{"id":115917,"date":"2020-01-22T17:24:30","date_gmt":"2020-01-22T17:24:30","guid":{"rendered":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/blog\/?p=1726"},"modified":"2023-06-15T09:47:47","modified_gmt":"2023-06-15T09:47:47","slug":"barbara-raubert-entrevista-daniel-abreu-per-parlar-sobre-la-desnudez","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/develop.mercatflors.cat\/en\/blog\/barbara-raubert-entrevista-daniel-abreu-per-parlar-sobre-la-desnudez\/","title":{"rendered":"B\u00e0rbara Raubert entrevista Daniel Abreu per parlar sobre ‘La Desnudez’"},"content":{"rendered":"

El cor \u00e9s l’\u00f2rgan del desig (el cor pot inflar-se, defallir, etc., com el sexe),
\ntal com \u00e9s conservat, encantat, en el camp de l’Imaginari.
\nQu\u00e8 faran del meu desig el m\u00f3n, l’altre?
\nHeus aqu\u00ed la inquietud en la qual es concentren
\ntots els moviments del cor, tots els “problemes” del cor.
\n<\/em><\/p>\n

Fragments d’un discurs amor\u00f3s, <\/em>\u00a0Roland Barthes<\/p>\n


\nA De la desnudez <\/em>planteges un viatge de la mort a l’amor. No volies dir de l’amor a la mort?<\/strong><\/p>\n

De la mort a l’amor \u00e9s un joc de paraules, per\u00f2 tamb\u00e9 em referia a la sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua que sentim quan ens tanquem i no deixem que ens succeeixi res. L’obra parla d’un amor que no \u00e9s necess\u00e0riament el de parella, sin\u00f3 en general.<\/p>\n

Amor a la vida?<\/strong><\/p>\n

L’obra es pot llegir de moltes formes. Pot recordar a Qui tem a Virginia Woolf?<\/em> o es pot mirar com una hist\u00f2ria rebobinada, que comen\u00e7a pel final. El que hi veiem \u00e9s una parella que es mal-estima, que intercanvia unes mostres d’amor bastant curioses, i que continuen junts encara que la gent no pugui entendre-ho.<\/p>\n

Et refereixes al p\u00fablic? <\/strong><\/p>\n

No nom\u00e9s. Hem col\u00b7locat un observador dins la pe\u00e7a -que \u00e9s el m\u00fasic que ens acompanya- i que, per la seva sola pres\u00e8ncia, ens fa adonar del qu\u00e8 fem, com un mirall. Sovint, el maltractament dins de les parelles es denuncia a partir del moment en qu\u00e8 hi ha una tercera persona que l’observa. Ell \u00e9s qui posa nom, context, al succeeix perqu\u00e8, d’una altra manera, queda en l’esfera privada.<\/p>\n

Alguna vegada has dit que tu no esculls les peces que fas sin\u00f3 que s\u00f3n elles les que t’escullen a tu. Per qu\u00e8 creus que t’ha escollit aquesta obra?<\/strong><\/p>\n

Pels estudis en psicologia i en ter\u00e0pia sist\u00e8mica que he fet, em sentia capa\u00e7 d’acostar-me a aquest tipus de relacions on les v\u00edctimes no ho s\u00f3n tant ni els botxins tampoc, i aix\u00f2 que dic no esborra el patiment de ning\u00fa ni assenyala culpes on no n’hi ha.<\/p>\n

L’obra t\u00e9 un vessant pedag\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n

No, la pedagogia \u00e9s una cosa i l’art n’\u00e9s una altra. L’art \u00e9s una manifestaci\u00f3 que apunta a la bellesa, una mirada al m\u00f3n, la sublimaci\u00f3 d’uns fets. L’espectador hi pot connectar per\u00f2 no es tracta d’educar-lo, aquest no \u00e9s el meu objectiu.<\/p>\n

