“Que la vida iba en serio
\nuno lo empieza a comprender m\u00e1s tarde
\n-como todos los j\u00f3venes, yo vine
\na llevarme la vida por delante.<\/p>\n
Dejar huella quer\u00eda
\ny marcharme entre aplausos
\n-envejecer, morir, eran tan s\u00f3lo
\nlas dimensiones del teatro.<\/p>\n
Pero ha pasado el tiempo
\ny la verdad desagradable asoma:
\nenvejecer, morir,
\nes el \u00fanico argumento de la obra.”<\/p>\n
Jaime Gil de Biedma<\/strong>: \u201cNo volver\u00e9 a ser\u00a0 joven\u201d, <\/p>\n El cos dansa, quan respira. Inspira, expira, inspira. El cos dansa pel sol fet de respirar (hi estaria d\u2019acord un altre gran representant de la lentitud com a arma \u2013\u00e0nima\u2013 expressiva com \u00e9s el videoartista Bill Viola: com molaria una col\u00b7laboraci\u00f3 seva amb Corchero!). I el cos que dansa no es mut, quan estira les l\u00ednies dels membres com a partitura, com a paper pautat del que diu per a tots, universal en el l\u00e8xic, expectant des del gest, intemporal en el curs del temps que passa i que, per aix\u00f2 mateix, \u00e9s. Com sempre ha fet en escena i a la vida, Corchero balla el que l\u2019habita, el que viu, el que veu endins de si mateix, amb els ulls girats o tancats del ballar\u00ed butoh que profundament sap ser. Sense l\u2019est\u00e8tica, sense el decorativisme sobrer de les etiquetes, lluny de cap estereotip superficial, per\u00f2 amb tota la seva \u00e8tica m\u00e9s profunda i espiritual: la que connecta amb el butoh dels seus mestres Kazuo Ohno i Min Tanaka, la que arrela tamb\u00e9 en l\u2019expressionisme alemany, en les ombres de l\u2019esperit, i convoca vius i morts en una sola dansa. La del llegat de les generacions. No hi ha abs\u00e8ncies, doncs: hi ha perman\u00e8ncia, continu\u00eftat.<\/p>\n Podr\u00edem recordar aix\u00ed fins i tot aquell simple filferro com de penjar la roba que exercia d\u2019horitz\u00f3 o de fil umbilical enmig de l\u2019escenari d\u2019Odori Gokoro<\/em> (2011), l\u2019espectacle amb qu\u00e8 Corchero homenatjava els seus dos mestres japonesos, i tamb\u00e9 en el d\u00edptic d\u2019ara podrem detectar-hi aquest mateix punt vital i alegre de c0ntinu\u00eftat entre generacions. De nou, Andr\u00e9s Corchero omple de pell l\u2019espai de l\u2019emoci\u00f3 i cerca sentit en el silenci de les abs\u00e8ncies. D\u2019una banda, recupera el Cam\u00ed de silenci<\/em> que el 1995 dedicava a la mort del seu pare, una pe\u00e7a amb qu\u00e8 aleshores omplia de vitalitat serena i de reconeixement emocionat aquell buit recent; i, de l\u2019altra, l\u2019enlla\u00e7a amb una pe\u00e7a nova, Pare<\/em>, quan vint-i-cinc anys despr\u00e9s reflexiona sobre aquest rol (el de pare) des de la doble perspectiva que avui t\u00e9 per a ell (pare al seu torn, amb la mateixa edat que llavors tenia el seu, en morir prematurament). Ordenat cronol\u00f2gicament a l\u2019inrev\u00e9s, d\u2019avui a ahir, el cos del ballar\u00ed exerceix de nus de carn entre tots dos moments: baula de la cadena generacional, punt d\u2019uni\u00f3 entre temps, m\u00e0 que passa el testimoni del llegat que ens uneix, corda o barana per avan\u00e7ar ferms… i contents.