miquel Valls es converteix en un mestre de cerim\u00f2nia fonamental entre els dos b\u00e0ndols enfrontats i el banc amb els indecisos. Ara \u00e9s l\u2019apuntador i mem\u00f2ria, ara marca el temps, ara fe caure la guillotina sobre la frase que comen\u00e7ava a repetir-se, ara n\u2019accentua el sentit de les paraules… En definitiva, el Miquel era l\u2019atiador que bufa cada cop que baixa la flama i que, sense por de convertir-se en un pir\u00f2man, va afegint tots els tions que t\u00e9 a l\u2019abast. A la sala tamb\u00e9 hi havia vi a dojo, per\u00f2 crec que hauria preferit gasolina…<\/p>\n
L\u2019autor de la pe\u00e7a, Ohad Naharin, ha explicat repetidament que les seves obres no volen dir res, que el seu \u00e9s un joc de composici\u00f3 entre els diferents elements esc\u00e8nics (els ballarins, la m\u00fasica, l\u2019espai, la il\u00b7luminaci\u00f3, les paraules i, fins i tot, el t\u00edtol) i que, a m\u00e9s, no cal voler dir res, perqu\u00e8 la gent ja carrega les obres amb els seus propis significats. I certament aquesta Dramat\u00fargia del debat aix\u00ed ho va demostrar.<\/p>\n
Tant a la banqueta dels que estaven a favor com a la dels detractors, van comen\u00e7ar la seva argumentaci\u00f3 pel t\u00edtol de l\u2019obra, Venezuela,<\/em> posant-lo en relaci\u00f3 a la pe\u00e7a i a aquesta amb l\u2019escenari pol\u00edtic internacional. Els detractors deien que es fixava en un pa\u00eds amb problemes, quan podria haver mirat el seu propi Israel. Els que estaven a favor entenien que el t\u00edtol al\u00b7ludia a qualsevol dictadura, en general, i que justament Venezuela \u00e9s ara un boc expiatori que distreu l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica de problemes m\u00e9s propers. Sembla que ni uns ni altres no sabien que en hebreu \u201cven\u201d \u00e9s un sufix com el nostre \u201ci\u201d, i que en un inici la pe\u00e7a s\u2019havia de titular Ezuela Venezuela<\/em>, que havia triat aquest pa\u00eds \u00fanicament perqu\u00e8 li funcionava sonorament com a frontissa compositiva d\u2019una manera similar a com havia pensat la coreografia, per\u00f2 que despr\u00e9s es va adonar que ning\u00fa no entendria aquesta gracieta i es va quedar amb Venezuela.<\/em> I aix\u00ed ens va deixar a nosaltres sense broma i mirant la pe\u00e7a en clau d\u2019actualitat pol\u00edtica.<\/p>\n Un altre tema que es va tocar des de les dues bancades va ser el de la import\u00e0ncia de la companyia Batsheva, creada el 1964 per Martha Graham, dins el context dans\u00edstic internacional d\u2019avui. I, \u00e9s clar, no tothom ho veia igual. La majoria deien notar tot el p\u00f2sit de la seva traject\u00f2ria i del llenguatge gaga inventat pel core\u00f2graf; altres es preguntaven si era justament la traject\u00f2ria \u2013i no la pe\u00e7a- la que aixecava els aplaudiments. I, els menys, exclamaven que no s\u2019haurien d\u2019acceptar peces com aquesta d\u2019una companyia amb tal traject\u00f2ria. Podria ser que afluix\u00e9s el nostre sentit cr\u00edtic davant d\u2019una companyia important que ve agombolada per anys cr\u00edtiques positives? Podria ser que ens cost\u00e9s anar en contra del gust dominant? Segurament sigui m\u00e9s f\u00e0cil experimentar la vida des del convenciment del que fem i estar d\u2019acord amb els propis actes (com el fet d\u2019haver triat anar al teatre i pagar una entrada per veure aquesta obra en concret) que no pas acceptar que no sabem realment cap a on anem i que, a m\u00e9s, tot a punta a que ens hem equivocat.