La bellesa, s\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Suposo que s\u00ed. A mi m’agraden les coses boniques i em plantejo que l’argument est\u00e0 tamb\u00e9 en la manera com col\u00b7loquem les coses. Altres treballen a partir de la lletjor o la provocaci\u00f3, per\u00f2 a mi em mou la bellesa.
\n<\/strong><\/p>\n

El nu apareix sovint al teu treball. T\u00e9 a veure amb aquest sentit de la bellesa o tamb\u00e9 pot ser una provocaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

La intenci\u00f3 de provocar a trav\u00e9s del nu no hi \u00e9s mai. Personalment soc bastant t\u00edmid, i ni a la platja no acostumo a fer nudisme. Per\u00f2 hi ha moments de l’obra que veig que necessita pell per cobrar vida. De vegades, el cos \u00e9s m\u00e9s directe que qualsevol roba que puguis posar-li al seu damunt. I quan faig una feina m’hi fico a mort. Per mi, el nu fa refer\u00e8ncia a la intimitat i el mateix t\u00edtol de la pe\u00e7a, La desnudez,<\/em> anava per aqu\u00ed.<\/p>\n

Vas fundar la teva companyia el 2004 i ja portes m\u00e9s de 60 treballs a l’esquena. Com es pot ser tan productiu?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una necessitat imposada: en aquest pa\u00eds et programen una vegada, m\u00e0xim dues, i t’acomiaden dient: “I qu\u00e8 far\u00e0s, ara? Avisa’m quan facis una cosa nova, eh?” Sempre he sentit un rebuig pels t\u00e8cnics de cultura que nom\u00e9s s’interessen per les coses noves. Aix\u00ed, la subsist\u00e8ncia ha consistit en crear sense parar, fins que s’ha convertit en una rutina, i finalment en un b\u00e0lsam per a mi. He estat fent 4 o 5 peces cada any i m’enfado quan veig que alguna de les coses que he fet eren realment bones per\u00f2 van quedar fora del circu\u00eft en un no res.<\/p>\n

Ara he baixat el ritme de producci\u00f3 perqu\u00e8 el meu focus de treball ha hagut d’augmentar i ha cedit lloc a altres responsabilitats. En aquests moments, hi ha moltes creacions que queden en l’\u00e0mbit privat, com un regal que em faig a mi mateix.<\/p>\n

Hi ha hagut canvis en el teu llenguatge dels que siguis conscient?<\/strong><\/p>\n

Estic conven\u00e7ut que hi ha una s\u00e8rie de coses que no han canviat gens, crec que la meva feina \u00e9s f\u00e0cilment identificable. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s llei de vida continuar aprenent, cr\u00e9ixer, evolucionar… i soc conscient que cada vegada em contaminen llenguatges m\u00e9s cl\u00e0ssics.<\/p>\n

Els ballarins amb qui treballes et marquen?<\/strong><\/p>\n

M’agrada molt mirar els cossos de la gent que tinc a l’estudi. Puc estar mirant-los mentre juguen o fan l’idiota i llavors demanar-los que repeteixin tal o qual moviment i l’aprofundeixin. Els ballarins fan un acte de confian\u00e7a en la direcci\u00f3, que \u00e9s meva. Diria que s\u00f3c bastant m\u00e9s director que un core\u00f2graf de passos de ball. Jo construeixo el text corporal a partir de la seva entrega i del seu comprom\u00eds.<\/p>\n

Com el de D\u00e1cil Gonz\u00e1lez?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una ballarina meravellosa, la m\u00e9s generosa a l’estudi. \u00c9s capa\u00e7 d’abra\u00e7ar molt\u00edssims registres perqu\u00e8 es col\u00b7loca sempre al servei de l’obra. Per aix\u00f2 li han donat el premi Nacional de Dansa 2019 en la modalitat d’Interpretaci\u00f3.<\/p>\n