<\/p>\n Quants anys fa que a Catalunya veiem ballar Corchero? Doncs, era cap al 1983 quan sabem que el va impressionar veure a Barcelona la companyia japonesa Sankai Juku, confundada per Amagatsu Ushio el 1975, i decideix anar-se\u2019n al Jap\u00f3 a aprendre butoh. La seva formaci\u00f3 teatral anterior ja s\u2019havia orientat m\u00e9s cap al gest que cap a la paraula, influ\u00eft per Eugenio Barba i l\u2019Odin Teatret. Estudia aleshores amb Albert Vidal, que ja havia treballat amb Tanaka i Ohno, i \u00e9s tot seguit, de 1986 a 1988, que viu al Jap\u00f3 per con\u00e8ixer-los tamb\u00e9 ell de primera m\u00e0. Tanaka \u00e9s el seu principal mestre diari, m\u00e9s sistem\u00e0tic, de metodologia m\u00e9s clara. Per\u00f2 Ohno, amb qui es troba setmanalment, el marca de manera molt fonda, i \u00e9s qui l\u2019ha inspirat en el vessant m\u00e9s po\u00e8tic i espiritual del butoh. Al Jap\u00f3 hi viu un parell d\u2019anys, per\u00f2 durant deu hi mant\u00e9 for\u00e7a contacte, ja que fins al 1996 forma part de la companyia Maijuku, de Tanaka. En el que seria la seva traject\u00f2ria futura, esdev\u00e9 del tot cabdal el contacte amb el poeta i home de teatre Feliu Formosa, que el veu ballar Lorca, li agrada, i es posen d\u2019acord de seguida per fer junts A un poeta futuro <\/em>(1991), a partir de poemes de Jaime Gil de Biedma. Rere aquest espectacle li arriben els primers reconeixements. I va ser arran d\u2019una altra col\u00b7laboraci\u00f3 amb Formosa, El buf\u00f3 sota la tempesta<\/em> (2002), que el ballar\u00ed \u00e9s guardonat amb el premi Nacional de Dansa a Catalunya. En aquest mateix registre, s\u2019aproxima tamb\u00e9 a la poesia de Jos\u00e9 \u00c1ngel Valente (A modo de esperanza<\/em>, 2001, amb el compositor Agust\u00ed Fern\u00e1ndez, un altre dels seus grans companys de viatge) i a la d\u2019Antonio Gamoneda (Despacito<\/em>, 2006).<\/p>\n Raravis, la companyia creada amb Rosa Mu\u00f1oz el 1993, li aporta un punt de frescor i d\u2019humor desacralitzador molt interessants. Amb la companyia, les col\u00b7laboracions es multipliquen, sempre des de la contenci\u00f3 i la sobrietat, coherents fins i tot amb els or\u00edgens creatius de tots dos creadors. I des de mitjan anys noranta, forma part en paral\u00b7lel del col\u00b7lectiu IBA (Improvisadors de Barcelona Associats), junt amb m\u00fasics com Agust\u00ed Fern\u00e1ndez, Joan Saura i Liba Villavecchia, una experi\u00e8ncia que l\u2019obre a la improvisaci\u00f3 davant del p\u00fablic, vessant que ha estat b\u00e0sic des d\u2019aleshores en la seva manera d\u2019afrontar la dansa. Li agrada recordar que, com deia Tanaka, ell no balla amb el cos, sin\u00f3 que balla el cos. El cos i tot el que l\u2019envolta, incl\u00f2s l\u2019espectador, simple corretja de transmissi\u00f3 del m\u00f3n. I balla amb moviment o sense, ja que, ni que sigui microsc\u00f2picament, res no para, tot tremola, tamb\u00e9 la immobilitat vibra.