<\/p>\n Despr\u00e9s es va parlar d\u2019aspectes formals de la pe\u00e7a, i tampoc no hi havia consens perqu\u00e8 una mateixa acci\u00f3 (com pot ser repetir la coreografia consecutivament per\u00f2 canviant la m\u00fasica) per a uns pot semblar la cosa m\u00e9s agosarada i trencadora i per a uns altres un exercici acad\u00e8mic. El punt de vista dependr\u00e0 b\u00e0sicament de l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via de cadasc\u00fa, i aix\u00f2 genera una tensi\u00f3 que aflora entre els que ja ho han vist tot i en llegir l\u2019obra amb les eines de l\u2019experi\u00e8ncia queden orfes de plaer, i els que han estat gratament sorpresos i ara els diuen que \u00e9s perqu\u00e8 no ho havien vist abans. Per a qui dels dos treballa Ohad Naharin? Si ho pensem b\u00e9, no hi ha cap llenguatge que no sigui autoreferencial i demani ser-hi aprofundit. L\u2019etimologia de les paraules ens parla del seu significat a trav\u00e9s de les paraules de les quals provenen, igual que uns moviments ens parlen sempre d\u2019uns gestos anteriors, i con\u00e8ixer-los ens explica el seu origen i la seva for\u00e7a.<\/p>\n Escoltem arguments sobre la dificultat del que fan els ballarins, com un valor positiu. Escoltem arguments sobre la dificultat d\u2019entendre la hist\u00f2ria que ballen, com un valor negatiu. I escoltem emocions, moltes emocions, positives i negatives. Ara que estem en ple gir emocional de les ci\u00e8ncies socials, l\u2019argument de \u201csi jo ho sento aix\u00ed\u201d, \u201csi jo m\u2019emociono\u201d, \u201csi jo he gaudit\u201d, semblen irrebatibles. I encara m\u00e9s quan van farcits d\u2019anglicismes: es diu que la coreografia va a llocs molt \u201cdirty\u201d, s\u2019al\u00b7ludeix al \u201cbackground\u201d de la gent, es qualifica la companyia de \u201cmainstream\u201d, de no ser prou \u201cunderground\u201d i d\u2019anar zero \u201cdeep\u201d. Per\u00f2, \u00e9s clar, som a Barcelona, i en ple Mobile World Congress!<\/p>\n Quan falten 10 minuts per a que s\u2019acabi el debat, el Miquel demana anar a sac. S\u2019ha cansat d\u2019omplir gots de vi i, si pogu\u00e9s, ara tiraria el vi directament sobre la gent. La gent ho nota i s\u2019abraona, de sobte el core\u00f2graf \u00e9s un dictador perqu\u00e8 ens ha obligat a veure la pe\u00e7a dues vegades i s\u2019assumeix com un dogma que l\u2019egocentrisme \u00e9s necessari per crear. A partir d\u2019aqu\u00ed ja tot s\u2019hi val.<\/p>\n Al llarg de l\u2019hora hi ha hagut alguns tr\u00e0nsfugues que han canviat de b\u00e0ndol: dos persones del bancal dels indecisos han passat cap al dels negatius, una altra ha anat cap al dels positius, i una persona del bancal positiu ha passat al negatiu, tots ells justificant el seu moviment per la necessitat de prendre la paraula, com si, ara s\u00ed, ho haguessin ent\u00e8s. El darrer tema que sorgeix t\u00e9 a veure amb l\u2019\u00e8xit. Qu\u00e8 fa que una pe\u00e7a surti b\u00e9? \u00c9s l\u2019acumulaci\u00f3 de diferents aspectes positius, per la seva harmonia, per fer-nos sentir a gust, per saber-nos incomodar, per fer-nos viatjar…? Acaben afirmant \u2013i sense que ning\u00fa ho contradigui- que l\u2019\u00e8xit m\u00e9s gran de la pe\u00e7a ha estat provocar aquest di\u00e0leg.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dramat\u00fargies del debat<\/p>\n","protected":false},"featured_media":116258,"template":"","categoria":[6883],"etiqueta_blog":[],"class_list":["post-116257","blog","type-blog","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","categoria-temporada-2018-19"],"acf":[],"yoast_head":"\n