A la pe\u00e7a tamb\u00e9 hi ha Hugo Portas amb la seva tuba, un instrument molt corpori ell mateix.<\/strong><\/p>\n

El vaig con\u00e8ixer amb Matarile Teatro i volia que intervingu\u00e9s en aquesta pe\u00e7a, per\u00f2 no sabia com. Vam comen\u00e7ar a jugar amb la seva pres\u00e8ncia en escena, per\u00f2 era jugar per jugar, no tenia un sentit i finalment em vaig adonar que ell i la seva m\u00fasica es comuniquen tan b\u00e9 amb l’obra que no cal que faci res m\u00e9s que fer-nos vibrar, que \u00e9s el que fa amb la seva m\u00fasica.<\/p>\n

Estar dins i fora de l’escena no \u00e9s f\u00e0cil. Com t’ho fas?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s diferent quan treballo sol o quan treballo amb altres int\u00e8rprets, en aquestes ocasions intento tenir un paper m\u00e9s secundari, mentre que quan estic sol m’arrisco m\u00e9s, soc m\u00e9s cru. Ho he fet al llarg de quasi tota la meva carrera, perqu\u00e8 a mi m’agrada ballar! Jo em vaig dedicar a la creaci\u00f3 per subsist\u00e8ncia, vaig comen\u00e7ar a crear perqu\u00e8 necessitava estar a l’escenari per poder ballar, encara que ara, segurament, sigui m\u00e9s conegut com a creador que com a ballar\u00ed.
\n<\/strong><\/p>\n

A m\u00e9s de la teva companyia, tamb\u00e9 ets director de Lava, la companyia de dansa de l’Auditori de Tenerife. \u00c9s f\u00e0cil de compaginar les dues feines?<\/strong><\/p>\n

Ha ha ha… A Madrid \u00e9s on he fet la meva carrera de core\u00f2graf i ballar\u00ed, i ara fa un any i mig que vaig tornar a Tenerife per dirigir Lava. \u00c9s important que la dansa existeixi, de la manera que sigui i on sigui, per aix\u00f2 quan em van oferir la direcci\u00f3 del projecte no podia dir que no, estava a les meves mans generar un context nou per a la dansa.<\/p>\n

Per\u00f2 m’ha obligat a estar m\u00e9s tancat i enfrontar-me a feines administratives que no coneixia, i est\u00e0 funcionant molt b\u00e9, la qual cosa dificulta la compaginaci\u00f3 amb la meva companyia. La sort \u00e9s que estic envoltat de dos equips molt competents, per\u00f2 a nivell personal em desgasta i m’he de retirar de la meva faceta de ballar\u00ed i creador. Aix\u00f2 em disgusta. Per compensar-ho, m’he posat a treballar en un solo, perqu\u00e8 necessito tornar a la font.<\/p>\n

Doncs deus tenir ganes de ballar aquests dies a Barcelona?<\/strong><\/p>\n

La veritat \u00e9s que moltes. El Mercat de les Flors va coproduir Animal<\/em> (2011) i vaig entrar en la plataforma de Modul Dance, per\u00f2 no havia tornat des d’aleshores, semblava que Catalunya hagu\u00e9s tancat les seves portes. M’emociona poder-hi tornar.<\/p>\n

Daniel Abreu<\/strong> presenta ‘La desnudez<\/em>‘ al Mercat de les Flors del 31 de gener al 2 de febrer de 2020<\/span><\/a><\/p>\n

Webografia<\/u><\/p>\n

Daniel Abreu<\/strong><\/p>\n

https:\/\/danielabreu.com\/<\/p>\n

Lava. Compa\u00f1\u00eda de danza<\/strong><\/p>\n

https:\/\/auditoriodetenerife.com\/es\/conocenos\/tenerife-artes-escenicas\/tenerife-danza\/lava-compania-de-danza<\/p>\n

La desnudez<\/strong> (2018)<\/p>\n