Des de sempre, l\u2019amena\u00e7a colonialista, aquella donada per la intrusi\u00f3 \u00abde l\u2019altre\u00bb en el territori propi, ha estat una de les preocupacions m\u00e9s grans en les societats humanes. M\u00e9s encara en el suposat cas d\u2019una invasi\u00f3 per part d\u2019una civilitzaci\u00f3 ja no nom\u00e9s desconeguda sin\u00f3 provinent d\u2019altres mons. Amb els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, l\u2019amena\u00e7a procedent de l\u2019espai ha esdevingut en una situaci\u00f3 futura m\u00e9s que probable i gaireb\u00e9 tangible, que ha donat peu a una incomptable varietat de materials gr\u00e0fics i literaris, instal\u00b7lats ja en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu.<\/p>\n
La paraula ovni<\/em> fa al\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019arquetip d\u2019aquesta amena\u00e7a provocada per la invasi\u00f3 extraterrestre, i el t\u00edtol d\u2019aquesta pe\u00e7a se serveix d\u2019aquesta imatge d\u2019aparici\u00f3 fuga\u00e7 i estranya d\u2019un cos desconegut procedent de l\u2019espai per activar en escena una semi\u00f2tica visual al voltant dels objectes.<\/p>\n La provocaci\u00f3 es manifesta en la dicotomia que emergeix entre l\u2019imaginari d\u2019excepcionalitat que suggereix el t\u00edtol de l\u2019obra, en contraposici\u00f3 amb els elements que, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3, es presenten en escena. Aquests configuren un repertori d\u2019objectes petits, quotidians, previsibles, banals i amb valor esc\u00e0s, dissenyats per fallar sota el c\u00e0lcul de l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada, objectes que es reprodueixen a gran escala a tot el m\u00f3n dia rere dia i que configuren el paisatge visual de pobles i ciutats on viu una gran majoria dels individus d\u2019aquest planeta. Un planeta, el nostre, ocupat ja per una vasta tribu de cossos inanimats, sens \u00e0nima, vibrants i sorollosos; fets de pl\u00e0stic, fibres sint\u00e8tiques, l\u00e0tex, alumini, plom, altres metalls i compostos qu\u00edmics que, paradoxalment, trigaran a desapar\u00e8ixer d\u2019aquest m\u00f3n molt m\u00e9s que els cossos (i els noms) dels seus creadors.<\/p>\n Els objectes, entesos com a eines, s\u2019han anat perfeccionant al llarg del temps, han augmentat en quantitat i varietat i, en teoria, han estat concebuts per servir-nos i fer-nos la vida m\u00e9s f\u00e0cil. Tanmateix, si en un principi les eines van ser pensades com una prolongaci\u00f3 de la m\u00e0, ara l\u2019evoluci\u00f3 t\u00e8cnica els ha atorgat un lloc dins la categoria d\u2019objectes fonamentals i, en alguns casos, fins i tot de culte. Com vedells d\u2019or, han abandonat el territori del que \u00e9s merament utilitari per ocupar amb tota llibertat el m\u00f3n de les idees, i d\u2019aquesta manera esdevenen imatges abstractes que ens sedueixen amb la seva especulaci\u00f3.<\/p>\n Sota aquests sup\u00f2sits de deliri material, O.V.N.I.<\/em> es planteja com una obra de dansa que interroga sobre quin \u00e9s el lloc del cos i sobre la seva utilitat com a m\u00e0quina org\u00e0nica, estructura sensible per relacionar-se amb l\u2019entorn i mat\u00e8ria degradable que ens acompanya des del naixement fins a la mort.<\/p>\n L\u2019obra comen\u00e7a posant en marxa un dispositiu efectista i fotogr\u00e0fic, gaireb\u00e9 promocional, d\u2019associacions visuals entre objectes i la seva relaci\u00f3 funcional amb el cos hum\u00e0. R\u00e0pidament, aquest vincle persona-objecte s\u2019altera per iniciar un relat m\u00e9s conf\u00fas i tens que fluctua entre la simbiosi i l\u2019enfrontament entre cossos de naturalesa diferent. L\u2019escena, en un principi concebuda sota una l\u00f2gica expositiva, aviat esdev\u00e9 un camp de batalla on es van acumulant runam, moviments convulsos, paraules i gestos residuals i incomplets: deixalles escampades d\u2019alguna cosa que havia estat unitat, impulsades ara cap al buit, abdu\u00efdes, condemnades a continuar existint a la recerca d\u2019una nova ra\u00f3 de ser.<\/p>\n