<\/p>\n Aix\u00ed, contra l\u2019encarcarat i superficial mal de Sant Vito social, Corchero ha representat sempre la fonda humanitat d\u2019alg\u00fa que sap esperar que el cos parli, ni que sigui fluix o baixet. Ofert sencer tot ell al tacte de la mirada, gest i membres s\u00f3n un llibre obert. En el fons, ja ens en parlava aix\u00ed mateix A un poeta futuro<\/em>, quan la veu del poeta Feliu Formosa llegia uns versos del poeta Jaime Gil de Biedma que en parafrasejaven d\u2019altres del poeta angl\u00e8s John Donne (mans que s\u2019agafen a altres mans, entre generacions i temps diversos) per recordar-nos que l\u2019esperit sols re\u00efx a expressar-se per mitj\u00e0 del cos. \u201cPara saber de amor, para aprenderle,\/ haber estado solo es necesario.\/ Y es necesario en cuatrocientas noches\/ \u2013con cuatrocientos cuerpos diferentes\u2013\/ haber hecho el amor.\/ Que sus misterios,\/ como dijo el poeta, son del alma,\/ pero un cuerpo es el libro en que se leen\u201d, aix\u00f2 ballava Corchero que deia Formosa que havia escrit Gil de Biedma amb ecos de Donne, sardana en cercle de mans entrella\u00e7ades.<\/p>\n De tot plegat, Corchero n\u2019ha fet poesia callada. T\u00e9 el to silent, \u00edntim i humil que sovint ell mateix trobava en la m\u00fasica del seu amic Joan Saura, a qui tamb\u00e9 homenatja aquests dies en la improvisaci\u00f3 La m\u00fasica del teu nom<\/em> al costat dels m\u00fasics Agust\u00ed Fern\u00e1ndez, Liba Villavecchia i Nuno Rebelo. A tots cinc els ha unit la llibertat coratjosa de qui improvisa en di\u00e0leg amb altres: una obertura que arrela en el cor de l\u2019ofici, en l\u2019artesania dels sabers heretats. Corchero reconeix en Saura un PAREntiu adoptat per afinitats electives. Hi troba un germ\u00e0 de l\u2019\u00e0nima en el cos del taller. La comuni\u00f3 \u00e9s evident. Enmig de l\u2019escena, \u201ctot el que ha arribat a passar entre el teu temps i el meu em sembla com un pont\u201d, diu Feliu Formosa en un dels poemes de Per Puck<\/em>, punt de partida de l\u2019espectacle de Corchero El buf\u00f3 sota la tempesta<\/em>. \u201cCada gest davant del p\u00fablic intenta una nova convenci\u00f3\u201d, diu el final d\u2019un altre poema. I finalment, amb Formosa citant Artaud, llegim en el mateix llibre que \u201chi ha una poesia dels sentits, com hi ha una poesia del llenguatge\u201d.<\/p>\n El parentiu d\u2019aquestes paraules amb Corchero \u00e9s absolut. Aix\u00ed entra humil a escena el cos madur del ballar\u00ed. Com un \u201cbuf\u00f3 sota la tempesta\u201d. Com \u201cel plany del pallasso\u201d. Com un \u201cremot\u00edssim ritual\u201d per a \u201cla creaci\u00f3 del futur\u201d. Formosa dixit<\/em>. I Corchero. Tots dos de la m\u00e0 de Puck.<\/p>\n Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Links<\/strong>:<\/p>\n Altres links<\/strong>:<\/p>\n Bibliografia<\/strong>:<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El cos dansa, quan respira. Inspira, expira, inspira. El cos dansa pel sol fet de respirar<\/p>\n","protected":false},"featured_media":115935,"template":"","categoria":[6908],"etiqueta_blog":[6581,6858,6482,6914,6486],"class_list":["post-115918","blog","type-blog","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","categoria-temporada-2019-20","etiqueta_blog-autobiografia","etiqueta_blog-butoh","etiqueta_blog-cataluna","etiqueta_blog-narrativa","etiqueta_blog-solo"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nPoemas p\u00f3stumos<\/em> (1968)<\/p>\n\n
\n
\n